El dramaturg Josep Maria Benet i Jornet, mort als 79 anys després de patir la malaltia de l'Alzheimer però arran del coronavirus, ha dedicat part de la seva obra literària als infants en l'àmbit del teatre

Josep Maria Benet i Jornet ha estat considerat el «pare» de la dramatúrgia contemporània i el mestre de la generació dels autors joves. La seva obra dramàtica, però, ha tingut també espai per al teatre familiar, tant per als infants com per al públic juvenil. En aquest àmbit, va escriure, publicar i representar «Taller de fantasia (La nit de les joguines)» (1976), «El somni de Bagdad» (1977), «Helena a l'illa del baró Zodíac» (1977), «Història del virtuós cavaller Tirant lo Blanc» (1989), «El tresor del pirata negre (Carlota i la dona de neu)» (1992) —una obra pensant en la seva filla Carlota, autora d'un llibre biogràfic a partir de la malaltia d'Alzheimer que patia— i «La Ventafocs. Potser sí, potser no» (2004).
Els orígens menestrals de l'autor
Josep Maria Benet i Jornet havia nascut al barri de Sant Antoni de Barcelona, el 20 de juny del 1940, en un ambient de família treballadora de postguerra que havia retratat en alguna de les seves obres teatrals. La seva primera escola va ser al carrer de l'Hospital, al Col·legi de Paüles, i la segona, als Escolapis de la Ronda de Sant Antoni. Els seus pares van voler que cursés estudis de peritatge a l'Escola Industrial —una de les sortides de l'època per als joves—, però ho va abandonar i va decidir entrar a la Universitat de Barcelona on va estudiar Filosofia i Lletres. El seu objectiu, més que fer-se amb un títol, era el d'aprendre a escriure. A la dècada dels anys seixanta, va entrar a l'Escola Adrià Gual on va conèixer Ricard Salvat, Maria Aurèlia Capmany, Carme Serrallonga, Josep Montanyès, Fabià Puigserver o Francesc Nel·lo entre altres.
Teatre i guió: dues passions convertides en ofici
Aquest va ser el pas decisiu perquè es dediqués al teatre com a autor, amb una cinquantena d'obres en el seu catàleg i nombroses representacions, sobretot en l'últim quart de segle, una faceta que més endavant el va portar a ser pioner en català del gènere de la telenovel·la amb «Poblenou» i autor o coautor d'altres sèries mítiques de la televisió catalana com «Rosa», «Nissaga de poder», «Laberint d'ombres». «Nissaga, l'herència», «El cor de la ciutat» i «Ventdelplà». La seva trajectòria ha estat reconeguda amb alguns dels premis més importants com el Nacional de Literatura i el Nacional de Teatre, la Creu de Sant Jordi, el Max d'Honor i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. [+ informació]