Mor als 87 anys la bibliotecària Margarida Tura Soteras, impulsora del desaparegut Premi Catalònia d'Il·lustració i primera presidenta de l'OEPLI des de la seva fundació el 1982

Mor als 87 anys la bibliotecària Margarida Tura Soteras (Mataró, 1936). Va ser impulsora el 1984 del desaparegut Premi Catalònia d'Il·lustració, que s'atorgava cada dos anys a més de publicar-se un catàleg amb les obres participants i guanyadores. Va ser també la primera presidenta de l'OEPLI (Organizació Espanyola per al Llibre Infantil i Juvenil, vinculada a l'International Board on Books for Young People, IBBY) a partir del 1982, quan es va fundar aquest organisme. Després de ser la primera directora de la Biblioteca Popular d'Arenys de Mar, des del 1957, on va treballar fins al 1971, va ingressar a la Biblioteca de Catalunya fins a la seva jubilació l'any 2001. Entremig i gràcies a una excedència, havia pogut fer una estada a la Biblioteca Infantil i Juvenil de Munic, que estableix anualment la relació de distincions «The White Ravens». A Munic va tenir la responsabilitat de catalogar, en una feina pionera, l'edició infantil i juvenil hispànica. Al marge de la seva activitat professional de bibliotecària, havia traduït també alguns llibres de literatura per a infants. Tot el seu fons i documentació es troba a la Biblioteca de Catalunya... [+ informació]

El programa «Autors a les Aules» de la Institució de les Lletres Catalanes obre el període de sol·licituds per al curs 2023-2024 amb prop de 400 autors

Prop de 400 autors formen part del programa «Autors a les aules» (anteriorment: «Itineraris de Lectura»), que organitza la Institució de les Lletres Catalanes. El calendari per fer les sol·licituds és obert exclusivament des de l'1 de setembre fins al 31 d'octubre del 2023. Aquest programa és una activitat de promoció de la literatura catalana, en l'àmbit de l'ensenyament primari i secundari. Segons la Institució de les Lletres Catalanes, l'objectiu del programa «Autors a les aules» és que el professorat pugui comptar amb fòrums, col·loquis i converses, al seu centre, d'aquells autors llegits pel grup-classe i que els escriptors estableixin un diàleg amb els lectors. El programa preveu aquest curs prop de 400 autors. Cada centre pot sol·licitar per curs acadèmic, com a màxim, un autor dels inclosos en el programa. L'activitat és gratuïta pel que fa als centres educatius i l'únic requisit és que el grup-classe hagi fet la lectura d'una de les obres de l'autor sol·licitat... [+ informació]

Oriol Garcia Molsosa guanya el III Premi Emili Teixidor de contes per a primers lectors amb una història d'amistat entre un pinguí i un gat

Oriol Garcia Molsosa (La Garriga, 1987) guanya el III Premi Emili Teixidor de contes per a infants entre 5 i 7 anys amb una història d'amistat entre un pinguí i un gat. «Gat i pingüí» es publica el setembre a l'Editorial La Galera, convocant del premi, amb il·lustracions de Lucía Serrano. El premi té una dotació de 2.500 € i el jurat d'aquesta edició ha estat integrat per Antònia Justícia, Anna Canyelles, Laura Espot i Pema Maymó. «Gat i pingüí» és una història amb una bona dosi d'humor sobre l’amistat aparentment improbable que neix entre els dos personatges, units per la passió compartida per les sardines i totes les maneres de cuinar-les que un es pugui imaginar... [+ informació]

L'escriptor Francesc Puigpelat guanya el Premi de Narrativa Guillem Cifre de Colonya amb una novel·la que especula sobre allò que cal entendre abans de la fi del món

