Mor als 58 anys Vicenç Pagès Jordà, autor del cànon de literatura juvenil «De Robinson Crusoe a Peter Pan», narrador, crític literari, professor i divulgador de la literatura catalana

L'escriptor, crític literari i professor Vicenç Pagès Jordà (Figueres, 1963) ha mort als 58 anys, després de no poder superar el càncer que patia. Havia publicat el cànon de literatura juvenil «De Robinson Crusoe a Peter Pan» (Editorial Proa, 2006) i també el conte per a infants, «La llentia viatgera» (Editorial Estrella Polar, 2013). Autor d'una extensa i valorada obra narrativa, havia obtingut els premis Mercè Rodoreda, Sant Jordi, Sant Joan, Crexells i Nacional de Cultura, entre altres. Vicenç Pagès Jordà, a més d'escriptor, era crític literari i divulgador de la literatura com a col·laborador en diversos mitjans de comunicació, el més recent, en el suplement Llibres del diari ARA. L'autor havia exercit també de professor a la Universitat Ramon Llull. Era llicenciat en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona. Va coordinar el suplement literari del Diari de Barcelona durant els anys 1990 i 1991. Havia col·laborat en diverses editorials i en els últims anys havia impartit classes d'expressió escrita i tallers literaris. Entre el 1997 i el 2003 va exercir de professor de Llengua i Literatura a Secundària, cosa que li permetia tenir una visió de primera mà de les mancances i les llacunes de l'ensenyament de la literatura als instituts... [+ informació]

Mor als 94 anys el mecenes i activista cultural Josep Espar Ticó, un dels principals creadors de la revista «Cavall Fort» i qui en va proposar el nom mantingut fins ara arran d'un suggeriment d'una tia seva de Balaguer

Josep Espar Ticó, advocat i empresari, havia nascut a Barcelona el 1927. El mecenes i activista cultural va ser un dels principals impulsors d'iniciatives de la represa després de la Dictadura. Va ser creador de la revista Cavall Fort i també qui en va proposar el nom arran del suggeriment que li va fer una tia seva de Balaguer. Josep Espar Ticó havia fundat a més la distribuïdora editorial L'Arc de Berà, el segell discogràfic Edigsa, el diari AVUI, la Fundació Universal de la Sardana i l’Associació Conèixer Catalunya. També fou membre de la Fundació Relleu. Va ser gerent del Congrés de Cultura Catalana (1975-1977) i secretari general del Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1984-1986). Havia publicat diversos assaigs sobre Catalunya. Com a empresari, formava part de la tercera generació que gestiona la veterana Pelleteria La Sibèria, encara oberta al xamfrà de la Rambla de Catalunya amb la Gran Via de les Corts Catalanes. Políticament va formar part... [+ informació]

La il·lustració internacional perd Raymond Briggs i Jean-Jacques Sempé, autors de dos dels mites de diverses generacions d'entresegles amb clàssics sense fronteres com «El ninot de neu» i «El petit Nicolàs»

L'il·lustrador anglès Raymond Briggs ha mort als 88 anys. A banda de la seva extensa obra, era popularment conegut per ser autor del conte «El ninot de neu», del qual s'han fet adaptacions al teatre i al cinema com amb el film «The Snowman», un clàssic nadalenc de la cineasta Dianne Jackson (1941-1992). Aurà Comunicació, dirigida per Ramon Besora, en va fer una edició en vídeo. L'àlbum en suport paper el va publicar l'editorial La Galera. Pel que fa al dibuixant i caricaturista Jean-Jacques Sempé, mort als 90 anys, al marge de la seva faceta de dibuixant en mitjans de comunicació com Paris Match, L'Express o New Yorker i la seva faceta de portadista, la coneixença internacional es deu a la sèrie de «Le petit Nicolas» amb textos de l'autor René Goscinny. Es va publicar també en català a La Galera. Raymond Briggs havia nascut a Wimbledon, Anglaterra, el 1934 i ha mort el 9 d'agost a Brighton. Jean-Jacques Sempé havia nascut a Pessac, Gironda, França, el 17 d'agost del 1932, tot i que ha passat tota la seva vida a Saint-Germain-des-Prés de París, i ha mort l'11 d'agost, a Draguignan, al Var, Provença, cinc dies abans de complir els 90 anys. Els dos són considerats dos grans noms de la il·lustració del segle XX tot i que la seva obra s'ha estès fins a l'actualitat amb reedicions dels seus clàssics. En català, l'un i l'altre, han tingut les edicions de l'Editorial La Galera. A més, pel que fa a la pel·lícula «The Snowman», basada en «El ninot de neu», de Raymond Briggs, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) la va programar en l'última edició de les sessions familiars de Nadal i Reis. Es dóna la coincidència que l'obra dels dos il·lustradors ha traspassat fronteres d'edat sobretot per la seva tendresa i pel seu contingut que connecta amb els sentiments universals. En el cas de Raymond Briggs, a més, també és coneguda la seva novel·la gràfica «Quan bufa el vent», adaptada al cinema, sobre les conseqüències d'un atac nuclear situat a Anglaterra, un perill que a hores d'ara, amb la invasió genocida russa a Ucraïna, torna a estar present sobre la taula dels qui tenen el botó vermell. Briggs va començar amb àlbum per a infants com «El Pare Noel» tot i que després es va adreçar també als adults amb altres creacions. Raymond Briggs ha deixat, a més, dues obres autobiogràfiques. Pel que fa a Jean-Jacques Sempé, l'autor és considerat el màxim representant del segle XX del sector de la il·lustració a França. Retratista de caràcter costumista, ha deixat el testimoni amb històries d'amistat i personatges amables. Jean-Jacques Sempé i René Goscinny es van conèixer el 1954 en una agència de publicitat de París. Aquest atzar va fer que nasqués «Le petit Nicolas» de la mà del tàndem creador Sempé-Goscinny (aquest, a més, autor d'Astèrix), una relació que ha passat a cinema amb el documental «Qu'est-ce qu'on attend pour être heureux?», estrenat a l'últim Festival de Canes. «Le petit Nicolas» va tenir deu anys llargs de vida inicials, fins al 1965, amb més de dos-cents contes publicats a la revista Pilote (on Goscinny ja publicava també els primers Astèrix). Fins ara, després de la mort de Goscinny i amb l'impuls de la seva filla, la sèrie d'«El petit Nicolàs» s'ha traduit a més de trenta idiomes amb milions d'exemplars venuts, xifres que Raymond Briggs també ha obtingut amb «El ninot de neu». A banda de les edicions de La Galera d'«El petit Nicolàs«, Jean-Jacques Sempé també ha estat editat fa cinc anys en català per l'Editorial Blackie Books amb el llibre il·lustrat «El senyor Lambert»... [+ informació]

Mor als 91 anys Yuri Orlev, escriptor polonès d'origen jueu establert a Jerusalem, autor de novel·les sobre el gueto de Varsòvia portades al cinema com «L'illa del carrer dels Ocells» i «Corre, noi, corre!»

Uri Orlev (Varsòvia, Polònia, 24 febrer 1931 - Jerusalem, Israel, 25 juliol 2022) ha mort als 91 anys al barri vell de Jerusalem on vivia, segons ha comunicat la seva família. L'extensa obra d'Uri Orlev ha estat publicada aquí en diverses edicions i segells com la novel·la «L'illa del carrer dels Ocells» o «Corre, noi, corre!» (Grup Promotor / Alfaguara), traduïdes les dues per la traductora i il·lustradora Eulàlia Sariola i, en els dos casos, adaptades al cinema. Uri Orlev va néixer a Varsòvia amb el nom real de Yerzy Henryk Orlowski, però alesores ja tothom l'anomenava Yurek quan encara desconeixia que els seus orígens eren jueus. Quan els nazis van envair Polònia el 1939, el pare d'Uri Orlev va ser reclutat a l'exèrcit polonès que, en molts casos, es va veure obligat a posar-se sisplau per força sota les ordres de les barbaritats del nazisme. Amb la invasió nazi, Uri Orlev i la seva família van entrar al gueto de Varsòvia el 1940, on els nazis hi van recloure la gran majoria dels jueus de la ciutat... [+ informació]

Una quinzena de llibres opten als Premis Protagonista Jove i Atrapallibres de l'any 2023 que s'atorgaran el mes de juny a Manresa i que convoca l'IbbyCat

La capital del Bages acollirà el 2023 el lliurament dels Premis Protagonista Jove i Atrapallibres. Tot i que el catàleg de publicacions anuals d'autoria catalana, tant de literatura escrita com il·lustrada, és immensa i fins i tot inabastable, d'entre els quinze títols triats, només cinc són d'autors catalans amb una presència uniforme, si no és per atzar, en cadascuna de les categories (2 traduccions / 1 català). Vegeu aquí tots els llibres que el 2023 optaran als dos lots de premis. Els Premis Protagonista Jove i Atrapallibres els atorga un jurat de lectors joves a partir de la tria prèvia feta per membres del Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil (ClijCat) que, per cert, recentment ha perdut el seu anagrama original per passar a identificar-se com a «IbbyCat», en relació a una de les organitzacions de les quals és membre, l'IBBY (International Board on Books for Young People), institució internacional que vetlla pels interessos i la difusió del llibre per a infants i joves... [+ informació]

L'escriptora Laura Gonzalvo (Mataró, 1978) debuta en la novel·la i el Premi Carlemany de Foment de la Lectura amb una història sobre la tetraplègia arran de l'experiència viscuda de primera mà amb la seva parella

Amb «La llista de les coses impossibles», l'escriptora Laura Gonzalvo (Mataró, Maresme, 1978) ha obtingut l'11è Premi Carlemany de Foment de la Lectura que atorga el Govern d'Andorra en col·laboració amb el Grup 62 i la publicació a Columna Edicions. El premi té una dotació de 8.500 euros que aporten els dos convocants. La història de la novel·la parteix d’uns fets reals ja que l'autora viu de primera mà les conseqüències de la tetraplègia després d'un accident de joventut de qui és la seva parella. La novel·la relata la història de la Clara i el Guim... [+ informació]

Cartes animals amb un rerefons molt humà

Toon Tellegen. Cartes animals amb un rerefons molt humà. «Cartes de l'esquirol a la formiga». Il·lustracions d'Axel Scheffler. Traducció de Ferran Bach. (En espanyol: «Cartas de la ardilla a la hormiga», traducció de Heilette Van Ree). Col·lecció Blackie Little. Editorial Blackie Books. 96 pàgs. Barcelona, 2022. A partir de 7 anys. (Revista Digital CORNABOU, 20 maig 2022) [+ crítica]

Un acord amb una editorial ucraïnesa permet que el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya distribueixi un lot de 1.400 llibres per a infants i joves en ucraïnès en suport paper i digital entre les biblioteques públiques catalanes

Els lots s'han imprès a Catalunya per donar suport a les biblioteques catalanes que estan acollint famílies refugiades ucraïneses arran de la invasió genocida russa del règim de Vladímir Putin. Per poder proveir les biblioteques de documents en llengua ucraïnesa, el Servei de Biblioteques del Departament de Cultura va adquirir inicialment fins a 700 documents a través de compres a llibreries. La situació de la guerra i les dificultats logístiques, però, no havien facilitat el proveïment d’aquests tipus de documents, per la qual cosa, i gràcies a la col·laboració entre el Departament de Cultura, l’Institut Ramon Llull i l’Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions de la Generalitat de Catalunya (EADOP), s'ha contactat amb l’editorial ucraïnesa The Old Lion Publishing House, que ha facilitat el format electrònic de 14 dels seus títols i s’han pogut preparar i imprimir directament a Catalunya aquests 1.400 exemplars distribuïts entre les biblioteques catalanes, algunes de les quals... [+ informació]

El carter no sempre truca dues vegades

Daniel Hernández Chambers. El carter no sempre truca dues vegades. «Creus a la sorra». Traducció d'Òscar Vendrell Corrons. Pàgs. 99. Col·lecció La Llum del Far. Editorial Baula. Barcelona, 2022. A partir de 12 anys. (Revista Digital CORNABOU, 19 abril 2022) [+ crítica]

Es publica l'àlbum pòstum inacabat de l'escriptor, il·lustrador i crític literari Bernat Cormand que ha perfilat el seu germà Martí Cormand, artista contemporani amb obra reconeguda i establert a Nova York

Bernat Cormand (Barcelona, 1973 - 2021) va créixer en una família dedicada a la pedagogia, per part del pare, i la il·lustració, per part de la mare, la veterana dibuixant Fina Rifà i Llimona (Palma, Illes, 1939). Bernat Cormand va morir als 48 anys, el 21 de juny del 2021, just quan acabava de publicar la novel·la «El cap als núvols» (L'Altra Tribu, 2021) i mentre exercia la direcció de la revista Faristol, del Consell Català del Llibre per a Infants i Joves (ClijCat). Sota l'enigma que deixa sempre el suïcidi, els pares i els seus germans reten ara homenatge a la seva memòria amb la publicació de l'àlbum inacabat que estava preparant Bernat Cormand en el moment de la seva mort. «Lluny», publicat per l'Editorial A Buen Paso —amb la qual ja havia col·laborat abans—, compta amb una part del llegat deixat per Bernat Cormand. L'aportació final de reinterpretació l'ha feta el seu germà Martí Cormand (Barcelona, 1970), un artista reconegut i establert a Nova York. Martí Cormand té obra en espais com el MoMA, el Dallas Museum of Art, o el The Alfond Collection of Contemporary Art at Rollins College, a Florida, així com en institucions catalanes com la Fundació La Caixa o la Fundació Vila Casas. Amb aquest àlbum d'homenatge al seu germà Bernat, l'artista Martí Cormand ha fet excepcionalment un retorn als seus orígens a través de la il·lustració. La història de «Lluny» transcorre en una ciutat on tots els dies hi ha el llast de la contaminació acústica. Tot va molt de pressa. S'hi acumulen deixalles. El protagonista, Eloi, no s'hi troba a gust i somnia viure en un lloc “lluny” d'aquest paisatge. Pe això decideix fer un viatge amb el seu millor amic, el gos Simó, cap a la natura salvatge. Eloi descobreix la majestuositat del bosc, dels rierols, dels arbres i també del bestiari, una població que té un valor simbòlic en la trama que és també un viatge iniciàtic del protagonista... [+ informació]

¿Refugiats...? Connais pas!

