El professor Vicent Vidal rep el premi Aurora Díaz-Plaja per una entrevista a l'escriptora Caterina Valriu publicada a «La Veu de Llibres»

L'entrevista «Amb Caterina Valriu», publicada a la revista digital La Veu dels Llibres, signada pel professor Vicent Vidal ha estat distingida amb el XXIV Premi Aurora Díaz-Plaja que atorga l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana a un article d'anàlisi o estudi sobre literatura infantil i juvenil publicat en qualsevol llengua i en qualsevol suport de mitjà de comunicació. L'entrevista, publicada el 3 d'agost del 2024 i valorada pel jurat pel seu extens contingut i l'amplitud de la trajectòria de l'entrevistada que reflecteix. El jurat de l'edició ha estat integrat per Josep Antoni Fluixà, Anna Herráez, Pere Martí Bertran i Miquel Rayó. El guardonat, Vicent Vidal, a més de professor de secundària, és autor de l'assaig «Una història de la literatura popular valenciana 1873-2019», (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2020). El Premi es lliura a Palma, coincidint amb el III Seminari de Literatura Infantil i Juvenil... [+ informació]

El Premi Mercè Llimona s'ha recuperat després de tretze anys sense convocar-se distingint l'àlbum il·lustrat «La sopa» de l'autora gironina Blanca Caminal Comadira

L'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú ha recuperat aquest 2025 el Premi Mercè Llimona d'Àlbum Il·lustrat que des del 1997 al 2011 s'havia convocat en col·laboració amb l'Obra Social de l'antiga Caixa Catalunya i la publicació a Publicacions de l'Abadia de Montserrat, rellevant el premi nadalenc que s'atorgava des del 1986 (històricament, doncs, catorze edicions). En aquella primera etapa el premi optava primer exclusivament per un conte escrit i posteriorment, en una segona convocatòria, per les il·lustracions del conte premiat. La recuperació ha significat també un canvi en una única convocatòria per a un àlbum il·lustrat complet, que serà publicat per l'Editorial A Buen Paso. Pel que fa a l'actual quinzena edició, ha estat premiada l'autora Blanca Caminal Comadira (Girona, 1979) amb l'obra «La sopa». El premi, que té en aquesta recuperació una dotació de 5.000 euros, ha canviat també pel que fa a la presentació d'originals. Les primeres catorze edicions eren exclusivament en català. Ara, els textos dels àlbums candidats poden ser en català o espanyol, cosa que més que representar un avanç o obertura —ho seria si s'hagués internacionalitzat a diverses llengües— és un retrocés cap a una cooficialitat que, en el cas de l'espanyol, ja té altres convocatòries i moltes opcions de difusió. El jurat del Premi Mercè Llimona 2025 ha estat integrat per Eva Bolaño (regidora de Cultura), Arianna Squilloni (editora A Buen Paso), els il·lustradors Christian Inaraja i Sebastià Serra i la llibretera Veri Pena (llibreria A Tres Tintes). Segons el jurat, s'ha valorat especialment “l'aposta per un llenguatge gràfic fresc i directe, capaç de transmetre emocions amb senzillesa i humor, i que manté, alhora, una gran qualitat artística.” L'autora Blanca Caminal parla del seu conte com un projecte molt íntim a partir d'una història que connecta amb el record de persones que ja no hi són com la seva àvia. Blanca Caminal combina la docència d'art en diversos centre educatius de Girona amb la faceta d'il·lustradora, que ella mateixa recorda que va començar quan ja tenia fets els quaranta anys... [+ informació]

L'escriptora Leire Bilbao guanya el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil 2025 del ministeri de Cultura espanyol per la novel·la «Klera»

Leire Bilbao Barruetabeña (Bizkaia, 1978) ha estat guardonada amb el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil 2025 per la novel·la «Klera», publicada a l'Editorial Elkar. El premi té una dotació de 30.000 euros i s'atorga anualment a una obra publicada en català, basc, gallec o espanyol. El jurat de l'edició considera que «Klera» excel·leix per “una bellesa poètica i per diverses disciplines artístiques, com la il·lustració, amb un compromís implícit per la cultura, la pau i la convivència, amb temàtiques com la guerra i la mort, d'una manera accessible per als lectors infantils. L'autora és llicenciada en Dret Econòmic per la Universitat de Deusto i ha publicat tant poesia per a adults com literatura per a infants i joves, àmbit en el qual ha obtingut premis com l'Euskadi de Literatura 2017 i el Kiriko 2019. Traduïda a diverses llengües, algunes de les seves composicions han estat musicades... [+ informació]

