La dibuixant Pilarín Bayés ha il·lustrat un mural efímer d'art urbà de NN Wallery de 60 metres de llargada en un mur d'un solar del barri de Sant Gervasi de Barcelona que acollirà d'aquí a dos anys una residència de gent gran

Pilarín Bayés ha presentat la seva obra de carrer que és la primera que fa amb caràcter efímer. Ha transformat els 60 metres de llargada del mur de protecció d'un solar en edificació en una gran obra d'art urbà a l'aire lliure. Ubicada al carrer dels Madrazo, núm. 79 de Barcelona, l’obra pertany al projecte NN Wallery, iniciativa pionera d'art urbà de la promotora de construcció Núñez i Navarro. En els 200 metres quadrats que ocupa el mural, Pilarín Bayés ha dibuixat escenes quotidianes on els avis i àvies interactuen, ressaltant el protagonisme de la gent gran en la vida de les famílies, interrelacionada amb els avis i els infants. La veterana dibuixant fa així un homenatge a les persones grans. La seva obra queda exposada en un vinil sobre el mur de protecció del solar. NNWallery és la trentena obra de carrer que fa amb aquesta proposta de Pilarín Bayés que ha assumit el nou repte de fer una obra de grans dimensions que, un cop acabada la residència, desapareixerà. NN Wallery compta amb la participació d'artistes urbans, grafiters, historietistes i grans il·lustradors del món del còmic, que transformen els murs d'obra en galeries d'art a l'aire lliure, on projecten la seva interpretació de Barcelona amb total llibertat. Aquest projecte es divideix, d'una banda, en murs de construccions, on l'art és efímer, ja que es retiren un cop acabades les obres de la promoció en qüestió... [+ informació]

UN CARAMEL DE MEL I MALSONS

Carles Sala i Vila. Un caramel de mel i malsons. «Els caramels de l'illa de la Mel». Il·lustracions: Marta Montañá. Col·lecció Ala Delta. Editorial Baula. Barcelona, 2024. A partir de 6 anys. (Revista Digital CORNABOU, 17.07.24) [Llegir crítica]

Mor als 60 anys l'escriptor i divulgador científic Marc Boada Ferrer, autor de la sèrie infantil de Max Picard publicada a l'Editorial La Galera

L'escriptor i divulgador científic Marc Boada Ferrer ha mort als 60 anys. Havia nascut a Terrassa el 13 de novembre del 1963. Prolífic divulgador científic, havia dedicat part de la seva activitat a la difusió de la ciència a escoles i instituts, recentment amb la creació del Cau del Científic, al Montseny, on organitzava tallers divulgatius. Marc Boada era autor també de diverses publicacions divulgatives i havia creat la sèrie infantil de Max Picard amb un parell de relats publicats a l'Editorial La Galera («Max Picard i el maleït pèndol de Foucault» i «Max Picard i l’enigma dels dinosaures»), en els quals combinava la divulgació científica amb la ficció literària. Marc Boada va presentar entre el 2008 i el 2011 el programa «Quèquicom» de ciència de la Televisió de Catalunya (TV3 i Canal 33). També havia col·laborat amb La Xarxa Audiovisual Local. Marc Boada havia estudiat delineació industrial i també escultura a l’Escola d’Arts Aplicades de Terrassa, a més d'un postgrau de Museologia i de Comunicació Científica a l'IDEC de la Universitat Pompeu Fabra, però de ben petit va fer experiments científics. Professionalment, va construir telescopis, artefactes interactius per a museus i va participar en col·loquis amb alumnes dels centres educatius... [+ informació]

L'escriptora saragossana Begoña Oro rep la distinció del 28è premi honorífic Cervantes Chico que atorga l'Ajuntament d'Alcalá de Henares a la trajectòria literària

L'escriptora Begoña Oro (Saragossa, 1970) ha estat distingida amb el 28è premi honorífic Cervantes Chico que atorga l'Ajuntament d'Alcalá de Henares a la trajectòria d'un autor o autora de literatura per a infants i joves i la seva repercussió en el camp educatiu. L'autora guardonada té una extensa obra publicada, amb més de 200 titols, i ha guanyat, entre altres, els premis Gran Angular (SM) i Lazarillo. Amb estudis inicials de Dret a la Universitat de Saragossa i es va especialitzar després en Literatura a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i va exercir durant anys d'editora el Grup SM, entre altres responsabilitats editorials del grup. El jurat considera que l'escriptora Begoña Oro representa “un exemple d'esforç i amor per les lletres”, amb la creació de personatges i sèries i amb novel·les juvenils. Moltes de les seves obres es troben traduïdes a diverses llengües, entre les quals, el català. L'edició del Cervantes Chico, en la seva modalitat iberoamericana, ha distingit també l'escriptora paraguaiana Renée Ferrer de Arréllaga (Asunción, Paraguay, 1944), poeta, novel·lista, dramaturga i doctora en Història per la Universidad Nacional d'Asunción... [+ informació]

La novel·la «Tanit» de Núria Albó, que va ser el primer premi El Vaixell de Vapor del 1984, es converteix en una pel·lícula ambientada al Montseny amb guió i direcció de Pep Garrido