Rita Sineiro. Refugiats...? Connais pas!. «Cues de somnis». Il·lustracions de Laia Domènech. Text de Rita Sineiro. Traducció de Pere Comellas. Editorial Akiara Books. Barcelona, 2022. A partir de 5 anys. (Revista Digital CORNABOU, 7 abril 2022) [+ crítica]

La il·lustradora sueca Eva Lindström rep l'Astrid Lindgren Award 2022 pel conjunt de la seva obra en la vintena edició del premi més ben dotat del món dins l'àmbit de la literatura per a infants i joves

La il·lustradora Eva Lindström (Västerås, Suècia, 1952) s'afegeix així a la nòmina d'escriptors i il·lustradors que han rebut aquest premi en els últims vint anys convocat en memòria de l'escriptora Astrid Lindgren. L'Astrid Lindgren Award està dotat amb 5 milions de corones sueques (uns 540.000 €) i és el més ben dotat del món dins l'àmbit de la literatura per a infants i joves. Eva Lindström ha publicat uns 35 llibres propis i n'ha il·lustrat un extens catàleg d'altres autors. El seu treball ha estat guardonat amb mols dels premis més prestigiosos. Les seves històries es mouen entre el quotidià i l'existencial, combinant l'humor amb el misteri. Segons el jurat, l'enigmàtic món fotogràfic d'Eva Lindström està en constant transformació. Els arbres es mouen, els gossos es transformen en éssers gegantins i els objectes s'esvaeixen de sobte per reaparèixer. Amb pinzellades ràpides i coloració densa, Eva Lindström crea un diàleg ambigu entre el text i la imatge. La frontera entre els personages infants i adults i les bèsties és fluid, a vegades amb un humor salvatge. Eva Lindström va estudiar a Västerås Konstskola (Escola d'Art de Västerås) i Konstfack (Universitat d'Arts, Oficis i Disseny) a Estocolm. La seva extensa obra va començar als anys 80. En el seu darrer àlbum, «Ingenting är omöjligt för oss» (Res és impossible per a nosaltres, 2021), els lectors persegueixen dos infants i el seu gos i aterren en un altre planeta. L'acte de lliurament de l'Astrid Lindgren Award tindrà lloc el 30 de maig a Estocolm en una cerimònia similar a la dels Nobel... [+ informació]

S'exposa per primera vegada a Europa el manuscrit original d'«El Petit Príncep» d'Antoine de Saint-Exupéry en una exposició del Musée des Arts Décoratifs (MAD) de París

El Musée des Arts Décoratifs (MAD) presenta una gran exposició dedicada al Petit Príncep, l'obra mestra intemporal de la literatura. Més de 600 peces fan un recorregut per les múltiples facetes d'Antoine de Saint-Exupéry (Lió, 1900 - Mar Mediterrani, 1944 en accident d'aviació): escriptor, poeta, aviador, explorador, periodista, inventor, filòsof, impulsat tota la vida per un ideal humanista, que era l'autèntic motor de la seva obra. Gràcies a aquesta exposició, es veu per primera vegada a Europa el manuscrit original del relat que es conserva a la Morgan Library & Museum de Nova York i que fins ara no s'havia presentat mai fora dels EUA. La mostra «À la rencontre du Petit Prince», que es pot veure fins al 26 de juny, reuneix aquarel·les, esbossos i dibuixos —majoritàriament inèdits— però també amb fotografies, poemes, diaris, retalls i fragments de correspondència. «El Petit Príncep» va ser l'última obra publicada en vida d'Antoine de Saint-Exupéry, que l'havia escrita i publicada als Estats Units el 1943 i que es va publicar a França tres anys després, el 1946. A la multitud d'edicions i reedicions constants en totes les cultures del món, cal recordar que des de fa vuit temporades es representa cada Nadal i Reis a Barcelona la versió teatral de l'obra d'Antoine de Saint-Exupéry amb l'espectacle musical dirigit per Àngel Llàcer i produït per La Perla 29. Precisament, aquesta companyia catalana dirigida per Oriol Broggi s'instal·la des del 16 de març fins al 10 d'abril al Théâtre de La Colline de París per representar-hi en versió original catalana i amb sobretitulat francès l'obra «28 i mig» amb Federico Fellini de rerefons... [+ informació]

El missatge i el cartell del Dia Internacional del Llibre Infantil 2022 s'ha encarregat a autors canadencs pertanyents a etnies minoritzades

L'escriptor Richard Van Camp (Fort Smith, Territoris del Nord-oest, Canadà, 1971) pertany a l'ètnia dogrib (Na-dené). És autor de més de 25 llibres, molts dels quals escrits per a infants i premiats al Canadà. És graduat per la Universitat de Victòria i per l'En'owkin International School of Writing. La il·lustradora Julie Flett, nascuda a Toronto (Ontario) i resident a Vancouver, pertany a l'ètnia Cree-Métis i és coneguda pel seu treball en literatura infantil centrat en la vida i les cultures dels indígenes canadencs. Molts dels seus àlbums són bilingües i escrits en una combinació d'anglès, michif i cree, i serveixen com a introducció d'aquestes dues llengües minoritzades per als lectors de parla anglesa. Els dos han elaborat el cartell del Dia Internacional del Llibre Infantil 2022. Per la seva part, Richard Van Camp ha escrit un breu missatge sota el títol «Les històries són ales que ens ajuden a remuntar el vol cada dia», en una al·legoria al poder dels llibres per a infants per obrir els ulls a la imaginació i fomentar la comprensió del món... [+ informació]

OBSCURS ESTATS D'ÀNIM EN DUES NOVEL·LES REALISTES I DE CAIRE PSICOLÒGIC SENSE CONCESSIONS QUE DISTINGEIXEN MÓNICA RODRÍGUEZ I PEDRO RAMOS AMB ELS PREMIS EDEBÉ 2022 EN LA SEVA TRENTENA EDICIÓ

L'escriptora Mónica Rodríguez (Oviedo, 1969), amb la novel·la «Rey», i l'escriptor Pedro Ramos (Madrid, 1973) amb la novel·la «Un ewok en el jardín», són els guanyadors de la XXX edició dels Prems Edebé de Literatura Infantil i Juvenil. Dues novel·les que tracten estats d'ànim i de caire psicològic sense concessions. «Rey», inspirada en un fet real, és un viatge al fons de l’ànima humana en l’intent d’entendre com es pot sentir un nen que ha de sobreviure entre una bandada de gossos de carrer, enmig dels quals troba competència i amor. Amb «Un ewok en el jardín», Pedro Ramos aborda els obscurs estats d’ànim, les característiques de la depressió i el suïcidi en els joves. Els jurats d'aquesta edició... [+ informació]

L'illa de la infància

Michael Morpurgo. L'illa de la infància. «L'illa dels frarets». Traducció de David Nel·lo. Il·lustracions de Benji Davies. Pàgs. 113. Col·lecció Èxit. Editorial Bambú - Casals. Barcelona, 2021. A partir de 9 anys [+ crítica]

La Generalitat de Catalunya elabora un nou marc normatiu per protegir el model d'Escola Catalana que torni a comptar amb el consens majoritari possible de tot el sector

La Generalitat de Catalunya ha posat en marxa, a través del Departament d’Educació, un seguit d’actuacions per defensar el model d'Escola Catalana. La primera és elaborar un nou marc normatiu amb l’objectiu de fomentar l’ús del català en el sistema educatiu. El Govern català vol mantenir el consens que ha fet possible el model d’Escola Catalana i treballar amb partits, entitats i experts. El Departament d’Educació actuarà a través de la Inspecció d’Educació per vetllar que es doni compliment als Projectes lingüístics vigents en cada centre educatiu, és a dir perquè el que està establert en el projecte de cada centre sigui efectivament el que passi dins les aules. D’aquesta manera es vol revertir la situació actual que segons mostren les primeres dades ha suposat una disminució de l’ús del català en els darrers 15 anys. Per tal de fomentar l’ús del català i donar les eines necessàries als professionals dels centres per fer-ho possible, els departaments d’Educació i de Cultura han treballat un Pla de promoció de l’ús de la llengua catalana. El programa impulsarà la creació de grups a cada centre per tal d’analitzar-ne la situació lingüística i treballar propostes de millora... [+ informació]

Fades de luxe

«A través del mirall i allò que Alícia hi va trobar», de Lewis Carroll. Traducció de Martina Beascoa Graells. Traducció del prefaci i el text de Lewis Carroll: Maria Bertran i Mar Viayna. Traducció dels textos sobre l'autor i l'il·lustrador: Mariona Arabia Ventura. Il·lustracions de Chris Riddell. Pàg. 316. Disseny de Macmillan Children's Books. Editorial Baula. Barcelona, 2021. A partir de 10 anys. «Contes de Fades». Antologia de contes tradicionals del món. Inclou narracions de Hans Christian Andersen i els Germans Grimm. Pròleg de Michael Mompurgo. Traducció de Jordi Vidal i Montse Molist. Il·lustracions addicionals de Peter Bailey. Pàgs. 476. Disseny de Macmillan Children's Books. Editorial Baula. Barcelona, 2021. A partir de 10 anys... [+ crítica]
 

La campanya 2021 «Fas 6 anys. Tria un llibre» es tanca superant per primera vegada el 50% dels infants que hi podien participar per formar part del cens de l'edat i que han adquirit més de 6.000 títols majoritàriament en català

Les dades, segons els seus responsables, són les més positives des que es va posar en marxa la campanya, el 2016. Per al conjunt de Catalunya, aquest 2021 hi han participat 38.316 infants de 6 anys del total de 75.438 censats, xifra que representa que el 50,8% dels infants d’aquesta edat han bescanviat el seu targetó. L'any passat ja hi van participar el 49,2% dels 76.064 infants censats de 6 anys. Històricament també s’observa un creixement molt significatiu en l’acollida de la campanya: en la primera edició, l’any 2016, van bescanviar el targetó 31.931 infants dels 83.314 censats, un 38,3%, mentre que enguany la participació assoleix un 50,85%. En conjunt, s’han venut més de 6.000 títols. A més, la principal llengua triada pels infants és el català, amb unes vendes que representen aproximadament un 73% dels llibres —els llibres adquirits en espanyol només són el 26,8% del total. La xifra, a més, se situa per damunt del percentatge mitjà de vendes de llibres infantils i juvenils en català, que està a l’entorn del 65%. L’any 2021 també ha crescut el nombre de llibreries participants a la campanya —de 427 el 2020 a 457 enguany, amb una important concentració d’establiments a Barcelona. Pel que fa a la tipologia de llibreries amb major índex de bescanvis del targetó, enguany les llibreries independents acumulen més vendes (59,4%) que les cadenes (40,6%). El percentatge també suposa un increment de les vendes a llibreries independents xifrat en 4 punts percentuals, ja que el 2019 les llibreries independents van bescanviar un 55,1% dels targetons. La campanya «Fas 6 anys. Tria un llibre» està impulsada pel Gremi de Llibreters de Catalunya amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya... [+ informació]

Sobreviure en un mar mort

Meritxell Martí i Xavier Salomó. Sobreviure en un mar mort. «Sanukay». Text de Meritxell Martí. Il·lustracions de Xavier Salomó. Pàgines 104. Editorial Flamboyant. Barcelona, 2021. A partir de 8 anys [+ crítica]

El Petit Sàpiens obre una col·lecció de llibres il·lustrats per a infants i joves sobre la vida i l'obra de personatges històrics amb continguts interactius al voltant de la seva època

Els dos primers títols es dediquen al rei Jaume I el Conqueridor i a la primera astronauta Valentina Tereixkova. Els llibres, en suport àlbum il·lustrat, s’acompanyen de continguts que complementen les biografies dels personatges amb curiositats o aspectes rellevants de la seva època. També, al web de la nova col·lecció, s'hi troben materials multimèdia, com podcasts,“quizzes” i altres jocs interactius per completar l’experiència de lectura i aprenentatge, a més de material didàctic. L'àlbum «El gran Conqueridor», amb text de Jordi Creus Esteve (Tremps, Pallars Jussà, 1964) i il·lustracions de Pep Boatella (Barcelona, 1983), ressegueix les aventures històriques del rei i s'acompanya d'un desplegable amb totes les seves conquestes. El segon àlbum, «La primera astronauta», amb text de Cristina Serret (Reus, Baix Camp, 1973) i il·lustracions d'Eleonor is Drawing (pseudònim), explica el periple vital de Valentina Tereixkova, que el 1963 va ser la primera dona a sortir a l’espai exterior, dins de la nau Vostok 6, amb una mirada a aspectes de l'astronomia i la curs espacial entre Rússia i els EUA durant la guerra freda... [+ informació]

La nova plataforma europea «Film in Hospital» gestionada aquí per Pack Magic ofereix un catàleg de pel·lícules d'accés lliure i gratuït en català per a infants ingressats en centres hospitalaris

