L'efecte «Mar i cel» va més enllà de l'èxit apoteòsic del Teatre Victòria i arriba a l'alumnat del Conservatori Professional de Dansa de l'Institut del Teatre amb un treball pedagògic transversal

L’alumnat de 1r i 2n curs de batxillerat del Conservatori Professional de Dansa (CPD) de l'Institut del Teatre estan treballant des de diferents assignatures el musical «Mar i cel», de Dagoll Dagom, que s'està representant en el cinquantenari de la companyia amb una èxit apoteòsic al Teatre Victòria on el musical va néixer el 1988. El pla pedagògic de «Mar i cel» s’ha plantejat de manera transversal a través de les assignatures d’Arts escèniques, Llengua i literatura catalanes i Anàlisi musical. Des de l’àmbit de les arts escèniques s’ha incidit en el context històric del musical. També s’ha treballat l’escenografia i el disseny de vestuari, creacions de qui en el seu moment van ser docents de l’Escola Superior d’Art Dramàtic (ESAD), Montse Amenós i Isidre Prunés. En el marc de l’assignatura de Llengua i literatura catalanes s’ha analitzat el context històric i literari del Romanticisme i la Renaixença, així com la figura d’Àngel Guimerà. A més, l’alumnat ha fet la lectura de l’obra original en què es basa el musical, un text i adaptació de Xavier Bru de Sala. D’altra banda, aspectes com l’estructura musical, la melodia, el ritme, l’harmonia, la dinàmica i el timbre de l’espectacle s’han treballat des de l’assignatura d’Anàlisi musical. El treball a l’aula s’ha complementat amb la visita a l’Institut del Teatre... [+ informació]

Fantasia, màgia i aventures en els premis Vaixell de Vapor i Gran Angular 2024 que l'Editorial Cruïlla ha atorgat als escriptors Montserrat Feliu i Jordi Ortiz

El 40è premi Vaixell de Vapor de novel·la per a infants, que coincideix amb el quarantè aniversari de la fundació de l'Editorial Cruïlla, ha estat atorgat en aquesta edició a l'escriptora Montserrat Feliu per «Els pergamins del Castell de Bellparlar», un relat de caire fantàstic amb ingredients com la màgia i les aventures amb aires de contes de fades. Montserrat Feliu i Maspons (Barcelona, 1965), mestra de formació, ha publicat divrsos contes a la revista Cavall Fort. El segon premi de l'edició, el Gran Angular per a joves, que compleix la 34a edició, ha estat per a l'escriptor Jordi Ortiz amb la novel·la «Propietat imperial», una història situada al segle XIV amb un protagonista adolescent de catorze anys que un dia convoquen a Palau per ordre directa del rei per acompanyar un capità del seu exèrcit en una missió secrta i perillosa. L'autor ha obtingut fins ara diversos premis i ha publicat una vintena d'obres. Cadascun dels premis té una dotació d'11.000 euros i la publicació en les respectives col·leccions de l'editorial... [+ informació]

La campanya «Fas 6 anys. Tria un llibre» arriba aquest 2024 a 69.000 infants catalans, 3.492 infants menys que l'any passat que es va tancar amb 43.134 targetes de 13 euros bescanviats

La campanya d'aquesta novena edició compta amb la participació, fins ara, de 510 llibreries catalanes i té lloc entre el 15 d’octubre i el 30 de novembre del 2024. La iniciativa vol estimular la creació d’hàbits de lectura entre els infants de 6 anys i té com a principal objectiu que els infants descobreixin les llibreries acompanyats d'un adult, descobreixin les llibreries i aprenguin a donar valor als llibres en començar la seva pròpia biblioteca personal. «Fas 6 anys. Tria un llibre» és una campanya del Gremi de Llibreters de Catalunya que compta amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a través de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC). Els 69.000 infants que aquest any 2024 fan 6 anys reben a casa una targeta que els convida a anar a la llibreria que vulguin. Allà poden bescanviar la targeta pel llibre adequat a la seva edat que més els agradi, sempre amb l’assessorament dels professionals de la llibreria i d’acord amb els seus gusts personals. En cas que l’import del llibre triat sigui superior al valor de la targeta (13 euros), la persona que acompanyi l’infant ha d’abonar la diferència. La campanya compta també amb la col·laboració del Departament d’Educació i Formació Professional, amb qui s’ha treballat conjuntament per tornar a oferir la Guia per al professorat. El document conté un recull d’accions vinculades a la campanya, per aprofitar pedagògicament el llibre adquirit pels infants. Per exemple, se suggereix vincular el llibre escollit a les activitats habituals a l’aula fent que els infants portin el llibre a l’escola per poder treballar-lo pedagògicament. En aquesta novena edició, s'ha renovat l'acord amb l'ONCE per adaptar la targeta al sistema braille de lectura i escriptura tàctil per als infants que tinguin aquesta necessitat. L'any 2023, la campanya va arribar a 72.492 infants de 6 anys de tot Catalunya, dels quals 43.134 –un 59,50%— van bescanviar la seva targeta. Segons dades del Gremi de Llibreters, el 2023 es van vendre exemplars de 7.091 títols de 424 editorials, el 73% per cent dels quals, en català... [+ informació]