Després de 40 anys d'haver guanyat la primera edició del premi El Vaixell de Vapor, d'Editorial Cruïlla, el 1984, la novel·la per a infants i joves «Tanit», de l'escriptora Núria Albó (La Garriga, Vallès Oriental, 1930) ha estat adaptada pel guionista, director i productor Pep Garrido, d'Atiende Films, per convertir-se en una pel·lícula adreçada a tots els públics, ambientada als boscos del Montseny. L'escriptora Núria Albó, que acaba de complir 94 anys, ha estat una de les autores catalanes que ha mantingut viva una novel·la per a infants i joves durant quatre dècades i que veu ara com s'ha revitalitzat amb aquesta adaptació cinematogràfica que s'envolta de l'atmosfera de bruixeria, saviesa i estima de la petita protagonista, Tanit, amb el personatge de la vella Perona, una dona misteriosa que viu sola al bosc i a qui la gent del poble dels voltants atribueix la llegenda de ser una bruixa. La Tanit (que interpreta la jove actriu Dolça Salvans, escollida després d'un càsting exhaustiu fet sobretot a les comarques del Vallès, pròximes al Montseny) és una noia de dotze anys que viu amb els seus pares, que treballen fora de casa, al poble de La Garriga (el mateix poble natal de l'autora) i que té un gos llop, el Xuc. Un dia, el gos s'escapa de casa i la Tanit, que el va a buscar al bosc, troba per atzar la casa de la vella Perona, que és qui ha recollit el Xuc i n'ha tingut, després que aquest s'hagués fet mal. És així com la Tanit enceta una amistat secreta amb la vella Perona que a la llarga li complica la relació que té amb els amics. Al costat de la jove Dolça Salvans, hi ha l'actriu Sílvia Espígul (la mare), l'actor Sergi Caballero (el pare) i l'actriu Isabel Rocatti (la vella Perona). La productora Atiende Films va guanyar l'any passat el premi Talent del Festival de Cinema de Barcelona D'A per la pel·lícula «Un sol radiant», estrenada aquest any, distingida també amb el D'A Film Lab 2022, amb una menció del jurat al Festival REC, com a millor pel·lícula del Fic-Cat 2023 i com a millor guió del Festival de cinema de Gijón... [Més informació]

L'àsmbit literari digital perd el pioner Toni Matas que va ser fundador de l'Editorial Barcelona Multimèdia i va publicar conjuntament amb el dibuixant Picanyol sèries sobre Ot el Bruixot i «La bíblia dels nens» exportada a més de 50 llengües

Mor l'escriptor Toni Matas (Barcelona, 1968), fundador de l'Editorial Barcelona Multimèdia, a causa d'un infart. Toni Matas va publicar sèries pioneres com «Otijocs», basat en Ot el Bruixot o «Les aventures d'Ulisses», entre altres clàssics, a més d'incorporar el dibuixant Picanyol al món pioner digital. També havia publicat en aquest suport «La Bíblia dels nens» (obra incorporada en 50 llengües més amb gran èxit de difusió). Matas, havia estat reconegut per la seva labor com a informàtic i editor digital. Amb estudis d'enginyeria a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i un màster d'empreses a Esade, el 1994 va crear l'editorial Barcelona Multimèdia, pionera en aquest àmbit i amb la voluntat que el català tingués una presència destacada en les noves tecnologies. Amb les imatges del seu amic i dibuixant Picanyol, va publicar en suport Cd.Rom, «Otijocs», basats en el personatge d'Ot el bruixot. També va crear jocs a partir de clàssics com Ulisses, personatges com Antoni Gaudí i Salvador Dalí. L'obra de més èxit va ser «La bíblia dels nens», el 2011, que va arribar a incorporar-se en una cinquantena de llengües i milions de descàrregues. A partir del 2019, va començar a experimentar amb la intel·ligència artificial, amb la creació de les empreses Persualia, de xatbots, i Superalia, d'intel·ligència artificial per a comunicadors... [+ informació]

La il·lustradora Maria Girón guanya el Premi Internacional Compostel·la d'il·lustració i l'escriptora Teresa Muñoz el premi juvenil de novel·la Ramon Muntaner

L’autora i il·lustradora Maria Girón (Barcelona, 1983) ha guanyat el XVII Premi Internacional Compostel·la d'àlbum il·lustrat amb el projecte presentat amb el lema «Bim, bam, bum». La dotació del premi, que convoca el Departament d’Educació de l’Ajuntament de Santiago de Compostel·la i l'Editorial Kalandraka, és 9.000 euros i la publicació de l’obra en cinc llengües: català, basc, gallec, espanyol i portuguès. Maria Girón va estudiar Belles Arts a la Universitat de Barcelona, va completar la seva formació a Bolonya i a Sevilla i es va especialitzar en il·lustració a l’Escola Llotja. El Premi Internacional Compostel·la ha rebut 218 projectes procedents d’una vintena de països. El projecte guanyador mostra la cara lúdica de la infància, on l’amistat és un component essencial. Tant en el text com en les il·lustracions hi ha el joc, la llibertat, el moviment i l’humor amb recursos de la tradició oral com ara l’acumulació, les repeticions i els jocs fonètics. D'altra banda, també s'ha fet públic el premi Ramon Muntaner de novel·la juvenil que publica Estrella Polar i que té una dotació de 6.000 euros i que ha estat per a l'escriptori Teresa Muñoz (Barcelona, 1974) amb l'obra «Bereshit», sobre una adolescent de 18 anys que descobreix que la seva germana no ha mort en un accident sinó per una maledicció... [+ informació]

El dibuixant i professor Pep Montserrat ha estat distingit amb el Premi Nacional d'Il·lustració 2024 per la seva trajectòria que atorga el Ministeri de Cultura espanyol

