15 de juny 2021

Els Premis Atrapallibres i Protagonista Jove 2021 desvelen els guanyadors en una gala virtual conduïda per Màrius Serra

S'han fet públics els guanyadors dels Premis Atrapallibres i Protagonista Jove que convoca el Consell Català del Llibre per a Infants i Joves (ClijCAT). El veredicte, que ha estat llegit per diversos jurats de noies i noies des del seu punt de connexió (centre educatiu o biblioteca) han decidit en la categoria de 9 anys, «El llop de la sorra», d'Asa Lind, amb il·lustrcions de María Elina, editat per Kalandraka. En la categoria de 10 anys, han distingit «Off», àlbum de l'il·lustrador Xavier Salomó, publicat a Flamboyant. En la categoria 11/12 anys, el guanyador ha estat «Palmira i l'efecte crisàlide», de Gisela Pou, amb il·lustracions de Francesc Rovira, publicat a Edebé. Pel que fa als Premis Protagonista Jove, en la categoria de 13/14 anys, ha estat escollida guanyadora la novel·la «La guerra dels botons», d'Avi, en traducció de David Nel·lo, publicada a l'Editorial Bambú. I en la categoria 15/16 anys, la guanyadora ha estat «Aristòtil i Dante descobreixen els secrets de l'univers», de Benjamín Alire Sáenz, publicat per L'Altra Tribu, editorial que ha anunciat que està preparat la segona part de l'obra. D'altra banda, s'han fet també públics els llibres candidats a er premiats en el que serà la 17a edició d'aquests premis, el 2022. En la modalitat Atrapallibres, «Hola, micos!», d'Oriol Canosa, il·lustrat per Anna Aparicio Català, publicat a Cruïlla; «Espècies extraordinàries», de Salvador Comelles, il·lustrat per Christian Inaraja, publicat a BiraBiro; «Aquest robot sóc jo», de Shinshuke Yoshitake, publicat a Libros del Zorro Rojo; «Pipi Calcesllargues», d'Astrid Lindgren, il·lustrat per Ingrid Vang Nyman, traduït per Antoni Garcia Llorca i publicat a Kokinos; «Tocar el cel amb els dits», de Pep Molist, il·lustrat per Christian Inaraja, publicat a Jo Llibre; «Jefferson», de Jean-Claude Mourlevat, il·lustrat per Antoine Ronzon, traduït per Oriol Vaqué Sánchez, publicat a Nórdica Libros; «El famosíssim catàleg de Walker Dawn», de Davide Morosinotto, traducció de Carles Biosca, publicat a Viena Edicions; «Ella», de Núria Pradas, publicat a Bambú; «La noia ocell», de Sandy Stark-McGinnis, traducció de Xavier Pàmies, publicat a Blackie Books; «La llum de les fondàries», de Frances Hardinge, traducció de Xavier Pàmies, publicat a Bambú; «Nascuts per ser breus», de Toni Mata, publicat per La Galera; i «Espais interiors», d'Elin Nilsson, traduït per Meritxell Salvany, publicat per Pagès Editors... [+ informació]

10 de juny 2021

L'actual Família del Súper 3 s'acomiada després de quinze anys i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals obre una convocatòria de propostes per al nou projecte de ficció adreçat als espectadors joves

La Família del Súper3 s'acomiada definitivament de la televisió catalana després de quinze anys protagonitzant seqüències de ficció a diverses generacions de joves espectadors. En els quinze anys de trajectòria, la Família del Súper3, entre múltiples iniciatives, va participar en un musical en col·laboració amb la companyia Dagoll Dagom, va aconseguir tres discos d'or i tres de platí, ha fet també visites a hospitals d'arreu de Catalunya de la mà del col·lectiu Pallapupas i ha pres part en les diverses edicions de La Marató i en festivals com el de Cap Roig. El moment més ben rebut de la Família del Súper 3 va ser sempre, anualment, la Festa dels Súpers, que va arribar a reunir més de 400.000 espectadors en un cap de setmana. Coincidint amb el comiat, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) ha obert una convocatòria de propostes per a un nou projecte de ficció del Súper3. El projecte que resulti escollit substituirà la Família del Súper3 i haurà de portar a terme un projecte multicanal de ficció que és una de les propostes de la nova etapa del Departament d'Infantils de TV3, liderat per la periodista Laia Servera, la cara coneguda fins la temporada passada del programa InfoK... [+ informació]