L'AIGUA QUE FA BÉ I L'AIGUA QUE FA MAL

Suplement de novetats literàries núm. 30 (setembre 2025) «L'aigua que fa bé i l'aigua que fa mal». Rodoreda, un bosc. L'animació internacional dels germans Grangel. La pel·lícula de la vida. Ni Figa ni Flawas. Novetats literàries. Llibre i àlbum il.lustrat. Autors catalans. Traduccions. L'aparador. Els suplements de Cornabou... [+ crítica]

La veterana il·lustradora Fina Rifà rebrà el Premi Junceda d'Honor 2025 en la gala de lliurament de premis anuals de l'Associació d'Il·lustradors de Catalunya el 8 d'octubre al CCCB

Fina Rifà (Palma, Illes, 1939) és una de les il·lustradores més veterana i reconeguda en l'àmbit editorial català. Amb un catàleg de més de 200 llibres il·Lustrats, el primer el 1963, «Chiribit», de Marta Mata, i el segon el 1964, «Tula, la tortuga», de Maria Àngels Ollé, ha expandit la seva obra en col·leccions d'editorials com La Galera, Cruïlla, Casals o Publicacions de l'Abadia de Montserrat, a més de la revista Cavall Fort. Mestra de professió (va estudiar magisteri a la Universitat Autònoma de Barcelona i va exercir com a professora d'expressió plàstica a les escoles Talitha i Dovella de Barcelona) va esta involucrada amb la professió de la il·lustració com a vicepresidenta i presidenta de l'Associació Professional d'Il·lustradors de Catalunya (APIC) entre els anys 1986 i 1987... [+ informació]

Mor als 70 anys l'escriptora i il·lustradora alemanya Jutta Bauer reconeguda com una de les autores per a infants i joves més importants de la literatura alemanya contemporània

L'escriptora i il·lustradora Jutta Bauer (Hamburg, Alemanya, 1955) ha mort sobtadament a causa d'una al·lèrgia infecciosa. L'autora, coneguda aquí per alguns dels seus àlbums publicats, era reconeguda com un dels noms més destacats de la literatura alemanya contemporània per a infants i joves. El 2001 va ser distingida amb el Premi Alemany de Literatura Juvenil i el 2010, amb el Premi Hans Christian Andersen. Jutta Bauer, va estudiar a la Universitat d’Enginyeria d'Hamburg, es va iniciar com a autora de còmic i caricaturista a la dècada dels anys vuitanta del segle XX i posteriorment com a dibuixant de la sèrie «Juli» i algunes novel·les de l'escriptora Christine Nöstlinger. Alguns dels seus títols més traduïts són «La reina dels colors», «Selma», «L'àngel de l'avi», «Així va començar tot» o «Per què vivim als afores de la ciutat»... [+ informació]

L'àlbum «Gran i petita» de la il·lustradora Raquel Catalina i l'escriptora Arianna Squilloni guanya el Premi Internacional Compostel·la que convoca l'Editorial Kalandraka amb el Consell de Santiago

L’escriptora Arianna Squilloni (Milà, Itàlia, 1976) i la il·lustradora Raquel Catalina (Madrid, 1973) són les guanyadores de la 18a edició del Premi Internacional Compostel·la d'àlbum il·lustrat que convoca l'Editorial Kalandraka juntament amb el Departament d'Educació del Consell de Santiago. El premi té una dotació de 9.000 euros i l'editorial té prevista la publicació a la tardor en cinc llengües: català, espanyol, gallec, basc i portuguès, com és habitual en la línia del segell. «Gran i petita», segons el jurat, és un àlbum que complementa el text i la imatge amb un subtil rerefons poètic. El relat de fons narra el viatge vital d'una dona gran que deixa la ciutat per tornar al camp. Les il·lustracions destaquen per una paleta cromàtica continguda i un ús expressiu del blanc i negre. L'escriptora Arianna Squilloni, resideix a Catalunya on dirigeix l'Editorial A Buen Paso des de fa disset anys. La il·lustradora Raquel Catalina, formada en Belles Arts a Madrid i postgraduada en il·lustració a València, va rebre el Premi de la Fira de Bolonya el 2023. La divuitena edició del Premi ha rebut 288 projectes d'autors procedents de setze països. El jurat ha considerat atorgar una menció especial a l'autora xilena María Paz García Finch per l'àlbum «L'espera»... [+ informació]

