05 d’octubre 2021

Gabriel Bardala debuta en la literatura amb una novel·la per a joves ambientada al segle XVIII i l'esclavisme guanyadora del Premi Gran Angular 2021 de l'Editorial Cruïlla en una edició que deixa desert el Premi Vaixell de Vapor

Amb la novel·la per a joves «Els últims dies del falcó», l'Editorial Cruïlla ha fet debutar en la literatura juvenil l'escriptor Gabriel Bardala, guanyador del Premi Gran Angular 2021. El premi té una dotació d'11.000 euros, la mateixa dotació que també té el Premi Vaixell de Vapor, però que en aquesta edició ha quedat desert, segons el jurat, per no trobar en cap dels originals la qualitat que prestigia el premi. El Vaixell de Vapor, que es convoca des de l'any 1984, ha estat vuit vegades desert comptant el d'enguany. El jurat d'aquest premi havia estat integrat per Maria Bertran, Marc Donat, Núria Font, Carolina Palau i Jordi Vila-Delclòs. Per la seva part, el jurat del premi Gran Angular, que sí que s'ha atorgat, l'han integrat Anna Guitart, Arnau Cònsul, Anna Guitart, Dolors Ortiz, Anna Pauner i Silvestre Vilaplana. La novel·la guanyadora del Gran Angular 2021, està ambientada al segle XVIII a l'illa de Borbó, una colònia francesa anomenada també en una altra època illa Bonaparte i també illa La Réunion. Aquí és on arriba un grup d'investigadors que hi busquen un ocell extingit, el dodo. Allà hi troben, però, en una segona trama, el capità pirata Olivier Levasseur, àlies Falcó, que té el botí de les seves malifetes en algun lloc secret. Una tercera trama de la novel·la és la desaparició de la filla del governador, cosa que fa que es considerin sospitosos els esclaus de l'illa, anomenats “cimarrons”. L'illa de Borbó, actualment illa de la Reunió, ultramar de la República francesa, va ser un dels espais de l'esclavisme i l'explotació per la seva riquesa de cafè, tabac i cotó... [+ informació]

30 de setembre 2021

El 40è Premi Guillem Cifre de Colonya de narrativa infantil i juvenil s'atorga a l'escriptora Marta Colomé Romera amb una novel·la que barreja fantasia, intriga i aventura amb tres intrèpides bibliotecàries de colla

L'escriptora Marta Colomé Romera (Badalona, 1976) ha obtingut el 40è Premi Guillem Cifre de Colonya de narrativa infantil i juvenil amb la novel·la «Les ales d'Isis», un relat que, segons el jurat, barreja la fantasia, la intriga policíaca i les aventures a més d'endinsar-se en la cultura egípcia amb un llenguatge vigorós que combina humor, enigmes i jocs lingüístics. El premi Guillem Cifre de Colonya té una dotació de 7.000 euros i actualment el publica l'Editorial Barcanova. El jurat d'aquesta edició ha estat integrat per Sara Moyano, Pere Martí i Bertran, Miquel Rayó i Sebastià Bennasar. L'escriptora Marta Colomé és diplomada en Biblioteconomia i Documentació i llicenciada en Documentació per la UB, i ha cursat un Màster d’Edició Digital a la UOC. Ha treballat durant més de vint anys a la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, els primers com a bibliotecària, i després com a directora de les Biblioteques El Carmel-Juan Marsé i la Biblioteca Garcilaso de Barcelona i la Biblioteca Martí Rosselló de Premià de Mar (Maresme). La novel·la «Les ales d'Isis» s'afegeix a altres publicacions anteriors seves adreçades als lectors joves tant en diverses col·leccions editorials com a la revista Cavall Fort... [+ informació]

14 de setembre 2021

Un estudi sobre la poesia per a infants de Miquel Martí i Pol publicat a la revista Ausa guanya el XX Premi Aurora Díaz-Plaja

Enric Falguera i Moisès Selfa Sastre, professors de la Universitat de Lleida, han estat distingits amb el XX Premi Aurora Díaz-Plaja per l'article «Miquel Martí i Pol i la poesia per a infants», publicat a la revista Ausa, que edita el Patronat d'Estudis Osonencs. L'article és un estudi de l’obra poètica adreçada als infants del poeta Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, Osona, 1929 - Vic, Osona, 2003). A partir d’un repàs historiogràfic de la poesia infantil catalana se situa l’obra i l’autor per valorar el seu paper decisiu en la configuració del gènere. Posteriorment, l’anàlisi dels principals poemaris per a infants del poeta en permeten valorar la qualitat i la didàctica, així com comprovar les similituds entre el discurs poètic dels poemes infantils i d’aquells adreçats, a priori, al públic adult... [+ informació]

31 d’agost 2021

La Institució de les Lletres Catalanes obre la sol·licitud de col·loquis del programa «Autors a les Aules» del curs 2021-2022 adreçat als centres educatius amb la participació de més de 350 autors que mantenen l'opció vitual si es considera oportú arran de les restriccions

El termini d'inscripcions és de l'1 de setembre al 31 d'octubre. De cara al curs 2021-2022 hi participen més de 350 autors i es manté l'opció vitual, si es considera oportú, arran de les restriccions sanitàries. El programa «Autors a les Aules» és una activitat de promoció de la literatura catalana, en l'àmbit de l'ensenyament primari i secundari. Segons la Institució de les Lletres Catalanes l'objectiu del programa rau en el fet que el professorat pugui comptar amb fòrums, col·loquis i converses, al seu centre, d'aquells autors llegits pel grup-classe i que els escriptors estableixin un diàleg amb els lectors... [+ informació]