Francesc Puigpelat (Balaguer, Noguera, 1959) guanya el Premi de Narrativa Infantil i Juvenil Guillem Cifre de Colonya 2023 amb la novel·la «Tot esperant la fi del món». El premi, que ha arribat a la 42a edició, té una dotació de 7.000 €, el publica Barcanova i és convocat i patrocinat per la Fundació de les Illes que porta el nom del premi. El jurat es manté amb l’editora Sara Moyano i els esriptors Pere Martí Bertran, Miquel Rayó i Caterina Valriu que ha decidit el guanyador entre 16 originals presentats. L'autor Francesc Puigpelat, que té una extensa trajectòria d'obres publicades i premiades, incorpora aquesta vegada una protagonista jove que, a partir d'un fragment d'un correu electrònic creu que ha arribat la fi del món i cal preparar-s'hi. La trama, però, entra en algunes de les qüestions que preocupen els joves com per exemple la relació amb pares i amics, el primer petó, l'ús d'Internet, com interpretar les fakes news o com sobreviure dins el sistema establert [+ informació]

La televisió catalana s'implica en els Premis Atrapallibres i Protagonista Jove de l'bbYCat amb la presentació d'una prescriptora de literatura infantil i juvenil procedent de les xarxes que s'incorpora a l'SX3, el nou Súper 3

Dins de la gala dels Premis Atrapallibres i Protagonista Jove, que convoca l'IbbYCat, celebrada al Teatre Kursaal de Manresa (Bages), s'ha presentat la nova veu de foment de la lectura i prescripció literària del canal l’SX3 (el nou Súper 3) de la Televisió de Catalunya. Amb la intenció de fomentar la lectura entre els petits i joves, el programa ha incorporat la Maryam, una prescriptora de llibres molt popular entre els joves a les xarxes, amb milers de seguidors. Els premis Atrapallibres d'aquesta edició, han comptat amb 10.935 infants i joves que han format part del jurat disribuïts en 535 grups de 231 centres educatius. Des d'aquesta edició, però, també s'havia obert la inscripció individual, amb famílis amb els seus fills, que ha reunit 134 famílies. Els premis d'aquesta edició han estat, en la modalitat d'Atrapallibres, «Els estels» (Editorial Joventut), de Jacques Goldstyn (categoria 9 anys), «Les bruixes de Brooklyn» (Editorial Edebé), de Sophie Escabasse (categoria 10 anys) i «L’Amy i la biblioteca secreta» (Editorial Takatuka), d’Alan Gratz (categoria 11 anys); i en la modalitat de Protagonista Jove, «L’assassina de Venècia» (Estrella Polar - Grup62), de Pol Castellanos (categoria 12-14 anys) i «Els incendiaris» (Editorial Fanbooks - La Galera), de David Cirici (categoria 14-16 anys)... [+ informació]

Mor Ana Díaz-Plaja Taboada després d'una llarga trajectòria com a professora de Literatura Infantil i Juvenil i Didàctica de la Llengua i la Literatura i d'investigadora i crítica d'aquest àmbit

Ana Díaz-Plaja Taboada (Barcelona, 1951) va ser professora titular de Literatura Infantil i Juvenil i Didàctica de la Llengua i la Literatura de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona des de 1980 fins a la seva jubilació el 2013. Llicenciada en Filologia Hispànica i doctora en Ensenyament de les Llengües i la Literatura, va destacar com a promotora d’iniciatives diverses en l’àmbit de la literatura juvenil i la lectura i en la conservació i divulgació del llegat dels seus pares. El 2014, amb motiu de la seva jubilació, va presentar «Una lliçó magistral», publicada a la revista Temps d’Educació, a manera de comiat acadèmic com a professora universitària. Formada en l’ambient barceloní dels anys seixanta i setanta, sempre va estar envoltada de llibres fins al punt que la literatura va presidir la seva tasca creativa i acadèmica. Va ser membre de diversos grups d'investigació i havia publicat diversos assajos, alguns conjuntament amb la també professora Glòria Bordons. Era col·laboradora de l'IbbyCAT i formava part de l'equip de crítics de la revista Faristol. Formava part de la nissaga Díaz-Plaja amb els escriptors Ferran Díaz-Plaja Contestí, Guillem Díaz-Plaja i Contestí i Aurora Díaz-Plaja Contestí. Precisament l'any 2022 va guanyar el 22è premi «Aurora Díaz-Plaja» (que porta el nom en memòria de qui va ser bibliotecària i crítica literària) per l'article “Teatre per a infants, llibres per a infants i literatura infantil: mons que es desconeixen?”, publicat a la revista Faristol... [+ informació]