Marta Minguella guanya el Premi Ramon Muntaner de novel·la per a joves amb una història de misteri abientada en un castell irlandès

El 40è Premi Ramon Muntaner de novel·la per a joves, que forma part del cartell dels Premis Literaris de Girona, ha estat per a l'escriptora Marta Minguella per «Assassinat a Highburn», una història que s'ambienta en un exclusu castell irlandès on, en una reunió anual d'empresa, un dels socis principals és assassinat. La Freya, una adolescent brillant però inadaptada, intenta esbrinar les raons d'un crim que no vol investigar ningú. El premi té una dotació de 6.000€ i s'hi han presentat 39 originals. El Jurat ha estat integrat per Dolors Cabrera, David Cirici, Xavier Gual, Anna Pardos (Mixa) i Patrizia Campana, editoria del segell Estrella Polar del Grup 62... [+ informació]

L'escriptora i il·lustradora Maria Espluga prepara una publicació que es finança mitjançant una campanya de Verkami amb una història sobre el mites i els símbols milenaris a través del misteri de l'astrologia

Amb el títol «El viatge de Nur o els nens del Zodíac», l'escriptora i il·lustradora Maria Espluga (Barcelona, 1968) ha activat a la plataforma Verkami [vegeu aquí les característiques] la proposta de publicació d'un àlbum il·lustrat a través d'una campanya que tenia previst d'allargar fins al 14 de juliol, però que, en el moment de publicar aquesta informació, pràcticament està coberta fins al pressupost de 6.500 euros, cosa que fa endevinar que l'èxit de la resposta ha estat immediat amb prop un centenar de subscriptors. Segons l'autora, «El viatge de Nur o els nens del Zodíac» [vegeu aquí un tràiler de l'àlbum] vol explorar la màgia dels mites i símbols que intriguen l'esser humà des de fa milers d'anys. L'autora afirma que ha fet un àlbum que l'aproxima al misteri de l'astrologia, un dels llenguatges simbòlics més antics del món i que, paradoxalment, no existia en suport de literatura il·lustrada. Maria Espluga, que té un extens catàleg de més d'un centenar de publicacions de llibres per a infants i joves il·lustrats, es dedica a aquest àmbit professional des que el 1989 va estudiar disseny gràfic a l’Escola Massana i a Elisava i alterna aquesta activitat amb la creació de màscares i titelles d'algunes obres de teatre familiar. Maria Espluga forma part d'una família dedicada a la literatura, la il·lustració i el teatre. Filla de la reconeguda il·lustradora Carme Solé Vendrell (Barcelona, 1944), és germana de l'actriu i directora teatral Tilda Espluga. L'autora i il·lustradora Maria Espluga, amb aquest nou àlbum, no s'adreça només als interessats per entendre els cicles de la vida i la natura sinó als lectors àvids de descobrir en cada lectura un món nou. «El viatge de Nur o els nens del Zodíac» té prevista la publicació a finals d'any i es presenta amb una primera part narrativa i una segona part amb les claus per descobrir les referències del relat en una trama que transita pel recorregut vital, la transformació i el misteri... [+ informació]

Care Santos i Ricard Efa guanyen els premis Protagonista Jove que s'han atorgat amb els tres Premis Atrapallibres al Teatre Fortuny de Reus