La distribuïdora de cinema Pack Magic ha impulsat la plataforma «Film in Hospital», una nova iniciativa digital que ofereix a infants ingressats de centres hospitalaris un accés lliure i gratuït en un programa que inclou una vuitantena de pel·lícules, la meitat en català. La iniciativa s'ha dissenyat conjuntament amb festivals, distribuïdores, iniciatives d'educació audiovisual i amb la col·laboració de la Secretaria de Política Lingüística de la Conselleria de Cultura de la Generalitat. «Film in Hospital» de Pack Magic vol oferir un instrument addicional de suport emocional que permeti atendre la salut mental des d'una perspectiva integral. Aquest nou servei ja s'ha implementat amb el mateix identificatiu «Film in Hospital» en més d'un centenar d'hospitals d'Europa i ara arriba a Catalunya, en una dotzena de centres hospitalaris: l'Hospital Universitari de Vic; el Consorci Sanitari de l'Anoia; la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla; l'Hospital d'Olot i Comarcal de la Garrotxa, l'Hospital Sant Bernabé, la regió sanitària Terres de l'Ebre, la Mútua Terrassa, l'Hospital Vall d'Hebron, l'Hospital Germans Trias i Pujol, l'Hospital de Figueres i el Sant Joan de Déu de Barcelona... [+ informació]

El poema «El ratolí» d'Enric Larreula musicat pel duet The Tyets & Cor Bressola guanya el XIV Premi Miquel Martí i Pol del Certamen Terra i Cultura que promouen el Celler Vall Llach i el Grup Enderrock

Segons el Grup Enderrock, s'han musicat 402 poemes catalans aquest 2021 que han participat en el XIV Premi Miquel Martí i Pol del Certamen Terra i Cultura, una iniciativa del Celler Vall Llach, que finança el premi amb una dotació de 5.000 €, i el Grup Enderrock. El poema «El ratolí», d'Enric Larreula, musicat pel grup de Mataró The Tyets & Cor Bressola, forma part del CD «Animalari urbà» (Luup Records, 2021). El CD inclou dotze musicacions dels poemes de l'escriptor Enric Larreula (Barcelona, 1941) publicats amb el títol «Animalari», a l'Editorial Cruïlla, el 2007. En l'enregistrament hi ha la col·laboració de gairebé una desena més d'artistes. Les peces del duet The Tyets s'interpretenen conjuntament amb el cor d'una de les escoles de La Bressola de la Catalunya Nord... [+ informació]

Gabriel Bardala debuta en la literatura amb una novel·la per a joves ambientada al segle XVIII i l'esclavisme guanyadora del Premi Gran Angular 2021 de l'Editorial Cruïlla en una edició que deixa desert el Premi Vaixell de Vapor

Amb la novel·la per a joves «Els últims dies del falcó», l'Editorial Cruïlla ha fet debutar en la literatura juvenil l'escriptor Gabriel Bardala, guanyador del Premi Gran Angular 2021. El premi té una dotació d'11.000 euros, la mateixa dotació que també té el Premi Vaixell de Vapor, però que en aquesta edició ha quedat desert, segons el jurat, per no trobar en cap dels originals la qualitat que prestigia el premi. El Vaixell de Vapor, que es convoca des de l'any 1984, ha estat vuit vegades desert comptant el d'enguany. El jurat d'aquest premi havia estat integrat per Maria Bertran, Marc Donat, Núria Font, Carolina Palau i Jordi Vila-Delclòs. Per la seva part, el jurat del premi Gran Angular, que sí que s'ha atorgat, l'han integrat Anna Guitart, Arnau Cònsul, Anna Guitart, Dolors Ortiz, Anna Pauner i Silvestre Vilaplana. La novel·la guanyadora del Gran Angular 2021, està ambientada al segle XVIII a l'illa de Borbó, una colònia francesa anomenada també en una altra època illa Bonaparte i també illa La Réunion. Aquí és on arriba un grup d'investigadors que hi busquen un ocell extingit, el dodo. Allà hi troben, però, en una segona trama, el capità pirata Olivier Levasseur, àlies Falcó, que té el botí de les seves malifetes en algun lloc secret. Una tercera trama de la novel·la és la desaparició de la filla del governador, cosa que fa que es considerin sospitosos els esclaus de l'illa, anomenats “cimarrons”. L'illa de Borbó, actualment illa de la Reunió, ultramar de la República francesa, va ser un dels espais de l'esclavisme i l'explotació per la seva riquesa de cafè, tabac i cotó... [+ informació]

El 40è Premi Guillem Cifre de Colonya de narrativa infantil i juvenil s'atorga a l'escriptora Marta Colomé Romera amb una novel·la que barreja fantasia, intriga i aventura amb tres intrèpides bibliotecàries de colla

L'escriptora Marta Colomé Romera (Badalona, 1976) ha obtingut el 40è Premi Guillem Cifre de Colonya de narrativa infantil i juvenil amb la novel·la «Les ales d'Isis», un relat que, segons el jurat, barreja la fantasia, la intriga policíaca i les aventures a més d'endinsar-se en la cultura egípcia amb un llenguatge vigorós que combina humor, enigmes i jocs lingüístics. El premi Guillem Cifre de Colonya té una dotació de 7.000 euros i actualment el publica l'Editorial Barcanova. El jurat d'aquesta edició ha estat integrat per Sara Moyano, Pere Martí i Bertran, Miquel Rayó i Sebastià Bennasar. L'escriptora Marta Colomé és diplomada en Biblioteconomia i Documentació i llicenciada en Documentació per la UB, i ha cursat un Màster d’Edició Digital a la UOC. Ha treballat durant més de vint anys a la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, els primers com a bibliotecària, i després com a directora de les Biblioteques El Carmel-Juan Marsé i la Biblioteca Garcilaso de Barcelona i la Biblioteca Martí Rosselló de Premià de Mar (Maresme). La novel·la «Les ales d'Isis» s'afegeix a altres publicacions anteriors seves adreçades als lectors joves tant en diverses col·leccions editorials com a la revista Cavall Fort... [+ informació]

Un estudi sobre la poesia per a infants de Miquel Martí i Pol publicat a la revista Ausa guanya el XX Premi Aurora Díaz-Plaja

Enric Falguera i Moisès Selfa Sastre, professors de la Universitat de Lleida, han estat distingits amb el XX Premi Aurora Díaz-Plaja per l'article «Miquel Martí i Pol i la poesia per a infants», publicat a la revista Ausa, que edita el Patronat d'Estudis Osonencs. L'article és un estudi de l’obra poètica adreçada als infants del poeta Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, Osona, 1929 - Vic, Osona, 2003). A partir d’un repàs historiogràfic de la poesia infantil catalana se situa l’obra i l’autor per valorar el seu paper decisiu en la configuració del gènere. Posteriorment, l’anàlisi dels principals poemaris per a infants del poeta en permeten valorar la qualitat i la didàctica, així com comprovar les similituds entre el discurs poètic dels poemes infantils i d’aquells adreçats, a priori, al públic adult... [+ informació]

La Institució de les Lletres Catalanes obre la sol·licitud de col·loquis del programa «Autors a les Aules» del curs 2021-2022 adreçat als centres educatius amb la participació de més de 350 autors que mantenen l'opció vitual si es considera oportú arran de les restriccions

El termini d'inscripcions és de l'1 de setembre al 31 d'octubre. De cara al curs 2021-2022 hi participen més de 350 autors i es manté l'opció vitual, si es considera oportú, arran de les restriccions sanitàries. El programa «Autors a les Aules» és una activitat de promoció de la literatura catalana, en l'àmbit de l'ensenyament primari i secundari. Segons la Institució de les Lletres Catalanes l'objectiu del programa rau en el fet que el professorat pugui comptar amb fòrums, col·loquis i converses, al seu centre, d'aquells autors llegits pel grup-classe i que els escriptors estableixin un diàleg amb els lectors... [+ informació]

Un floc de cabell blanc

Jesús Ballaz. «El net del Còndor. Dels Andes a Barcelona (El nieto del Cóndor. De los Andes a Barcelona)». Traducció de Joan Pujades, amb la revisió d'Elena Martín Valls. Il·lustracions de Kim Amate. Pàgs. 180. Col·lecció Akinarra. Editorial Akiara Books. Barcelona, 2021. A partir de 10 anys [+ crítica]

Una pel·lícula basada en la vida de la il·lustradora, escriptora i pintora Tove Jansson s'estrena coincidint amb el vintè aniversari de la seva mort

Tove Jansson, l'autora finlandesa de llengua sueca, va néixer a Hèlsinki el 1914 on va morir el 2001. Principalment coneguda per la seva obra per a infants, tant escrita com il·lustrada, es va popularitzar amb els personatges de la família Mumin, una icona de la cultura nòrdica, que va reforçar la seva expansió internacional en convertir-se en tires de diari i més endavant gràcies també a una adaptació televisiva. Coincidint amb el vintè aniversari de la seva mort s'ha estrenat en VOSC la pel·lícula «Tove» (es troba en el catàleg de Filmin), basada en la vida de l'autora des que, filla d'un conegut escultor i una mare també dibuixant, busca la seva pròpia veu trencant els motlles de l'època, tant artísticament com personals. Testimoni de dues grans guerres, és en plena Segona Guerra Mundial quan Tove Jansson fa néixer el personatge de Mumin, primer per als infants, que el 1953 evolucionen també per als lectors adults amb la publicació de tires còmiques al diari londinenc Evening News, des d'on salta posteriorment a moltes altres capçaleres de tot el món. Després de més de 10.000 tires, el 1959, Tove Jansson vol tornar a la pintura, una de les seves frustracions, i passa el relleu de les tires de còmic Mumin al seu germà Lars Jansson. Com a escriptora, però, va publicar cinc novel·les, alguns relats breus i les seves memòries. En català, el 2014, coincidint amb el centenari del seu naixement, les tires còmiques dels Mumin es van recollir en un volum singular de l'Editorial Coco Books que va reunir «Mumin i els bandolers», «Mumin i la vida familiar», «Mumin a la Riviera» i «L'illa deserta de Mumin». L'Editorial La Galera havia publicat també les novel·les per a infants «La família Mumin a l'hivern» i «El pare Mumin i el mar», a la col·lecció Grumets. La pel·lícula «Tove», dirigida per Zaida Bergroth, està protagonitzada per l'actriu Alma Pöysti, en el paper de Tove Jansson. El film... [+ informació]

El Saló del Llibre Infantil i Juvenil dóna per tancada una etapa de 35 anys i els últims 17 anys a Mollerussa després de cancel·lar l'edició del 2021 que es preveia excepcionalment per a la tardor arran de la situació sanitària

Segons ha fet públic l'Ajuntament de Mollerussa, aquest consistori de Pla d'Urgell i el Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil (ClijCAT), impulsor des del 1984 del certamen, han acordat cancel·lar l’edició del 2021 del Saló del Llibre Infantil i Juvenil de Catalunya, que s’havia previst celebrar excepcionalment a la tardor. Habitualment el Saló del Llibre Infantil i Juvenil tenia lloc a la primavera, però en l’última edició —la del 2019 perquè la del 2020 es va suspendre arran de l'alerta sanitària— ja es va anunciar que es preparaven canvis en el format de cara a la que havia de ser la 36a edició i la 18a edició consecutiva que es feia a Mollerussa (Pla d'Urgell). No obstant això, diu el comunicat fet públic, la incertesa de la situació arran de les noves restriccions sanitàries i les normatives a aplicar per aquest tipus d’esdeveniments n'ha fet suspendre l’organització i posposar-ne també la reformulació anunciada... [+ informació]

Els XXII Premis Llibreter 2021 distingeixen la novel·la «Àunia» del debutant català Ivan Vera i «La nena del far» de l'holandesa Annet Schaap a més de l'àlbum il·lustrat «Els estels» del quebequès Jacques Goldstyn

Aquests són els tres premis que el Gremi de Llibreters de Catalunya ha destinat el 2021 als tres àmbits de la literatura infantil i juvenil en la XXII edició d'aquests guardons que voten tots els agremiats després d'una prèvia selecció de les diferents comissions de lectura. En la categoria d'Àlbum Il·lustrat, «Els estels», de Jacques Goldstyn (Quebec, 1958), en traducció de Susana Tornero Brugués, publicada per l'Editorial Joventut. En la categoria d'Altres Literatures, «La nena del far», d'Annet Schaap (Ochten, Països Baixos, 1965), en traducció de Maria Rosich, publicada per Pagès Editors. I en l'àmbit de Literatura Catalana per a infants i joves, la novel·la «Àunia», del jove debutant Ivan Vera (Badalona, 1998), publicada per Akiara Books, una novel·la que ha obert una línia nova de literatura juvenil en aquest segell i que recentment ha continuat amb un segon títol, «El net del Còndor» de Jesús Ballaz, amb il·lustracions de Kim Amate. En el cas d'«Àunia», la novel·la guanyadora, l'autor hi ha treballat durant sis anys, a partir dels 16 anys i d'un primer treball d'institut i després de diverses revisions fins a la publicació final a Akiara Books, recompensada ara amb aquest Premi Llibreter. En la mateixa edició... [+ informació]

La il·lustradora Marina Gibert guanya el XIV Premi Internacional Compostel·la d'Àlbum Il·lustrat amb l'obra «Selva» que publica l'Editorial Kalandraka

La il·lustradora Marina Gibert (Girona, 1989) ha guanyat el XIV Premi Internacional Compostel·la d'Àlbum Il·lustrat amb l'obra «Selva». Hi han participat 400 autors d'uns 20 països. El premi té una dotació de 9.000 € i el mes de novembre el publicarà en cinc llengües l'Editorial Kalandraka, que en fa una promoció exterior. Marina Gibert (Girona, 1989), establerta a Lisboa, va estudiar a l'Escola d'Art i Dissenyde La Llotja de Barcelona i va ampliar la seva formació en el Seminari d’Il·lustració del Centre lisboeta d’Art i Comunicación Ar.Co. El jurat d'aquesta edició ha estat integrat pels il·lustradors Rebeca Luciani, Javier Serrano i Xosé Cobas, la llibretera i pedagoga Lola Gallardo, la directora editorial de Kakandraka, Manuela Rodríguez, l’edil d’Educació de l’Ajuntament de Santiago, Rubén Prol, i Beatriz Varela com a secretària. Aquest jurat ha descatat de l'àlbum «Selva» que es tracta... [+ informació]