L'Editorial Kalandraka es desvincula del Premi Internacional Ciutat d'Oriola de poesia per a infants després que el govern municipal hagi rebutjat la petició d'anul·lació dels judicis franquistes al poeta Miguel Hernández

La petició havia estat feta al govern municipal d'Oriola, format pel Partit Popular i Vox, des de la família de Miguel Hernández perquè s'anul·lessin els sumaris que van condemnar a mort el poeta, nascut a la localitat el 1910 i mort de tuberculosi a Alacant el 1942, després que li fos commutada la pena per trenta anys de presó, dels quals només en va patir tres abans de la seva mort. A causa que el Ple de la Corporació municipal d'Oriola va negar adherir-se a la petició, que sí que ha aprovat el govern espanyol, l'Editoral Kalandraka, que ha col·laborat en la convocatòria del Premi Internacional Ciutat d'Oriola durant setze anys, ha decidit que no es donen les condicions per continuar mantenint aquesta col·laboració amb l'Ajuntament per respecte a la memòria del poeta. Des del 2008, l'Editorial Kalandraka ha participat en la convocatòria d'aquest premi, organitzat per la Regidoria d'Educació de l'Ajuntament, amb la publicació de les obres guanyadores. El Premi, que té una dotació de 5.000 euros, a més de l'edició, té pendent el veredicte d'aquest 2024. La retirada de Kalandraka deixa en la incertesa la seva continuïtat [+ informació]

La versio cinematogràfica de la novel·la per a joves «Wolfgang (extraordinari)» de Laia Aguilar ja està a punt per estrenar-se ben aviat sota la direcció de Javier Ruiz després del rodatge a París i Barcelona

La novel·la «Wolfgang (extraordinari)», de Laia Aguilar (Barcelona, 1976), ja ha ultimat el rodatge de la versió cinematogràfica, que s'ha fet entre París i Barcelona, dirigida pel cineasta Javier Ruiz Caldera (Viladecans, Baix Llobregat, 1976) amb coproducció de Nostromo Pictures, Lo Vi Films, Telecinco Cinema i 3Cat (Televisió de Catalunya). La novel·la original té un protagonista de 13 anys amb un alt coeficient —inicialment l'autora n'hi havia adjudicat només 11 però el fons de la trama va aconsellar a l'hora de l'edició augmentar-ne la maduresa— que viu uns canvis en el si de la família amb la pèrdua de la mare i l'entrada d'una nova mare, a més de descobrir alguns secrets guardats per l'àvia zelosament. La versió cinematogràfica s'ha adaptat novament als 11 anys amb el jove actor Jordi Catalan, escollit en un càsting on van participar més de 700 candidats. El títol té una relació, esclar, no només amb el sobrenom del protagonista sinó amb una presència musical centrada en Wolfgang Amadeus Mozart i la ciutat de Viena on va viure i morir el compositor després de néixer a Salzburg. La versió cinematogràfica compta amb un repartiment, entre altres, dels intèrprets Nausicaa Bonnín, Anna Castillo, Jordi Catalan, Miki Esparbé, Àngels Gonyalons i Berto Romero. El guió ha anat a càrrec de la mateixa autora, Laia Aguilar, conjuntament amb Carmen Marfà, Yago Alonso i Valentina Viso. La banda sonora és una creació de Clara Peya. La novel·la es va publicar l'any 2017 a l'Editorial Columna després de guanyar el Premi Carlemany per al Foment de la Lectura del 2016 i el Premi Atrapallibres de l'any següent, i té una seqüela publicada amb el títol «Wolfgang, el secret del pare».... [+ informació]

Els il·lustradors catalans Hiurma Delgado, Ferran Orta i Alexandre Fernández han estat seleccionats entre 45 de tot el món per formar part del Catàleg Iberoamèrica Il·lustra 2024 que convoca la Fundació SM

Els il·lustradors catalans Hiurma Delgado, Ferran Orta i Alexandre Fernández han estat seleccionats, entre 45 dibuixants de tot el món, per formar part del Catàleg Iberoamèrica Ilustra 2024 que convoca la Fundació SM. S'afegeixen així al Premi atorgat, fa uns dies, a la guanyadora de la mateixa edició, la mexicana Martha Elena Saint Martin Luengas, i que es lliurarà a la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara l'1 de desembre on s'exposaran els treballs seleccionats. En aquesta edició, han participat 653 il·lustradors procedents de 17 països d'Iberoamèrica, com l'Argentina, el Brasil, Colòmbia, Cuba, Espanya, Xile, Mèxic, Perú, Portugal o Uruguay. Pel que fa als tres seleccionants catalans, Hiurma Delgado, badalonina establerta a Barcelona, va estudiar a l'Escola Massana i Cifo L'Hospitalet i ha treballat per a diferents editorials a més de fer encàrrecs de campanyes institucionals o comercials; Ferran Orta, nascut a Riba-roja d'Ebre i format a l'Escola d'Art i Disseny de Tarragona i a l'Escola de la Dona de Barcelona, ha treballat sobretot en l'àmbit de l'àlbum il·lustrat, la novel·la per a infants i joves i el llibre de text, a més de dedicar-se també a la pintura; Alexandre Fernández, nascut a Sabadell, va estudiar Gráfica Publicitària a l'escolla Illa de Sabadell i a l'EASD de Vitòria-Gasteiz, ciutat on està establert actualment, i ha treballat també sobretot en el camp editorial de llibres per a infants i joves... [+ informació]