Josep Montserrat Morales, conegut artísticament com a Pep Montserrat, ha estat guardonat amb el Premi Nacional d'Il·lustració 2024 que atorga el Ministeri de Cultura espanyol. El jurat en destaca el seu mestratge tècnic, la seva versatilitat i obertura cap a diversos camps de la il·lustració gràfica que l'han conertit en un referent. Pep Montserrat combina la seva activitat professional com a il·lustrador amb el professorat a l'Escola Massana de Barcelona. El premi, dotat amb 30.000 euros, distingeix la feina d'un professional de la il·lustració en l'àmbit del llibre i de les lletres en català, basc, gallec o espanyol. Pep Montserrat (Monistrol de Montserrat, 1966) ha diversificat la seva carrera... [+ informació]

L'escriptora Carlota Gurt guanya el Premi Guillem Cifre de Colonya que amb la novel·la «Teoria dels forats» que publica l'Editorial Barcanova

L’escriptora Carlota Gurt (Barcelona, 1976) ha estat la guanyadora del Premi de Narrativa Infantil i Juvenil Guillem Cifre de Colonya 2024 amb la novel·la «Teoria dels forats». El Premi està patrocinat amb 7.000 euros per la Fundació Guillem Cifre de Colonya i compta amb el suport de l'Editorial Barcanova, que en fa la publicació. Carlota Gurt és llicenciada en Traducció i Interpretació per la Universitat de Vic, en Humanitats, Empresarials i Estudis de l'Àsia Oriental per la Universitat Oberta de Catalunya i en Comunicació Audiovisual per la Universitat Autònoma de Barcelona. Entre els anys 1998 i 2010 va treballar en l'àmbit de les arts escèniques com a cap de producció i ajudant de direcció de La Fura dels Baus i com a cap de producció del Festival Temporada Alta. Ha traduït obres de Virginia Woolf, Nino Haratischwili, Nora Ephron i J. W. Goethe, entre d'altres. L'any 2019 ja va guanyar el Premi Mercè Rodoreda amb el recull de contes «Cavalcarem tota la nit» i l'any 2021 va publicar «Sola», la seva primera novel·la, que ha estat traduïda al castellà, l’anglès i l’italià. Debuta ara amb una novel·la adreça als lectors joves... [+ informació]

L'escriptor australià Heinz Janisch i l'il·lustrador canadenc Sydney Smith, guanyadors dels Premis Hans Christian Andersen 2024 que s'han atorgat coincidint amb la Fira de Bolonya

Heinz Janisch (Güssing, Burgenland, Àustria, 1960) va estudiar filologia alemanya i periodisme a la Universitat de Viena. Col·labora des de fa més de quaranta anys en programes de ràdio i televisió austríacs. La seva obra ha obtingut destacats premis austríacs. Segons el jurat dels Premis Hans Christian Andersen, que l'IBBY atorga cada dos anys, és un mestre de la història breu que deixa espai a la imaginació dels lectors. Tot i que moltes de les seves obres són humorístiques, fins i tot de vegades absurdes, té un element filosòfic en la seva escriptura que sovint fa que els seus llibres siguin profunds. Pel que fa a l'il·lustrador Sydney Smith (Nova Escòcia, Canadà, 1980), el jurat destaca del seu treball la semblança amb la narració visual o la memòria musical perquè ell mateix diu que escoltar és com aproximar-se a les històries. Smith utilitza el color per introduir la natura, les olors i el drama a cada llibre. Ha estat també reconegut sovint amb distincions canadenques i internacionals per la seva obra. Tant un com l'altre tenen obra publicada aquí, Heinz Janisch amb el relat «Mejillas rojas» (Loguez Ediciones) i Sydney Smith amb l'àlbum «Perdut a la ciutat» (Libros del Zorro Rojo)... [+ informació]

Àngel Burgas, Ignasi Blanch, Ramon Besora, Albert Asensió i Pel Brocal, entre els guanyadors dels Premis Serra d'Or 2024 per les seves obres publicades l'any anterior i adreçades a infants i joves

En la categoria de literatura per a infants, el jurat dels Premis Serra d'Or 2024 han distingit l'àlbum «La lletra que tot ho canvia», publicat a l'Editorial Meraki, del qual són autors, pel que fa al text, Ramon Besora, amb il·lustracions d'Albert Asensio. E seu àlbum és un joc poètic que situa la paraula en l’espai de la creativitat i mostra que el joc de les paraules pot néixer de l’imprevist, de l’insòlit, de l’equívoc, de l’absurd o de la realitat. En la categoria juvenil, el premi Serra d'Or ha estat per a la creació a quatre mans de l'escriptor Àngel Burgas i l'il·lustrador Ignasi Blanch que amb el relat «Els contes de Lesbos», pubicat a l'Editorial Bambú, es traslladen al camp de Kara Tepe, a l’illa de Lesbos, on conviuen milers de refugiats arribats d’arreu del món a l’espera d’obtenir els permisos que els permetin començar una nova vida en algun país d’Europa. Molts d'ells pateixen greus malalties mentals a causa de la terrible situació que viuen. Tot i rebre ajuda i assistència de professionals i voluntaris, la vida a Lesbos pot esdevenir un infern. Però a Lesbos també s’hi expliquen contes. Contes que curen o que salven. Contes fantàstics que representen les pors, els desitjos i les esperances de totes les persones que es veuen obligades a passar uns anys de la seva vida lluny de casa, en terra de ningú, sempre esperant fugir-ne. La tercera categoria dels Premis Serra d'Or en l'àmbit per a infants i joves és la de Coneixements que ha distingit el treball «Una ciutat a Mart», publicat a l'Editorial Joventut, pels autors Sheddad Kaid-Salah Ferron, Guillem Anglada-Escudé, Miquel Sureda i Eduard Altarriba (il·lustracions). Els humans són animals curiosos. Les ganes de conèixer i la cerca de nous recursos els han empès a escalar muntanyes, conquerir els pols o creuar immensos mars. Més enllà, ens espera l’última frontera: Mart. ciència, tecnologia i imaginació en un viatge per conèixer el Planeta Vermell i saber com seria la vida dels seus primers habitants. I encara cal esmentar, d'aquesta edició dels Serra d'Or, el premi de còmic per a joves que ha obtingut l'il·lustrador Pep Brocal per la seva versió del «Llibre de les bèsties», de Ramon Llull... [+ informació]