El I Premi Emili Teixidor de contes per a primers lectors s'atorga a l'escriptora Anna Fité per una faula sobre l'amistat i l'instint de supervivència

L’escriptora Anna Fité (Sabadell, 1958) ha guanyat la primera edició del Premi Emili Teixidor de contes per lectors d’entre 5 i 7 anys amb «El concert més animal», una faula sobre l’amistat i l’instint de supervivència. El conte també reflexiona sobre les persones que pateixen excessivament per coses que finalment no passen i que s’acaben solucionant. L’editorial La Galera, convocant del premi, publica l’obra, que en aquest cas està il·lustrada per Pedro Simón. El premi, que s'havia d'haver atorgat fa un any però que es va ajornar arran de la crisi del coronavirus, té una dotació de 2.500 euros. El jurat d'aquesta primera edició ha estat integrat per Antònia Justícia, Fe Fernández, Laura Espot i Susanna Isern... [+ informació]

Retrat de l'obra de Bernat Cormand (Barcelona, 1973), mort als 48 anys, il·lustrador, escriptor i crític literari, fill de la també il·lustradora Fina Rifà i director de la revista Faristol. Article de Cornabou

La literatura per a infants i joves perd als 48 anys l'il·lustrador, autor i crític Bernat Cormand (Barcelona, 1973). Fill de la també il·lustradora Fina Rifà, dirigia actualment la revista Faristol, que edita el Consell Català del Llibre per a Infants i Joves. Havia il·lustrat recentment una edició de «Viatges i flors», de Mercè Rodoreda (Nórdica, 2020) i acabava de publicar la novel·la «El cap als núvols» a L'Altra Tribu, una història d'homosexualitat entre dos infants a la línia dels 11 anys. Bernat Cormand forma part d'una família que ha viscut l'ensenyament, la pedagogia, l'edició i, sobretot, la il·lustració des de primera fila. El pare, mestre, i la mare, il·lustradora (Fina Rifà) li donen la pista de sortida del que seria després la seva trajectòria. Llicenciat en Filologia catalana, máster en literatura comparada, es va dedicar professionalment al món editorial com a editor de narrativa estrangera dins del Grup 62, activitat que va deixar el 2007 per dedicar-se a la docència universitària (Universitat Pompeu Fabra), compaginant la crítica literària d'àlbum il·lustrat al diari ARA, i per retrobar una de les seves vocacions, la il·lustració, amb àlbums il·lustrats com... [+ informació]

Els Premis Atrapallibres i Protagonista Jove 2021 desvelen els guanyadors en una gala virtual conduïda per Màrius Serra

S'han fet públics els guanyadors dels Premis Atrapallibres i Protagonista Jove que convoca el Consell Català del Llibre per a Infants i Joves (ClijCAT). El veredicte, que ha estat llegit per diversos jurats de noies i noies des del seu punt de connexió (centre educatiu o biblioteca) han decidit en la categoria de 9 anys, «El llop de la sorra», d'Asa Lind, amb il·lustrcions de María Elina, editat per Kalandraka. En la categoria de 10 anys, han distingit «Off», àlbum de l'il·lustrador Xavier Salomó, publicat a Flamboyant. En la categoria 11/12 anys, el guanyador ha estat «Palmira i l'efecte crisàlide», de Gisela Pou, amb il·lustracions de Francesc Rovira, publicat a Edebé. Pel que fa als Premis Protagonista Jove, en la categoria de 13/14 anys, ha estat escollida guanyadora la novel·la «La guerra dels botons», d'Avi, en traducció de David Nel·lo, publicada a l'Editorial Bambú. I en la categoria 15/16 anys, la guanyadora ha estat «Aristòtil i Dante descobreixen els secrets de l'univers», de Benjamín Alire Sáenz, publicat per L'Altra Tribu, editorial que ha anunciat que està preparat la segona part de l'obra. D'altra banda, s'han fet també públics els llibres candidats a er premiats en el que serà la 17a edició d'aquests premis, el 2022. En la modalitat Atrapallibres, «Hola, micos!», d'Oriol Canosa, il·lustrat per Anna Aparicio Català, publicat a Cruïlla; «Espècies extraordinàries», de Salvador Comelles, il·lustrat per Christian Inaraja, publicat a BiraBiro; «Aquest robot sóc jo», de Shinshuke Yoshitake, publicat a Libros del Zorro Rojo; «Pipi Calcesllargues», d'Astrid Lindgren, il·lustrat per Ingrid Vang Nyman, traduït per Antoni Garcia Llorca i publicat a Kokinos; «Tocar el cel amb els dits», de Pep Molist, il·lustrat per Christian Inaraja, publicat a Jo Llibre; «Jefferson», de Jean-Claude Mourlevat, il·lustrat per Antoine Ronzon, traduït per Oriol Vaqué Sánchez, publicat a Nórdica Libros; «El famosíssim catàleg de Walker Dawn», de Davide Morosinotto, traducció de Carles Biosca, publicat a Viena Edicions; «Ella», de Núria Pradas, publicat a Bambú; «La noia ocell», de Sandy Stark-McGinnis, traducció de Xavier Pàmies, publicat a Blackie Books; «La llum de les fondàries», de Frances Hardinge, traducció de Xavier Pàmies, publicat a Bambú; «Nascuts per ser breus», de Toni Mata, publicat per La Galera; i «Espais interiors», d'Elin Nilsson, traduït per Meritxell Salvany, publicat per Pagès Editors... [+ informació]

L'actual Família del Súper 3 s'acomiada després de quinze anys i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals obre una convocatòria de propostes per al nou projecte de ficció adreçat als espectadors joves

La Família del Súper3 s'acomiada definitivament de la televisió catalana després de quinze anys protagonitzant seqüències de ficció a diverses generacions de joves espectadors. En els quinze anys de trajectòria, la Família del Súper3, entre múltiples iniciatives, va participar en un musical en col·laboració amb la companyia Dagoll Dagom, va aconseguir tres discos d'or i tres de platí, ha fet també visites a hospitals d'arreu de Catalunya de la mà del col·lectiu Pallapupas i ha pres part en les diverses edicions de La Marató i en festivals com el de Cap Roig. El moment més ben rebut de la Família del Súper 3 va ser sempre, anualment, la Festa dels Súpers, que va arribar a reunir més de 400.000 espectadors en un cap de setmana. Coincidint amb el comiat, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) ha obert una convocatòria de propostes per a un nou projecte de ficció del Súper3. El projecte que resulti escollit substituirà la Família del Súper3 i haurà de portar a terme un projecte multicanal de ficció que és una de les propostes de la nova etapa del Departament d'Infantils de TV3, liderat per la periodista Laia Servera, la cara coneguda fins la temporada passada del programa InfoK... [+ informació]

La plataforma Disney + continua amb l'ampliació del catàleg de films en català i malgrat la lentitud ofereix ja una dotzena de títols adreçats als espectadors joves

Després que Disney + i la Generalitat de Catalunya presentessin un acord perquè la plataforma oferís cinema en català, a hores d'ara ja són dotze les pel·lícules que ofereixen la versió catalana. Els títols disponibles són «Raya i l’últim drac», «Soul», «Espies Disfressats», «Frozen 2», «Avions», «Avions 2», «Equip de rescat», «Campaneta i la llegenda de la bèstia», «En Ralph, el destructor», «En Ralph destrueix internet», «Mulan», «Ratatouille» i «Star Wars: Els últims Jedi». Segons el govern català, la plataforma Disney anirà oferint nous títols a mesura que pugui anar incorporant la resta d’àudios disponibles en català. Plataforma per la Llengua creu que l'acord va lent, continua discriminant la llengua perquè no apareix al menú lingüístic i el català en el conjunt del catàleg de Disney és testimonial. D'altra banda, la Llei del Cinema, aprovada el 2011, estableix que les distribuïdores han de garantir que totes les pel·lícules doblades o subtitulades al català a Catalunya han d'incloure aquesta versió en el menú lingüístic dels seus canals, ja sigui plataformes, televisons o devedés, cosa que no sempre es compleix... [+ informació]

La il·lustradora Roser Capdevila posa en mans d'advocats la utilització de «Les tres bessones» amb un guió alterat dins del programa de TV3, «X, la sèrie» i el capítol 3, «Pets vaginals», capítol que la cadena ja ha retirat preventivament de la plataforma digital

La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals té els drets de difusió audiovisual de «Les tres bessones», però això no l'autoritza presumptament que un programa determinat utilitzi la imatge dels tres personatges infantils amb un guió no autoritzat per l'autora, que ha declarat que no se li havia demanat permís i que en té tots els drets de propietat intel·lectual, després també d'una llarga lluita guanyada per ella mateixa per recuperar-los de la productora Cromosoma, quan va fer fallida, que paradosalment n'havia promogut la creació i l'exitosa distribució internacional. En aquest cas, el conflicte s'ha originat en el capítol 3 («Pets vaginals») —que ha estat retirat preventivament de la xarxa per TV3— del programa «X, la sèrie», presentat per les actrius Mònica Barrio (Premià de Mar, Maresme, 1987) i Marina Congost (Figueres, Alt Empordà, 1984). Durant 2 minuts dels 13 que té de durada el programa, segons ha explicat l'ARA que ha destapat la polèmica, les tres bessones posaven en qüestió els seus noms en relació al gènere, miraven un àlbum de fotos i comentaven els genitals dels que hi apareixien, parlaven del clítoris i explicaven que proporciona plaer sexual... [+ informació]

L'escriptor francès Jean-Claude Mourlevat guanya l'Astrid Lindgren Memorial Award 2021 pel conjunt de la seva obra adreçada als infants i joves i una de les més reconegudes de la literatura francesa contemporània en aquest àmbit

El considerat Premi Nobel de la literatura per a infants i joves, l'Astrid Lindgren Memorial Award, que s'atorga a Suècia, ha recaigut aquest any en l'escriptor francès Jean-Claude Mourlevat (Embèrt, Alvèrnia-Roine-Alps, Puèi Domat, Occitània, 1952). Aquest premi, que es fa públic coincidint amb la proximitat del Dia Internacional del Llibre Infantil i Juvenil (2 d'abril) i que es lliura en un acte solemne a l'estil dels Nobel el mes de maig, és el de més dotació de tot el món en aquest àmbit, 5 milions de corones sueques (uns 540.000 €) i s'atorga a un autor pel conjunt de la seva obra o a una institució o iniciativa per la seva trajectòria a favor de la literatura per a joves. El jurat del 2021 ha considerat que l'escriptor Jean-Claude Mourlevat és un renovador de les tradicions dels contes de fades. Afegeix també: «El temps i l'espai estan suspesos en els seus mons ficticis i els temes eterns d'amor i anhel, vulnerabilitat i guerra es retraten en una prosa precisa i onírica. L'obra de Mourlevat fixa el teixit de l'èpica antiga en una realitat contemporània.» Jean-Claude Mourlevat va debutar en aquest àmbit el 1997 i des d'aleshores les seves obres han estat traduïdes a més de 30 llengües. Va començar la seva vida laboral com a professor d’alemany fins que va fer un gir radical i va treballar com a actor, pallasso i director teatral. Va ser a partir de la seva relació amb el teatre que va començar a escriure i va debutar amb el llibre il·lustrat «Histoire de l'enfant et de l'oeuf». Jean-Claude Mourlevat va créixer en una granja i va passar la seva infantesa en una casa sense llibres. Era el cinquè de sis germans. Va passar vuit anys en un internat on ha explicat que les regles eren molt dures, els professors molt estrictes i ell se sentia constantment infeliç. La literatura es va convertir en la seva salvació. Una de les seves obres més recents traduïdes al català ha estat «Jefferson», en versió d'Oriol Sánchez Vaqué, publicada a Nórdica Libros el 2020, una obra avalada per més de 2 milions d'exemplars venuts a França i on el protagonista és l’eriçó Jefferson Bouchard de La Poterie que un matí surt de casa camí de la perruqueria, però aquell dia l’acusen del «teixonicidi» del senyor Edgar. Així, de cop i volta, l'eriçó Jefferson es converteix en un fugitiu. Aquesta aventura el porta al país dels humans, considerats els éssers més intel·ligents del planeta. Jean-Claude Mourlevat fa una simbiosi entre el gènere olicíac, la crítica social i la fantasia, una de les claus de la seva literatura que ara ha estat reconeguda amb el Premi Astrid Lindgren... [+ informació]

El cavall de foc de l'home blanc

Ursula Wölfel. «Estel Fugaç (Fliegender Stern)». Il·lustracions de Regina Kehn. Traducció al català: Marta Pera Cucurell. Traducció a l'espanyol: Alejandro Isidro. Pàgs. 97. Col·lecció Joves Lectors. Editorial Bambú - Casals. Barcelona, 2021. A partir de 9 anys [+ crítica]

La mort del dibuixant Picanyol recorda el seu paper pioner amb Barcelona Multimèdia en la creació del suport digital amb jocs interactius a partir d'adaptacions de guions dels seus personatges