La dibuixant Pilarín Bayés ha il·lustrat un mural efímer d'art urbà de NN Wallery de 60 metres de llargada en un mur d'un solar del barri de Sant Gervasi de Barcelona que acollirà d'aquí a dos anys una residència de gent gran

Pilarín Bayés ha presentat la seva obra de carrer que és la primera que fa amb caràcter efímer. Ha transformat els 60 metres de llargada del mur de protecció d'un solar en edificació en una gran obra d'art urbà a l'aire lliure. Ubicada al carrer dels Madrazo, núm. 79 de Barcelona, l’obra pertany al projecte NN Wallery, iniciativa pionera d'art urbà de la promotora de construcció Núñez i Navarro. En els 200 metres quadrats que ocupa el mural, Pilarín Bayés ha dibuixat escenes quotidianes on els avis i àvies interactuen, ressaltant el protagonisme de la gent gran en la vida de les famílies, interrelacionada amb els avis i els infants. La veterana dibuixant fa així un homenatge a les persones grans. La seva obra queda exposada en un vinil sobre el mur de protecció del solar. NNWallery és la trentena obra de carrer que fa amb aquesta proposta de Pilarín Bayés que ha assumit el nou repte de fer una obra de grans dimensions que, un cop acabada la residència, desapareixerà. NN Wallery compta amb la participació d'artistes urbans, grafiters, historietistes i grans il·lustradors del món del còmic, que transformen els murs d'obra en galeries d'art a l'aire lliure, on projecten la seva interpretació de Barcelona amb total llibertat. Aquest projecte es divideix, d'una banda, en murs de construccions, on l'art és efímer, ja que es retiren un cop acabades les obres de la promoció en qüestió... [+ informació]

UN CARAMEL DE MEL I MALSONS

Carles Sala i Vila. Un caramel de mel i malsons. «Els caramels de l'illa de la Mel». Il·lustracions: Marta Montañá. Col·lecció Ala Delta. Editorial Baula. Barcelona, 2024. A partir de 6 anys. (Revista Digital CORNABOU, 17.07.24) [Llegir crítica]

Mor als 60 anys l'escriptor i divulgador científic Marc Boada Ferrer, autor de la sèrie infantil de Max Picard publicada a l'Editorial La Galera

L'escriptor i divulgador científic Marc Boada Ferrer ha mort als 60 anys. Havia nascut a Terrassa el 13 de novembre del 1963. Prolífic divulgador científic, havia dedicat part de la seva activitat a la difusió de la ciència a escoles i instituts, recentment amb la creació del Cau del Científic, al Montseny, on organitzava tallers divulgatius. Marc Boada era autor també de diverses publicacions divulgatives i havia creat la sèrie infantil de Max Picard amb un parell de relats publicats a l'Editorial La Galera («Max Picard i el maleït pèndol de Foucault» i «Max Picard i l’enigma dels dinosaures»), en els quals combinava la divulgació científica amb la ficció literària. Marc Boada va presentar entre el 2008 i el 2011 el programa «Quèquicom» de ciència de la Televisió de Catalunya (TV3 i Canal 33). També havia col·laborat amb La Xarxa Audiovisual Local. Marc Boada havia estudiat delineació industrial i també escultura a l’Escola d’Arts Aplicades de Terrassa, a més d'un postgrau de Museologia i de Comunicació Científica a l'IDEC de la Universitat Pompeu Fabra, però de ben petit va fer experiments científics. Professionalment, va construir telescopis, artefactes interactius per a museus i va participar en col·loquis amb alumnes dels centres educatius... [+ informació]

L'escriptora saragossana Begoña Oro rep la distinció del 28è premi honorífic Cervantes Chico que atorga l'Ajuntament d'Alcalá de Henares a la trajectòria literària

L'escriptora Begoña Oro (Saragossa, 1970) ha estat distingida amb el 28è premi honorífic Cervantes Chico que atorga l'Ajuntament d'Alcalá de Henares a la trajectòria d'un autor o autora de literatura per a infants i joves i la seva repercussió en el camp educatiu. L'autora guardonada té una extensa obra publicada, amb més de 200 titols, i ha guanyat, entre altres, els premis Gran Angular (SM) i Lazarillo. Amb estudis inicials de Dret a la Universitat de Saragossa i es va especialitzar després en Literatura a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i va exercir durant anys d'editora el Grup SM, entre altres responsabilitats editorials del grup. El jurat considera que l'escriptora Begoña Oro representa “un exemple d'esforç i amor per les lletres”, amb la creació de personatges i sèries i amb novel·les juvenils. Moltes de les seves obres es troben traduïdes a diverses llengües, entre les quals, el català. L'edició del Cervantes Chico, en la seva modalitat iberoamericana, ha distingit també l'escriptora paraguaiana Renée Ferrer de Arréllaga (Asunción, Paraguay, 1944), poeta, novel·lista, dramaturga i doctora en Història per la Universidad Nacional d'Asunción... [+ informació]