29 d’agost 2021

Un floc de cabell blanc

Jesús Ballaz. «El net del Còndor. Dels Andes a Barcelona (El nieto del Cóndor. De los Andes a Barcelona)». Traducció de Joan Pujades, amb la revisió d'Elena Martín Valls. Il·lustracions de Kim Amate. Pàgs. 180. Col·lecció Akinarra. Editorial Akiara Books. Barcelona, 2021. A partir de 10 anys [+ crítica]

07 d’agost 2021

Una pel·lícula basada en la vida de la il·lustradora, escriptora i pintora Tove Jansson s'estrena coincidint amb el vintè aniversari de la seva mort

Tove Jansson, l'autora finlandesa de llengua sueca, va néixer a Hèlsinki el 1914 on va morir el 2001. Principalment coneguda per la seva obra per a infants, tant escrita com il·lustrada, es va popularitzar amb els personatges de la família Mumin, una icona de la cultura nòrdica, que va reforçar la seva expansió internacional en convertir-se en tires de diari i més endavant gràcies també a una adaptació televisiva. Coincidint amb el vintè aniversari de la seva mort s'ha estrenat en VOSC la pel·lícula «Tove» (es troba en el catàleg de Filmin), basada en la vida de l'autora des que, filla d'un conegut escultor i una mare també dibuixant, busca la seva pròpia veu trencant els motlles de l'època, tant artísticament com personals. Testimoni de dues grans guerres, és en plena Segona Guerra Mundial quan Tove Jansson fa néixer el personatge de Mumin, primer per als infants, que el 1953 evolucionen també per als lectors adults amb la publicació de tires còmiques al diari londinenc Evening News, des d'on salta posteriorment a moltes altres capçaleres de tot el món. Després de més de 10.000 tires, el 1959, Tove Jansson vol tornar a la pintura, una de les seves frustracions, i passa el relleu de les tires de còmic Mumin al seu germà Lars Jansson. Com a escriptora, però, va publicar cinc novel·les, alguns relats breus i les seves memòries. En català, el 2014, coincidint amb el centenari del seu naixement, les tires còmiques dels Mumin es van recollir en un volum singular de l'Editorial Coco Books que va reunir «Mumin i els bandolers», «Mumin i la vida familiar», «Mumin a la Riviera» i «L'illa deserta de Mumin». L'Editorial La Galera havia publicat també les novel·les per a infants «La família Mumin a l'hivern» i «El pare Mumin i el mar», a la col·lecció Grumets. La pel·lícula «Tove», dirigida per Zaida Bergroth, està protagonitzada per l'actriu Alma Pöysti, en el paper de Tove Jansson. El film... [+ informació]

21 de juliol 2021

El Saló del Llibre Infantil i Juvenil dóna per tancada una etapa de 35 anys i els últims 17 anys a Mollerussa després de cancel·lar l'edició del 2021 que es preveia excepcionalment per a la tardor arran de la situació sanitària

Segons ha fet públic l'Ajuntament de Mollerussa, aquest consistori de Pla d'Urgell i el Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil (ClijCAT), impulsor des del 1984 del certamen, han acordat cancel·lar l’edició del 2021 del Saló del Llibre Infantil i Juvenil de Catalunya, que s’havia previst celebrar excepcionalment a la tardor. Habitualment el Saló del Llibre Infantil i Juvenil tenia lloc a la primavera, però en l’última edició —la del 2019 perquè la del 2020 es va suspendre arran de l'alerta sanitària— ja es va anunciar que es preparaven canvis en el format de cara a la que havia de ser la 36a edició i la 18a edició consecutiva que es feia a Mollerussa (Pla d'Urgell). No obstant això, diu el comunicat fet públic, la incertesa de la situació arran de les noves restriccions sanitàries i les normatives a aplicar per aquest tipus d’esdeveniments n'ha fet suspendre l’organització i posposar-ne també la reformulació anunciada... [+ informació]

06 de juliol 2021

Els XXII Premis Llibreter 2021 distingeixen la novel·la «Àunia» del debutant català Ivan Vera i «La nena del far» de l'holandesa Annet Schaap a més de l'àlbum il·lustrat «Els estels» del quebequès Jacques Goldstyn

Aquests són els tres premis que el Gremi de Llibreters de Catalunya ha destinat el 2021 als tres àmbits de la literatura infantil i juvenil en la XXII edició d'aquests guardons que voten tots els agremiats després d'una prèvia selecció de les diferents comissions de lectura. En la categoria d'Àlbum Il·lustrat, «Els estels», de Jacques Goldstyn (Quebec, 1958), en traducció de Susana Tornero Brugués, publicada per l'Editorial Joventut. En la categoria d'Altres Literatures, «La nena del far», d'Annet Schaap (Ochten, Països Baixos, 1965), en traducció de Maria Rosich, publicada per Pagès Editors. I en l'àmbit de Literatura Catalana per a infants i joves, la novel·la «Àunia», del jove debutant Ivan Vera (Badalona, 1998), publicada per Akiara Books, una novel·la que ha obert una línia nova de literatura juvenil en aquest segell i que recentment ha continuat amb un segon títol, «El net del Còndor» de Jesús Ballaz, amb il·lustracions de Kim Amate. En el cas d'«Àunia», la novel·la guanyadora, l'autor hi ha treballat durant sis anys, a partir dels 16 anys i d'un primer treball d'institut i després de diverses revisions fins a la publicació final a Akiara Books, recompensada ara amb aquest Premi Llibreter. En la mateixa edició... [+ informació]