25 de maig 2021

La plataforma Disney + continua amb l'ampliació del catàleg de films en català i malgrat la lentitud ofereix ja una dotzena de títols adreçats als espectadors joves

Després que Disney + i la Generalitat de Catalunya presentessin un acord perquè la plataforma oferís cinema en català, a hores d'ara ja són dotze les pel·lícules que ofereixen la versió catalana. Els títols disponibles són «Raya i l’últim drac», «Soul», «Espies Disfressats», «Frozen 2», «Avions», «Avions 2», «Equip de rescat», «Campaneta i la llegenda de la bèstia», «En Ralph, el destructor», «En Ralph destrueix internet», «Mulan», «Ratatouille» i «Star Wars: Els últims Jedi». Segons el govern català, la plataforma Disney anirà oferint nous títols a mesura que pugui anar incorporant la resta d’àudios disponibles en català. Plataforma per la Llengua creu que l'acord va lent, continua discriminant la llengua perquè no apareix al menú lingüístic i el català en el conjunt del catàleg de Disney és testimonial. D'altra banda, la Llei del Cinema, aprovada el 2011, estableix que les distribuïdores han de garantir que totes les pel·lícules doblades o subtitulades al català a Catalunya han d'incloure aquesta versió en el menú lingüístic dels seus canals, ja sigui plataformes, televisons o devedés, cosa que no sempre es compleix... [+ informació]

02 d’abril 2021

La il·lustradora Roser Capdevila posa en mans d'advocats la utilització de «Les tres bessones» amb un guió alterat dins del programa de TV3, «X, la sèrie» i el capítol 3, «Pets vaginals», capítol que la cadena ja ha retirat preventivament de la plataforma digital

La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals té els drets de difusió audiovisual de «Les tres bessones», però això no l'autoritza presumptament que un programa determinat utilitzi la imatge dels tres personatges infantils amb un guió no autoritzat per l'autora, que ha declarat que no se li havia demanat permís i que en té tots els drets de propietat intel·lectual, després també d'una llarga lluita guanyada per ella mateixa per recuperar-los de la productora Cromosoma, quan va fer fallida, que paradosalment n'havia promogut la creació i l'exitosa distribució internacional. En aquest cas, el conflicte s'ha originat en el capítol 3 («Pets vaginals») —que ha estat retirat preventivament de la xarxa per TV3— del programa «X, la sèrie», presentat per les actrius Mònica Barrio (Premià de Mar, Maresme, 1987) i Marina Congost (Figueres, Alt Empordà, 1984). Durant 2 minuts dels 13 que té de durada el programa, segons ha explicat l'ARA que ha destapat la polèmica, les tres bessones posaven en qüestió els seus noms en relació al gènere, miraven un àlbum de fotos i comentaven els genitals dels que hi apareixien, parlaven del clítoris i explicaven que proporciona plaer sexual... [+ informació]

30 de març 2021

L'escriptor francès Jean-Claude Mourlevat guanya l'Astrid Lindgren Memorial Award 2021 pel conjunt de la seva obra adreçada als infants i joves i una de les més reconegudes de la literatura francesa contemporània en aquest àmbit