La novel·la «Tanit» de Núria Albó, que va ser el primer premi El Vaixell de Vapor del 1984, es converteix en una pel·lícula ambientada al Montseny amb guió i direcció de Pep Garrido

Després de 40 anys d'haver guanyat la primera edició del premi El Vaixell de Vapor, d'Editorial Cruïlla, el 1984, la novel·la per a infants i joves «Tanit», de l'escriptora Núria Albó (La Garriga, Vallès Oriental, 1930) ha estat adaptada pel guionista, director i productor Pep Garrido, d'Atiende Films, per convertir-se en una pel·lícula adreçada a tots els públics, ambientada als boscos del Montseny. L'escriptora Núria Albó, que acaba de complir 94 anys, ha estat una de les autores catalanes que ha mantingut viva una novel·la per a infants i joves durant quatre dècades i que veu ara com s'ha revitalitzat amb aquesta adaptació cinematogràfica que s'envolta de l'atmosfera de bruixeria, saviesa i estima de la petita protagonista, Tanit, amb el personatge de la vella Perona, una dona misteriosa que viu sola al bosc i a qui la gent del poble dels voltants atribueix la llegenda de ser una bruixa. La Tanit (que interpreta la jove actriu Dolça Salvans, escollida després d'un càsting exhaustiu fet sobretot a les comarques del Vallès, pròximes al Montseny) és una noia de dotze anys que viu amb els seus pares, que treballen fora de casa, al poble de La Garriga (el mateix poble natal de l'autora) i que té un gos llop, el Xuc. Un dia, el gos s'escapa de casa i la Tanit, que el va a buscar al bosc, troba per atzar la casa de la vella Perona, que és qui ha recollit el Xuc i n'ha tingut, després que aquest s'hagués fet mal. És així com la Tanit enceta una amistat secreta amb la vella Perona que a la llarga li complica la relació que té amb els amics. Al costat de la jove Dolça Salvans, hi ha l'actriu Sílvia Espígul (la mare), l'actor Sergi Caballero (el pare) i l'actriu Isabel Rocatti (la vella Perona). La productora Atiende Films va guanyar l'any passat el premi Talent del Festival de Cinema de Barcelona D'A per la pel·lícula «Un sol radiant», estrenada aquest any, distingida també amb el D'A Film Lab 2022, amb una menció del jurat al Festival REC, com a millor pel·lícula del Fic-Cat 2023 i com a millor guió del Festival de cinema de Gijón... [Més informació]

L'àsmbit literari digital perd el pioner Toni Matas que va ser fundador de l'Editorial Barcelona Multimèdia i va publicar conjuntament amb el dibuixant Picanyol sèries sobre Ot el Bruixot i «La bíblia dels nens» exportada a més de 50 llengües

Mor l'escriptor Toni Matas (Barcelona, 1968), fundador de l'Editorial Barcelona Multimèdia, a causa d'un infart. Toni Matas va publicar sèries pioneres com «Otijocs», basat en Ot el Bruixot o «Les aventures d'Ulisses», entre altres clàssics, a més d'incorporar el dibuixant Picanyol al món pioner digital. També havia publicat en aquest suport «La Bíblia dels nens» (obra incorporada en 50 llengües més amb gran èxit de difusió). Matas, havia estat reconegut per la seva labor com a informàtic i editor digital. Amb estudis d'enginyeria a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i un màster d'empreses a Esade, el 1994 va crear l'editorial Barcelona Multimèdia, pionera en aquest àmbit i amb la voluntat que el català tingués una presència destacada en les noves tecnologies. Amb les imatges del seu amic i dibuixant Picanyol, va publicar en suport Cd.Rom, «Otijocs», basats en el personatge d'Ot el bruixot. També va crear jocs a partir de clàssics com Ulisses, personatges com Antoni Gaudí i Salvador Dalí. L'obra de més èxit va ser «La bíblia dels nens», el 2011, que va arribar a incorporar-se en una cinquantena de llengües i milions de descàrregues. A partir del 2019, va començar a experimentar amb la intel·ligència artificial, amb la creació de les empreses Persualia, de xatbots, i Superalia, d'intel·ligència artificial per a comunicadors... [+ informació]

La il·lustradora Maria Girón guanya el Premi Internacional Compostel·la d'il·lustració i l'escriptora Teresa Muñoz el premi juvenil de novel·la Ramon Muntaner