01 de juliol 2021

La il·lustradora Marina Gibert guanya el XIV Premi Internacional Compostel·la d'Àlbum Il·lustrat amb l'obra «Selva» que publica l'Editorial Kalandraka

La il·lustradora Marina Gibert (Girona, 1989) ha guanyat el XIV Premi Internacional Compostel·la d'Àlbum Il·lustrat amb l'obra «Selva». Hi han participat 400 autors d'uns 20 països. El premi té una dotació de 9.000 € i el mes de novembre el publicarà en cinc llengües l'Editorial Kalandraka, que en fa una promoció exterior. Marina Gibert (Girona, 1989), establerta a Lisboa, va estudiar a l'Escola d'Art i Dissenyde La Llotja de Barcelona i va ampliar la seva formació en el Seminari d’Il·lustració del Centre lisboeta d’Art i Comunicación Ar.Co. El jurat d'aquesta edició ha estat integrat pels il·lustradors Rebeca Luciani, Javier Serrano i Xosé Cobas, la llibretera i pedagoga Lola Gallardo, la directora editorial de Kakandraka, Manuela Rodríguez, l’edil d’Educació de l’Ajuntament de Santiago, Rubén Prol, i Beatriz Varela com a secretària. Aquest jurat ha descatat de l'àlbum «Selva» que es tracta... [+ informació]

22 de juny 2021

El I Premi Emili Teixidor de contes per a primers lectors s'atorga a l'escriptora Anna Fité per una faula sobre l'amistat i l'instint de supervivència

L’escriptora Anna Fité (Sabadell, 1958) ha guanyat la primera edició del Premi Emili Teixidor de contes per lectors d’entre 5 i 7 anys amb «El concert més animal», una faula sobre l’amistat i l’instint de supervivència. El conte també reflexiona sobre les persones que pateixen excessivament per coses que finalment no passen i que s’acaben solucionant. L’editorial La Galera, convocant del premi, publica l’obra, que en aquest cas està il·lustrada per Pedro Simón. El premi, que s'havia d'haver atorgat fa un any però que es va ajornar arran de la crisi del coronavirus, té una dotació de 2.500 euros. El jurat d'aquesta primera edició ha estat integrat per Antònia Justícia, Fe Fernández, Laura Espot i Susanna Isern... [+ informació]

21 de juny 2021

Retrat de l'obra de Bernat Cormand (Barcelona, 1973), mort als 48 anys, il·lustrador, escriptor i crític literari, fill de la també il·lustradora Fina Rifà i director de la revista Faristol. Article de Cornabou

La literatura per a infants i joves perd als 48 anys l'il·lustrador, autor i crític Bernat Cormand (Barcelona, 1973). Fill de la també il·lustradora Fina Rifà, dirigia actualment la revista Faristol, que edita el Consell Català del Llibre per a Infants i Joves. Havia il·lustrat recentment una edició de «Viatges i flors», de Mercè Rodoreda (Nórdica, 2020) i acabava de publicar la novel·la «El cap als núvols» a L'Altra Tribu, una història d'homosexualitat entre dos infants a la línia dels 11 anys. Bernat Cormand forma part d'una família que ha viscut l'ensenyament, la pedagogia, l'edició i, sobretot, la il·lustració des de primera fila. El pare, mestre, i la mare, il·lustradora (Fina Rifà) li donen la pista de sortida del que seria després la seva trajectòria. Llicenciat en Filologia catalana, máster en literatura comparada, es va dedicar professionalment al món editorial com a editor de narrativa estrangera dins del Grup 62, activitat que va deixar el 2007 per dedicar-se a la docència universitària (Universitat Pompeu Fabra), compaginant la crítica literària d'àlbum il·lustrat al diari ARA, i per retrobar una de les seves vocacions, la il·lustració, amb àlbums il·lustrats com... [+ informació]

15 de juny 2021

Els Premis Atrapallibres i Protagonista Jove 2021 desvelen els guanyadors en una gala virtual conduïda per Màrius Serra