La productora Barcelona Multimèdia, fundada el 1994 per Toni Matas, Manuel Palencia-Lefler, Domènec Huguet i Andrés Usón, va ser la primera editorial catalana en suport digital que es va obrir al mercat amb els primers i ara ja desapareguts CD-Rom i amb adaptacions posteriors a les noves tecnologies, suports i dispositius. La seva trajectòria va arribar fins al 2018, quan va decidir donar per acabada la seva funció. Amb l'eclosió d'Internet, Barcelona Multimèdia es va adaptar a aplicacions tant per a Apple com Android. A inicis del segle XXI, entresegles del 2000 i 2001, la productora, segons les seves dades, havia facturat més de 100 milions de pessetes de l'època (més de 600.000 euros) arran de vendre més de 100.000 còpies, des dels seus inicis. El catàleg digital es va ampliar amb clàssics o importacions d'altres edicions estrangeres. L'editor i també escriptor Toni Matas va comptar a partir del 1996 amb el dibuixant Picanyol (Josep Lluís Martínez Picañol, Moià, Moianès, 16 març 1948 - 18 març 2021), que hi va publicar les seves històries de la sèrie de «Noemí» en clau interactiva i que va tenir una gran acceptació amb «Otijocs» o jocs per a ordinadors on el personatge d'Ot el bruixot ja hi va aparèixer. Picanyol va ser, doncs, tant en qualitat de guionista com de dibuixant, potser sense proposar-s'ho, un pioner en aquest camp. La mateixa sèrie de creacions digitals, forçada pel procés de reconversió del sector, els anys 2013 i 2014 es va adaptar per a dispositius com l'iPad o l'iPhone. A Barcelona Multimèdia, Picanyol encara hi va aportar més creacions seves com la versió il·lustrada de «La Bíblia dels nens», el 2011, un èxit sense precedents, traduïda a diverses llengües i reeditada a Itàlia, EUA, Polònia, França, Alemanya, Noruega, Brasil, Portugal, Grècia, Croàcia, Índia, Austràlia, Països Baixos, Eslovènia o Rússia. A pesar d'aquesta important obra de Picanyol... [+ informació]

Una escriptora i un il·lustrador nord-americans són els encarregats del Missatge i el cartell del Dia Internacional del Llibre Infantil que té lloc cada any el 2 d'abril per commemorar el naixement de Hans Christian Andersen

Cada 2 d'abril, data en què es commemora el naixement de l'escriptor danès Hans Christian Andersen, se celebra a tot el món el Dia Internacional del Llibre Infantil, en una iniciativa que des de l'any 1967 difon la International Board on Books for Young People (IBBY). També cada any una secció de l'IBBY és nomenada perquè seleccioni qui vol que sigui l'autora o autora del Missatge oficial i l'il·lustrador o il·lustradora del cartell que es distribueix a través de les filials i associacions integrants de l'organisme. Per a aquest 2021, des de la secció dels EUA de l'IBBY, els escollits són l'escriptora Margarida Engle i l'il·lustrador Roger Mello... [+ més informació]

L'artista holandesa Inge Nouws establerta a Catalunya ha il·lustrat el disc «Ullclucs» de L'Auditori de Barcelona que recupera una vintena de peces tradicionals seleccionades per Arnau Obiols dins del Projecte Educatiu

L'artista Inge Nouws (Països Baixos, 1965), il·lustradora i artista establerta a Barcelona, es dedica a la il·lustració des de fa quinze anys, després que ja en portava quinze com a dissenyadora de moda infantil. Es va graduar en Belles Arts l'any 1989 com a professora d’art per a grau superior. El 2006 va estudiar il·lustració infantil a EINA (Universitat Autònoma de Barcelona) i Visual Storytelling a la School of Visual Arts de Nova York. És professora de creativitat i tallers d’il·lustració en diverses acadèmies d’art teràpia i en instituts d’educació creativa tant aquí com als Països Baixos. És directora artística de l’estudi de disseny La Casa de Carlota on treballa amb artistes amb capacitats diverses. Ha exposat la seva obra en diversos països. El 2012 va rebre el Premi d’Excel·lència de la Fira del Llibre de Bolonya 2012. Col·laboradora habitual de L'Auditori de Barcelona, en aquesta ocasió ha il·lustrat amb una vintena de làmines el disc «Ullsclucs» que dins el Projecte Educatiu acaba d'editar el segell discogràfic de L'Auditori... [+ informació]

L'escriptor Lluís Prats guanya el premi Carlemany per al Foment de la Lectura amb una novel·la que arrenca a Kenya i que recorre seixanta anys de la vida del protagonista marcada per l'amistat d'infantesa amb una elefanta

La desena edició del premi Carlemany per al Foment de la Lectura ha guardonat l'escriptor Lluís Prats (Terrassa, 1966) per la seva novel·la «Archie, el nen que parlava als elefants». La trama fa un recorregut de seixanta anys del protagonista des de la seva infantesa el 1947 per explicar la relació que va tenir de petit amb una elefanta que s'havia criat a la plantació de te de la seva família. Amb un rerefons humanista i ecològic, la novel·la respira també l'esperit de protecció de les espècies en perill. El premi Carlemany 2021 ha rebut 38 originals. El sistema d'arribar al veredicte el fa singular perquè un jurat editorial n'escull quatre i sobre aquests quatre, els estudiants andorrans de secundària, entre 14 i 16 anys, escullen la guanyadora. El premi, que publica l'Editorial Columna... [+ informació]

El problema de la ludopatia i l'amor pel teatre en les dues novel·les guanyadores dels Premis Edebé 2021 atorgats als escriptors espanyols Juan Ramón Santos i Pablo Gutiérrez

Els escriptors Juan Ramón Santos (Plasencia, Cáceres, 1975) i Pablo Gutiérrez (Huelva, 1978) guanyen els premis Edebé 2021 de literatura per a infants i joves. El problema de la ludopatia (categoria infantil) i l'amor pel teatre (categoria juvenil) es troben en el rerefons de les dues novel·les. L'edició, segons dades de l'Editorial Edebé, ha comptat amb 316 originals candidats (200 en la categoria infantil i 116 en la categoria juvenil). Per llengües, en aquesta 29a edició dels Premis Edebé, 278 novel·les han estat presentades en espanyol, 26 en català, 7 en gallec i 5 en basc. Fins ara, han estat guardonades 36 novel·les en espanyol, 15 en català i 4 en gallec. Els Premis Edebé mantenen la dotació habitual de 30.000 € per a la categoria juvenil i 25.000 € per a la categoria infantil, una excepció entre la tendencia en altres segells editorials d'aquest àmbit que s'han vist obligats a reduir dràsticament les dotacions... [+ informació]

L'Editorial Casterman commemorarà el 80è aniversari del naixement del personatge de còmic Capità Haddock que el dibuixant Hergé el va fer conèixer amb Tintín el gener del 1941

La sèrie de Tintín que ha donat la volta al món està de commemoració. El personatge del capità Haddock, que va conèixer el personatge de Tintín el 9 de gener del 1941, havia nascut uns dies abans, el 2 de gener, de la mà del dibuixant Georges Remi “Hergé” (Etterbeek, Bèlgica, 1907 — Woluwe-Saint-Lambert, Belgica, 1983). D'aquesta manera, Arxibald Haddock es va afegir a la troupe protagonitzada per l'intrèpid Tintín amb Bianca Castafiore, la parella Dupond i Dupont o el Professor Tornassol. El capità Haddock, de qui ara es commemora el 80è aniversari, és un dels personatges principals de la sèrie «Les Aventures de Tintín». Es tracta d'un capità de la marina mercant que, un cop es van conèixer, es va fer inseparable de Tintín. A més, a finals dels anys noranta del segle passat, el capità Haddock va ser escollit com el personatge favorit dels seguidors de la sèrie amb un 37,5% de vots per davant del mateix Tintín. Aquell mariner amb barba, amb una ampolla de whisky a la mà, va aparèixer a la prepublicació d'«El cranc amb les urpes d'or», una aventura on Tintín té entre mans una investigació arran de la descoberta del cos d'un mariner ofegat. Amb els Dupond i Dupont, Tintín s'embarca amb el vaixell Karaboudjan sense saber encara que a bord coneixeria el personatge que seria més important en la seva vida, és a dir, en gairebé una vintena d'àlbums. Una de les característiques del capità Haddock és la seva rastellera d'impromperis, renecs i insults. La sèrie de «Les Aventures de Tintín» es va publicar primerament a Le Soir Jeneusse. En català, Joaquim Ventalló (Terrassa, 1899 - Barcelona, 1996) en va ser el primer traductor, des del 1963 fins al 1987, a l'Editorial Joventut. Posteriorment, l'Editorial Casterman, del Grup Flammarion, editoria dels còmics des del 1942, va adquirir els drets de publicació també aquí de la sèrie a partir del 2001 i és el segell que els ha reeditat fins ara, amb una nova traducció encarregada a la traductora Isabel Negre. El segell Casterman ha volgut sortir al pas de les acusacions racistes de la sèrie i, per por de veure's marginat en el mercat en temps de rebombori a les xarxes, en l'àlbum «Tintín al Congo» ha afegit recentment una faixa que ha aixecat polèmica indicant que el contingut manté un relat que en algun moment pot resultar ofensiu per a altres ètnies o cultures... [+ informació]

Infants de la guerra

Viola Ardone. «El tren dels nens (Il treno dei bambini». Il·lustració de la coberta: Tomsichova Tatyana. Traducció al català: Alba Dedeu. Traducció a l'espanyol: María Borri. Pàgs. 210. Col·lecció Clàssica. Editorial Columna / Seix Barral - Grup Planeta. També en suport e-book. Barcelona, 2020. A partir de 15 anys [+ crítica]

Tina Vallès i Rubèn Montañá guanyen els premis Folch i Torres de novel·la per a infants i el Joaquim Ruyra de novel·la per a joves dins la Nit de les Lletres Catalanes 2020

El premi Folch i Torres de novel·la per a nois i noies ha estat per a la novel·la «Els pòstits del senyor Nohisoc», de Tina Vallès (Barcelona, 1976). Explica la relació entre una nena, la Clàudia, i el seu nou veí, un home enigmàtic que es comunica a través de post-its. El premi, que ha anat reduint la seva dotació arran de les diverses crisis, es valora actualment en 4.000 €. En la categoria de narrativa juvenil, el premi Joaquim Ruyra ha ha estat per a l'escriptor i dramaturg Rubèn Montañá Ros per la novel·la «Les esferes del temps»... [+ informació]

El programa «Lletres a les Aules» ofereix la possibilitat que els col·loquis dels centres educatius amb els autors es facin per videoconferència arran de les mesures sanitàries pel coronavirus i incorpora en la gestió els Centres de Recursos Pedagògics del Departament d'Educació

La Institució de les Lletres Catalanes, responsable del programa que porta els escriptors catalans a les aules dels centres educatius que ho demanen, ofereix mentre duri l'alerta sanitària pel coronavirus, que els col·loquis, si no és possible fer-los presencialment per la divisió en grups bombolla, es faci mitjançant videoconferència per alguna de les aplicacions que l'excepcionalitat ha obligat a adoptar, ja sigui Zoom o Google, entre altres. D'altra banda, per reforçar el programa, la Institució de les Lletres Catalanes compta des d'ara amb la col·laboració dels Centres de Recursos Pedagògics (CRP) del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, pel coneixement que tenen dels centres educatius de la seva àrea geogràfica. El programa «Lletres a les Aules» té actualment més de 300 escriptors catalans participants... [+ informació]

La Il·lustradora Màriam Ben-Arab guanya el premi Cavall Fort 2020 en una edició especial dedicada al còmic

La Il·lustradora Màriam Ben-Arab (La Roca del Vallès, 1983) guanya el premi Cavall Fort 2020 en una edició especial dedicada al còmic. El seu treball «Un pla» es publicarà a la revista. La dotació del premi és de 3.300 euros. S'hi han presentat 83 originals. Cavall Fort en publicarà tres finalistes: «Volàtil», de Francesc Grimat; «El començament», de Pere Puig, i «Clítias i les pintures negres», d'Oriol Canosa i Jordi Sunyer... [+ informació]

Surt a la venda la versió catalana de l'última història de J. K. Rowling que s'ha editat al segell de Salamandra amb il·lustracions escollides a través d'un concurs obert a lectors joves

L'Editorial Salamandra ha posat a la venda l'última publicació de l'escriptora J. K. Rowling, autora de la saga de Harry Potter. Es tracta de la novel·la de gènere fantàstic «L'Ickabog», nom d'un monstre llegendari que amenaça un regne i que posa a prova la valentia de dos nens. Rowling ha fet aquesta vegada una aventura sobre el poder de l'esperança i l'amistat i el seu triomf. L'ha ambientada al regne de Cornucòpia, que es veu que era el més feliç de món. Tenia or en abundància, un rei amb uns bigotis considerables i un munt de carnissers, rebosters i formatgers que feien unes exquisideses que provocaven que la gent ballés de goig quan els menjava... [+ informació]

La Companyia del Príncep Totilau enceta l'edició d'una col·lecció de teatre pròpia amb la seva obra «Mare Terra» de Marc Hervàs

La Companyia del Príncep Totilau enceta l'edició d'una col·lecció de teatre pròpia adreçada a professionals de les arts escèniques, centres educatius i famílies amb la seva obra «Mare Terra», de Marc Hervàs, estrenada el 2018. L'obra és un espectacle d'actors i titelles per a infants a partir de 3 anys sobre l'aparició de la vida a la Terra [vídeo íntegre de l'espectacle]. El Bernat té cinc anys i un grapat de preguntes sense resposta: «¿D'on van sortir la lluna, el sol, les estrelles i el planeta Terra?», «¿Com és que tots els dinosaures van morir?», «Abans de ser a la panxa de la mare on era ell?». Una nit, quan s'acaba d'adormir, uns personatges molt estranys entren a la seva habitació, hi construeixen una carpa de circ i es preparen per explicar-li l'origen de la vida al planeta Terra, des de la gran explosió del big-bang fins a l'aparició de l'ésser humà. El text beu de les fonts de divulgació de la natura i de les reflexions de Charles Darwin, Richard Dawkins i Richard Feynman.

