Es publica l'àlbum pòstum inacabat de l'escriptor, il·lustrador i crític literari Bernat Cormand que ha perfilat el seu germà Martí Cormand, artista contemporani amb obra reconeguda i establert a Nova York

Bernat Cormand (Barcelona, 1973 - 2021) va créixer en una família dedicada a la pedagogia, per part del pare, i la il·lustració, per part de la mare, la veterana dibuixant Fina Rifà i Llimona (Palma, Illes, 1939). Bernat Cormand va morir als 48 anys, el 21 de juny del 2021, just quan acabava de publicar la novel·la «El cap als núvols» (L'Altra Tribu, 2021) i mentre exercia la direcció de la revista Faristol, del Consell Català del Llibre per a Infants i Joves (ClijCat). Sota l'enigma que deixa sempre el suïcidi, els pares i els seus germans reten ara homenatge a la seva memòria amb la publicació de l'àlbum inacabat que estava preparant Bernat Cormand en el moment de la seva mort. «Lluny», publicat per l'Editorial A Buen Paso —amb la qual ja havia col·laborat abans—, compta amb una part del llegat deixat per Bernat Cormand. L'aportació final de reinterpretació l'ha feta el seu germà Martí Cormand (Barcelona, 1970), un artista reconegut i establert a Nova York. Martí Cormand té obra en espais com el MoMA, el Dallas Museum of Art, o el The Alfond Collection of Contemporary Art at Rollins College, a Florida, així com en institucions catalanes com la Fundació La Caixa o la Fundació Vila Casas. Amb aquest àlbum d'homenatge al seu germà Bernat, l'artista Martí Cormand ha fet excepcionalment un retorn als seus orígens a través de la il·lustració. La història de «Lluny» transcorre en una ciutat on tots els dies hi ha el llast de la contaminació acústica. Tot va molt de pressa. S'hi acumulen deixalles. El protagonista, Eloi, no s'hi troba a gust i somnia viure en un lloc “lluny” d'aquest paisatge. Pe això decideix fer un viatge amb el seu millor amic, el gos Simó, cap a la natura salvatge. Eloi descobreix la majestuositat del bosc, dels rierols, dels arbres i també del bestiari, una població que té un valor simbòlic en la trama que és també un viatge iniciàtic del protagonista... [+ informació]

¿Refugiats...? Connais pas!

Rita Sineiro. Refugiats...? Connais pas!. «Cues de somnis». Il·lustracions de Laia Domènech. Text de Rita Sineiro. Traducció de Pere Comellas. Editorial Akiara Books. Barcelona, 2022. A partir de 5 anys. (Revista Digital CORNABOU, 7 abril 2022) [+ crítica]

La il·lustradora sueca Eva Lindström rep l'Astrid Lindgren Award 2022 pel conjunt de la seva obra en la vintena edició del premi més ben dotat del món dins l'àmbit de la literatura per a infants i joves

La il·lustradora Eva Lindström (Västerås, Suècia, 1952) s'afegeix així a la nòmina d'escriptors i il·lustradors que han rebut aquest premi en els últims vint anys convocat en memòria de l'escriptora Astrid Lindgren. L'Astrid Lindgren Award està dotat amb 5 milions de corones sueques (uns 540.000 €) i és el més ben dotat del món dins l'àmbit de la literatura per a infants i joves. Eva Lindström ha publicat uns 35 llibres propis i n'ha il·lustrat un extens catàleg d'altres autors. El seu treball ha estat guardonat amb mols dels premis més prestigiosos. Les seves històries es mouen entre el quotidià i l'existencial, combinant l'humor amb el misteri. Segons el jurat, l'enigmàtic món fotogràfic d'Eva Lindström està en constant transformació. Els arbres es mouen, els gossos es transformen en éssers gegantins i els objectes s'esvaeixen de sobte per reaparèixer. Amb pinzellades ràpides i coloració densa, Eva Lindström crea un diàleg ambigu entre el text i la imatge. La frontera entre els personages infants i adults i les bèsties és fluid, a vegades amb un humor salvatge. Eva Lindström va estudiar a Västerås Konstskola (Escola d'Art de Västerås) i Konstfack (Universitat d'Arts, Oficis i Disseny) a Estocolm. La seva extensa obra va començar als anys 80. En el seu darrer àlbum, «Ingenting är omöjligt för oss» (Res és impossible per a nosaltres, 2021), els lectors persegueixen dos infants i el seu gos i aterren en un altre planeta. L'acte de lliurament de l'Astrid Lindgren Award tindrà lloc el 30 de maig a Estocolm en una cerimònia similar a la dels Nobel... [+ informació]