S'han fet públics els guanyadors dels Premis Atrapallibres i Protagonista Jove que convoca el Consell Català del Llibre per a Infants i Joves (ClijCAT). El veredicte, que ha estat llegit per diversos jurats de noies i noies des del seu punt de connexió (centre educatiu o biblioteca) han decidit en la categoria de 9 anys, «El llop de la sorra», d'Asa Lind, amb il·lustrcions de María Elina, editat per Kalandraka. En la categoria de 10 anys, han distingit «Off», àlbum de l'il·lustrador Xavier Salomó, publicat a Flamboyant. En la categoria 11/12 anys, el guanyador ha estat «Palmira i l'efecte crisàlide», de Gisela Pou, amb il·lustracions de Francesc Rovira, publicat a Edebé. Pel que fa als Premis Protagonista Jove, en la categoria de 13/14 anys, ha estat escollida guanyadora la novel·la «La guerra dels botons», d'Avi, en traducció de David Nel·lo, publicada a l'Editorial Bambú. I en la categoria 15/16 anys, la guanyadora ha estat «Aristòtil i Dante descobreixen els secrets de l'univers», de Benjamín Alire Sáenz, publicat per L'Altra Tribu, editorial que ha anunciat que està preparat la segona part de l'obra. D'altra banda, s'han fet també públics els llibres candidats a er premiats en el que serà la 17a edició d'aquests premis, el 2022. En la modalitat Atrapallibres, «Hola, micos!», d'Oriol Canosa, il·lustrat per Anna Aparicio Català, publicat a Cruïlla; «Espècies extraordinàries», de Salvador Comelles, il·lustrat per Christian Inaraja, publicat a BiraBiro; «Aquest robot sóc jo», de Shinshuke Yoshitake, publicat a Libros del Zorro Rojo; «Pipi Calcesllargues», d'Astrid Lindgren, il·lustrat per Ingrid Vang Nyman, traduït per Antoni Garcia Llorca i publicat a Kokinos; «Tocar el cel amb els dits», de Pep Molist, il·lustrat per Christian Inaraja, publicat a Jo Llibre; «Jefferson», de Jean-Claude Mourlevat, il·lustrat per Antoine Ronzon, traduït per Oriol Vaqué Sánchez, publicat a Nórdica Libros; «El famosíssim catàleg de Walker Dawn», de Davide Morosinotto, traducció de Carles Biosca, publicat a Viena Edicions; «Ella», de Núria Pradas, publicat a Bambú; «La noia ocell», de Sandy Stark-McGinnis, traducció de Xavier Pàmies, publicat a Blackie Books; «La llum de les fondàries», de Frances Hardinge, traducció de Xavier Pàmies, publicat a Bambú; «Nascuts per ser breus», de Toni Mata, publicat per La Galera; i «Espais interiors», d'Elin Nilsson, traduït per Meritxell Salvany, publicat per Pagès Editors... [+ informació]

10 de juny 2021

L'actual Família del Súper 3 s'acomiada després de quinze anys i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals obre una convocatòria de propostes per al nou projecte de ficció adreçat als espectadors joves

La Família del Súper3 s'acomiada definitivament de la televisió catalana després de quinze anys protagonitzant seqüències de ficció a diverses generacions de joves espectadors. En els quinze anys de trajectòria, la Família del Súper3, entre múltiples iniciatives, va participar en un musical en col·laboració amb la companyia Dagoll Dagom, va aconseguir tres discos d'or i tres de platí, ha fet també visites a hospitals d'arreu de Catalunya de la mà del col·lectiu Pallapupas i ha pres part en les diverses edicions de La Marató i en festivals com el de Cap Roig. El moment més ben rebut de la Família del Súper 3 va ser sempre, anualment, la Festa dels Súpers, que va arribar a reunir més de 400.000 espectadors en un cap de setmana. Coincidint amb el comiat, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) ha obert una convocatòria de propostes per a un nou projecte de ficció del Súper3. El projecte que resulti escollit substituirà la Família del Súper3 i haurà de portar a terme un projecte multicanal de ficció que és una de les propostes de la nova etapa del Departament d'Infantils de TV3, liderat per la periodista Laia Servera, la cara coneguda fins la temporada passada del programa InfoK... [+ informació]

25 de maig 2021

La plataforma Disney + continua amb l'ampliació del catàleg de films en català i malgrat la lentitud ofereix ja una dotzena de títols adreçats als espectadors joves

Després que Disney + i la Generalitat de Catalunya presentessin un acord perquè la plataforma oferís cinema en català, a hores d'ara ja són dotze les pel·lícules que ofereixen la versió catalana. Els títols disponibles són «Raya i l’últim drac», «Soul», «Espies Disfressats», «Frozen 2», «Avions», «Avions 2», «Equip de rescat», «Campaneta i la llegenda de la bèstia», «En Ralph, el destructor», «En Ralph destrueix internet», «Mulan», «Ratatouille» i «Star Wars: Els últims Jedi». Segons el govern català, la plataforma Disney anirà oferint nous títols a mesura que pugui anar incorporant la resta d’àudios disponibles en català. Plataforma per la Llengua creu que l'acord va lent, continua discriminant la llengua perquè no apareix al menú lingüístic i el català en el conjunt del catàleg de Disney és testimonial. D'altra banda, la Llei del Cinema, aprovada el 2011, estableix que les distribuïdores han de garantir que totes les pel·lícules doblades o subtitulades al català a Catalunya han d'incloure aquesta versió en el menú lingüístic dels seus canals, ja sigui plataformes, televisons o devedés, cosa que no sempre es compleix... [+ informació]

02 d’abril 2021

La il·lustradora Roser Capdevila posa en mans d'advocats la utilització de «Les tres bessones» amb un guió alterat dins del programa de TV3, «X, la sèrie» i el capítol 3, «Pets vaginals», capítol que la cadena ja ha retirat preventivament de la plataforma digital

La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals té els drets de difusió audiovisual de «Les tres bessones», però això no l'autoritza presumptament que un programa determinat utilitzi la imatge dels tres personatges infantils amb un guió no autoritzat per l'autora, que ha declarat que no se li havia demanat permís i que en té tots els drets de propietat intel·lectual, després també d'una llarga lluita guanyada per ella mateixa per recuperar-los de la productora Cromosoma, quan va fer fallida, que paradosalment n'havia promogut la creació i l'exitosa distribució internacional. En aquest cas, el conflicte s'ha originat en el capítol 3 («Pets vaginals») —que ha estat retirat preventivament de la xarxa per TV3— del programa «X, la sèrie», presentat per les actrius Mònica Barrio (Premià de Mar, Maresme, 1987) i Marina Congost (Figueres, Alt Empordà, 1984). Durant 2 minuts dels 13 que té de durada el programa, segons ha explicat l'ARA que ha destapat la polèmica, les tres bessones posaven en qüestió els seus noms en relació al gènere, miraven un àlbum de fotos i comentaven els genitals dels que hi apareixien, parlaven del clítoris i explicaven que proporciona plaer sexual... [+ informació]