L'escriptora Care Santos ha obtingut el Premi Protagonista Jove en la categoria de 14 a 16 anys per la novel·la «Els Medina», publicada a l'Editorial Edebé i l'escriptor Ricard Efa ha obtingut el Premi Protagonista Jove en la categoria de 12 a 14 anys per la novel·la «Noceà: Atari & Tika» pubicat a l'Editorial Mai Més. La gala del 2025, que ha tingut lloc al Teatre Fortuny de Reus, organitzada per l'entitat convocant, l'IBBYCat (antic Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil), ha atorgat també els premis Atrapallibres. En la categoria de 9 anys, hl'ha obtingut «L'arbre i jo», de Blanca Bravo i Cristina Picazo, publicat a l'Editorial Animallibres; en la categoria de 10 anys, «En Marc i en Moha», de Kim Fupz Aakeson i Rasmus Bregnhøi, en traducció de Maria Rossich, publiccat a l'Editorial Takatuka; i en la categoria d'11 anys, el còmic «Molly Wind. Bibliotecàries a cavall», de Catalina González i Toni Galmés, publicat a l'Editorial Astronave / Norma Editorial. Aquests premis els atorga un jurat format per lectors joves a partir d'una prèvia selecció d'un jurat d'experts... [+ informació]

L'escriptor i titellaire Xavier Margenat guanya el premi Guillem Cifre de Colonya 2025 amb una novel·la sobre un infant que pateix assetjament escolar

Amb la novel·la «Nils, no tinguis por», l'escriptor, ventríloc, actor i titellaire Xavier Margenat (Girona, 1964) ha guanyat el Premi de Narrativa Infantil Guillem Cifre de Colonya, que convoquen la fundació del mateix nom i publica l'Editorial Barcanova. El premi té una dotació de 7.000 euros. El jurat d'aquesta edició ha estat integrat per Sara Moyano, Ramon Bassa, Pere Martí Bertran i Miquel Rayó. Hi han concorregut 23 originals. La novel·la guanyadora de Xavier Margenat, el protagonista, que pateix assetjament escolar, troba un amic a qui li encanten els misteris i que el convidarà a visitar les ruïnes de l'antic casino de l'Arrabassada. Amb aires també de novel·la negra, la trama els fa testimonis d'un crim, però quan el denuncien, la policia no els fa cas. El thriller evoluciona amb humor cap a una investigació del crim i un recorregut per alguns dels llocs més sinistres de Barcelona a la recerca d'un tresor llegendari... [+ informació]

Més de 32.000 infants han participat en un càsting per triar els protagonistes de la nova versió de la sèrie sobre la saga de «Harry Potter» que prepara la plataforma HBO Max

Els personatges de Harry Potter, Herminone Granger i Ron Wasley tindran noves cares després de les que la primera adaptació cinematogràfica de la saga de l'escriptora J. K. Rowling, estrenada el 2001, hagin sobreviscut el quart de segle XXI i estiguin encara vigents en els diferents suports o plataformes. Els aleshores emergents i joves intèrprets Daniel Radcliffe, Rupert Grint i Emma Watson passaran a la història i els agafaran el relleu els joves Dominic McLaughlin (Harry Potter), Arabella Stanton (Hermione Granger) i Alastair Stout (Ron Weaslay), que han estat escollits després d'un càsting fet amb més de 32.000 infants candidats per posar-se en la pell del trio de joves mags. La nova sèrie està produïda per la plataforma HBO Max i mostra també el canvi de tendència en un quart de segle: del boom de la pantalla gran del 2001 es passa ara a un altre previsible boom, però, en suport digital i pantalla domèstica. Els tres personatges entraran a l'escola de màgia Hogwarts, després que hi siguin admesos, tal com marca la trama de la saga de J. K. Rowling que HBO Max assegura que s'ha respectat fidelment de l'original, cosa que està garantida tenint en compte el control dels drets i les versions que sempre ha exercit sobre la representació de l'autora. Els productors executius de la nova sèrie, Francesca Gardiner i Mark Mylon, juntament amb la mateixa J.K. Rowling, remarquen... [+ informació]

La literatura i la música convertides en teatre

Jordi Folck. La literatura i la música convertides en teatre. «Biblioteca Jordi Folck de Dramatúrgies»: «La Biblioteca del senyor Seguín», «Salvat-Papasseit i els nens de la meva escala», «Soc Àngel Guimerà» i «L'Aventura de llegir». Coedició d'Hola Creador (Creativitat - Cultura - Educació) i Veus Públiques. Reus - Barcelona, 2024-2025. A partir de 10 anys [+ crítica]