Fitxa artística de l'espectacle: «Mare Terra». Dramatúrgia i direcció: Marc Hervàs. Ajudanta de direcció: Júlia Brescó. Intèrprets: Clara Dalmau i Jordi Hervàs. Veu del persoantge del Bernat: Laura Hervàs. Titelles, objectes i vestuari: Martí Doy. Escenografia: Anna Alcubierre. Il·luminació: Nick Hersh. Espai sonor: Jean-Marc Savre. Maquinària escènica: Francesco della Mirandola. Fotografia: Dani Querol.. Confecció del vestuari: Gustavo Adolfo Tarí. Producció executiva: Clara Dalmau. Distribució i premsa: Lorena Benesey. Companyia del Príncep Totilau. Espectacle creat en residència artística al Casal de Tous. Producció de Ca l'Ubú, S.L. amb la col·laboració de l'Institu Català de les Empreses Culturals.. Escenificat l'estiu del 2018 al Casal de Sant Martí de Tous (Anoia)... [+ informació]

Els escriptors Joanjo Garcia i Francesc Puigpelat i l'il·lustrador Joan Subirana «Subi» guanyen els premis de narrativa per a joves i infants i l'internacional d'àlbum il·lustrat dels Premis Ciutat d'Alzira

L'escriptor Joanjo Garcia (València, Horta, 1977) ha guanyat el Premi Fundació Bancaixa de narrativa per a joves amb la novel·la «Els adéus del Jaguar», una obra que tracta el suïcidi adolescent. El premi té una dotació de 5.000 euros i el jurat d'aquesta edició ha estat integrat per Alícia Martí, Fina Masgrau, Ramon Ferrer, Rosa Maria Colom i Gonçal López-Pampló. L'escriptor Francesc Puigpelat (Balaguer, Noguera, 1959) ha estat el guanyador del premi Vicent Silvestre de narrativa per a infants amb «Cançons llunàtiques», una història sobre la relació dels infants amb els psicòlegs als quals alguns han d'acudir. El premi té una dotació de 3.000 euros i el jurat l'han integrat Alfred Aranda, Beatriu Cajal, Immaculada Cerdà, Francesc Gisbert i Bernat Bataller. Aquests dos premis, com el d'Àlbum Il·lustrat Internacional Enric Solbes - Consorci Ribera i Valldigna formen part del cartell dels Premis Ciutat d'Alzira 2020 i els publica Bromera Edicions. Aquest últim, dotat amb 6.000 euros, ha estat atorgat a l'il·lustrador Joan Subirana (Manresa, Bages, 1969), conegut artísticament com a Subi, per l'àlbum «La sopa de Tomàs», amb una història que conté el respecte als animals, el treball cooperatiu i l’alimentació saludable. El premi l'ha decidit un jurat integrat per Diego Gómez, Anna Ballester, Canizales, Rosa Mengual i Josep Gregori. Aquesta edició, marcada per les restriccions del coronavirus, no compta amb una gala presencial de lliurament de premis com en altres ocasions sinó que amb una retransmissió pública el 13 de novembre, juntament amb els altres premis Ciutat d'Alzira, en línia i en directe, a través de les xarxes de Bromera Edicions i l'Ajuntament d'Alzira... [+ informació]

Christian Inaraja i Jordi Gastó guanyen el Premi Internacional d'Àlbum Il·lustrat Ciutat de Benicarló que publica Onada Edicions

L'il·lustrador Christian Inaraja (Vic, 1972) i l'escriptor Jordi Gastó (Barcelona, 1976) han obtingut el Premi Internacional d'Àlbum Infantil Il·lustrat Ciutat de Benicarló amb l'obra «La gran festa». El premi, que té una dotació de 5.000 euros, ha rebut 59 originals i el publica Onada Edicions. Christian Inaraja, que té un centenar de llibres il·lustrats publicats, ha estat implicat com a autor recentment amb el Premi Internacional Compostel·la del 2018 i el Premi Nacional del ministeri de Cultura espanyol al millor llibre editat, el 2019. Pel que fa a l'autor del text de l'àlbum premiat pel Ciutat de Benicarló, Jordi Gastó, ha estudiat Història de l'Art i Restauració i està vinculat amb els àmbits del teatre, el cinema i la poesia... [+ informació]

La cinquena edició de la campanya «Fas 6 anys. Tria un llibre» arrenca aquest 2020 amb la possibilitat que s'hi acullin 76.006 infants catalans

La campanya tindrà lloc enguany entre el 15 d’octubre i el 30 de novembre. Aquesta iniciativa vol estimular la creació d’hàbits de lectura entre els infants de 6 anys i té com a principal objectiu que els infants descobreixin les llibreries amb un acompanyant adult i que aprenguin a donar valor als llibres. «Fas 6 anys. Tria un llibre» és una campanya del Gremi de Llibreters que compta amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a través de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), forma part de les mesures incloses en el Pla Nacional de Lectura. Els 76.006 infants que aquest any 2020 facin, o hagin fet, 6 anys reben a casa una targeta que els convida a anar a la llibreria més pròxima... [+ informació]

Elia Barceló guanya el Premio Nacional de Literatura Infantil i Juvenil del Ministeri de Cultura espanyol amb la novel·la guanyadora del premi Edebé el 2019

L'escriptora Elia Barceló (Elda, Vinalopó Mitjà, Alacant, País Valencià, 1957), ha estat guardonada amb el Premio Nacional de Literatura Infantil i Juvenil 2020, que atorga el Ministeri de Cultura espanyol i té una dotació de 20.000 euros, per la novel·la «El efecto Frankenstein», que va obtenir el premi Edebé el 2019. La novel·la fa un homenatge a l'obra de Mary Shelley. Elia Barceló viu de fa anys a la ciutat austríaca d'Innsbruck on exerceix de professora de literatura espanyola i composició a la Universitat. Té obres traduïdes a diverses llengües i ha obtingut el premi Edebé en diverses ocasions... [+ informació]

Cinc llibres en versió catalana publicats el 2019 obtenen la distinció White Ravens 2020 que atorga anualment la Internationale Jugendbibliothek de Munic

D'un total de 200 títols publicats arreu del món, la Internationale Jugendbibliothek (International Youth Library) n'ha seleccionat cinc dins els White Ravens 2020 que tenen la seva versió en català. Els cinc títols van ser publicats per les editorials AkiaraBooks, Flamboyant, Ediciones Modernas El Embudo, Libros del Zorro Rojo i NubeOcho. Els cinc llibres, tots il·lustrats, són... [+ informació]

Els premis Cruïlla 2020 distingeixen la literatura infantil i juvenil catalana del País Valencià amb les novel·les de l'escriptor Silvestre Vilaplana i l'escriptora Paula Ferrer

L'escriptor Silvestre Vilaplana (Alcoi, Alcoià, 1969) ha guanyat el 30è Premi Gran Angular per a joves amb la novel·la «La música del diable» i l'escriptora Paula Ferrer (L'Alcúdia de Crespins, La Costera, 1979) ha obtingut el 36è Premi El Vaixell de Vapor per a infants amb la novel·la «El país de Cral». L'edició d'aquests premis, que convoca la Fundació SM i publica l'Editorial Cruïlla, amb una dotació de 11.000 euros cadascun, té la característica que ha recaigut en les dues modalitats a autors en llengua catalana del País Valencià. Silvestre Vilaplana, professor d'institut, té ja un catàleg de publicacions considerable per a tots els públics... [+ informació]

L'especial sobre el coronavirus del programa «InfoK» de TV3 i el programa «El gripau blau» de Ràdio Estel, reconeguts a Europa el primer i per Ràdio Associació de Catalunya el segon

L’Associació Europea de Televisions Regionals (Circom) ha atorgat una menció especial en la categoria de programes informatius a l’edició que l’InfoK de TV3 va dedicar al coronavirus el 26 de febrer, tot just dos dies després que es diagnostiqués el primer cas a Catalunya. D'altra banda, els premis de Ràdio Associació de Catalunya han atorgat una menció honorífica al programa «El gripau blau», del grup Ara Va de Bo, que s'emet per Ràdio Estel els caps de setmana i que està dedicat a la divulgació del patrimoni tradicional i musical per a infants... [+ informació]

Un epíleg a l'edició de contes de Mercè Rodoreda traduïts a l'espanyol i un article sobre la poesia per a infants, XIX premis ex aequo «Aurora Díaz-Plaja»

Una edició del premi repartida sense decisió per a un únic guanyador del jurat del «XIX Premi Aurora Díaz-Plaja», que ha estat integrat per Amàlia Ramoneda, Maria Mercè Roca i Pere Martí i Bertran. El premi ha estat atorgat ex aequo a Sergio Fernández Martínez (Departament de Filologia Clàssica i Hispànica de la Universitat de Lleó) pel seu epíleg a la traducció a l'espanyol d'una selecció de contes de Mercè Rodoreda, a càrrec de la traductora Jenn Díaz i publicada a Siruela («Cuentos para niños», 2019). L'altre guanyador és el tàndem Felipe Munita i Neus Real (Grup d'Investigació de Literatura Infantil i Juvenil i Educació Literària de la Universitat Autònoma de Barcelona - GRETEL), autors de l'article «Simple o ximple? Una reflexió sobre la poesia infantil», publicat a la revista Faristol, núm. 89 (abril 2019). El Premi Aurora Díaz-Plaja, que atorga anualment l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) des del 2001, creat arran del II Congrés de Literatura Infantil i Juvenil Catalana, distingeix els articles d'anàlisi, els estudis o les investigacions que tractin sobre aspectes de la literatura per a infants i joves catalana... [+ informació]

Poesia amb edició artesana

«Cor d'ocell». Text de Mar Benegas. Il·lustracions de Rachel Caiano. Traducció d'Albert Jané. «Sota les pedres». Text d'Arianna Squilloni. Il·lustracions de Laia Domènech. Traducció de Dani Espresate. Pàgs. 64. Editorial Akiara Books. Barcelona, 2020. A partir de 9 anys... [+ crítica]

Mor el veterà il·lustrador barceloní Francesc Salvà als 82 anys després d'una llarga trajectòria professional relacionat amb les editorials catalanes a més de la seva faceta de professor d'art i creador de murals de ceràmica

Francesc Salvà havia nascut a Barcelona el 1938 però s'havia establert a Vilafranca del Penedès fins al punt que se'l considerava fill de la comarca. Als 19 anys ja es va dedicar amb plenitud al dibuix i la pintura amb el seu pas per l'Escola Massana. La seva activitat més prolífica ha estat la de l'il·lustrador de llibres per a infants i joves, a més de dedicar-se a la docència com a professor d'art i com a artista creador de murals de ceràmica en diverses poblacions catalanes a més de vidrieres a Costa Rica i a Cincinnati i Ohio. Una faceta seva menys coneguda és la de dissenyador de catifes, joguines, cortines i joies. En pintura, havia treballat el collage, la pintura plàstica, el gravat i el dibuix. La seva il·lustració tenia la característica de ser molt lluminosa i molt detallista. Com a il·lustrador havia treballat amb la majoria d'editorials catalanes, principalment Edebé, on es va centrar en els llibres de text. Va il·lustrar també la Biblia Infantil de l'Editorial Regina, una edició que va repetir per al mercat de l'Amèrica Llatina. Va col·laborar durant trenta anys amb la revista per a infants Tretzevents —inicialment coneguda com L'Infantil— promoguda pel bisbat de Solsona i que va permetre la seva sortida en català durant la Dictadura. Amb moltes de les editorials catalanes, es va dedicar... [+ informació]

Viure: l'última escletxa

Sara Montesinos i Martí Albesa. «Tan sols viure». Text de Sara Montesinos i Martí Albesa. Col·lecció Nandibú Horitzons. Pagès Editors. Lleida, 2020. A partir de 12 anys [+ crítica]

El I Premi Emili Teixidor de contes per a primers lectors convocat per l'Editorial La Galera del Grup Enciclopèdia ajorna per «força major» el veredicte i la publicació fins al 2021 mentre el Grup Enciclopèdia es planteja la venda de la seu per refinançar el deute acumulat

L'Editorial La Galera ha ajornat la deliberació del jurat de la primera edició del Premi Emili Teixidor per a primers lectors, d’entre 5 i 7 anys, arran de la crisi del coronavirus. Veredicte i presentació havien de tenir lloc dins la Setmana del Llibre en Català 2020. Els membres del jurat, segons fonts de l'Editorial, es reuniran més endavant, amb la qual cosa la data de publicació de l'original premiat serà ja dins l'any 2021. L'Editorial lamenta el retard per «força major» i remarca que respon a la necessitat de fer més visible l'obra premiada. La Galera ofereix als autors que s'hi hagin presentat l'opció de retirar-se del premi per fer ús del seu original si així ho desitgen. La Galera és un segell d'Enciclopèdia Catalana, grup editorial que recentment s'ha vist obligat a refinançar amb la banca el deute que arrossega. És la quarta reestructuració que el grup fa. L'actual crisi del coronavirus ha agreujat encara més la situació a causa de la davallada general de vendes en el sector. El Grup Enciclopèdia té un deute de 9,4 milions d'euros. Amb el refinançament actual ha obtingut un crèdit de 3,3 milions avalat per l'ICO, cosa que eleva el deute a 13 milions amb venciment el 2025. Des de la banca s'aconsella al Grup Enciclopèdia que posi a la venda la seu del carrer Josep Pla de Barcelona, valorada en uns 10 milions d'euros, on es va traslladar després de vendre la Casa Garriga Nogués del carrer Diputació de Barcelona al Grup Mapfre, que precisament ara també ha posat a la venda després de traslladar-se a les seves Torres del Port Olímpic. En el cas que el Grup Enciclopèdia activi la venda de l'edifici de Josep Pla, els serveis editorials es mantindrien en règim de lloguer a la mateixa seu. L'àmbit del llibre per a infants i joves que gestiona La Galera, convocant del Premi Emili Teixidor que ara s'ha ajornat, és el més important en facturació del grup, seguit pel nou segell Univers de literatura general... [+ informació]

«Tintín» i la colla d'«Els Cinc» perden Conxita Zendrera que els va introduir a la literatura catalana. La veterana editora i traductora de Joventut, que havia nascut a Barcelona el 1919, ha mort als 100 anys després d'una intensa activitat relacionada amb el món del llibre