L'escriptora Eiko Kadono i la il·lustradora Nana Furiya són les autores del missatge i el cartell del Dia Internacional del Llibre Infantil 2024 que aquest any ha cedit la representació a l'IBBY del Japó

La commemoració del Dia Internacional del Llibre Infantil, que té lloc cada 2 d'abril, en memòria del naixement de Hans Christian Andersen, s'ha adjuticat aquest 2024 a la secció de l'International Board on Books for Young People (IBBY) del Japó, amb el missatge escrit per Eiko Kadono i el cartell il·lustrat per Nana Furiya. L'escriptora Eiko Kadono va néixer a Tokyo el 1935 i va estudiar a la universitat privada Nihon Fukushi de la prefectura d'Aichi. Es va graduar en literatura anglesa a la Universitat de Waseda. Després de viure dos anys al Brasil, va publicar «Brasil i el meu amic Luizinho», sobre un nen brasiler a qui agrada molt ballar samba. La major part de la seva obra és literatura per a infants. «Kiki, l'aprenent de bruixa» es va adaptar al cinema d'animació el 1989, a càrrec del director Hayao Miyazaki. Eiko Kadono va rebre el Premi Hans Christian Andersen el 2018. Tot i que la seva obra no ha estat molt traduïda al català, sí que ho ha estat la pel·lícula d'animació, emesa per TV3. D'altra banda, Nana Furiya, nascuda també a Tòquio el 1961, és l'autora del cartell del Dia Internacional del Llibre Infanti. Ha publicat una setantena d'àlbums. Va completar els estudis de litografia i gravat a Bratislàvia (Eslovàquia) i va obtenir la Golden Pen de la International Illustration Biennal de Belgrad l'any 1999... [+ informació]

Carme Solé Vendrell exposa a la Biblioteca Nacional d'Espanya a Madrid il·lustracions sobre obres literàries de Gabriel García Márquez, Salvador Espriu, Miquel Martí i Pol, Pere Calders, Maria Aurèlia Capmany o Mercè Rodoreda, entre altres

Aquesta exposició acull algunes de les seves obres més destacades amb les quals il·lustra creacions literàries de Gabriel García Márquez, Salvador Espriu, Miquel Martí i Pol, Pere Calders, Maria Aurèlia Capmany, Mercè Rodoreda a més de col·laboracions amb altres artistes com Emma Reyes, José Luis García Sánchez o Antonia Rodenas. Actualment, Carme Solé Vendrell (Barcelona, 1944) treballa en la campanya «WHY?», un projecte en què mostra en grans teles rostres d'infants que pateixen la barbàrie de les guerres, la fam o l'explotació entre tantes injustícies en una aposta de compromís per la defensa dels drets dels infants. Carme Solé Vendrell acaba d'escriure i il·lustrar un dels seus llibres més personals, basat en la història de la infantesa: «Mitama i la cançó del mar», del qual agafa el títol de l'exposició actual a la Biblioteca Nacional d'Espanya, a Madrid, «Mitama. Ilustración y pintura. Carme Solé Vendrell», que es pot veure fins al 26 de maig i que, quan l'autora arriba als 80 anys, mostra la creativitat, la destresa tècnica, el tractament de la llum i el color aixi com les influències que ha rebut de pintors com Miró, Picasso o Kandinsky... [+ informació]

Els premis Edebé 2024 presenten les obres guanyadores dels escriptors Josan Hatero i Danniel Hernández Chambers amb una novel·la sobre l'absurditat de la guerra per a infants i una sobre un centre de menors d'adolescents per a joves

Josan Hatero (Barcelona, 1970), amb la novel·la «La guerra de Nico», i Daniel Hernández Chambers (Santa Cruz de Tenerife, 1972), amb la novel·la «Reis de la muntanya», són els dos escriptors guanyadors dels Premis Edebé 2024. «La guerra de Nico» denuncia l’absurd bèl·lic des del punt de vista d’un nen d’11 anys a qui, per un error administratiu, criden al front. «Reis de la muntanya» parla de diversos adolescents d’un centre de menors que han d’aprendre a sobreviure sols a la natura després de propagar-se un virus letal per tot el planeta. Els Premis Edebé celebren així el que és la 32a edició. Mantenen la dotació de 30.000 euros per a l'obra juvenil i 25.000 euros per a l'obra infantil. Les dues obres guanyadores, que es publiquen el mes de març, s'editen en paper, audiollibre i braille, a més de les traduccions de l'espanyol dels originals al català, el gallec i el basc. L'edició ha rebut 313 originals, 36 del quals eren en català. Els jurats d'aquesta edició han estat integrats per Teresa Colomer, Ángeles González-Sinde, Antonio Iturbe, Roberto Santiago i Vicenç Villatoro en la modalitat infantil, i Xavier Brines, Paula Jarrín, Òscar López, Rosa Navarro Durán i Care Santos, en la modalitat juvenil... [+ informació]