Una exposició del Museu d'Història de Catalunya i un catàleg editat per la Biblioteca de Catalunya fan un homenatge a una quarantena d'il·lustradores catalanes del segle XX

El llibre publicat per la Biblioteca de Catalunya «Il·lustrísimes. Dones que van dibuixar al segle XX», amb edició d'Antoni Guiral i Roser Pintó, reivindica la figura de les dones que van explicar de manera gràfica el segle XX i que van ser molt presents en tots els àmbits de la vida quotidiana, encara que de manera poc reconeguda i sovint anònima. El llibre, que complementa l'exposició homònima al Museu d'Història de Catalunya, inclou sis historietes d'autores contemporànies, notes biogràfiques de trenta-cinc autores del segle XX, reproduccions dels seus dibuixos originals i retrats fets per il·lustradores del segle XXI. L'exposició «Il·lustríssimes, dones que van dibuixar el segle XX» mostra que aquest període també va ser explicat, dibuixat, per dones ninotaires. Es tracta de peces realitzades durant el segle passat que han estat triades en funció de la qualitat, la representativitat o la raresa. S’ha donat tanta importància al dibuix original com al material imprès, ja que els treballs van ser concebuts perquè els destinataris els consumissin ja editats. El recorregut de l’exposició [vegeu-lo aquí amb un vídeo del portal YouTube de «Cornabou»] evoca una ciutat del segle XX amb tres àmbits principals, on es podien adquirir aquestes edicions gràfiques: la Llibreria, la Papereria i el Quiosc. Per accedir-hi, cal transitar per carrers amb botigues especialitzades (decoració, joguines, música, queviures i litúrgia), acadèmia de belles arts i d’idiomes, escola, cinema, biblioteca, etc., on també hi ha realitzacions d’aquestes artistes. La presència de dones il·lustradores és manifesta en aquesta ciutat fictícia. El recorregut posa nom i cognom a les creadores de treballs icònics o simplement quotidians del segle passat. Les obres triades... [+ informació]

Barcelona acollirà el 2028 el 41th IBBY World Congress sota l'organització de l'IBBYCat, amfitrió de l'esdeveniment

Barcelona acollirà el 2028 el 41th IBBY World Congress sota l'organització de l'IBBYCat, amfitrió de l'esdeveniment. Abans, les edicions 39th i 40th (2024 i 2026) tindran lloc a Trieste (Itàlia) i Ottawa (Canadà). La candidatura catalana s'ha fet pública a la Fira de Bolonya amb el lema «Reading is a universal right. Acces to cultures, languages and imagination». Barcelona ha estat la candidatura escollida entre les quatre finalistes (Accra (Ghana), Suwon (Corea) i Sharjah (Emirats Àrabs). Els congressos de l’IBBY se celebren cada dos anys en una ciutat d’un dels 82 països membres d’aquesta institució internacional i són un context per a la trobada d’especialistes i agents de les diferents baules del sector del llibre infantil i juvenil d’arreu del món, i especialment... [+ informació]

La Cooperativa Abacus posa en marxa el nou segell Inuk Books destinat a l'edició de literatura infantil i juvenil

Abacus Editorial ha posat en marxa Inuk Books, un nou projecte editorial de llibres infantils i juvenils compromès, segons els seus responsables, amb la diversitat, la convivència i el desenvolupament dels talents dels més joves. La nova editorial vol ser una alternativa per a totes aquelles famílies que no veuen la seva realitat reflectida en l’actual oferta de llibres infantils i juvenils. Per això, les publicacions d’Inuk Books respondran als reptes i característiques pròpies d’una societat multicultural, en què la diversitat es manifesta de moltes maneres. Inuk Books neix des de la certesa que cada dia més, sectors creixents del públic comprador de llibres infantils i juvenils demanen continguts en sintonia amb les noves realitats socials i amb les formes en què les famílies estan educant els més petits... [+ informació]