El considerat Premi Nobel de la literatura per a infants i joves, l'Astrid Lindgren Memorial Award, que s'atorga a Suècia, ha recaigut aquest any en l'escriptor francès Jean-Claude Mourlevat (Embèrt, Alvèrnia-Roine-Alps, Puèi Domat, Occitània, 1952). Aquest premi, que es fa públic coincidint amb la proximitat del Dia Internacional del Llibre Infantil i Juvenil (2 d'abril) i que es lliura en un acte solemne a l'estil dels Nobel el mes de maig, és el de més dotació de tot el món en aquest àmbit, 5 milions de corones sueques (uns 540.000 €) i s'atorga a un autor pel conjunt de la seva obra o a una institució o iniciativa per la seva trajectòria a favor de la literatura per a joves. El jurat del 2021 ha considerat que l'escriptor Jean-Claude Mourlevat és un renovador de les tradicions dels contes de fades. Afegeix també: «El temps i l'espai estan suspesos en els seus mons ficticis i els temes eterns d'amor i anhel, vulnerabilitat i guerra es retraten en una prosa precisa i onírica. L'obra de Mourlevat fixa el teixit de l'èpica antiga en una realitat contemporània.» Jean-Claude Mourlevat va debutar en aquest àmbit el 1997 i des d'aleshores les seves obres han estat traduïdes a més de 30 llengües. Va començar la seva vida laboral com a professor d’alemany fins que va fer un gir radical i va treballar com a actor, pallasso i director teatral. Va ser a partir de la seva relació amb el teatre que va començar a escriure i va debutar amb el llibre il·lustrat «Histoire de l'enfant et de l'oeuf». Jean-Claude Mourlevat va créixer en una granja i va passar la seva infantesa en una casa sense llibres. Era el cinquè de sis germans. Va passar vuit anys en un internat on ha explicat que les regles eren molt dures, els professors molt estrictes i ell se sentia constantment infeliç. La literatura es va convertir en la seva salvació. Una de les seves obres més recents traduïdes al català ha estat «Jefferson», en versió d'Oriol Sánchez Vaqué, publicada a Nórdica Libros el 2020, una obra avalada per més de 2 milions d'exemplars venuts a França i on el protagonista és l’eriçó Jefferson Bouchard de La Poterie que un matí surt de casa camí de la perruqueria, però aquell dia l’acusen del «teixonicidi» del senyor Edgar. Així, de cop i volta, l'eriçó Jefferson es converteix en un fugitiu. Aquesta aventura el porta al país dels humans, considerats els éssers més intel·ligents del planeta. Jean-Claude Mourlevat fa una simbiosi entre el gènere olicíac, la crítica social i la fantasia, una de les claus de la seva literatura que ara ha estat reconeguda amb el Premi Astrid Lindgren... [+ informació]

26 de març 2021

El cavall de foc de l'home blanc

Ursula Wölfel. «Estel Fugaç (Fliegender Stern)». Il·lustracions de Regina Kehn. Traducció al català: Marta Pera Cucurell. Traducció a l'espanyol: Alejandro Isidro. Pàgs. 97. Col·lecció Joves Lectors. Editorial Bambú - Casals. Barcelona, 2021. A partir de 9 anys [+ crítica]

18 de març 2021

La mort del dibuixant Picanyol recorda el seu paper pioner amb Barcelona Multimèdia en la creació del suport digital amb jocs interactius a partir d'adaptacions de guions dels seus personatges

La productora Barcelona Multimèdia, fundada el 1994 per Toni Matas, Manuel Palencia-Lefler, Domènec Huguet i Andrés Usón, va ser la primera editorial catalana en suport digital que es va obrir al mercat amb els primers i ara ja desapareguts CD-Rom i amb adaptacions posteriors a les noves tecnologies, suports i dispositius. La seva trajectòria va arribar fins al 2018, quan va decidir donar per acabada la seva funció. Amb l'eclosió d'Internet, Barcelona Multimèdia es va adaptar a aplicacions tant per a Apple com Android. A inicis del segle XXI, entresegles del 2000 i 2001, la productora, segons les seves dades, havia facturat més de 100 milions de pessetes de l'època (més de 600.000 euros) arran de vendre més de 100.000 còpies, des dels seus inicis. El catàleg digital es va ampliar amb clàssics o importacions d'altres edicions estrangeres. L'editor i també escriptor Toni Matas va comptar a partir del 1996 amb el dibuixant Picanyol (Josep Lluís Martínez Picañol, Moià, Moianès, 16 març 1948 - 18 març 2021), que hi va publicar les seves històries de la sèrie de «Noemí» en clau interactiva i que va tenir una gran acceptació amb «Otijocs» o jocs per a ordinadors on el personatge d'Ot el bruixot ja hi va aparèixer. Picanyol va ser, doncs, tant en qualitat de guionista com de dibuixant, potser sense proposar-s'ho, un pioner en aquest camp. La mateixa sèrie de creacions digitals, forçada pel procés de reconversió del sector, els anys 2013 i 2014 es va adaptar per a dispositius com l'iPad o l'iPhone. A Barcelona Multimèdia, Picanyol encara hi va aportar més creacions seves com la versió il·lustrada de «La Bíblia dels nens», el 2011, un èxit sense precedents, traduïda a diverses llengües i reeditada a Itàlia, EUA, Polònia, França, Alemanya, Noruega, Brasil, Portugal, Grècia, Croàcia, Índia, Austràlia, Països Baixos, Eslovènia o Rússia. A pesar d'aquesta important obra de Picanyol... [+ informació]