30 de març 2021

L'escriptor francès Jean-Claude Mourlevat guanya l'Astrid Lindgren Memorial Award 2021 pel conjunt de la seva obra adreçada als infants i joves i una de les més reconegudes de la literatura francesa contemporània en aquest àmbit

El considerat Premi Nobel de la literatura per a infants i joves, l'Astrid Lindgren Memorial Award, que s'atorga a Suècia, ha recaigut aquest any en l'escriptor francès Jean-Claude Mourlevat (Embèrt, Alvèrnia-Roine-Alps, Puèi Domat, Occitània, 1952). Aquest premi, que es fa públic coincidint amb la proximitat del Dia Internacional del Llibre Infantil i Juvenil (2 d'abril) i que es lliura en un acte solemne a l'estil dels Nobel el mes de maig, és el de més dotació de tot el món en aquest àmbit, 5 milions de corones sueques (uns 540.000 €) i s'atorga a un autor pel conjunt de la seva obra o a una institució o iniciativa per la seva trajectòria a favor de la literatura per a joves. El jurat del 2021 ha considerat que l'escriptor Jean-Claude Mourlevat és un renovador de les tradicions dels contes de fades. Afegeix també: «El temps i l'espai estan suspesos en els seus mons ficticis i els temes eterns d'amor i anhel, vulnerabilitat i guerra es retraten en una prosa precisa i onírica. L'obra de Mourlevat fixa el teixit de l'èpica antiga en una realitat contemporània.» Jean-Claude Mourlevat va debutar en aquest àmbit el 1997 i des d'aleshores les seves obres han estat traduïdes a més de 30 llengües. Va començar la seva vida laboral com a professor d’alemany fins que va fer un gir radical i va treballar com a actor, pallasso i director teatral. Va ser a partir de la seva relació amb el teatre que va començar a escriure i va debutar amb el llibre il·lustrat «Histoire de l'enfant et de l'oeuf». Jean-Claude Mourlevat va créixer en una granja i va passar la seva infantesa en una casa sense llibres. Era el cinquè de sis germans. Va passar vuit anys en un internat on ha explicat que les regles eren molt dures, els professors molt estrictes i ell se sentia constantment infeliç. La literatura es va convertir en la seva salvació. Una de les seves obres més recents traduïdes al català ha estat «Jefferson», en versió d'Oriol Sánchez Vaqué, publicada a Nórdica Libros el 2020, una obra avalada per més de 2 milions d'exemplars venuts a França i on el protagonista és l’eriçó Jefferson Bouchard de La Poterie que un matí surt de casa camí de la perruqueria, però aquell dia l’acusen del «teixonicidi» del senyor Edgar. Així, de cop i volta, l'eriçó Jefferson es converteix en un fugitiu. Aquesta aventura el porta al país dels humans, considerats els éssers més intel·ligents del planeta. Jean-Claude Mourlevat fa una simbiosi entre el gènere olicíac, la crítica social i la fantasia, una de les claus de la seva literatura que ara ha estat reconeguda amb el Premi Astrid Lindgren... [+ informació]

26 de març 2021

El cavall de foc de l'home blanc

Ursula Wölfel. «Estel Fugaç (Fliegender Stern)». Il·lustracions de Regina Kehn. Traducció al català: Marta Pera Cucurell. Traducció a l'espanyol: Alejandro Isidro. Pàgs. 97. Col·lecció Joves Lectors. Editorial Bambú - Casals. Barcelona, 2021. A partir de 9 anys [+ crítica]

18 de març 2021

La mort del dibuixant Picanyol recorda el seu paper pioner amb Barcelona Multimèdia en la creació del suport digital amb jocs interactius a partir d'adaptacions de guions dels seus personatges

La productora Barcelona Multimèdia, fundada el 1994 per Toni Matas, Manuel Palencia-Lefler, Domènec Huguet i Andrés Usón, va ser la primera editorial catalana en suport digital que es va obrir al mercat amb els primers i ara ja desapareguts CD-Rom i amb adaptacions posteriors a les noves tecnologies, suports i dispositius. La seva trajectòria va arribar fins al 2018, quan va decidir donar per acabada la seva funció. Amb l'eclosió d'Internet, Barcelona Multimèdia es va adaptar a aplicacions tant per a Apple com Android. A inicis del segle XXI, entresegles del 2000 i 2001, la productora, segons les seves dades, havia facturat més de 100 milions de pessetes de l'època (més de 600.000 euros) arran de vendre més de 100.000 còpies, des dels seus inicis. El catàleg digital es va ampliar amb clàssics o importacions d'altres edicions estrangeres. L'editor i també escriptor Toni Matas va comptar a partir del 1996 amb el dibuixant Picanyol (Josep Lluís Martínez Picañol, Moià, Moianès, 16 març 1948 - 18 març 2021), que hi va publicar les seves històries de la sèrie de «Noemí» en clau interactiva i que va tenir una gran acceptació amb «Otijocs» o jocs per a ordinadors on el personatge d'Ot el bruixot ja hi va aparèixer. Picanyol va ser, doncs, tant en qualitat de guionista com de dibuixant, potser sense proposar-s'ho, un pioner en aquest camp. La mateixa sèrie de creacions digitals, forçada pel procés de reconversió del sector, els anys 2013 i 2014 es va adaptar per a dispositius com l'iPad o l'iPhone. A Barcelona Multimèdia, Picanyol encara hi va aportar més creacions seves com la versió il·lustrada de «La Bíblia dels nens», el 2011, un èxit sense precedents, traduïda a diverses llengües i reeditada a Itàlia, EUA, Polònia, França, Alemanya, Noruega, Brasil, Portugal, Grècia, Croàcia, Índia, Austràlia, Països Baixos, Eslovènia o Rússia. A pesar d'aquesta important obra de Picanyol... [+ informació]