L’autora i il·lustradora Maria Girón (Barcelona, 1983) ha guanyat el XVII Premi Internacional Compostel·la d'àlbum il·lustrat amb el projecte presentat amb el lema «Bim, bam, bum». La dotació del premi, que convoca el Departament d’Educació de l’Ajuntament de Santiago de Compostel·la i l'Editorial Kalandraka, és 9.000 euros i la publicació de l’obra en cinc llengües: català, basc, gallec, espanyol i portuguès. Maria Girón va estudiar Belles Arts a la Universitat de Barcelona, va completar la seva formació a Bolonya i a Sevilla i es va especialitzar en il·lustració a l’Escola Llotja. El Premi Internacional Compostel·la ha rebut 218 projectes procedents d’una vintena de països. El projecte guanyador mostra la cara lúdica de la infància, on l’amistat és un component essencial. Tant en el text com en les il·lustracions hi ha el joc, la llibertat, el moviment i l’humor amb recursos de la tradició oral com ara l’acumulació, les repeticions i els jocs fonètics. D'altra banda, també s'ha fet públic el premi Ramon Muntaner de novel·la juvenil que publica Estrella Polar i que té una dotació de 6.000 euros i que ha estat per a l'escriptori Teresa Muñoz (Barcelona, 1974) amb l'obra «Bereshit», sobre una adolescent de 18 anys que descobreix que la seva germana no ha mort en un accident sinó per una maledicció... [+ informació]

El dibuixant i professor Pep Montserrat ha estat distingit amb el Premi Nacional d'Il·lustració 2024 per la seva trajectòria que atorga el Ministeri de Cultura espanyol

Josep Montserrat Morales, conegut artísticament com a Pep Montserrat, ha estat guardonat amb el Premi Nacional d'Il·lustració 2024 que atorga el Ministeri de Cultura espanyol. El jurat en destaca el seu mestratge tècnic, la seva versatilitat i obertura cap a diversos camps de la il·lustració gràfica que l'han conertit en un referent. Pep Montserrat combina la seva activitat professional com a il·lustrador amb el professorat a l'Escola Massana de Barcelona. El premi, dotat amb 30.000 euros, distingeix la feina d'un professional de la il·lustració en l'àmbit del llibre i de les lletres en català, basc, gallec o espanyol. Pep Montserrat (Monistrol de Montserrat, 1966) ha diversificat la seva carrera... [+ informació]

L'escriptora Carlota Gurt guanya el Premi Guillem Cifre de Colonya que amb la novel·la «Teoria dels forats» que publica l'Editorial Barcanova

L’escriptora Carlota Gurt (Barcelona, 1976) ha estat la guanyadora del Premi de Narrativa Infantil i Juvenil Guillem Cifre de Colonya 2024 amb la novel·la «Teoria dels forats». El Premi està patrocinat amb 7.000 euros per la Fundació Guillem Cifre de Colonya i compta amb el suport de l'Editorial Barcanova, que en fa la publicació. Carlota Gurt és llicenciada en Traducció i Interpretació per la Universitat de Vic, en Humanitats, Empresarials i Estudis de l'Àsia Oriental per la Universitat Oberta de Catalunya i en Comunicació Audiovisual per la Universitat Autònoma de Barcelona. Entre els anys 1998 i 2010 va treballar en l'àmbit de les arts escèniques com a cap de producció i ajudant de direcció de La Fura dels Baus i com a cap de producció del Festival Temporada Alta. Ha traduït obres de Virginia Woolf, Nino Haratischwili, Nora Ephron i J. W. Goethe, entre d'altres. L'any 2019 ja va guanyar el Premi Mercè Rodoreda amb el recull de contes «Cavalcarem tota la nit» i l'any 2021 va publicar «Sola», la seva primera novel·la, que ha estat traduïda al castellà, l’anglès i l’italià. Debuta ara amb una novel·la adreça als lectors joves... [+ informació]

L'escriptor australià Heinz Janisch i l'il·lustrador canadenc Sydney Smith, guanyadors dels Premis Hans Christian Andersen 2024 que s'han atorgat coincidint amb la Fira de Bolonya

Heinz Janisch (Güssing, Burgenland, Àustria, 1960) va estudiar filologia alemanya i periodisme a la Universitat de Viena. Col·labora des de fa més de quaranta anys en programes de ràdio i televisió austríacs. La seva obra ha obtingut destacats premis austríacs. Segons el jurat dels Premis Hans Christian Andersen, que l'IBBY atorga cada dos anys, és un mestre de la història breu que deixa espai a la imaginació dels lectors. Tot i que moltes de les seves obres són humorístiques, fins i tot de vegades absurdes, té un element filosòfic en la seva escriptura que sovint fa que els seus llibres siguin profunds. Pel que fa a l'il·lustrador Sydney Smith (Nova Escòcia, Canadà, 1980), el jurat destaca del seu treball la semblança amb la narració visual o la memòria musical perquè ell mateix diu que escoltar és com aproximar-se a les històries. Smith utilitza el color per introduir la natura, les olors i el drama a cada llibre. Ha estat també reconegut sovint amb distincions canadenques i internacionals per la seva obra. Tant un com l'altre tenen obra publicada aquí, Heinz Janisch amb el relat «Mejillas rojas» (Loguez Ediciones) i Sydney Smith amb l'àlbum «Perdut a la ciutat» (Libros del Zorro Rojo)... [+ informació]

Àngel Burgas, Ignasi Blanch, Ramon Besora, Albert Asensió i Pel Brocal, entre els guanyadors dels Premis Serra d'Or 2024 per les seves obres publicades l'any anterior i adreçades a infants i joves