L'escriptora Lliris Picó guanya el premi Enric Valor d'Edicions del Bullent i l'Ajuntament de Picanya amb una novel·la sobre el xoc de cultures a partir de l'adolescència

L'escriptora Lliris Picó (Ibi, l'Alcoià, País Valencià, 1972) guanya el Premi Enric Valor de novel·la amb «Les papallones del kebab». El premi el convoquen l'Ajuntament de Picanya i Edicions del Bullent i té una dotació de 6.000 €. És la 43a edició dels premis Enric Valor que han escollit una novel·la realista, actual, amb una aposta per la multiculturalitat, la integració i la convivència en una societat cada vegada més diversa i més pluriracial. A «Les papallones del kebab» Akila té una germana, Layla, i una millor amiga, Mila. El pare és musulmà, la mare no. La germana surt amb un home de 40 anys, que li paga cada vegada que queden. Una galeria de joves personatges encapçalada per les bessones Akila i Leyla, filles d'un matrimoni mixt entre un egipci i una valenciana, fan viure als lectors les inquietuds, les preocupacions i també unes vivències pròpies de la joventut actual... [+ informació]

L'escriptora i guionista Gisela Pou guanya el XIII Premi Carlemany per al Foment de la Lectura que convoquen el Govern d’Andorra i Grup 62 i decideix un jurat d'estudiants joves andorrans

Nou estudiants d’entre catorze i setze anys, alumnes dels tres sistemes educatius d’Andorra, formen el jurat del Premi Carlemany per al Foment de la Lectura, sota la supervisió del professorat de literatura dels seus centres. Les tres obres finalistes són escollides prèviament per un altre jurat, en aquest cas format per Maria Carme Roca, Laia Aguilar i Glòria Gasch, autores i editora respectivament de Columna Edicions, que han treballat amb 29 originals presentats. El premi té una dotació de 8.500 euros i es publicarà el mes de maig. La guanyadora d'aquesta edició ha estat l'escriptora i guionista Gisela Pou (Castellar del Vallès, 1959) amb la novel·la «Retorn a Douglas Row», que té com a protagonista una noia de 15 anys que havia perdut els pares i el germà en un accident d'avió quan tenia 11 anys... [+ informació]

La plataforma 3Cat explica la història i els mites de Catalunya en una sèrie humorística i divulgativa adreçada als joves a càrrec dels intèrprets del programa satíric «Polònia»

Es diu «Fuet» i consta de dotze primers capítols que ja es poden visualitzar íntegres a la plataforma 3Cat tot i que també s'emeten pel canal SX3. La producció de Minoria Absoluta es fa així hereva d'anteriors programes emesos en altres èpoques de TV3 com la sèrie d'animació «Història de Catalunya» emesa el 1988 o «La memòria dels cargols» emesa el 1999. Els dotze capítols actuals incorporen en els personatges la majoria dels intèrprets de «Polònia» que protagonitzen una sèrie d'esquetxos sobre els fets i els mites més esencials de la història de Catalunya. La sèrie... [+ informació]

El «Premi d'Il·lustració Antònia Cortijos» 2024 que convoca la Fundació Jordi Sierra i Fabra en col·laboració amb l'Editorial Cruïlla adreçat a creadors joves s'estrena amb l'àlbum guanyador d'Ariadna Altimira de los Reyes i «La llegenda de Siegfried»

La primera edició del «Premi d'Il·lustració Antònia Cortijos», en memòria de qui va ser vicepresidenta de la Fundació Jordi Sierra i Fabra i parella de l'autor, morta en accident de carretera el novembre del 2022, ha complert les expectatives d'obrir un nou canal entre els creadors joves d'àlbum il·lustrat i fomentar així la sortida de noms nous o de noms que ja tinguin una certa trajectòria, sempre que sigui abans de complir els 23 anys. En aquesta I edició del Premi, l'àlbum guanyador ha estat «La llegenda de Siegfried» d'Ariadna Altimira de los Reyes (Barcelona, 2001), amb un treball precisament de fi de curs de grau superior d'animació i il·lustració i batxiller superior, després de cursar estudis a l'Acadèmia Ferrer i Abella de l'Hospitalet de Llobregat. El jurat ha valorat la qualitat de la proposta estètica i els atractius colors... [+ informació]

La il·lustradora Roser Capdevila ha estat distingida amb el Premi Trajectòria de la Mostra Internacional de Cinema d'Animació de Catalunya amb especial èmfasi per la creació de «Les tres bessones»

Animac, la Mostra Internacional de Cinema d'Animació de Catalunya, que organitza l'Ajuntament de Lleida per 28a edició, ha atorgat el Premi Trajectòria a la il·lustradora, escriptora i creadora Roser Capdevila (Barcelona, 1939) en reconeixement al llegat i la capacitat de crear obres que han penetrat a la cultura popular, com «Les Tres Bessones», que han passat del paper a la pantalla i ja formen part de l'imaginari col·lectiu de moltes generacions catalanes i de moltes altres cultures on ha estat adaptada la sèrie. La Mostra Animac ha programat la projecció de diversos capítols de «Les tres bessones» i de la pel·lícula «Les tres bessones i Gaudí». La il·lustradora Roser Capdevila, amb una llarga trajectòria dins del món cultural, de ben jove va iniciar la seva activitat professional il·lustrant estampats sobre teles i creant pintures a l'oli i aquarel·les. El 1980 va començar a escriure... [+ informació]