L'editora i traductora Conxita Zendrera (Barcelona, 1919) va publicar per primera vegada els llibres de Tintín en català i espanyol a través de l'Editorial Joventut, en la qual es va mantenir activa fins als 73 anys. Conxita Zendrera ha mort als 100 anys després d'una llarga trajectòria com a traductora i, sobretot, com a editora pionera en sèries com les dels àlbums de Hergé i també les novel·les de la colla d'Els Cinc, d'Enid Blyton i els llibres il·lustrats de Mitsumasa Anno. Va ser la priemera traductora dels àlbums de Tintín a l'espanyol (en català els va encarregar després, el 1964, a Joaquim Ventalló). L'Editorial Joventut va ser l'empresa familiar de Conxita Zendrera, que hi va entrar a treballar als 20 anys per fer-se càrrec del departament de publicacions infantils. Experta en l'obra de Hans Christian Andersen, va ser una de les impulsores del llibre il·lustrat, atenta a les novetats internacionals que descobria en fires com les de Frankfurt i Bolonya... [+ informació]

La Setmana del Llibre en Català 2020 distingeix l'escriptora, il·lustradora i traductora Teresa Duran amb el Premi Trajectòria

Malgrat que l'edició de la Setmana del Llibre en Català canviï d'ubicació —de la Catedral al Moll de la Fusta— i redueixi a cinc dies (8-13 setembre) el calendari a causa de la crisi del coronavirus, manté totes les seves seccions i activitats com presentacions, taules rodones i mostra de novetats i de fons en català, així com el Premi Trajectòria, que des de fa 24 anys distingeix aquells professionals vinculats a les arts i les lletres que hagin destacat en la divulgació de la literatura catalana. En aquesta edició el guardó és per a Teresa Duran (Barcelona, 1949), escriptora, traductora, il·lustradora, investigadora, pedagoga, guionista, difusora, crítica literària i comissària d'exposicions culturals, però sobretot dedicada a la difusió del llibre per a infants i joves. Com a autora té un catàleg de més de 100 títols, alguns dels quals han estat traduïts a diverses llengües. És diplodama en Disseny Gràfic i llicenciada en Pedagogia. Al llarg de la seva trajectòria, ha col·laborat en publicacions i mitjans de comunicació com Faristol, Cavall Fort, El Periódico o Catalunya Ràdio. Teresa Duran rebrà una obra gràfica d'Antoni Miró, realitzada expressament per aquesta edició de la Setmana... [+ informació]

Una guineu humanitzada es converteix en narradora de la novel·la «Arracades d'avellaner» de Montse Homs i guanyadora del 39è Premi Guillem Cifre de Colonya que publica l'Editorial Barcanova

L’escriptora Montse Homs (Gurb, Osona, 1960) ha guanyat el Premi Guillem Cifre de Colonya de narrativa per a infants i joves que en la seva 39è edició ha rebut 31 originals. La novel·la «Arracades d'avellaner» és a mig camí entre el realisme i el gènere fantàstic. La protagonitzen una nena de set anys i la seva mascota, una guineu domesticada de dos anys que es converteix en la narradora i, a l'estil de les faules, apareix gairebé humanitzada. En un ambient familiar, enmig de la natura, una situació fa que tot trontolli sobtadament per un fet que sembla insignificant. De la tendresa i la placidesa inicial es passa a la incertesa i el temor, unes sensacions que afecten la vida familiar. La trama remarca el que fan les dues protagonistes, nena i guineu, per tornar les coses al seu lloc. El premi Guillem Cifre de Colonya té una dotació de 7.000 euros i el publica l'Editorial Barcanova, des que va agafar el relleu de les edicions inicials que publicava l'Editorial La Galera. El jurat d'aquesta edició ha estat integrat per Sara Moyano, Pere Martí i Bertran, Miquel Rayó i Jaume Guiscafré. L'autora Montse Homs és nascuda a Gurb (Osona)el 1960. Ha exercit de mestra durant trenta anys i anteriorment, per a lectors joves, havia publicat diversos contes a la revista Cavall Fort... [+ informació]

El programa «Autors a les aules» de la Institució de les Lletres Catalanes concentra les sol·licituds a l'inici de curs 2020-2021 entre el 15 de setembre i el 31 d'octubre

Després del curs frustrat a causa del coronavirus, que no ha permès, com ha passat amb tantes altres iniciatives, que molts dels fòrums que havien estat concertats en els diferents centres educatius catalans amb els escriptors catalans s'hagin pogut realitzar, la Institució de les Lletres Catalanes manté per al curs vinent l'obertura del mateix Programa «Autors a les aules» [vegeu-ne aquí la informació]. Més de 300 autors hi continuen participant. La diferència amb altres edicions és que en aquesta les sol·licituds per al curs 2020-2021 (vàlides per a fòrums entre el gener i el maig del 2021) es faran exclusivament entre el 15 de setembre i el 31 d'octubre del 2020, sempre subjectes a les disponibilitats tant del nombre de fòrums com dels autors i el pressupost que s'aprovi per a l'any 2021, un any que, a més, s'ha fixat perquè es presenti per a aprovació del Parlament de Catalunya el nou Pla Nacional de Lectura de Catalunya que s'ha fixat amb un horitzó de deu anys, fins al 2030, i que, coordinat per la Institució de les Lletres Catalanes, ha creat el Consell Nacional de Cultura amb 42 membres de les associacions i col·lectius representants del sector, entre els quals, a més de figurar-hi escriptors, editors, llibreters o periodistes hi ha també el sector educatiu... [+ informació]

Jordi Sierra i Fabra guanya el Premi Lazarillo de creació literària amb una novel·la per a joves sobre el món dels músics i Carmen López López obté el d'il·lustració amb un àlbum que recull la tradició oral de les històries de Cabo de Gata

Els Premis Lazarillo s'havien de fer públics el 2 d'abril, però la crisi del coronavirus els van deixar en suspens. Un cop desvelat el veredicte, el resultat ha donat com a guanyador del Premi de Creació Literària a l'escriptor Jordi Sierra i Fabra (Barcelona, 1947), amb la novel·la per a joves «Como lágrimas en la lluvia» i com a guanyadora del Premi d'Il·lustració a la madrilenya resident a Almeria, Carme López López, per l'àlbum «La niña fantasma». Els premis Lazarillo, que atorga l'Organització Espanyola per al Llibre Infantil i Juvenil (OEPLI) amb el suport de McDonald's i el Ministeri de Cultura espanyol, estan dotats amb 6.000 € cadascun.... [+ informació]

Ruth Tormo guanya el premi Ramon Muntaner de novel·la per a joves amb la història d'una adolescent de Bangladesh que amaga una nota d'auxili en un pantaló confeccionat a la fàbrica on treballa

L'escriptora Ruth Tormo (Barcelona, 1974), però establerta a Sant Feliu de Guíxols des de fa més de vint anys, ha obtingut el Premi Ramon Muntaner de novel·la per a joves, dins de l'edició dels Premis Literaris de Girona, que s'han decidit via telemàtica a l'espera del lliurament del 23 de setembre. La novel·la guanyadora de Ruth Tormo Benavent, «Sense codi de barres», narra la història de l'Amina, una noia que treballa en un taller tèxtil de Bangladesh i que amaga una nota d’auxili en un pantaló. Qui la troba és en Víktor, un estudiant d’institut de Barcelona que afrontarà... [+ informació]

La mort de l'escriptor barceloní Carlos Ruiz Zafón recorda els seus inicis en la literatura juvenil i la descoberta que va fer de l'autor l'Editorial Edebé

L'escriptor Carlos Ruiz Zafón (Barcelona, 25 setembre 1964 - Los Angeles, 19 juny 2020) ha deixat el món dels llibres als 55 anys després d'una exitosa carrera literària de caràcter internacional que l'havia fet un dels ambaixadors de la cultura catalana arreu del món amb llibres seus traduïts a una cinquantena de llengües i amb xifres astronòmiques de milions d'exemplars venuts. Resident a Los Angeles (EUA), on tenia relació amb la indústria audiovisual a través del guionatge, els dos últims anys havia lluitat contra el càncer de còlon que finalment l'ha vençut. Carlos Ruiz Zafón, que va passar la seva infància molt a prop de la Sagrada Família, va reflectir en la seva literatura la capacitat de combinar el realisme amb el gènere fantàstic... [+ informació]

Els premis «Atrapallibres» i «Protagonista Jove» es deixen d'atorgar el 2020 arran del coronavirus i es dóna una menció honorífica a tots els finalistes de l'edició

Les dificultats perquè els lectors joves i els centres o biblioteques implicats en poguessin fer el seguiment, arran del tancament per la crisi del coronavirus, ha fet decidir al Consell Català del Llibre per a Infants i Joves (ClijCat) que aquest 2020 no s'atorguessin els premis a cap guanyador i, en canvi, es reconegués honoríficament tots els finalistes. Tot i així, l'organització ha confirmat que hi han participat més de 10.000 lectors joves, un augment de prop de 25% en relació a l'anterior edició.

Només 4 autors autors catalans entre 15 finalistes per als Premis del 2021
D'altra banda, s'han fet públics els finalistes de l'edició del Premis del curs 2020/2021. La selecció es fa prèviament per una comissió de crítics o professionals del sector i es té en compte tota la literatura infantil i juvenil publicada en català durant el 2019. De 15 títols escollits, només 4 pertanyen a autors catalans. La resta són traduccions, un criteri que en més d'una ocasió ha estat qüestionat, sobretot per autors en llengua catalana que no s'hi veuen prou representats.

Finalistes Premi Atrapallibres 2021

Categoria 9 anys
BILBAO, Leire. Bitxopoemes i altres bèsties. Il·lustr. Maite Mutuberria. Adaptació de Jaume Subirana. Kalandraka.
DAVIES, Nicola. El dia que va arribar la guerra. Il·lustr. Rebecca Cobb. Trad. Carla Gonzalbes. Alba.
LIND, Asa. El llop de sorra. Il·lustr. María Elina Méndez. Trad. Carolina Moreno. Kalandraka. (Set llegües)

Categoria 10 anys
FRANQUET, Núria. La liang dins el quadre. Il·lustr. Miguel Gallardo. La Galera.
SALOMÓ, Xavier. Off. Flamboyant.
SASSEN, Erma. Un indi com tu i com jo. Il·lustr. Martjin Van der Linden. Trad. Gustau Raluy. Takatuka.

Categoria 11-12 anys
GUTERSON, Ben. Hotel Winterhouse. Il·lustr. Chloe Bristol. Trad. Oriol Sànchez. La Galera.
HOLM, Jennifer L. El peix número 14. Il·lustr. Gustavo Roldán. Trad. Marc Donat. Viena. (El Jardí Secret de Viena; 25)
POU, Gisela. Palmira i l’efecte crisàlide. Il·lustr. Francesc Rovira. Edebé.

Finalistes Premi Protagonista Jove 2021

Categoria 13-14 anys
AVI. La guerra dels botons. Trad. David Nel·lo. Bambú (Èxit; 12)
CORTÈS, Jesús. Magus (El mag). Bromera (Esfera; 51)
SMY, Pan. Thornhill. Blackie Books.

Categoria 15-16 anys
ALIRE, Benjamin. Aristòtil i Dante descobreixen els secrets de l’univers. Trad. Maria Climent. L’Altra (L’Altra Tribu; 4)
VIGAN, Delphine de. Les lleialtats. Trad. Jordi Martín Lloret. Edicions 62 (Balancí)
WYNDHAM, John. El dia dels trífids. Trad. Ramon Folch. L’Altra Tribu.

Més informació: [+ informació]

L'escriptora nord-americana Jaqueline Woodson i la il·lustradora suïssa Albertine Zullo són les dues guardonades amb els Premis Hans Christian Andersen 2020 fets públics amb motiu de la Fira de Bolonya que ha adoptat el format digital a causa del coronavirus

Els guanyadors, en aquest cas guanyadores, del premi Hans Christian Andersen 2020 són l'escriptora Jacqueline Woodson (Columbus, Ohio, EUA, 1963) i la il·lustradora Albertine Zullo (Dardagny, Ginebra, Suïssa, 1967). El jurat d'aquesta edició dels Premis Hans Christian Andersen, que s'atorguen cada dos anys coincidint amb la Fira del Llibre de Bolonya —enguany cancel·lada i reconvertida en format digital per força major— destaca de les dues autores la seva singularitat i també la seva trajectòria i projecció internacional amb l'obra publicada. La nord-americana Jacqueline Woodson —que ja va guanyar el 2018 el Premi Astrid Lindgren, considerat per la seva dotació el nobel de la literatura infantil i juvenil—, de petita, es va traslladar amb la seva mare i els seus germans a Greenville, Carolina del Sud, on va passar gran part dels primers anys de formació amb els seus avis materns. Als set anys, es van traslladar a Brooklyn, Nova York. Va estudiar a la Universitat Adelphi i a la New School de Nova York i després va treballar com a ajudant de redacció i terapeuta infantil. Va debutar com a autora el 1990 i ha publicat fins ara més de trenta llibres que abasten temes realistes basats sobretot en la seva experiència personal i el tracte que van rebre els afroamericans als Estats Units. D'altra banda, la il·lustradora suïssa Albertine Zullo (Albertine, de nom artístic) va estudiar a l'École des Arts Décoratifs i a l'Ecole Supérieure d’Art de Ginebra. Des del 1990, les seves publicacions han estat premiades en diverses ocasions entre les quals hi ha el Prix ​​Suisse Jeunesse et Médias, el Prix ​​Sorcières i el New York Times Best Illustrated Book. La seva obra s'ha exposat en diverses sales de Ginebra, París, Roma, València o Tòquio... [+ informació]