S'exposa per primera vegada a Europa el manuscrit original d'«El Petit Príncep» d'Antoine de Saint-Exupéry en una exposició del Musée des Arts Décoratifs (MAD) de París

El Musée des Arts Décoratifs (MAD) presenta una gran exposició dedicada al Petit Príncep, l'obra mestra intemporal de la literatura. Més de 600 peces fan un recorregut per les múltiples facetes d'Antoine de Saint-Exupéry (Lió, 1900 - Mar Mediterrani, 1944 en accident d'aviació): escriptor, poeta, aviador, explorador, periodista, inventor, filòsof, impulsat tota la vida per un ideal humanista, que era l'autèntic motor de la seva obra. Gràcies a aquesta exposició, es veu per primera vegada a Europa el manuscrit original del relat que es conserva a la Morgan Library & Museum de Nova York i que fins ara no s'havia presentat mai fora dels EUA. La mostra «À la rencontre du Petit Prince», que es pot veure fins al 26 de juny, reuneix aquarel·les, esbossos i dibuixos —majoritàriament inèdits— però també amb fotografies, poemes, diaris, retalls i fragments de correspondència. «El Petit Príncep» va ser l'última obra publicada en vida d'Antoine de Saint-Exupéry, que l'havia escrita i publicada als Estats Units el 1943 i que es va publicar a França tres anys després, el 1946. A la multitud d'edicions i reedicions constants en totes les cultures del món, cal recordar que des de fa vuit temporades es representa cada Nadal i Reis a Barcelona la versió teatral de l'obra d'Antoine de Saint-Exupéry amb l'espectacle musical dirigit per Àngel Llàcer i produït per La Perla 29. Precisament, aquesta companyia catalana dirigida per Oriol Broggi s'instal·la des del 16 de març fins al 10 d'abril al Théâtre de La Colline de París per representar-hi en versió original catalana i amb sobretitulat francès l'obra «28 i mig» amb Federico Fellini de rerefons... [+ informació]

El missatge i el cartell del Dia Internacional del Llibre Infantil 2022 s'ha encarregat a autors canadencs pertanyents a etnies minoritzades

L'escriptor Richard Van Camp (Fort Smith, Territoris del Nord-oest, Canadà, 1971) pertany a l'ètnia dogrib (Na-dené). És autor de més de 25 llibres, molts dels quals escrits per a infants i premiats al Canadà. És graduat per la Universitat de Victòria i per l'En'owkin International School of Writing. La il·lustradora Julie Flett, nascuda a Toronto (Ontario) i resident a Vancouver, pertany a l'ètnia Cree-Métis i és coneguda pel seu treball en literatura infantil centrat en la vida i les cultures dels indígenes canadencs. Molts dels seus àlbums són bilingües i escrits en una combinació d'anglès, michif i cree, i serveixen com a introducció d'aquestes dues llengües minoritzades per als lectors de parla anglesa. Els dos han elaborat el cartell del Dia Internacional del Llibre Infantil 2022. Per la seva part, Richard Van Camp ha escrit un breu missatge sota el títol «Les històries són ales que ens ajuden a remuntar el vol cada dia», en una al·legoria al poder dels llibres per a infants per obrir els ulls a la imaginació i fomentar la comprensió del món... [+ informació]

OBSCURS ESTATS D'ÀNIM EN DUES NOVEL·LES REALISTES I DE CAIRE PSICOLÒGIC SENSE CONCESSIONS QUE DISTINGEIXEN MÓNICA RODRÍGUEZ I PEDRO RAMOS AMB ELS PREMIS EDEBÉ 2022 EN LA SEVA TRENTENA EDICIÓ

L'escriptora Mónica Rodríguez (Oviedo, 1969), amb la novel·la «Rey», i l'escriptor Pedro Ramos (Madrid, 1973) amb la novel·la «Un ewok en el jardín», són els guanyadors de la XXX edició dels Prems Edebé de Literatura Infantil i Juvenil. Dues novel·les que tracten estats d'ànim i de caire psicològic sense concessions. «Rey», inspirada en un fet real, és un viatge al fons de l’ànima humana en l’intent d’entendre com es pot sentir un nen que ha de sobreviure entre una bandada de gossos de carrer, enmig dels quals troba competència i amor. Amb «Un ewok en el jardín», Pedro Ramos aborda els obscurs estats d’ànim, les característiques de la depressió i el suïcidi en els joves. Els jurats d'aquesta edició... [+ informació]