05 de març 2021

Una escriptora i un il·lustrador nord-americans són els encarregats del Missatge i el cartell del Dia Internacional del Llibre Infantil que té lloc cada any el 2 d'abril per commemorar el naixement de Hans Christian Andersen

Cada 2 d'abril, data en què es commemora el naixement de l'escriptor danès Hans Christian Andersen, se celebra a tot el món el Dia Internacional del Llibre Infantil, en una iniciativa que des de l'any 1967 difon la International Board on Books for Young People (IBBY). També cada any una secció de l'IBBY és nomenada perquè seleccioni qui vol que sigui l'autora o autora del Missatge oficial i l'il·lustrador o il·lustradora del cartell que es distribueix a través de les filials i associacions integrants de l'organisme. Per a aquest 2021, des de la secció dels EUA de l'IBBY, els escollits són l'escriptora Margarida Engle i l'il·lustrador Roger Mello... [+ més informació]

08 de febrer 2021

L'artista holandesa Inge Nouws establerta a Catalunya ha il·lustrat el disc «Ullclucs» de L'Auditori de Barcelona que recupera una vintena de peces tradicionals seleccionades per Arnau Obiols dins del Projecte Educatiu

L'artista Inge Nouws (Països Baixos, 1965), il·lustradora i artista establerta a Barcelona, es dedica a la il·lustració des de fa quinze anys, després que ja en portava quinze com a dissenyadora de moda infantil. Es va graduar en Belles Arts l'any 1989 com a professora d’art per a grau superior. El 2006 va estudiar il·lustració infantil a EINA (Universitat Autònoma de Barcelona) i Visual Storytelling a la School of Visual Arts de Nova York. És professora de creativitat i tallers d’il·lustració en diverses acadèmies d’art teràpia i en instituts d’educació creativa tant aquí com als Països Baixos. És directora artística de l’estudi de disseny La Casa de Carlota on treballa amb artistes amb capacitats diverses. Ha exposat la seva obra en diversos països. El 2012 va rebre el Premi d’Excel·lència de la Fira del Llibre de Bolonya 2012. Col·laboradora habitual de L'Auditori de Barcelona, en aquesta ocasió ha il·lustrat amb una vintena de làmines el disc «Ullsclucs» que dins el Projecte Educatiu acaba d'editar el segell discogràfic de L'Auditori... [+ informació]

02 de febrer 2021

L'escriptor Lluís Prats guanya el premi Carlemany per al Foment de la Lectura amb una novel·la que arrenca a Kenya i que recorre seixanta anys de la vida del protagonista marcada per l'amistat d'infantesa amb una elefanta

La desena edició del premi Carlemany per al Foment de la Lectura ha guardonat l'escriptor Lluís Prats (Terrassa, 1966) per la seva novel·la «Archie, el nen que parlava als elefants». La trama fa un recorregut de seixanta anys del protagonista des de la seva infantesa el 1947 per explicar la relació que va tenir de petit amb una elefanta que s'havia criat a la plantació de te de la seva família. Amb un rerefons humanista i ecològic, la novel·la respira també l'esperit de protecció de les espècies en perill. El premi Carlemany 2021 ha rebut 38 originals. El sistema d'arribar al veredicte el fa singular perquè un jurat editorial n'escull quatre i sobre aquests quatre, els estudiants andorrans de secundària, entre 14 i 16 anys, escullen la guanyadora. El premi, que publica l'Editorial Columna... [+ informació]

28 de gener 2021

El problema de la ludopatia i l'amor pel teatre en les dues novel·les guanyadores dels Premis Edebé 2021 atorgats als escriptors espanyols Juan Ramón Santos i Pablo Gutiérrez

Els escriptors Juan Ramón Santos (Plasencia, Cáceres, 1975) i Pablo Gutiérrez (Huelva, 1978) guanyen els premis Edebé 2021 de literatura per a infants i joves. El problema de la ludopatia (categoria infantil) i l'amor pel teatre (categoria juvenil) es troben en el rerefons de les dues novel·les. L'edició, segons dades de l'Editorial Edebé, ha comptat amb 316 originals candidats (200 en la categoria infantil i 116 en la categoria juvenil). Per llengües, en aquesta 29a edició dels Premis Edebé, 278 novel·les han estat presentades en espanyol, 26 en català, 7 en gallec i 5 en basc. Fins ara, han estat guardonades 36 novel·les en espanyol, 15 en català i 4 en gallec. Els Premis Edebé mantenen la dotació habitual de 30.000 € per a la categoria juvenil i 25.000 € per a la categoria infantil, una excepció entre la tendencia en altres segells editorials d'aquest àmbit que s'han vist obligats a reduir dràsticament les dotacions... [+ informació]

02 de gener 2021

L'Editorial Casterman commemorarà el 80è aniversari del naixement del personatge de còmic Capità Haddock que el dibuixant Hergé el va fer conèixer amb Tintín el gener del 1941