En la categoria de literatura per a infants, el jurat dels Premis Serra d'Or 2024 han distingit l'àlbum «La lletra que tot ho canvia», publicat a l'Editorial Meraki, del qual són autors, pel que fa al text, Ramon Besora, amb il·lustracions d'Albert Asensio. E seu àlbum és un joc poètic que situa la paraula en l’espai de la creativitat i mostra que el joc de les paraules pot néixer de l’imprevist, de l’insòlit, de l’equívoc, de l’absurd o de la realitat. En la categoria juvenil, el premi Serra d'Or ha estat per a la creació a quatre mans de l'escriptor Àngel Burgas i l'il·lustrador Ignasi Blanch que amb el relat «Els contes de Lesbos», pubicat a l'Editorial Bambú, es traslladen al camp de Kara Tepe, a l’illa de Lesbos, on conviuen milers de refugiats arribats d’arreu del món a l’espera d’obtenir els permisos que els permetin començar una nova vida en algun país d’Europa. Molts d'ells pateixen greus malalties mentals a causa de la terrible situació que viuen. Tot i rebre ajuda i assistència de professionals i voluntaris, la vida a Lesbos pot esdevenir un infern. Però a Lesbos també s’hi expliquen contes. Contes que curen o que salven. Contes fantàstics que representen les pors, els desitjos i les esperances de totes les persones que es veuen obligades a passar uns anys de la seva vida lluny de casa, en terra de ningú, sempre esperant fugir-ne. La tercera categoria dels Premis Serra d'Or en l'àmbit per a infants i joves és la de Coneixements que ha distingit el treball «Una ciutat a Mart», publicat a l'Editorial Joventut, pels autors Sheddad Kaid-Salah Ferron, Guillem Anglada-Escudé, Miquel Sureda i Eduard Altarriba (il·lustracions). Els humans són animals curiosos. Les ganes de conèixer i la cerca de nous recursos els han empès a escalar muntanyes, conquerir els pols o creuar immensos mars. Més enllà, ens espera l’última frontera: Mart. ciència, tecnologia i imaginació en un viatge per conèixer el Planeta Vermell i saber com seria la vida dels seus primers habitants. I encara cal esmentar, d'aquesta edició dels Serra d'Or, el premi de còmic per a joves que ha obtingut l'il·lustrador Pep Brocal per la seva versió del «Llibre de les bèsties», de Ramon Llull... [+ informació]

L'escriptora Eiko Kadono i la il·lustradora Nana Furiya són les autores del missatge i el cartell del Dia Internacional del Llibre Infantil 2024 que aquest any ha cedit la representació a l'IBBY del Japó

La commemoració del Dia Internacional del Llibre Infantil, que té lloc cada 2 d'abril, en memòria del naixement de Hans Christian Andersen, s'ha adjuticat aquest 2024 a la secció de l'International Board on Books for Young People (IBBY) del Japó, amb el missatge escrit per Eiko Kadono i el cartell il·lustrat per Nana Furiya. L'escriptora Eiko Kadono va néixer a Tokyo el 1935 i va estudiar a la universitat privada Nihon Fukushi de la prefectura d'Aichi. Es va graduar en literatura anglesa a la Universitat de Waseda. Després de viure dos anys al Brasil, va publicar «Brasil i el meu amic Luizinho», sobre un nen brasiler a qui agrada molt ballar samba. La major part de la seva obra és literatura per a infants. «Kiki, l'aprenent de bruixa» es va adaptar al cinema d'animació el 1989, a càrrec del director Hayao Miyazaki. Eiko Kadono va rebre el Premi Hans Christian Andersen el 2018. Tot i que la seva obra no ha estat molt traduïda al català, sí que ho ha estat la pel·lícula d'animació, emesa per TV3. D'altra banda, Nana Furiya, nascuda també a Tòquio el 1961, és l'autora del cartell del Dia Internacional del Llibre Infanti. Ha publicat una setantena d'àlbums. Va completar els estudis de litografia i gravat a Bratislàvia (Eslovàquia) i va obtenir la Golden Pen de la International Illustration Biennal de Belgrad l'any 1999... [+ informació]

Carme Solé Vendrell exposa a la Biblioteca Nacional d'Espanya a Madrid il·lustracions sobre obres literàries de Gabriel García Márquez, Salvador Espriu, Miquel Martí i Pol, Pere Calders, Maria Aurèlia Capmany o Mercè Rodoreda, entre altres

Aquesta exposició acull algunes de les seves obres més destacades amb les quals il·lustra creacions literàries de Gabriel García Márquez, Salvador Espriu, Miquel Martí i Pol, Pere Calders, Maria Aurèlia Capmany, Mercè Rodoreda a més de col·laboracions amb altres artistes com Emma Reyes, José Luis García Sánchez o Antonia Rodenas. Actualment, Carme Solé Vendrell (Barcelona, 1944) treballa en la campanya «WHY?», un projecte en què mostra en grans teles rostres d'infants que pateixen la barbàrie de les guerres, la fam o l'explotació entre tantes injustícies en una aposta de compromís per la defensa dels drets dels infants. Carme Solé Vendrell acaba d'escriure i il·lustrar un dels seus llibres més personals, basat en la història de la infantesa: «Mitama i la cançó del mar», del qual agafa el títol de l'exposició actual a la Biblioteca Nacional d'Espanya, a Madrid, «Mitama. Ilustración y pintura. Carme Solé Vendrell», que es pot veure fins al 26 de maig i que, quan l'autora arriba als 80 anys, mostra la creativitat, la destresa tècnica, el tractament de la llum i el color aixi com les influències que ha rebut de pintors com Miró, Picasso o Kandinsky... [+ informació]