L'illa de la infància

Michael Morpurgo. L'illa de la infància. «L'illa dels frarets». Traducció de David Nel·lo. Il·lustracions de Benji Davies. Pàgs. 113. Col·lecció Èxit. Editorial Bambú - Casals. Barcelona, 2021. A partir de 9 anys [+ crítica]

La Generalitat de Catalunya elabora un nou marc normatiu per protegir el model d'Escola Catalana que torni a comptar amb el consens majoritari possible de tot el sector

La Generalitat de Catalunya ha posat en marxa, a través del Departament d’Educació, un seguit d’actuacions per defensar el model d'Escola Catalana. La primera és elaborar un nou marc normatiu amb l’objectiu de fomentar l’ús del català en el sistema educatiu. El Govern català vol mantenir el consens que ha fet possible el model d’Escola Catalana i treballar amb partits, entitats i experts. El Departament d’Educació actuarà a través de la Inspecció d’Educació per vetllar que es doni compliment als Projectes lingüístics vigents en cada centre educatiu, és a dir perquè el que està establert en el projecte de cada centre sigui efectivament el que passi dins les aules. D’aquesta manera es vol revertir la situació actual que segons mostren les primeres dades ha suposat una disminució de l’ús del català en els darrers 15 anys. Per tal de fomentar l’ús del català i donar les eines necessàries als professionals dels centres per fer-ho possible, els departaments d’Educació i de Cultura han treballat un Pla de promoció de l’ús de la llengua catalana. El programa impulsarà la creació de grups a cada centre per tal d’analitzar-ne la situació lingüística i treballar propostes de millora... [+ informació]

Fades de luxe

«A través del mirall i allò que Alícia hi va trobar», de Lewis Carroll. Traducció de Martina Beascoa Graells. Traducció del prefaci i el text de Lewis Carroll: Maria Bertran i Mar Viayna. Traducció dels textos sobre l'autor i l'il·lustrador: Mariona Arabia Ventura. Il·lustracions de Chris Riddell. Pàg. 316. Disseny de Macmillan Children's Books. Editorial Baula. Barcelona, 2021. A partir de 10 anys. «Contes de Fades». Antologia de contes tradicionals del món. Inclou narracions de Hans Christian Andersen i els Germans Grimm. Pròleg de Michael Mompurgo. Traducció de Jordi Vidal i Montse Molist. Il·lustracions addicionals de Peter Bailey. Pàgs. 476. Disseny de Macmillan Children's Books. Editorial Baula. Barcelona, 2021. A partir de 10 anys... [+ crítica]
 

La campanya 2021 «Fas 6 anys. Tria un llibre» es tanca superant per primera vegada el 50% dels infants que hi podien participar per formar part del cens de l'edat i que han adquirit més de 6.000 títols majoritàriament en català

Les dades, segons els seus responsables, són les més positives des que es va posar en marxa la campanya, el 2016. Per al conjunt de Catalunya, aquest 2021 hi han participat 38.316 infants de 6 anys del total de 75.438 censats, xifra que representa que el 50,8% dels infants d’aquesta edat han bescanviat el seu targetó. L'any passat ja hi van participar el 49,2% dels 76.064 infants censats de 6 anys. Històricament també s’observa un creixement molt significatiu en l’acollida de la campanya: en la primera edició, l’any 2016, van bescanviar el targetó 31.931 infants dels 83.314 censats, un 38,3%, mentre que enguany la participació assoleix un 50,85%. En conjunt, s’han venut més de 6.000 títols. A més, la principal llengua triada pels infants és el català, amb unes vendes que representen aproximadament un 73% dels llibres —els llibres adquirits en espanyol només són el 26,8% del total. La xifra, a més, se situa per damunt del percentatge mitjà de vendes de llibres infantils i juvenils en català, que està a l’entorn del 65%. L’any 2021 també ha crescut el nombre de llibreries participants a la campanya —de 427 el 2020 a 457 enguany, amb una important concentració d’establiments a Barcelona. Pel que fa a la tipologia de llibreries amb major índex de bescanvis del targetó, enguany les llibreries independents acumulen més vendes (59,4%) que les cadenes (40,6%). El percentatge també suposa un increment de les vendes a llibreries independents xifrat en 4 punts percentuals, ja que el 2019 les llibreries independents van bescanviar un 55,1% dels targetons. La campanya «Fas 6 anys. Tria un llibre» està impulsada pel Gremi de Llibreters de Catalunya amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya... [+ informació]