El Festival Món Llibre arriba al vintè aniversari amb una reformulació i una nova orientació sota la direcció d'Anna Juan Cantavella i Piu Martínez i una edició que té com a eix temàtic la literatura i el joc

La vintena edició del Festival Món Llibre té lloc del 23 al 25 de maig al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), a la plaça Joan Coromines i a la Biblioteca Gabriel García Márquez. S'incorpora per primera vegada un eix temàtic de cada edició que en aquesta primera ocasió és al voltant de la literatura i el joc. Aquest esdeveniment que s'ha consolidat entre les famílies i els infants per fomentar l'interès pel llibre i la lectura, organitzat per l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) es presenta aquest 2025 amb la novetat de la direcció compartida per Anna Juan Cantavella (Doctora en Antropologia Social i Cultural i Màster en Llibres i literatura infantil) i Pius Martínez (Tècnica Diplomada en Biblioteconomia i Documentació i Màster en edició), les dues autores de diversos assajos sobre la didàctica de la lectura en els lectors infants i joves. Amb aquesta nova etapa, el Festival Món Llibre 2025... [+ informació]

L'actriu, pallassa i directora teatral Olga Colomer Falguera guanya el II Premi de Poesia per a Infants Rosa Sensat amb el recull «Gangues de ganxet» que publica l'Editorial Kalandraka en suport d'àlbum il·lustrat

La segona edició del Premi de Poesia per a Infants Rosa Sensat, que convoquen l’Associació de Mestres Rosa Sensat i l’Editorial Kalandraka, organitzat pel grup transVersant la poesia, ha estat atorgat al recull «Gangues de ganxet» de l'autora Olga Colomer Falguera (Terrassa, 1966). L'autora, que ha estudiat Art Dramàtic a l'Institut del Teatre del Vallès, és actriu i directora teatral. Va treballar a la sèrie «Plats bruts» de TV3 i va fer gira per Catalunya i Europa amb l'obra «Excuses», de Joel Joan i Jordi Sànchez, entre altres peces dramàtiques. Amb el paper de Pau Polida ha fet actuacions en biblioteques, centres cívics i festivals de teatre. Amb el conte «Gangues de ganxet», entra en el món de la literatura per a infants amb un recull poètic que l'Editorial Kalandraka publica pròximament en suport àlbum il·lustrat... [+ informació]

La il·lustradora Maria Jaiduk guanya el 15è Premi Internacional d'ill·lustració Bologna Children’s Book Fair-Fundación SM

La jove il·lustradora ucraïnesa Maria Jaiduk (Kherson, Ucraïna, 2006) ha obtingut el 15è Premi Internacional d'ill·lustració Bologna Children’s Book Fair-Fundación SM amb el projecte d'un àlbum que SM publica. El premi té una dotació de 15.000 euros i s'atorga en el marc de la Fira de Bolonya. El jurat d'aquesta edició ha estat integrat per Joëlle Jolivet, il·lustradora francesa; Kiyoko Matsuoka, director del Museu d'Art d'Itabashi (Tòquio); i Mario Dequel, responsable de Disseny de l'Editorial SM. Segons aquest jurat, Maria Jaiduk narra mitjançant la il·lustració una història d'una manera clara i descriptirca i utilitza la llum com un element clau. La història del seu àlbum expressa una crítica social i una sensibilitat davant el canvi climàtic i l'ecologia amb una reflexió sobre el consum de la societat actual... [+ informació]

Les escriptores Ledicia Costas i Marina Aguirre guanyen els Premis SM El Barco de Vapor i Gran Angular amb dues novel·les que aprofundeixen en l'interior dels infants i adolescents i la seva complexitat