Els premis Edebé 2024 presenten les obres guanyadores dels escriptors Josan Hatero i Danniel Hernández Chambers amb una novel·la sobre l'absurditat de la guerra per a infants i una sobre un centre de menors d'adolescents per a joves

Josan Hatero (Barcelona, 1970), amb la novel·la «La guerra de Nico», i Daniel Hernández Chambers (Santa Cruz de Tenerife, 1972), amb la novel·la «Reis de la muntanya», són els dos escriptors guanyadors dels Premis Edebé 2024. «La guerra de Nico» denuncia l’absurd bèl·lic des del punt de vista d’un nen d’11 anys a qui, per un error administratiu, criden al front. «Reis de la muntanya» parla de diversos adolescents d’un centre de menors que han d’aprendre a sobreviure sols a la natura després de propagar-se un virus letal per tot el planeta. Els Premis Edebé celebren així el que és la 32a edició. Mantenen la dotació de 30.000 euros per a l'obra juvenil i 25.000 euros per a l'obra infantil. Les dues obres guanyadores, que es publiquen el mes de març, s'editen en paper, audiollibre i braille, a més de les traduccions de l'espanyol dels originals al català, el gallec i el basc. L'edició ha rebut 313 originals, 36 del quals eren en català. Els jurats d'aquesta edició han estat integrats per Teresa Colomer, Ángeles González-Sinde, Antonio Iturbe, Roberto Santiago i Vicenç Villatoro en la modalitat infantil, i Xavier Brines, Paula Jarrín, Òscar López, Rosa Navarro Durán i Care Santos, en la modalitat juvenil... [+ informació]

L'escriptora Lliris Picó guanya el premi Enric Valor d'Edicions del Bullent i l'Ajuntament de Picanya amb una novel·la sobre el xoc de cultures a partir de l'adolescència

L'escriptora Lliris Picó (Ibi, l'Alcoià, País Valencià, 1972) guanya el Premi Enric Valor de novel·la amb «Les papallones del kebab». El premi el convoquen l'Ajuntament de Picanya i Edicions del Bullent i té una dotació de 6.000 €. És la 43a edició dels premis Enric Valor que han escollit una novel·la realista, actual, amb una aposta per la multiculturalitat, la integració i la convivència en una societat cada vegada més diversa i més pluriracial. A «Les papallones del kebab» Akila té una germana, Layla, i una millor amiga, Mila. El pare és musulmà, la mare no. La germana surt amb un home de 40 anys, que li paga cada vegada que queden. Una galeria de joves personatges encapçalada per les bessones Akila i Leyla, filles d'un matrimoni mixt entre un egipci i una valenciana, fan viure als lectors les inquietuds, les preocupacions i també unes vivències pròpies de la joventut actual... [+ informació]

L'escriptora i guionista Gisela Pou guanya el XIII Premi Carlemany per al Foment de la Lectura que convoquen el Govern d’Andorra i Grup 62 i decideix un jurat d'estudiants joves andorrans

Nou estudiants d’entre catorze i setze anys, alumnes dels tres sistemes educatius d’Andorra, formen el jurat del Premi Carlemany per al Foment de la Lectura, sota la supervisió del professorat de literatura dels seus centres. Les tres obres finalistes són escollides prèviament per un altre jurat, en aquest cas format per Maria Carme Roca, Laia Aguilar i Glòria Gasch, autores i editora respectivament de Columna Edicions, que han treballat amb 29 originals presentats. El premi té una dotació de 8.500 euros i es publicarà el mes de maig. La guanyadora d'aquesta edició ha estat l'escriptora i guionista Gisela Pou (Castellar del Vallès, 1959) amb la novel·la «Retorn a Douglas Row», que té com a protagonista una noia de 15 anys que havia perdut els pares i el germà en un accident d'avió quan tenia 11 anys... [+ informació]

La plataforma 3Cat explica la història i els mites de Catalunya en una sèrie humorística i divulgativa adreçada als joves a càrrec dels intèrprets del programa satíric «Polònia»

Es diu «Fuet» i consta de dotze primers capítols que ja es poden visualitzar íntegres a la plataforma 3Cat tot i que també s'emeten pel canal SX3. La producció de Minoria Absoluta es fa així hereva d'anteriors programes emesos en altres èpoques de TV3 com la sèrie d'animació «Història de Catalunya» emesa el 1988 o «La memòria dels cargols» emesa el 1999. Els dotze capítols actuals incorporen en els personatges la majoria dels intèrprets de «Polònia» que protagonitzen una sèrie d'esquetxos sobre els fets i els mites més esencials de la història de Catalunya. La sèrie... [+ informació]