Mor als 95 anys Josep Maria Espinàs, l'escriptor que als anys cinquanta del segle passat va crear contes en vinil com «El timbaler del Bruc», adaptacions de clàssics com «Viatge a la Lluna« o «En Pere i el llop» i cançons infantils per a la generació de postguerra

La mort als 95 anys de l'escriptor Josep Maria Espinàs (Barcelona, 1927) recorda l'edició de «Les 26 cançons infantils» amb lletra seva i musicades per Francesc Burrull, publicades als anys seixanta en vinil i reeditades el 2010 per l'àrea discogràfica de l'Editorial La Campana amb un pròleg de Lluís Llach. Les lletres havien estat musicades per Francesc Burrull als anys seixanta. Josep Maria Espinàs també va ser autor de l'adaptació en vinil del conte «Viatge a la Lluna» amb música de Xavier Montsalvatge. Havia publicat també en suport vinil la llegenda d'«El timbaler del Bruc», el 1959, amb Josep Casas Augé i Isidre Solà de narrador. El 1964 va publicar en vinil el conte «El Pere i el llop» amb l'Orquestra Pro Música de Viena dirigida per Hans Sawarowsky on s'introdueix els infants en cadascun dels sons d'un instrument musical. El 1970, va participar amb la guitarrista Laura Almeric (acompanyant de Lluís Llach morta el 2019) en el vinil «Som així», dins la discoteca infantil de la discogràfica Concèntric, amb un recull de cançons infantils sobre la diversitat de les característiques físiques (el fati, els bessons, el prim, l'alt, la baixeta...). També va fer una fugaç incursió en la narrativa per a infants amb el relat «Els germans petits de tothom», publicat a La Galera el 1968. Tot i no ser de caràcter infantil, també cal recordar que Josep Maria Espinàs és coautor amb Jaume Picas de l'«Himne del Barça» que amb música de Manuel Valls es va estrenar el 1974 i que és una sintonia que també molts infants i joves taral·legen de tant en tant. Josep Maria Espinàs, advocat de carrera, ofici que va exercir fins al 1955, quan va entrar a l'Editorial Destino, va tenir sempre una gran sensibilitat per la música. Va ser un dels fundador d'Els Setze Jutges, amb Josep Porter i Remei Margarit, i impulsor de la Nova Cançó amb les seves versions del cantant Georges Brassens i es va involucrar el 1971 com a mànager en la fundació del Quartet Tarragó, dissolt el 1988. L'obra literària de Josep Maria Espinàs destaca per la seva prolífica dedicació a l'articulisme periodístic ( Avui i El Periódico), els seus llibres de viatges, els de memòria biogràfica, els de divulgació cronista i també per les seves novel·les i narracions. Josep Maria Espinàs, que també havia tastat el gènere de l'entrevista a la televisió, ha estat un dels autors amb més obra publicada i més aceptació de lectors dels últims quaranta anys dins l'àmbit de les lletres catalanes... [+ informació]

La presència de l’autor Josep Vallverdú a les aules en l'any del seu centenari es farà a través del Departament d’Educació amb un espai a XTEC amb tots els recursos didàctics que hi facin referència

L'Auditori Enric Granados de Lleida ha estat el marc per donar el tret de sortida a l'Any Vallverdú, amb motiu del centenari de l'autor que compleix 100 anys el 9 de juliol. Josep Vallverdú (Lleida, 1923), fill predilecte de la ciutat, resideix actualment a Balaguer, d'on és també fill adoptiu des del 2016 i serà precisament Balaguer la ciutat on el 3 de desembre es farà l'últim acte del centenari al Teatre Municipal. En aquesta cloenda, està previst que es representi un tast de l'espectacle basar en l'obra de Vallverdú que ha encarregat la Paeria de Balaguer. L'Any Vallverdú compta amb l'exposició «Vallverdú, horitzó», que acosta la figura polièdrica de l’autor al públic general, en especial les seves cares menys conegudes. La mostra «Geografies Josep Vallverdú» presenta tota la producció bibliogràfica de l’escriptor... [+ informació]