L'escriptora Ledicia Costas (Vigo, 1979) ha obtingut el Premi SM El Barco de Valor en llengua espanyola amb la novel·la «Feriópolis», una obra de gènere fantàstic que dóna eu al món interior dels infants amb tota la seva complexitat i oferint-los un suport com a refugi. Segons l'autora és el viatge en una muntanya russa que va des la inquietud fins a l'esperança passant per un camí ple d'emocions i personatges inoblidables. L'altre premi de l'edició del 2025 és el SM Gran Angular que ha obtingut l'escriptora Marina Aguirre (Burgos, 1990) amb la novel·la «Hoy honramos a los vivos», que en paraules de l'autora convida a fer un viatge d'autoconeixement des de la mort a l'esperança amb una veu que connecti amb els adolescents actuals. Els Premis SM tenen una dotació... [+ informació]

L'escriptora francesa Marion Brunet guanya l'Astrid Lindgren Memorial Award de literatura per a infants i joves que atorga el govern suec parel·lelament al Nobel de Literatura

L'escriptora francesa Marion Brunet (Vaucluse, Avinyó, 1976) ha estat la distingida amb el prestigiós Astrid Lindgren Memorial Award que atorga el govern suec anualment des del 2002 i que s'ha posicionat com el Nobel de Literatura Infantil i Juvenil pel seu origen suec i per la dotació més important del sector, 5 milions de corones sueques (uns 540.000 euros). La seva obra, destinada principalment als lectors joves, abasta qüestions com per exemple la reproducció assistida i l'homofóbia (el seu debut amb la novel·la «Frangine») i altres novel·les en les quals sempre aprofundeix en problemes socials propis dels adolescents. Durant la seva trajectòria, Marion Brunet ha guanyat més de trenta premis, entre els quals l'UNICEF Prize for Youth Literature, als quals cal afegir ara l'Astrid Lindgren. L'autora, abans de dedicar-se professionalment a l'escriptura, va treballar com a educadora en una llar d'acollida d'infants i després en un hospital de dia per a adolescents. No és estrany, doncs, que d'aquestes experiències hagi extret moltes de les històries literàries. Entre les seves obres més recents publicades en català hi ha «Sense fe ni llei» (Fanbooks) i «L'estiu circular» (Club Editor)... [+ informació]

L'escriptora catalana Maite Carranza i la il·lustradora basca Elena Odriozola, candidates al Premi Hans Christian Andersen 2026 entre 78 candidatures presentades per 44 països

El premi, que s'atorga des del 1956, té un caràcter bianual i es decideix a partir de les candidatures que presenten les diverses literatures, entre les quals la catalana sota el paraigua de la candidatura oficial de l'Estat espanyol. Per a l'edició del 2026, entre 78 candidatures de 44 països, s'hi presenten com a candidates l'escriptora catalana Maite Carranza (Barcelona, 1958) i la il·lustradora basca Elena Odriozola (Sant Sebastià, 1967). Les dues tenen una àmpia i reconeguda trajectòria en els seus àmbits respectius i, en el cas de Maite Carranza, és una de les escriptores catalanes per a infants i joves amb major nombre d'obres traduïdes a altres llengües. L'International Board on Books for Young People (IBBY) ha fet públiques les candidatures dels 44 països coincidint amb la Fira del Llibre de Bolonya. El veredicte del premi, atorgat per un jurat internacional, tindrà lloc a principis del 2026... [+ informació]

L'IBBY dels Països Baixos protagonitza el missatge i el cartell del Dia Internacional del Llibre Infantil que té lloc el 2 d'abril per commemorar el naixement de Hans Christian Andersen

La secció dels Països Baixos de l'International Board on Books for Young People (IBBY) protagonitza aquest 2025 el missatge i el cartell del Dia Internacional del Llibre Infantil que commemora la data del naixement de Hans Christian Andersen (Odense, Dinamarca, 2 abril 1805 - Østerbro, Dinamarca, 1875), coincidint amb el 220è aniversari del naixement i el 150è aiversari de la seva mort. Una efemèride rodona en tots sentits que recorda qui va ser un dels màxims creadors i divulgadors de la rondallística europea del segle XIX. L'IBBY, organització fundada el 1953 per la periodista alemanya Jella Lepman, manté la seva funció de construir ponts entre els infants i les diverses cultures a través de la literatura. El Dia Internacional del Llibre Infantil té lloc des del 1967 arreu del món i cada any una secció de les que integren aquest organisme (A Catalunya el representa l'IBBYCat, antigament ClijCat o Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil) té l'oportunitat de ser la protagonista del missatge i el cartell... [+ informació]