La sèrie de Tintín que ha donat la volta al món està de commemoració. El personatge del capità Haddock, que va conèixer el personatge de Tintín el 9 de gener del 1941, havia nascut uns dies abans, el 2 de gener, de la mà del dibuixant Georges Remi “Hergé” (Etterbeek, Bèlgica, 1907 — Woluwe-Saint-Lambert, Belgica, 1983). D'aquesta manera, Arxibald Haddock es va afegir a la troupe protagonitzada per l'intrèpid Tintín amb Bianca Castafiore, la parella Dupond i Dupont o el Professor Tornassol. El capità Haddock, de qui ara es commemora el 80è aniversari, és un dels personatges principals de la sèrie «Les Aventures de Tintín». Es tracta d'un capità de la marina mercant que, un cop es van conèixer, es va fer inseparable de Tintín. A més, a finals dels anys noranta del segle passat, el capità Haddock va ser escollit com el personatge favorit dels seguidors de la sèrie amb un 37,5% de vots per davant del mateix Tintín. Aquell mariner amb barba, amb una ampolla de whisky a la mà, va aparèixer a la prepublicació d'«El cranc amb les urpes d'or», una aventura on Tintín té entre mans una investigació arran de la descoberta del cos d'un mariner ofegat. Amb els Dupond i Dupont, Tintín s'embarca amb el vaixell Karaboudjan sense saber encara que a bord coneixeria el personatge que seria més important en la seva vida, és a dir, en gairebé una vintena d'àlbums. Una de les característiques del capità Haddock és la seva rastellera d'impromperis, renecs i insults. La sèrie de «Les Aventures de Tintín» es va publicar primerament a Le Soir Jeneusse. En català, Joaquim Ventalló (Terrassa, 1899 - Barcelona, 1996) en va ser el primer traductor, des del 1963 fins al 1987, a l'Editorial Joventut. Posteriorment, l'Editorial Casterman, del Grup Flammarion, editoria dels còmics des del 1942, va adquirir els drets de publicació també aquí de la sèrie a partir del 2001 i és el segell que els ha reeditat fins ara, amb una nova traducció encarregada a la traductora Isabel Negre. El segell Casterman ha volgut sortir al pas de les acusacions racistes de la sèrie i, per por de veure's marginat en el mercat en temps de rebombori a les xarxes, en l'àlbum «Tintín al Congo» ha afegit recentment una faixa que ha aixecat polèmica indicant que el contingut manté un relat que en algun moment pot resultar ofensiu per a altres ètnies o cultures... [+ informació]

18 de desembre 2020

Infants de la guerra

Viola Ardone. «El tren dels nens (Il treno dei bambini». Il·lustració de la coberta: Tomsichova Tatyana. Traducció al català: Alba Dedeu. Traducció a l'espanyol: María Borri. Pàgs. 210. Col·lecció Clàssica. Editorial Columna / Seix Barral - Grup Planeta. També en suport e-book. Barcelona, 2020. A partir de 15 anys [+ crítica]

15 de desembre 2020

Tina Vallès i Rubèn Montañá guanyen els premis Folch i Torres de novel·la per a infants i el Joaquim Ruyra de novel·la per a joves dins la Nit de les Lletres Catalanes 2020

El premi Folch i Torres de novel·la per a nois i noies ha estat per a la novel·la «Els pòstits del senyor Nohisoc», de Tina Vallès (Barcelona, 1976). Explica la relació entre una nena, la Clàudia, i el seu nou veí, un home enigmàtic que es comunica a través de post-its. El premi, que ha anat reduint la seva dotació arran de les diverses crisis, es valora actualment en 4.000 €. En la categoria de narrativa juvenil, el premi Joaquim Ruyra ha ha estat per a l'escriptor i dramaturg Rubèn Montañá Ros per la novel·la «Les esferes del temps»... [+ informació]

14 de desembre 2020

El programa «Lletres a les Aules» ofereix la possibilitat que els col·loquis dels centres educatius amb els autors es facin per videoconferència arran de les mesures sanitàries pel coronavirus i incorpora en la gestió els Centres de Recursos Pedagògics del Departament d'Educació

La Institució de les Lletres Catalanes, responsable del programa que porta els escriptors catalans a les aules dels centres educatius que ho demanen, ofereix mentre duri l'alerta sanitària pel coronavirus, que els col·loquis, si no és possible fer-los presencialment per la divisió en grups bombolla, es faci mitjançant videoconferència per alguna de les aplicacions que l'excepcionalitat ha obligat a adoptar, ja sigui Zoom o Google, entre altres. D'altra banda, per reforçar el programa, la Institució de les Lletres Catalanes compta des d'ara amb la col·laboració dels Centres de Recursos Pedagògics (CRP) del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, pel coneixement que tenen dels centres educatius de la seva àrea geogràfica. El programa «Lletres a les Aules» té actualment més de 300 escriptors catalans participants... [+ informació]

01 de desembre 2020

La Il·lustradora Màriam Ben-Arab guanya el premi Cavall Fort 2020 en una edició especial dedicada al còmic

La Il·lustradora Màriam Ben-Arab (La Roca del Vallès, 1983) guanya el premi Cavall Fort 2020 en una edició especial dedicada al còmic. El seu treball «Un pla» es publicarà a la revista. La dotació del premi és de 3.300 euros. S'hi han presentat 83 originals. Cavall Fort en publicarà tres finalistes: «Volàtil», de Francesc Grimat; «El començament», de Pere Puig, i «Clítias i les pintures negres», d'Oriol Canosa i Jordi Sunyer... [+ informació]