El dramaturg Josep Maria Benet i Jornet, mort als 79 anys després de patir la malaltia de l'Alzheimer però arran del coronavirus, ha dedicat part de la seva obra literària als infants en l'àmbit del teatre

Josep Maria Benet i Jornet ha estat considerat el «pare» de la dramatúrgia contemporània i el mestre de la generació dels autors joves. La seva obra dramàtica, però, ha tingut també espai per al teatre familiar, tant per als infants com per al públic juvenil. En aquest àmbit, va escriure, publicar i representar «Taller de fantasia (La nit de les joguines)» (1976), «El somni de Bagdad» (1977), «Helena a l'illa del baró Zodíac» (1977), «Història del virtuós cavaller Tirant lo Blanc» (1989), «El tresor del pirata negre (Carlota i la dona de neu)» (1992) —una obra pensant en la seva filla Carlota, autora d'un llibre biogràfic a partir de la malaltia d'Alzheimer que patia— i «La Ventafocs. Potser sí, potser no» (2004).
Els orígens menestrals de l'autor
Josep Maria Benet i Jornet havia nascut al barri de Sant Antoni de Barcelona, el 20 de juny del 1940, en un ambient de família treballadora de postguerra que havia retratat en alguna de les seves obres teatrals. La seva primera escola va ser al carrer de l'Hospital, al Col·legi de Paüles, i la segona, als Escolapis de la Ronda de Sant Antoni. Els seus pares van voler que cursés estudis de peritatge a l'Escola Industrial —una de les sortides de l'època per als joves—, però ho va abandonar i va decidir entrar a la Universitat de Barcelona on va estudiar Filosofia i Lletres. El seu objectiu, més que fer-se amb un títol, era el d'aprendre a escriure. A la dècada dels anys seixanta, va entrar a l'Escola Adrià Gual on va conèixer Ricard Salvat, Maria Aurèlia Capmany, Carme Serrallonga, Josep Montanyès, Fabià Puigserver o Francesc Nel·lo entre altres.
Teatre i guió: dues passions convertides en ofici
Aquest va ser el pas decisiu perquè es dediqués al teatre com a autor, amb una cinquantena d'obres en el seu catàleg i nombroses representacions, sobretot en l'últim quart de segle, una faceta que més endavant el va portar a ser pioner en català del gènere de la telenovel·la amb «Poblenou» i autor o coautor d'altres sèries mítiques de la televisió catalana com «Rosa», «Nissaga de poder», «Laberint d'ombres». «Nissaga, l'herència», «El cor de la ciutat» i «Ventdelplà». La seva trajectòria ha estat reconeguda amb alguns dels premis més importants com el Nacional de Literatura i el Nacional de Teatre, la Creu de Sant Jordi, el Max d'Honor i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. [+ informació]

Els col·loquis amb lectors als centres educatius i les biblioteques pendents del 2020 queden ajornades fins al primer trimestre del 2021 malgrat que la Institució de les Lletres Catalanes les pagarà aquest any als autors

El programa Lletres a les Aules i els Clubs de Lectura són dues de les activitats que han quedat cancel·lades amb l'estat d'alarma arran del coronavirus. Durant el 2020, quedaven unes 400 sessions organitzades per la Institució de les Lletres Catalanes. Davant la incertesa que es puguin fer a la cua d'aquest curs i tenint en compte que el programa no està actiu l'últim trimestre de l'any, els autors i les institucions han acordat que totes aquestes sessions es traspassaran al primer trimestre del 2021. De tota manera, per alleugerir la falta de liquiditat de molts dels autors que són autònoms i per liquidar també el pressupost del 2020, la Institució de les Lletres Catalanes farà el pagament d'aquestes sessions, sense haver-se fet, aquest any... [+ informació]

La creadora coreana de mons en miniatura Baek Hee Na guanya el Premi Astrid Lindgren que és considerat el Nobel de la literatura infantil i juvenil per la seva dotació i perquè també s'atorga des de Suècia

Es diu Baek Hee Na. Té una dotzena llarga de creacions publicades alguna de les quals com «Cloud Bread» (Pa de núvol), el seu debut el 2004, ha estat adaptada com a sèrie televisiva, un musical i —en aquest casos no hi falta el marxandatge— en una àrea de joguines. Bael Hee Na, nascuda a Seül, Corea del Sud, el 1971, ha estat distingida amb el premi ALMA, el premi Astrid Lindgren, considerat el Nobel de la literatura per a infants i joves, que s'atorga a Estocolm en un acte solemne i que té una dotació de 5 milions de corones sueques (540.000 euros aproximadament), el més ben dotat del seu àmbit. El jurat ha destacat de la seva obra la selecció de materials, mirades i gestos que hi imprimeix amb històries de solitud i solidaritat. Creadora de mons amb figures en miniatura fetes a mà, completa la seva plàstica amb ambients il·luminats i fotografiats amb sensibilitat. S'hi troben, com el primer llibre, pans de núvol, i també llunes de sorbet, animals o fades de bany amb una atmosfera sensual. Baek Hee Na va estudiar tecnologia educativa a l'Ewha Womans University de Seül i animació a la California Institute of the Arts als Estats Units... [+ informació]

La trilogia «La llum d'Artús» de Raimon Portell publicada a l'Editorial Barcanova distingida amb el Premi Serra d'Or de narrativa juvenil

L'edició dels Premis Serra d'Or 2020 ha estat condicionada per la crisi del «confinament total» a causa del coronavirus. L'acte de lliurament que tenia previst de celebrar-se el 2 d'abril ha estat substituït per una comunicació digital amb els guardonats. En l'àmbit de la literatura per a infants i joves, el jurat del premi de narrativa ha distingit la trilogia «La llum d'Artús», de Raimon Portell, formada per les novel·les «Camins de nit», «Camins d'aigua» i «Camins d'hivern», publicades a l'Editorial Barcanova. La segona novel·la ja havia rebut també el Premi Llibreter i el Premio Nacional de Literatura l'any passat. Raimon Portell (Barcelona, 1963) és més aviat conegut per les seves publicacions i col·laboracions en revistes de viatges com «Altaïr», «Viajes National Geographic», «El Mundo de los Pirineos» i «Descobrir Cuina», entre d'altres. Va ser també director de la revista «Descobrir Catalunya» i cap de redacció de la revista «Infància», a més de director adjunt d'«Altaïr». L'any 2005, havia guanyat també un Serra d'Or per «Vull una corona!», un àlbum il·lustrat per Ignasi Blanch i publicat a l'Editorial La Galera.

Un àlbum d'Akiara Books i un llibre de coneixements de Zahorí Books completen els dos altres premis Serra d'Or per a infants

Els altres dos premis Serra d'Or destinats a l'àmbit del llibre per a infants i joves s'ha fixat en dues editorials de les sorgides en els últims temps, sobretot dedicades a la publicació d'àlbums il·lustrats. Per una banda, el Premi Serra d'Or de literatura infantil ha estat per al llibre «Plous o fas Sol?», de Mireia Vidal, autora del text, i Anna Font, autora de les il·lustracions, publicat per Akiara Books. I en l'àmbit de Coneixements, el Premi Serra d'Or ha estat per al llibre «Jo i el món: una història infogràfica», de Mireia Trius i Joana Casals, publicat a Zahorí Books. El jurat dels Premis Serra d'Or per a infants i joves d'aquesta edició ha estat integrat per Mònica Baró, Pep Brocal, Joan Bustos, Teresa Mañà i Núria Ventura... [+ informació]

Multitud de propostes apareixen a la xarxa per portar espectacles, música i llibres a les cases dels usuaris més joves mentre duri el confinament arran de la pandèmia del coronavirus a tot el món

Des d'espectacles de teatre, fins a concerts, circ, cinema o lectures han aparegut a la xarxa amb caràcter gratuït per ajudar els petits usuaris a passar millor els dies de confinament sense escoles ni instituts que ha portat la pandèmia del coronavirus. La revista digital «Cornabou» en fa un seguiment puntual a través del canal de Twitter i Facebook a manera que aquestes iniciatives han anat apareixent, algunes des de plataformes professionals i d'altres des d'usuaris particulars. Els espectacles familiars del Liceu, espectacles familiara de teatre, llibres per descarregar i pintar o llibres per llegir gratuïtament estan convertint en usual i global una manera d'accedir a la cultura que tan sovint ha estat qüestionada per generacions adultes i nostàlgiques de recursos del segle passat. L'accés digital per a tots els públics és una de les empremtes que deixarà la crisi del coronavirus i ja no serà mai més igual ni dins ni fora de l'escola. Els anys vint del nou segle XXI auguren un canvi radical i, sobretot, una reflexió sobre com ha de ser l'accés a la cultura en un futur... [+ informació]

De la Lomce a la Lomloe mentre Celaá pentina tot el que és Wert

No hi ha llei de l'Educació que no neixi amb polèmica. A l'enterrament de la Lomce i també els propòsits de la Llei Wert s'hi afegeix automàticament el naixement amb polèmica de la Lomloe, presentada en aquesta ocasió per la ministra Celaá, en un moment que el govern espanyol treballa en coalició per primera vegada amb els comuns espanyols representats per Pablo Iglésias. La nova llei d'Educació dóna més control a l’Administració per retirar el finançament a les escoles concertades. La normativa coincideix... [+ informació]

La literatura catalana perd el crític, escriptor i biògraf Josep Maria Aloy que ha mort als 71 anys després d'una llarga dedicació a favor del llibre per a infants i joves

Tot i que havia exercit primer de mestre d'escola i després com a tècnic de justícia juvenil de la Generalitat de Catalunya, Josep Maria Aloy (Manresa, 1948) va dedicar la major part de la seva vida a la defensa del llibre per a infants i joves. Aquesta faceta el va portar a assessorar durant uns anys l'Editorial La Galera i, a partir d'aquí, a convertir-se en el biògraf “oficial” del veterà escriptor Josep Vallverdú, a més de ser també el curador de part de l'obra de la poeta Joana Raspall. El manresà Josep Maria Aloy va ser també autor de diversos llibres... [+ informació]

El premi literari per joves Jordi Sierra i Fabra 2020 s'atorga a una novel·la de l'autora debutant de 17 anys Sofía Nayeli Bazán que recorda la novel·la bestseller «Train Kids» de Dirk Reinhardt

La jove de 17 anys Sofía Nayeli Bazán (Alacant, País Valencià, 2002) ha obtingut el 15è premi literari Jordi Sierra i Fabra per a Joves amb la novel·la «La bestia». L'autora, tot i que nascuda al País Valencià, ha viscut sempre a Ciutat de Mèxic, fins al 2019. Allà, la seva àvia li explicava històries sobre els immigrants que intentaven entrar als Estats Units i per això la seva novel·la parla de l'emigració mexicana amb el títol amb què és conegut el comboi ferroviari que utilitzava la majoria d'immigrants per aconseguir el seu somni, la Bèstia o també anomenat El Tren de la Mort, com explica igualment l'autor alemany Dirk Reinhardt en la seva novel·la «Train Kids», publicada en català per Pagès Editors el 2016, i protagonitzada també per adolescents que fugen de Mèxic i, concretament, per una noia que s'ha de fer passar per noi per esquivar els problemes que podrien aparèixer en el viatge. En el cas de la protagonista de la novel·la guanyadora... [+ informació]

El viatge d'una jove a un món on està prohibit estimar de l'autora Selena Soro guanya el premi Carlemany de novel·la que patrocina el Govern d'Andorra i publica l'Editorial Columna del Grup 62

L'escriptora i periodista Selena Soro (Barcelona, 1991) és la guanyadora del Premi Carlemany per al foment de la lectura amb la novel·la «Misteris de la boira», un relat de gènere fantàstic que té de protagonista una jove que viatja a un món on està prohibit estimar. La novel·la la publica l'Editorial Columna del Grup 62. El premi està dotat amb 8.500 euros, que finança el Govern d'Andorra. «Misteris de la boira» narra l'aventura de la Gala, una adolescent que s'enfronta a un dilema moral quan el govern l'atrapa i li fa una oferta perillosa però molt difícil de rebutjar. Segons l'autora, que és filla de dues mares, «Misteris de la boira» és una novel·la sobre l'amor universal que neix... [+ informació]

L'Orwell de Jordi Cuixart

Jordi Cuixart. «Un bosc ple d'amor». Il·lustracions d'Ignasi Blanch. Pàgs. 32. Òmnium Cultural i Editorial Estrella Polar - Grup 62. Barcelona, 2019. A partir de 5 anys [+ crítica]

El pintor dels pobres

Suplement núm. 25. El pintor dels pobres. ¿Quina és la frontera del teatre per a tots els públics? Les noves narratives digitals. Escriure des de la presó. Novetats literàries. L'aparador (Llibre i àlbum il·lustrat). Llibre i àlbum il·lustrat. L'aparador (autors catalans). Autors catalans. L'aparador (traduccions). Traduccions [+ informació]

Els escriptors David Nel·lo i Luis Leante repeteixen com a guanyadors de la 28a edició dels Premis Edebé de Literatura Infantil i Juvenil

Els Premis Edebé, en la seva 28a edició, no han descobert en aquesta ocasió autors nous o inèdits en el palmarès. Tant els escriptors David Nel·lo (Barcelona, 1959) —guanyador en els últims tres anys dels Premis Prudenci Bertrana, Gran Angular i Sant Jordi— com Luis Leante (Caravaca de la Cruz, Múrcia, 1963) —autor traduït a una vintena de llengües— són repetidors. El primer va obtenir el mateix premi en la modalitat infantil el 2014 («La nova vida del senyor Rutin») i el segon, el va guanyar en la modalitat juvenil el 2016 («Huye sin mirar atrás»). Els nous premis del 2020 han estat per a la novel·la «La crónica de l’Iu Eskar» (David Nel·lo) i «Maneras de vivir» (Luis Leante)... [+ informació]