Beatriz Giménez de Ory i David Lozano guanyen els Premis Edebé 2025 amb dues novel·les que fan un homenatge al Quixot i s'endinsen en la Intel·ligència Artificial

L'escriptora Beatriz Giménez de Ory (Madrid, 1972) ha obtingut el premi Edebé 2025 en la modalitat infantil amb la novel·la «Tres niños tristes y medio unicorno», que vol ser un homenatge al Quixot a través d'una colla que busca el seu lloc al món. La novel·la, que representa el debut de l'autora en el segell Edebé, tracta amb humor i fantasia l'autodescoberta i la força de l'amistat. El premi està dotat amb 25.000 euros i ha estat deciit per un jurat integrat per Teresa Colomer, Antonio G. Iturbe, Ángeles González Sinde, Roberto Santiago, Elena Valencia i Vicenç Villatoro. D'altra banda, l'escriptor David Lozano (Saragossa, 1974), ha obtingut el Premi Edebé en la modalitat juvenil —que ja havia obtingut també el 2018—, ara amb l'obra «Cacería», que s'endinsa en el futurisme de la Intel·ligència Artificial i la capacitat de l'ésser humà per crear universos nous tot i dependre cada veada més de la tecnologia. La dotació del premi juvenil és de 30.000 euros i el jurat l'han integrat per Xavier Brines, Paula Jarrín, Óscar López, Rosa Navarro Durán, Care Santos i Elisenda Vergés-Bo. Els Premis Edebé han arribat a la 33a edició i es mantenen amb la dotació més important aquí en l'àmbit per a infants i joves. Segons l'editorial, en aquesta edició s'han presentat 209 originals en les dues modalitats, 166 en espanyol, 33 en català, 10 en gallec i 4 en basc. Els Premis Edebé han estat traduït fins ara a 22 llengües i tenen presència en 25 països... [+ informació]

La trama d'una crisi personal d'un jove que viu el suïcidi d'un company escrita per l'autor Jose López guanya el Premi Carlemany 2025 de Foment de la Lectura

L'escriptor i traductor Jose López (Sabadell, Vallès Occidental, 1988) ha guanyat el Premi Carlemany de Foment de la Lectura 2025 amb la novel·la «Abans no s'apagui», una història que relata la història d'un jove que viu el suïcidi d'un company. El protagonista decideix marxar de viatge per Europa per trobar respostes davant la pèrdua del seu amic. L'experiència el porta a treballar en hostels, a fer d'au-pair i a conèixer persones que li canviaran la manera d'entendre el món i d'enfrontar-se als dubtes existencials. La novel·la la publica l'Editorial Columna el mes de maig. El Premi Carlemany l'atorguen el Grup 62 i el Govern d'Andorra. En les primeres edicions tenia una dotació de 42.000 €, que posteriorment va baixar a 10.000 € i que actualment s'ha situat en 8.500 €, una reculada significtiva tenint en compte el potencial dels dos convocants. L'autor José López és llicenciat en Filosofa i, en certa manera com el seu protagonissta, ha treballat en hostels, granges, botigues i d'au-pair, tot i que també ha pogut dedicar-se a la feina editorial i la traducció... [+ informació]

La jove Helena Moreno Padilla guanya el XX Premi Jordi Sierra i Fabra per a Joves amb una novel·la de gènere fantàstic ambientada en un univers ple d'ésser mitològics

La jove escriptora Helena Moreno Padilla (Almeria, 2008) ha guanyat el Premi Jordi Sierra i Fabra que convoca la Fundació de l'autor en la seva vintena edició amb la novel·la «Más allá de la muralla», una història d'aventures de gènere fantàstic ambientada en un poblat d'éssers mitològics. Sunny és un els que viu en una ciutat emmurallada. Quan la muralla pateix un atemptat i roben l'espasa de la guardiana de la ciutat, Sunny i un amic ferrer intenten recuperar-la amb un seguit d'aventures. La novel·la la publica SM i el jurat ha estat integrat per Berta Márquez, Elena O'Callaghan, África Vázquez i Pep Duran i Arturo Padilla. D'aquesta edició han estat finalistes els joves autors Júlia Córcoles (Múrcia), Marcos Carrizo (Saragossa) i Rosa María Berrocal (Madrid), tots tres habituals en anteriors edicions com a finalistes... [+ informació]