05 de març 2021

Una escriptora i un il·lustrador nord-americans són els encarregats del Missatge i el cartell del Dia Internacional del Llibre Infantil que té lloc cada any el 2 d'abril per commemorar el naixement de Hans Christian Andersen

Cada 2 d'abril, data en què es commemora el naixement de l'escriptor danès Hans Christian Andersen, se celebra a tot el món el Dia Internacional del Llibre Infantil, en una iniciativa que des de l'any 1967 difon la International Board on Books for Young People (IBBY). També cada any una secció de l'IBBY és nomenada perquè seleccioni qui vol que sigui l'autora o autora del Missatge oficial i l'il·lustrador o il·lustradora del cartell que es distribueix a través de les filials i associacions integrants de l'organisme. Per a aquest 2021, des de la secció dels EUA de l'IBBY, els escollits són l'escriptora Margarida Engle i l'il·lustrador Roger Mello... [+ més informació]

08 de febrer 2021

L'artista holandesa Inge Nouws establerta a Catalunya ha il·lustrat el disc «Ullclucs» de L'Auditori de Barcelona que recupera una vintena de peces tradicionals seleccionades per Arnau Obiols dins del Projecte Educatiu

L'artista Inge Nouws (Països Baixos, 1965), il·lustradora i artista establerta a Barcelona, es dedica a la il·lustració des de fa quinze anys, després que ja en portava quinze com a dissenyadora de moda infantil. Es va graduar en Belles Arts l'any 1989 com a professora d’art per a grau superior. El 2006 va estudiar il·lustració infantil a EINA (Universitat Autònoma de Barcelona) i Visual Storytelling a la School of Visual Arts de Nova York. És professora de creativitat i tallers d’il·lustració en diverses acadèmies d’art teràpia i en instituts d’educació creativa tant aquí com als Països Baixos. És directora artística de l’estudi de disseny La Casa de Carlota on treballa amb artistes amb capacitats diverses. Ha exposat la seva obra en diversos països. El 2012 va rebre el Premi d’Excel·lència de la Fira del Llibre de Bolonya 2012. Col·laboradora habitual de L'Auditori de Barcelona, en aquesta ocasió ha il·lustrat amb una vintena de làmines el disc «Ullsclucs» que dins el Projecte Educatiu acaba d'editar el segell discogràfic de L'Auditori... [+ informació]

02 de febrer 2021

L'escriptor Lluís Prats guanya el premi Carlemany per al Foment de la Lectura amb una novel·la que arrenca a Kenya i que recorre seixanta anys de la vida del protagonista marcada per l'amistat d'infantesa amb una elefanta

La desena edició del premi Carlemany per al Foment de la Lectura ha guardonat l'escriptor Lluís Prats (Terrassa, 1966) per la seva novel·la «Archie, el nen que parlava als elefants». La trama fa un recorregut de seixanta anys del protagonista des de la seva infantesa el 1947 per explicar la relació que va tenir de petit amb una elefanta que s'havia criat a la plantació de te de la seva família. Amb un rerefons humanista i ecològic, la novel·la respira també l'esperit de protecció de les espècies en perill. El premi Carlemany 2021 ha rebut 38 originals. El sistema d'arribar al veredicte el fa singular perquè un jurat editorial n'escull quatre i sobre aquests quatre, els estudiants andorrans de secundària, entre 14 i 16 anys, escullen la guanyadora. El premi, que publica l'Editorial Columna... [+ informació]