La nova plataforma del «3Cat» i el Departament d'Educació amb contingut adreçat a l'alumnat, el professorat i les famílies es posarà en marxa en una primera fase el mes de maig en coexistència amb el canal «SX3», i les plataformes YouTube i Spotify

La nova plataforma «3Cat» i el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya han acordat activar conjuntament una plataforma de continguts educatius digitals en català per cobrir el dèficit en aquest camp i per dotar-lo d'un contingut rigorós i de qualitat que sigui una garantia per als usuaris: l'alumnat, el professorat i les famíles. Els continguts, validats pel Departament d'Educació, estaran vinculats al currículum escolar i abastaran totes les etapes educatives. La nova plataforma es desenvoluparà en diverses fases, la primera d'aquí al mes de maig, quan ja estarà disponible, amb un pressupost inicial d'inversió d'un milió i mig d'euros. Als continguts ja existents a l'«SX3» se n'hi afegiran d'altres amb temàtiques com el canvi climàtic, els grans artistes universals, les matemàtiques per a famílies i la història de Catalunya. Són peces d'un format curt i dinàmic, amb un llenguatge i una estètica per acostar-se als infants i joves estudiants... [+ informació]

Les editorials per a infants i joves de La Galera, Elastic Books, Bridge i també la resta de segells del Grup Enciclopèdia passen a mans d'Abacus i Jaume Roures amb la creació d'un nou grup editorial que assumirà els equips tècnics

Aquesta operació salva així la situació financera que feia perillar la desaparició del Grup Enciclopèdia Catalana que fa unes setmanes també va tancar una altra operació de venda de la seu del Poblenou al grup BonPreu. Entremig, el Grup Enciclopèdia ha negociat un ERO que afecta una quinzena de treballadors. L'operació d'Abacus i Jaume Roures assumeix la resta dels equips tècnics i editorials d'Enciclopèdia Catalana. Abacus, que ja havia començat un segell editorial per a infants i joves, i el productor Jaume Roures, que ha deixat recentment l'accionariat deMediapro, han arribat a aquest acord amb el Grup Enciclopèdia per comprar tots els seus segells editorials entre els quals es troba l'Editorial La Galera, el segell Elastic Books, el segell Bridge i el segell Kaji de manga, adreçats a infants i joves, a més de tots els altres segells d'Enciclopèdia per a adults. L'operació, ja confirmada, es tancarà... [+ informació]

¿EL FUTUR ÉS A L'HORITZÓ?

Suplement novetats literàries  núm. 28. ¿El futur és a l'horitzó?. El teu nom, Palestina. Nocturn per a acordió. Harry Potter: The Exhibition. Novetats literàries. Llibre i àlbum il·lustrat. Autors catalans. Traduccions. L'aparador. Els suplements de Cornabou [+ informació i descàrrega del Suplement en PDF]

Raquel Casas i Lluís Prats guanyen els premis Joaquim Ruyra i Josep Maria Folch i Torres de la Nit de les Lletres Catalanes 2023 amb la novel·la realista «Ferida» i la de gènere fantàstic «Wen i Long»

L'autora Raquel Casas (Vilanova i la Geltrú, 1974) ha guanyat el premi Joaquim Ruyra de novel·la per a joves amb «Ferida», protagonitzada per una adolescent de 16 anys perseguida per la culpa que ingressa en una clínica per un crim que ha d'acceptar després d'entendre'l si no vol ser engolida per les seves mentides. L'escriptor Lluís Prats (Terrassa, 1966) ha guanyat per tercera vegada el premi Josep Maria Folch i Torres de novel·la per a infants amb «Wen i Long», una història d'amistat entre un drac i una nena. Els dos premis tenen una dotació de 6.000 € i 4.000 € respectivament i els publica l'Editorial La Galera. La Nit de les Lletres Catalanes 2023, organitzada per Òmnium Cultural, s'ha celebrat a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya. Durant la gala, amb la participació de diversos actors i actrius catalans amb un guió pensat per a l'entreteniment televisiu (TV3) s'han atorgat també els premis Mercè Rodoreda de contes a Carme Serna (Palma, 1981) per «Perdona'm per desitjar-ho tant» (Dotació: 6.000 €.); el Carles Riba de poesia a Mireia Calafell (Barcelona, 1980) per «Si una emergència» (Dotació: 5.000 €.); i el Sant Jordi de novel·la a Jordi Puntí (Manlleu, 1967) per «Confeti». També s'ha distingit la revista Cavall Fort amb el premi de Comunicació Muriel Casals, per la seva llarga trajectòria, i el premi Internacional Joan Baptista Cendrós a la futbolista Aitana Bonmatí per la seva sensibilitat per la llengua catalana en les seves intervencions arreu del món... [+ informació]

Es commemora el vintè aniversari de la mort d'Aurora Díaz-Plaja, bibliotecària i divulgadora de la literatura per a infants i joves, que va participar amb la iniciativa pionera d'acostar llibres al front durant la Guerra Civil