Els escriptors Agustín Sánchez Aguilar i Luis Leante guanyen els Premis Edebé 2023 amb una faula de rerefons musical i una relat sobre la humiliació pública al voltant de l'assetjament

Els escriptors Agustin Sánchez Aguilar (Barcelona, 1971) i Luis Leante (Caravaca de la Cruz, Múrcia, 1963) han guanyat els premis Edebé 2023 en les modalitats infantil i juvenil respectivament. Agustín Sánchez Aguilar ha obtingut el premi infantil amb la novel·la «Sigues tortuga», una faula sobre un gall cantant líric famós que cau en desgràcia i es veu obligat a ensenyar cant a un grup de tortugues centenàries. Luis Leante ha obtingut el premi juvenil amb «Territori desconegut» sobre l'assetjament i la humiliació pública de la víctima. Els premis Edebé estan dotats amb 25.000€ (modalitat infantil) i 30.000€ (modalitat juvenil). En aquesta edició, s'hi han presentat 289 originals (171 infantil i 118 juvenil). Com que els premis Edebé estan oberts a quatre llengües (posteriorment amb l'original traduït a les tres restants) s'hi han presentat 243 originals en espanyol (2 dels quals en espanyol han estat els guanyadors), 37 en català, 6 en gallec i 3 en basc. Els jurats d'aquesta edició han estat integrats per Teresa Colomer, Ángeles González-Sinde, Antonio Iturbe, Roberto Santiago i Vicenç Villatoro (infatil) i Xavier Brines, Paula Jarrín, Òscar López, Rosa Navarro Durán i Care Santos (juvenil). Els Premis Edebé es mantenen des de fa 31 anys i són els únics d'aquest àmbit oberts a quatre llengües i que, a pesar de les circumstàncies restrictives que ha patit recentment el món del llibre, han mantingut la dotació establerta des del seu inici [+ informació]

ENTRE BRUIXES I MUSSOLS

Suplement núm. 26. Sumari: Entre bruixes i mussols, 1; Fes-me un pòdcast i et diré què escolto, 2; A la corda fluixa, 5; Hi havia una vegada..., 6; Biblioteques escolars... qui us ha vist i qui us veu!; 10 Novetats literàries, 12; L'aparador, 13; Els suplements de Cornabou, 26 [+ informació]

DESPLEGA'T, MARE TERRA!

Vanina Starkoff. «Gràcies, Mare Terra!». Text tradicional indígena. Traducció d'Inês Castel-Branco. Editorial Akiara Books. Barcelona, 2022. A partir de 5 anys [+ crítica]

La Companyia del Príncep Totilau commemora el 15è aniversari de la seva trajectòria que va arrencar amb l'espectacle «Sis Joans» de Carles Riba

La Companyia del Príncep Totilau commemora el 15è aniversari de la seva trajectòria que va començar al Casal de Sant Martí de Tous (Anoia) on ara han representat també l'espectacle «Motzartland» per celebrar l'aniversari. L'inici d'aquesta companyia adreçada a tots els públics va ser amb un espectacle que adaptava el conjunt de contes «Sis Joans» de Carles Riba. En els seus quinze anys de vida, la companyia ha portat a escena onze espectacles adreçats principalment a un públic familiar. A més de «Sis Joans» figuren en el seu catàleg títols com «Monsieur Croche» sobre Claude Debussy; «Mare Terra», «El llop ferotge» o «El meu amic Brutus» així com dos espectacles de dansa contemporània com «Escenes d'infants», amb música de Frederic Mompou, i «El meu príncep blau» contra el masclisme... [+ informació]

LA CRUELTAT DE BLANCANEU

Beatrice Alemagna. La crueltat de Blancaneu. «Adeu Blancaneu». Traducció de Bel Olid. Editorial Combel. 96 pàgs. Barcelona, 2022. A partir de 10 anys [+ crítica]

El programa «Lletres a les Aules» de la Institució de les Lletres Catalanes obrirà el cus 2023-2024 una nova modalitat de trasmissió oral de l'obra d'autors patrimonials adreçada a cicles educatius d'infantil i primària