Sobreviure en un mar mort

Meritxell Martí i Xavier Salomó. Sobreviure en un mar mort. «Sanukay». Text de Meritxell Martí. Il·lustracions de Xavier Salomó. Pàgines 104. Editorial Flamboyant. Barcelona, 2021. A partir de 8 anys [+ crítica]

El Petit Sàpiens obre una col·lecció de llibres il·lustrats per a infants i joves sobre la vida i l'obra de personatges històrics amb continguts interactius al voltant de la seva època

Els dos primers títols es dediquen al rei Jaume I el Conqueridor i a la primera astronauta Valentina Tereixkova. Els llibres, en suport àlbum il·lustrat, s’acompanyen de continguts que complementen les biografies dels personatges amb curiositats o aspectes rellevants de la seva època. També, al web de la nova col·lecció, s'hi troben materials multimèdia, com podcasts,“quizzes” i altres jocs interactius per completar l’experiència de lectura i aprenentatge, a més de material didàctic. L'àlbum «El gran Conqueridor», amb text de Jordi Creus Esteve (Tremps, Pallars Jussà, 1964) i il·lustracions de Pep Boatella (Barcelona, 1983), ressegueix les aventures històriques del rei i s'acompanya d'un desplegable amb totes les seves conquestes. El segon àlbum, «La primera astronauta», amb text de Cristina Serret (Reus, Baix Camp, 1973) i il·lustracions d'Eleonor is Drawing (pseudònim), explica el periple vital de Valentina Tereixkova, que el 1963 va ser la primera dona a sortir a l’espai exterior, dins de la nau Vostok 6, amb una mirada a aspectes de l'astronomia i la curs espacial entre Rússia i els EUA durant la guerra freda... [+ informació]

La nova plataforma europea «Film in Hospital» gestionada aquí per Pack Magic ofereix un catàleg de pel·lícules d'accés lliure i gratuït en català per a infants ingressats en centres hospitalaris

La distribuïdora de cinema Pack Magic ha impulsat la plataforma «Film in Hospital», una nova iniciativa digital que ofereix a infants ingressats de centres hospitalaris un accés lliure i gratuït en un programa que inclou una vuitantena de pel·lícules, la meitat en català. La iniciativa s'ha dissenyat conjuntament amb festivals, distribuïdores, iniciatives d'educació audiovisual i amb la col·laboració de la Secretaria de Política Lingüística de la Conselleria de Cultura de la Generalitat. «Film in Hospital» de Pack Magic vol oferir un instrument addicional de suport emocional que permeti atendre la salut mental des d'una perspectiva integral. Aquest nou servei ja s'ha implementat amb el mateix identificatiu «Film in Hospital» en més d'un centenar d'hospitals d'Europa i ara arriba a Catalunya, en una dotzena de centres hospitalaris: l'Hospital Universitari de Vic; el Consorci Sanitari de l'Anoia; la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla; l'Hospital d'Olot i Comarcal de la Garrotxa, l'Hospital Sant Bernabé, la regió sanitària Terres de l'Ebre, la Mútua Terrassa, l'Hospital Vall d'Hebron, l'Hospital Germans Trias i Pujol, l'Hospital de Figueres i el Sant Joan de Déu de Barcelona... [+ informació]

El poema «El ratolí» d'Enric Larreula musicat pel duet The Tyets & Cor Bressola guanya el XIV Premi Miquel Martí i Pol del Certamen Terra i Cultura que promouen el Celler Vall Llach i el Grup Enderrock