La bibliotecària, escriptora, traductora i divulgadora de la literatura per a infants i joves, Aurora Díaz-Plaja havia nascut a Barcelona el 1913. Amb només vint anys, i quan ja havia obtingut el títol de l'Escola de Bibliotecàries de la Generalitat de Catalunya, va començar a exercir la seva vocació a la Biblioteca de la Caixa de Pensions que tenia la seu principal a Palma. El 1935 va obtenir una plaça a la Biblioteca Popular de Canet de Mar on va treballar-hi fins al 1939, durant tota la guerra civil. Entremig, va ser una de les pioneres a fer arribar els llibres als soldats del front i als hospitals de sang, una iniciativa coneguda pel Bibliobús que servia de transporta i biblioteca ambulant, el mateix bibliobús que al final de la guerra serviria per facilitar la fugida a l'exili d'escriptors i algunes persones relacionades amb la Institució de les Lletres Catalanes. Precisament l'escriptora Berta Jardí ha publicat recentment la novel·la «El bibliobús de la Claudina», basada en les vivències d'Aurora Díaz-Plaja [vegeu-ne aquí la crítica publicada a Cornabou], farcides d'una intensa aventura personal i que reflecteix quin era el caràcter emprenedor, valent i decidit d'una jove republicana compromesa amb la literatura del seu país. Aurora Díaz-Plaja no va ser només una bibliotecària sinó que té una extensa obra literària per a infants, un extens catàleg d'assaig i de guies de lectura i un vessant també de trductora. Va col·laborar amb revistes infantils, des del mític Patufet a Cavall Fort o Faristol. Com a crítica literària va tenir finestres obertes a Serra d'Or, La Vanguardia o el diari Avui. Entre els anys 1963 i 1973, quan finalment va poder obtenir el seu lloc perdut durant la Dictadura, va dirigir la Biblioteca Infantil del Parc de la Ciutadella. El 1998 va ser guardonada... [+ informació]

Gairebé el 60% dels infants de 6 anys han adquirit un llibre en el marc de la campanya «Fas 6 anys. Tria un llibre»

La 8a edició de la campanya «Fas 6 anys. Tria un llibre» s'ha tancat aquest any amb un bon resultat. Segons dades del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, hi han participat 42.956 infants de 6 anys, d'un total de 72.480 censats, xifra que representa un 59,27% d'infants que han bescanviat el seu val en una llibreria per valor de 13 euros. És el tant per cent més alt des que es va iniciar la campanya, l’any 2016, i supera el percentatge d’infants participants a l’edició del 2022, que va ser de 53,23%. El 2016 només van adquirir un llibre el 38,3% dels infants censats. La principal llengua escollida aquest any ha estat el català en un 73% dels exemplars adquirits. En conjunt, aquest any s’han venut un total de 7.091 títols de 424 editorials. La campanya està impulsada pel Gremi de Llibreters de Catalunya, forma part del Pla Nacional del Llibre i la Lectura i s'ha ampliat el suport del departament d'Educació que ha elaborat una guia per al professorat així com altres representats del sector com les biblioteques... [+ informació]

Mor d'un atac de cor, als 47 anys, l'escriptor gallec Miguel López, conegut com El Hermatocrítico, parella de la també autora gallega Ledicia Costas

El Hermatocrítico, nom literari de Miguel López, havia nascut a A Coruña el 1976. Va exercir inicialment de professor d'escola de primària i d'anglès. Però des del 2006, es va fer un nom a les xarxes, cosa que el va portar a dedicar-se a la literatura, també amb obres per a adults, malgrat el seu ressò en l'àmbit infantil i juvenil, i a les col·laboracions amb diversos mitjans de comunicació, fins i tot com a guionista. El Hermatocrítico ha mort d'un atac de cor a mitja tarda de dilluns [27 novembre]. Abans de les quatre de la tarda, encara havia estat tuitant en el seu compte de la xarxa X (antic Twitter) on té més de 160.000 seguidors. La mort s'ha produït al seu domicili de Navia (Vigo) on vivia amb la també escriptora gallega, Ledicia Costas, coneguda, entre altres obres, per «Escarlatina, a cociñeira defunta», que li va valer el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil. Ha estat ella la que ha confirmat la mort del seu company a través d'Internet. El Hermatocrítico tenia també obra publicada i traduïda en diferents editorials catalanes, sobretot a Barcanova, amb algunes novetats recents d'aquesta mateixa tardor... [+ informació]

Mor als 96 anys la bibliotecària Concepció Carreras Fontserè que va exercir a la Biblioteca Popular Folch i Torres i a la Biblioteca de la Santa Creu com a responsable de la secció infantil i juvenil

Filla de l'historiador de la filosofia Joaquim Carreras i de Carme Fontserè, era néta del meteoròleg i astrònom Eduard Fontserè. La bibliotecària Concepció Carreras Fontserè havia nascut a Barcelona el 15 de novembre del 1927 i ha mort, acabats de complir els 96 anys, el 18 de novembre del 2023 a la localitat de Tiana (Maresme). La jove Concepció Carreras Fontserè es va dedicar a la professió de bibliotecària seguint el camí de dues ties seves de la branca Fontserè. Va estudiar a l’Escola de Bibliotecàries, on es va graduar el 1949. El 1950 es va incorporar a la biblioteca de la Facultat de Medicina durant uns anys, feina que va deixar un temps per dedicar-se a la família. A la dècada del 1970, va ingressar a la Xarxa de Biblioteques Populars de la Diputació. El primer destí va ser la Biblioteca Popular Folch i Torres, del Parc de la Ciutadella. Posteriorment va entrar el 1975 a la Biblioteca de la Santa Creu, del barri del Raval, sota la direcció de la bibliotecària Teresa Rovira, on exercí com a responsable de la sala infantil. Va tenir una especial atenció per recollir un apartat amb els clàssics de la literatura catalana per a infants i joves i va dedicar també una atenció especial al sector de la il·lustració en àlbums per a infants. El 1986 va ser nomenada Cap tècnic de la Xarxa de Biblioteques Populars de la Diputació de Barcelona, càrrec que va mantenir fins a la jubilació. Amb les bibliotecàries Teresa Rovira i Concepció Martínez va publicar l'estudi «Organització d'una biblioteca: escolar, popular o infantil» (Edicions 62, 1981). Casada amb Josep Maristany, va tenir quatre fills, un d'ells el músic i compositor Xavier Maristany. El 2022 va ser inclosa en la Llista d’Honor de la Literatura Infantil i Juvenil Catalana de l'IBBYCat i la Institució de les Lletres Catalanes que inclou 40 personalitats del sector. L'estiu del 2023, va rebre un homenatge a la Biblioteca Can Baratau de Tiana on residia... [+ informació]