10 de novembre 2020

Surt a la venda la versió catalana de l'última història de J. K. Rowling que s'ha editat al segell de Salamandra amb il·lustracions escollides a través d'un concurs obert a lectors joves

L'Editorial Salamandra ha posat a la venda l'última publicació de l'escriptora J. K. Rowling, autora de la saga de Harry Potter. Es tracta de la novel·la de gènere fantàstic «L'Ickabog», nom d'un monstre llegendari que amenaça un regne i que posa a prova la valentia de dos nens. Rowling ha fet aquesta vegada una aventura sobre el poder de l'esperança i l'amistat i el seu triomf. L'ha ambientada al regne de Cornucòpia, que es veu que era el més feliç de món. Tenia or en abundància, un rei amb uns bigotis considerables i un munt de carnissers, rebosters i formatgers que feien unes exquisideses que provocaven que la gent ballés de goig quan els menjava... [+ informació]

07 de novembre 2020

La Companyia del Príncep Totilau enceta l'edició d'una col·lecció de teatre pròpia amb la seva obra «Mare Terra» de Marc Hervàs

La Companyia del Príncep Totilau enceta l'edició d'una col·lecció de teatre pròpia adreçada a professionals de les arts escèniques, centres educatius i famílies amb la seva obra «Mare Terra», de Marc Hervàs, estrenada el 2018. L'obra és un espectacle d'actors i titelles per a infants a partir de 3 anys sobre l'aparició de la vida a la Terra [vídeo íntegre de l'espectacle]. El Bernat té cinc anys i un grapat de preguntes sense resposta: «¿D'on van sortir la lluna, el sol, les estrelles i el planeta Terra?», «¿Com és que tots els dinosaures van morir?», «Abans de ser a la panxa de la mare on era ell?». Una nit, quan s'acaba d'adormir, uns personatges molt estranys entren a la seva habitació, hi construeixen una carpa de circ i es preparen per explicar-li l'origen de la vida al planeta Terra, des de la gran explosió del big-bang fins a l'aparició de l'ésser humà. El text beu de les fonts de divulgació de la natura i de les reflexions de Charles Darwin, Richard Dawkins i Richard Feynman.

Fitxa artística de l'espectacle: «Mare Terra». Dramatúrgia i direcció: Marc Hervàs. Ajudanta de direcció: Júlia Brescó. Intèrprets: Clara Dalmau i Jordi Hervàs. Veu del persoantge del Bernat: Laura Hervàs. Titelles, objectes i vestuari: Martí Doy. Escenografia: Anna Alcubierre. Il·luminació: Nick Hersh. Espai sonor: Jean-Marc Savre. Maquinària escènica: Francesco della Mirandola. Fotografia: Dani Querol.. Confecció del vestuari: Gustavo Adolfo Tarí. Producció executiva: Clara Dalmau. Distribució i premsa: Lorena Benesey. Companyia del Príncep Totilau. Espectacle creat en residència artística al Casal de Tous. Producció de Ca l'Ubú, S.L. amb la col·laboració de l'Institu Català de les Empreses Culturals.. Escenificat l'estiu del 2018 al Casal de Sant Martí de Tous (Anoia)... [+ informació]


06 de novembre 2020

Els escriptors Joanjo Garcia i Francesc Puigpelat i l'il·lustrador Joan Subirana «Subi» guanyen els premis de narrativa per a joves i infants i l'internacional d'àlbum il·lustrat dels Premis Ciutat d'Alzira

L'escriptor Joanjo Garcia (València, Horta, 1977) ha guanyat el Premi Fundació Bancaixa de narrativa per a joves amb la novel·la «Els adéus del Jaguar», una obra que tracta el suïcidi adolescent. El premi té una dotació de 5.000 euros i el jurat d'aquesta edició ha estat integrat per Alícia Martí, Fina Masgrau, Ramon Ferrer, Rosa Maria Colom i Gonçal López-Pampló. L'escriptor Francesc Puigpelat (Balaguer, Noguera, 1959) ha estat el guanyador del premi Vicent Silvestre de narrativa per a infants amb «Cançons llunàtiques», una història sobre la relació dels infants amb els psicòlegs als quals alguns han d'acudir. El premi té una dotació de 3.000 euros i el jurat l'han integrat Alfred Aranda, Beatriu Cajal, Immaculada Cerdà, Francesc Gisbert i Bernat Bataller. Aquests dos premis, com el d'Àlbum Il·lustrat Internacional Enric Solbes - Consorci Ribera i Valldigna formen part del cartell dels Premis Ciutat d'Alzira 2020 i els publica Bromera Edicions. Aquest últim, dotat amb 6.000 euros, ha estat atorgat a l'il·lustrador Joan Subirana (Manresa, Bages, 1969), conegut artísticament com a Subi, per l'àlbum «La sopa de Tomàs», amb una història que conté el respecte als animals, el treball cooperatiu i l’alimentació saludable. El premi l'ha decidit un jurat integrat per Diego Gómez, Anna Ballester, Canizales, Rosa Mengual i Josep Gregori. Aquesta edició, marcada per les restriccions del coronavirus, no compta amb una gala presencial de lliurament de premis com en altres ocasions sinó que amb una retransmissió pública el 13 de novembre, juntament amb els altres premis Ciutat d'Alzira, en línia i en directe, a través de les xarxes de Bromera Edicions i l'Ajuntament d'Alzira... [+ informació]