El programa, que porta per lema «Els nostres clàssics en veu alta» s'adscriu dins del veterà programa «Lletres a les Aules» que organitza habitualment col·loquis amb autors a partir de la seva obra. La nova modalitat oferirà als centres educatius la possibilitat de treballar autors patrimonials de manera lúdica i participativa a través de l’oralitat per tal de fomentar el gust per la lectura i l’hàbit lector. S’entén per autors patrimonials aquells autors que representen un llegat cultural, conformen la memòria col·lectiva i la tradició literària catalana i esdevenen cabdals per a generacions literàries posteriors. El nou programa s'adreçarà a partir del curs 2023-2024 a l'alumnat de segon cicle d’infantil i de primària. Els interessats a participar-hi han de presentar les seves propostes abans del 15 de març del 2023 i una comissió formada pel Departament d'Educació, l'IBBycat i la Institució de les Lletres Catalanes avaluarà els projectes presentats i aquells que compleixin els requisits s’afegiran al catàleg del programa. Anualment es renovarà l'aportació de propostes. Les principals característiques dels projectes són que els textos han de ser prescriptius i pertànyer a obres literàries del patrimoni cultural català. Es valoraran els referents literaris patrimonials específicament de LIJ en català. Hauran d'oferir un dossier de continguts com a suport per preparar l’activitat abans de la sessió. Els projectes hauran de ser de qualitat, és a dir, hauran de ser un model i referent de llengua, hauran de tenir un tractament respectuós amb l’obra original i una posada en escena coherent amb la seva essència. Les sessions, que han de ser atractives, lúdiques i participatives, han de tenir una durada d'una hora com a màxim. Les sessions han de ser atractives, lúdiques i participatives. S'hi podran presentar candidats a títol individual o màxim amb dues persones. Es valorarà un enregistrament audiovisual que permeti avaluar la proposta i també un dossier gràfic amb imatges o projectes realitzats prèviament. Un cop aprovades les sessions que sol·licitin els centres educatius, l'activitat serà renumerada d'acord amb els barems establerts per la Institució de les Lletres Catalanes... [+ informació]

GRANS ILLUSTRATS: MITES, LLEGENDES I ÉSSERS MÀGICS

Peter Bailey (il·lustracions interiors) i Max Schindler (il·lustració coberta) . Grans il·lustrats: Mites, llegendes i éssers màgics. «Mites i llegendes». Pròleg de Michael Morpurgo. Traducció de Maria Bertran, Pol Cruells, Montse Molist, Andrea Puig i Jordi Vidal Tubau. Editorial Baula. 348 pàgs. Barcelona, 2022. A partir de 12 anys. (Revista Digital CORNABOU, 13 desembre 2022) [+ crítica]
 

Justine Brax (il·lustracions). Grans il·lustrats: Mites, llegendes i éssers màgics.</A> «La princesa Tòtem». Text de Sébastien Perez. Concepció i realització gràfica: Benjamin Lacombe. Traducció de Jordi Vidal Tubau. Editorial Baula. 32 pàgs. Barcelona, 2022. A partir de 9 anys. (Revista Digital CORNABOU, 13 desembre 2022) [+ crítica]
 

Benjamin Lacombe (il·lustracions). Grans il·lustrats: Mites, llegendes i éssers màgics.</A> «Les bruixes». Text de Cécile Roumiguière. Traducció d'Andrea Puig. Col·lecció Enciclopèdia d'Éssers Màgics. Editorial Baula. 72 pàgs. Barcelona, 2022. A partir de 9 anys. (Revista Digital CORNABOU, 13 desembre 2022) [+ crítica]
 

“Bluebirdy” o Fatemeh Haghnejad (il·lustracions). Grans il·lustrats: Mites, llegendes i éssers màgics. «Les fades». Text de Sébastien Perez. Maquetació original de Fréderique Deviller. Traducció de Jordi Vidal Tubau. Col·lecció Enciclopèdia d'Éssers Màgics. Editorial Baula. 64 pàgs. Barcelona, 2022. A partir de 9 anys. (Revista Digital CORNABOU, 13 desembre 2022) [+ crítica]