28 de gener 2021

El problema de la ludopatia i l'amor pel teatre en les dues novel·les guanyadores dels Premis Edebé 2021 atorgats als escriptors espanyols Juan Ramón Santos i Pablo Gutiérrez

Els escriptors Juan Ramón Santos (Plasencia, Cáceres, 1975) i Pablo Gutiérrez (Huelva, 1978) guanyen els premis Edebé 2021 de literatura per a infants i joves. El problema de la ludopatia (categoria infantil) i l'amor pel teatre (categoria juvenil) es troben en el rerefons de les dues novel·les. L'edició, segons dades de l'Editorial Edebé, ha comptat amb 316 originals candidats (200 en la categoria infantil i 116 en la categoria juvenil). Per llengües, en aquesta 29a edició dels Premis Edebé, 278 novel·les han estat presentades en espanyol, 26 en català, 7 en gallec i 5 en basc. Fins ara, han estat guardonades 36 novel·les en espanyol, 15 en català i 4 en gallec. Els Premis Edebé mantenen la dotació habitual de 30.000 € per a la categoria juvenil i 25.000 € per a la categoria infantil, una excepció entre la tendencia en altres segells editorials d'aquest àmbit que s'han vist obligats a reduir dràsticament les dotacions... [+ informació]

02 de gener 2021

L'Editorial Casterman commemorarà el 80è aniversari del naixement del personatge de còmic Capità Haddock que el dibuixant Hergé el va fer conèixer amb Tintín el gener del 1941

La sèrie de Tintín que ha donat la volta al món està de commemoració. El personatge del capità Haddock, que va conèixer el personatge de Tintín el 9 de gener del 1941, havia nascut uns dies abans, el 2 de gener, de la mà del dibuixant Georges Remi “Hergé” (Etterbeek, Bèlgica, 1907 — Woluwe-Saint-Lambert, Belgica, 1983). D'aquesta manera, Arxibald Haddock es va afegir a la troupe protagonitzada per l'intrèpid Tintín amb Bianca Castafiore, la parella Dupond i Dupont o el Professor Tornassol. El capità Haddock, de qui ara es commemora el 80è aniversari, és un dels personatges principals de la sèrie «Les Aventures de Tintín». Es tracta d'un capità de la marina mercant que, un cop es van conèixer, es va fer inseparable de Tintín. A més, a finals dels anys noranta del segle passat, el capità Haddock va ser escollit com el personatge favorit dels seguidors de la sèrie amb un 37,5% de vots per davant del mateix Tintín. Aquell mariner amb barba, amb una ampolla de whisky a la mà, va aparèixer a la prepublicació d'«El cranc amb les urpes d'or», una aventura on Tintín té entre mans una investigació arran de la descoberta del cos d'un mariner ofegat. Amb els Dupond i Dupont, Tintín s'embarca amb el vaixell Karaboudjan sense saber encara que a bord coneixeria el personatge que seria més important en la seva vida, és a dir, en gairebé una vintena d'àlbums. Una de les característiques del capità Haddock és la seva rastellera d'impromperis, renecs i insults. La sèrie de «Les Aventures de Tintín» es va publicar primerament a Le Soir Jeneusse. En català, Joaquim Ventalló (Terrassa, 1899 - Barcelona, 1996) en va ser el primer traductor, des del 1963 fins al 1987, a l'Editorial Joventut. Posteriorment, l'Editorial Casterman, del Grup Flammarion, editoria dels còmics des del 1942, va adquirir els drets de publicació també aquí de la sèrie a partir del 2001 i és el segell que els ha reeditat fins ara, amb una nova traducció encarregada a la traductora Isabel Negre. El segell Casterman ha volgut sortir al pas de les acusacions racistes de la sèrie i, per por de veure's marginat en el mercat en temps de rebombori a les xarxes, en l'àlbum «Tintín al Congo» ha afegit recentment una faixa que ha aixecat polèmica indicant que el contingut manté un relat que en algun moment pot resultar ofensiu per a altres ètnies o cultures... [+ informació]