Segons el Grup Enderrock, s'han musicat 402 poemes catalans aquest 2021 que han participat en el XIV Premi Miquel Martí i Pol del Certamen Terra i Cultura, una iniciativa del Celler Vall Llach, que finança el premi amb una dotació de 5.000 €, i el Grup Enderrock. El poema «El ratolí», d'Enric Larreula, musicat pel grup de Mataró The Tyets & Cor Bressola, forma part del CD «Animalari urbà» (Luup Records, 2021). El CD inclou dotze musicacions dels poemes de l'escriptor Enric Larreula (Barcelona, 1941) publicats amb el títol «Animalari», a l'Editorial Cruïlla, el 2007. En l'enregistrament hi ha la col·laboració de gairebé una desena més d'artistes. Les peces del duet The Tyets s'interpretenen conjuntament amb el cor d'una de les escoles de La Bressola de la Catalunya Nord... [+ informació]

Gabriel Bardala debuta en la literatura amb una novel·la per a joves ambientada al segle XVIII i l'esclavisme guanyadora del Premi Gran Angular 2021 de l'Editorial Cruïlla en una edició que deixa desert el Premi Vaixell de Vapor

Amb la novel·la per a joves «Els últims dies del falcó», l'Editorial Cruïlla ha fet debutar en la literatura juvenil l'escriptor Gabriel Bardala, guanyador del Premi Gran Angular 2021. El premi té una dotació d'11.000 euros, la mateixa dotació que també té el Premi Vaixell de Vapor, però que en aquesta edició ha quedat desert, segons el jurat, per no trobar en cap dels originals la qualitat que prestigia el premi. El Vaixell de Vapor, que es convoca des de l'any 1984, ha estat vuit vegades desert comptant el d'enguany. El jurat d'aquest premi havia estat integrat per Maria Bertran, Marc Donat, Núria Font, Carolina Palau i Jordi Vila-Delclòs. Per la seva part, el jurat del premi Gran Angular, que sí que s'ha atorgat, l'han integrat Anna Guitart, Arnau Cònsul, Anna Guitart, Dolors Ortiz, Anna Pauner i Silvestre Vilaplana. La novel·la guanyadora del Gran Angular 2021, està ambientada al segle XVIII a l'illa de Borbó, una colònia francesa anomenada també en una altra època illa Bonaparte i també illa La Réunion. Aquí és on arriba un grup d'investigadors que hi busquen un ocell extingit, el dodo. Allà hi troben, però, en una segona trama, el capità pirata Olivier Levasseur, àlies Falcó, que té el botí de les seves malifetes en algun lloc secret. Una tercera trama de la novel·la és la desaparició de la filla del governador, cosa que fa que es considerin sospitosos els esclaus de l'illa, anomenats “cimarrons”. L'illa de Borbó, actualment illa de la Reunió, ultramar de la República francesa, va ser un dels espais de l'esclavisme i l'explotació per la seva riquesa de cafè, tabac i cotó... [+ informació]

El 40è Premi Guillem Cifre de Colonya de narrativa infantil i juvenil s'atorga a l'escriptora Marta Colomé Romera amb una novel·la que barreja fantasia, intriga i aventura amb tres intrèpides bibliotecàries de colla

L'escriptora Marta Colomé Romera (Badalona, 1976) ha obtingut el 40è Premi Guillem Cifre de Colonya de narrativa infantil i juvenil amb la novel·la «Les ales d'Isis», un relat que, segons el jurat, barreja la fantasia, la intriga policíaca i les aventures a més d'endinsar-se en la cultura egípcia amb un llenguatge vigorós que combina humor, enigmes i jocs lingüístics. El premi Guillem Cifre de Colonya té una dotació de 7.000 euros i actualment el publica l'Editorial Barcanova. El jurat d'aquesta edició ha estat integrat per Sara Moyano, Pere Martí i Bertran, Miquel Rayó i Sebastià Bennasar. L'escriptora Marta Colomé és diplomada en Biblioteconomia i Documentació i llicenciada en Documentació per la UB, i ha cursat un Màster d’Edició Digital a la UOC. Ha treballat durant més de vint anys a la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, els primers com a bibliotecària, i després com a directora de les Biblioteques El Carmel-Juan Marsé i la Biblioteca Garcilaso de Barcelona i la Biblioteca Martí Rosselló de Premià de Mar (Maresme). La novel·la «Les ales d'Isis» s'afegeix a altres publicacions anteriors seves adreçades als lectors joves tant en diverses col·leccions editorials com a la revista Cavall Fort... [+ informació]

Un estudi sobre la poesia per a infants de Miquel Martí i Pol publicat a la revista Ausa guanya el XX Premi Aurora Díaz-Plaja