TOT ALLÒ QUE CAMINI SOBRE DUES POTES ÉS UN ENEMIC

George Orwell. «La revolta dels animals». Il·lustracions de Quentin Gréban. Traducció del francès de Jordi Vidal Tubau. Editorial Baula. 157 pàgs. Barcelona, 2022. A partir de 9 anys [+ crítica]

«Escrivim», l'Associació Professional d'Escriptores i Escriptors de Literatura ha acordat dissoldre's pròximament i integrar-se com a secció de LIJ dins de l'Associació Col·legial d'Escriptors de Catalunya (ACEC)

«Escrivim» es va presentar públicament el novembre del 2017 i just cinc anys després els associats en assemblea extraordinària, a proposta de la junta directiva, han decidit procedir a dissoldre-la pròximament i integrar-se com a una nova secció de Literatura Infantil i Juvenil (LIJ) dins de l'Associació Col·legial d'Escriptors de Catalunya (ACEC). L'Associació «Escrivim» va néixer impulsada per un col·lectiu d'escriptores i escriptors de literatura infantil i juvenil amb la intenció de defensar professionalment els seus drets. La decisió de dissoldre's ve motivada, segons ha pogut saber Cornabou, sobretot perquè la normativa de subvencions de la Generalitat de Catalunya és molt restrictiva per a associacions petites («Escrivim» té una cinquantena d'associats) i això fa que acceptar una subvenció indispensable per al bon funcionament de l'associació pot provocar l'ofegament econòmic (per exemple, no han rebut encara la subvenció promesa de l'any 2021 quan s'està tancant el 2022) o, en tot cas, veure's obligats a fer activitats amb la intenció d'obtenir ingressos extres, cosa que en alguns casos fa que s'allunyin dels seus objectius inicials. La decisió de dissoldre's es va prendre el 28 de novembre amb la pràctica unanimitat de tots els presents perquè només es va computar una abstenció. La Junta directiva actual d'«Escrivim» i la Junta de l'Associació Col·legial d'Escriptors de Catalunya (ACEC) han acordat que el nom d'«Escrivim» es mantindrà, així com la pàgina web pròpia i tant el programa com els objectius originaris. La dissolució de l'Associació Escrivim es farà efectiva en el moment que es tanqui l'exercici econòmic i es consolidi la fusió amb l'ACEC. Els actuals responsables d'«Escrivim» tenen la voluntat de continuar mantenint representació dins de la Institució de les Lletres Catalanes, de l'IBBYCat i en el Pla Nacional per al Llibre i la Lectura, qüestions que per ara no han estat encara negociades. El que sí que s'ha establert és que dos membres de la Junta directiva d'«Escrivim» formin part com a membres convidats de l'actual junta de l'ACEC fins a unes noves eleccions. «Escrivim» ha comptat fins ara com a associats, entre altres, amb una cinquantena d'autors i autores [vegeu aquí el llistat íntegre] com Laia Aguilar, Sebastià Bennasar, Àngel Burgas, Oriol Canosa, Maite Carranza (que n'ha estat la presidenta), Jaume Cela, Jordi Cervera, David Cirici, Rodolfo del Hoyo, Jordi Folck, Pau Joan Hernàndez, Alegria Julià, Gemma Lienas, Salvador Macip, Anna Manso, Meritxell Martí, Joan Antoni Martín Piñol, Eduard Màrquez, Núria Pradas, Joan de Déu Prats, Lluís Prats, Maria Came Roca, Carles Sala i Vila, Care Santos, Jordi Sierra i Fabra, Anna Tortajada o Muriel Villanueva. Amb aquesta fusió d'«Escrivim» amb l'Associació Col·legial d'Escriptors de Catalunya (ACEC) el sector de la literatura infantil i juvenil comptarà amb dues seccions de LIJ associatives tenint en compte que també existeix la secció corresponent de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC)... [+ informació]