Mor als 70 anys la il·lustradora Mabel Piérola establerta i reconeguda a Catalunya per la seva obra de ressò internacional

La il·lustradora Mabel Piérola ha mort a la Vega de Granada, entre les poblacions d'Albolote i Alfacar, on residia últimament, tot i que va passar tota la seva vida establerta a Catalunya, sobretot a Sitges (Garraf) —on van néixer els seus tres fills— i al Perelló (Baix Ebre). Mabel Piérola (de nom real María Isabel Poveda Piérola) havia nascut a Madrid el 30 de novembre de 1953. Li faltaven, doncs, quinze dies per complir els 71 anys. La seva mort (11 de novembre), s'ha esdevingut a la Vega de Granada perquè és on residia últimament. Mabel Piérola havia estudiat Belles Arts a l'Acadèmia de San Fernando de Madrid i a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona. Des del 1981 va exercir de professora d'arts plàstiques, tot i que aviat, cinc anys després, va decidir dedicar-se professionalment a la il·lustració, àmbit en el qual va obtenir el reconeixement internacional amb els àlbums d'autoria pròpia i també amb la presentació d'exposicions individuals i col·lectives. A Catalunya, havia guanyat premis com el Ciutat d'Olot de contes, el Caterina Albert Paradís, l'Apel·les Mestres d'àlbum il·lustrat, el de la Fundació SM Internacional, el de l'Hospital de Sant Joan de Déu d'àlbum il·lustrat, el Label d’Excellence del Centre International d’Études en Littérature de Jeunesse o el Premi al Millor Llibre Editat del Ministeri de Cultura espanyol, a més de ser inclosa en diverses Llistes d'Honor de l'IBBY. L'autora definia així la seva obra: «Si he de donar alguna explicació del perquè faig el que faig, honestament diria que em dedico als contes perquè estic defensant una petita part que em pertany, de la meva infantesa i la del meu dret i il·lusió a la fantasia»... [+ informació]

EL BIBLIOBÚS DE LA CLAUDINA

Berta Jardí. El bibliobús de la Claudina. «El bibliobús del front». Il·lustració de la coberta: Ignasi Font. Disseny de la col·leccio: Enric Jardí. Editorial Univers - Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 2023. A partir de 14 anys [+ crítica]

Carles Sala Vila i Jesús Castillón Motta són els guanyadors dels Premis Vaixell de Vapor i Gran Angular 2023 que atorga el grup SM i publica l'Editorial Cruïlla

Carles Sala Vila (Girona, 1974) i Jesús Castillón Motta (Barcelona, 1971) són els guanyadors dels Premis Vaixell de Vapor i Gran Angular 2023 que atorga el grup SM i publica l'Editorial Cruïlla, amb una dotació d'11.000 euros cadascun. Amb la novel·la «Madame Esvelt», Carles Sala i Vila obté així el que és el 39è Premi Valxell de Vapor per a infants i amb la novel·la «Predestinats», Jesús Castillón Motta obté el 33è Premi Gran Angular per a joves. La novel·la de Carles Sala explica la història de Madame Esvelt, una antipàtica baronessa que s'ha instal·lat en una mansió d'un poble abandonada durant molts anys i que projecta sobre les criatures del llogarret un estrany malefici. Pel que fa a la novel·la de Jesús Castillón, la trama es mou en un món on els homes s'han extingit i la societat està formada només per dones on un facultat envoltada de secretisme prepara els estudiants per buscar un elixir que permeti tenir fills de sexe masculí... [+ informació]

Es posa en marxa la 8a edició de la campanya «Fas 6 anys. Tria un llibre» que arribarà a 72.233 infants amb un val de 13 euros per bescanviar en 487 llibreries catalanes

La vuitena edició de la campanya té lloc fins al 30 de novembre i continua amb la intenció d'estimular la creació d’hàbits de lectura entre els infants de 6 anys amb la possibilitat que coneguin també el món de la llibreria. Els 72.233 infants censats que aquest 2023 fan 6 anys reben a casa una targeta que els convida a anar a la llibreria més propera per escollir el llibre que vulguin per valor del val, amb l'excepció que l'adult que els acompanyi afegeixi la quantitat que sigui si el llibre escollit supera aquest import. La campanya compta amb la col·laboració de 487 llibreries catalanes, tant les de proximitat com les grans superfícies. En aquesta edició s'ha col·laborat amb el departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya amb la redacció d'una guia per aprofitar pedagògicament el llibre adquirit per cada família, des d'orientar els adults amb les característiques de la camanya fins a fer-los recomanacions de segons quins títols més adequats. També es pretén que un cop adquirit el llibre es porti al centre escolar per vincular-lo a les activitats que es puguin fer a l'aula. L'edició també enceta un acord amb l'ONCE per adaptar el val a llibres amb sistema braille. La campanya és una ininciativa del Gremi de Llibreters de Catalunya amb el suport del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya... [+ informació]