Enric Falguera i Moisès Selfa Sastre, professors de la Universitat de Lleida, han estat distingits amb el XX Premi Aurora Díaz-Plaja per l'article «Miquel Martí i Pol i la poesia per a infants», publicat a la revista Ausa, que edita el Patronat d'Estudis Osonencs. L'article és un estudi de l’obra poètica adreçada als infants del poeta Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, Osona, 1929 - Vic, Osona, 2003). A partir d’un repàs historiogràfic de la poesia infantil catalana se situa l’obra i l’autor per valorar el seu paper decisiu en la configuració del gènere. Posteriorment, l’anàlisi dels principals poemaris per a infants del poeta en permeten valorar la qualitat i la didàctica, així com comprovar les similituds entre el discurs poètic dels poemes infantils i d’aquells adreçats, a priori, al públic adult... [+ informació]

La Institució de les Lletres Catalanes obre la sol·licitud de col·loquis del programa «Autors a les Aules» del curs 2021-2022 adreçat als centres educatius amb la participació de més de 350 autors que mantenen l'opció vitual si es considera oportú arran de les restriccions

El termini d'inscripcions és de l'1 de setembre al 31 d'octubre. De cara al curs 2021-2022 hi participen més de 350 autors i es manté l'opció vitual, si es considera oportú, arran de les restriccions sanitàries. El programa «Autors a les Aules» és una activitat de promoció de la literatura catalana, en l'àmbit de l'ensenyament primari i secundari. Segons la Institució de les Lletres Catalanes l'objectiu del programa rau en el fet que el professorat pugui comptar amb fòrums, col·loquis i converses, al seu centre, d'aquells autors llegits pel grup-classe i que els escriptors estableixin un diàleg amb els lectors... [+ informació]

Un floc de cabell blanc

Jesús Ballaz. «El net del Còndor. Dels Andes a Barcelona (El nieto del Cóndor. De los Andes a Barcelona)». Traducció de Joan Pujades, amb la revisió d'Elena Martín Valls. Il·lustracions de Kim Amate. Pàgs. 180. Col·lecció Akinarra. Editorial Akiara Books. Barcelona, 2021. A partir de 10 anys [+ crítica]

Una pel·lícula basada en la vida de la il·lustradora, escriptora i pintora Tove Jansson s'estrena coincidint amb el vintè aniversari de la seva mort

Tove Jansson, l'autora finlandesa de llengua sueca, va néixer a Hèlsinki el 1914 on va morir el 2001. Principalment coneguda per la seva obra per a infants, tant escrita com il·lustrada, es va popularitzar amb els personatges de la família Mumin, una icona de la cultura nòrdica, que va reforçar la seva expansió internacional en convertir-se en tires de diari i més endavant gràcies també a una adaptació televisiva. Coincidint amb el vintè aniversari de la seva mort s'ha estrenat en VOSC la pel·lícula «Tove» (es troba en el catàleg de Filmin), basada en la vida de l'autora des que, filla d'un conegut escultor i una mare també dibuixant, busca la seva pròpia veu trencant els motlles de l'època, tant artísticament com personals. Testimoni de dues grans guerres, és en plena Segona Guerra Mundial quan Tove Jansson fa néixer el personatge de Mumin, primer per als infants, que el 1953 evolucionen també per als lectors adults amb la publicació de tires còmiques al diari londinenc Evening News, des d'on salta posteriorment a moltes altres capçaleres de tot el món. Després de més de 10.000 tires, el 1959, Tove Jansson vol tornar a la pintura, una de les seves frustracions, i passa el relleu de les tires de còmic Mumin al seu germà Lars Jansson. Com a escriptora, però, va publicar cinc novel·les, alguns relats breus i les seves memòries. En català, el 2014, coincidint amb el centenari del seu naixement, les tires còmiques dels Mumin es van recollir en un volum singular de l'Editorial Coco Books que va reunir «Mumin i els bandolers», «Mumin i la vida familiar», «Mumin a la Riviera» i «L'illa deserta de Mumin». L'Editorial La Galera havia publicat també les novel·les per a infants «La família Mumin a l'hivern» i «El pare Mumin i el mar», a la col·lecció Grumets. La pel·lícula «Tove», dirigida per Zaida Bergroth, està protagonitzada per l'actriu Alma Pöysti, en el paper de Tove Jansson. El film... [+ informació]