El «Premi d'Il·lustració Antònia Cortijos» 2024 que convoca la Fundació Jordi Sierra i Fabra en col·laboració amb l'Editorial Cruïlla adreçat a creadors joves s'estrena amb l'àlbum guanyador d'Ariadna Altimira de los Reyes i «La llegenda de Siegfried»

La primera edició del «Premi d'Il·lustració Antònia Cortijos», en memòria de qui va ser vicepresidenta de la Fundació Jordi Sierra i Fabra i parella de l'autor, morta en accident de carretera el novembre del 2022, ha complert les expectatives d'obrir un nou canal entre els creadors joves d'àlbum il·lustrat i fomentar així la sortida de noms nous o de noms que ja tinguin una certa trajectòria, sempre que sigui abans de complir els 23 anys. En aquesta I edició del Premi, l'àlbum guanyador ha estat «La llegenda de Siegfried» d'Ariadna Altimira de los Reyes (Barcelona, 2001), amb un treball precisament de fi de curs de grau superior d'animació i il·lustració i batxiller superior, després de cursar estudis a l'Acadèmia Ferrer i Abella de l'Hospitalet de Llobregat. El jurat ha valorat la qualitat de la proposta estètica i els atractius colors... [+ informació]

La il·lustradora Roser Capdevila ha estat distingida amb el Premi Trajectòria de la Mostra Internacional de Cinema d'Animació de Catalunya amb especial èmfasi per la creació de «Les tres bessones»

Animac, la Mostra Internacional de Cinema d'Animació de Catalunya, que organitza l'Ajuntament de Lleida per 28a edició, ha atorgat el Premi Trajectòria a la il·lustradora, escriptora i creadora Roser Capdevila (Barcelona, 1939) en reconeixement al llegat i la capacitat de crear obres que han penetrat a la cultura popular, com «Les Tres Bessones», que han passat del paper a la pantalla i ja formen part de l'imaginari col·lectiu de moltes generacions catalanes i de moltes altres cultures on ha estat adaptada la sèrie. La Mostra Animac ha programat la projecció de diversos capítols de «Les tres bessones» i de la pel·lícula «Les tres bessones i Gaudí». La il·lustradora Roser Capdevila, amb una llarga trajectòria dins del món cultural, de ben jove va iniciar la seva activitat professional il·lustrant estampats sobre teles i creant pintures a l'oli i aquarel·les. El 1980 va començar a escriure... [+ informació]

La nova plataforma del «3Cat» i el Departament d'Educació amb contingut adreçat a l'alumnat, el professorat i les famílies es posarà en marxa en una primera fase el mes de maig en coexistència amb el canal «SX3», i les plataformes YouTube i Spotify

La nova plataforma «3Cat» i el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya han acordat activar conjuntament una plataforma de continguts educatius digitals en català per cobrir el dèficit en aquest camp i per dotar-lo d'un contingut rigorós i de qualitat que sigui una garantia per als usuaris: l'alumnat, el professorat i les famíles. Els continguts, validats pel Departament d'Educació, estaran vinculats al currículum escolar i abastaran totes les etapes educatives. La nova plataforma es desenvoluparà en diverses fases, la primera d'aquí al mes de maig, quan ja estarà disponible, amb un pressupost inicial d'inversió d'un milió i mig d'euros. Als continguts ja existents a l'«SX3» se n'hi afegiran d'altres amb temàtiques com el canvi climàtic, els grans artistes universals, les matemàtiques per a famílies i la història de Catalunya. Són peces d'un format curt i dinàmic, amb un llenguatge i una estètica per acostar-se als infants i joves estudiants... [+ informació]

Les editorials per a infants i joves de La Galera, Elastic Books, Bridge i també la resta de segells del Grup Enciclopèdia passen a mans d'Abacus i Jaume Roures amb la creació d'un nou grup editorial que assumirà els equips tècnics

Aquesta operació salva així la situació financera que feia perillar la desaparició del Grup Enciclopèdia Catalana que fa unes setmanes també va tancar una altra operació de venda de la seu del Poblenou al grup BonPreu. Entremig, el Grup Enciclopèdia ha negociat un ERO que afecta una quinzena de treballadors. L'operació d'Abacus i Jaume Roures assumeix la resta dels equips tècnics i editorials d'Enciclopèdia Catalana. Abacus, que ja havia començat un segell editorial per a infants i joves, i el productor Jaume Roures, que ha deixat recentment l'accionariat deMediapro, han arribat a aquest acord amb el Grup Enciclopèdia per comprar tots els seus segells editorials entre els quals es troba l'Editorial La Galera, el segell Elastic Books, el segell Bridge i el segell Kaji de manga, adreçats a infants i joves, a més de tots els altres segells d'Enciclopèdia per a adults. L'operació, ja confirmada, es tancarà... [+ informació]

¿EL FUTUR ÉS A L'HORITZÓ?

Suplement novetats literàries  núm. 28. ¿El futur és a l'horitzó?. El teu nom, Palestina. Nocturn per a acordió. Harry Potter: The Exhibition. Novetats literàries. Llibre i àlbum il·lustrat. Autors catalans. Traduccions. L'aparador. Els suplements de Cornabou [+ informació i descàrrega del Suplement en PDF]