L'estrenyecaps de la Intel·ligència Artificial

Suplement Cornabou núm. 29. «L'estrenyecaps de la Intel·ligència Artificial». Els carrers plens de fang. Miquel Obiols (In memoriam). Cornabou: 25 anys en xarxa. Faristol: 40 anys i 100 números. D'Alícia a Jules Verne. Novetats literàries. Llibre i àlbum il·lustrat. Autors catalans. Traduccions. L'aparador. Els suplements de Cornabou [+ informació]

Un àlbum sobre el veïnatge de barri de la dibuixant Lali Miró amb el títol «El 37 del carrer Major» guanya el 43è Premi Destino Apel·les Mestres 2025

El veterà premi Destino Apel·les Mestres, que arriba a la 43a edició, ha escollit com a guanyadora de l'edició del 2025 la dibuixant Lali Miró Batlle, establerta al barri de Sants de Barcelona. El premi està dotat amb 4.500 euros i la publicació corresponent. El jurat ha estat integrat per David Sierra, Paula Jarrín, Pedro Mañas, Albert Arrayás i Anna Casals. «El 37 del carrer Major» és un conte que convida els lectors a convertir-se en uns veïns més del carrer per on camina el protagonista, el Nel. Un conte que tracta temes com la solidaritat veïnal, les relacions entre diverses generacions i la soledat. Lali Miró Batlle va estudiar il·lustració a l’Escola de la Dona i més tard a l’École Duperré, a París. Des del 2021 es dedica professionalment a la il·lustració. Ha publicat àlbum com «El contagi» (premi Vila de Térmens 2023) i «A la recerca del mico perdut», de l'escriptor Oriol Canosa. Arran d'una residència creativa a Faberllull, a Olot, organitzada per l’Institut Ramon Llull, va treballar en un àlbum il·lustrat per a l’editorial eslovena Zalozba Hart, de l'escriptora Barbara Hanus... [+ informació]

El pòdcast de ficció «RadioContes» s'amplia amb el suport de vídeopòdcast adreçat especialment als infants sords amb una proposta pionera de narració oral i Llengua de Signes Catalana

La plataforma «RadioContes» és la primera app de pòdcasts de ficció narrativa per a infants de parla catalana. Ara amplia les seves opcions amb l'estrena del primer pòdcast dissenyat especialment per a infants sords. La iniciativa compta amb la col·laboració de la cooperativa Laifari, institució que impulsa el coneixement de la Llengua de Signes Catalana (LSC). RadioContes, que ja té una audiència consolidada, segons els seus responsables, amb més de 9.000 escoltes mensuals, fa aquest pas per incloure la comunitat d'infants sords amb el suport de videopòdcasts on els usuaris poden veure una persona signant, sense altres imatges que desviïn la seva atenció de la narració, perquè es concentrin en el conte i estimulin la imaginació. Els contes de «La Dragoneta Papaxut», els més escoltats a la plataforma convencional pels infants a partir de 3 anys, és la primera sèrie escollida per obrir aquest nou canal en versió de videopòdcast per a sords. S'ha elaborat de cap i de nou pensant en les característiques d'aquesta comunitat. S'han suprimt segons quins elements innecessaris i s'hi han incorporat elements propis de la Llengua de Signes Catalana, sempre amb una narradora a la pantalla. La plataforma digital RadioContes compta amb un equip que lidera l'actriu i comunicadora Marta Catalan, amb més de quinze anys d'experiència en l'àmbit de la narració, a més del compositor i enginyer de so Albert Nardi, i la periodista i educadora especialitzada en pedagogia de la diversitat, Ruth Mañero. El catàleg de «RadioContes» inclou diversos audiocontes i audiosèries d'accés lliure... [+ informació]

La recent mort de l'escriptor i activista Ricard Lobo als 88 anys recorda la seva faceta més amagada destinada a la literatura per a infants i joves

Ricard Lobo i Gil (Barcelona, 1936) ha mort el 3 de gener de 2025, als 88 anys. Exmonjo del Monestir de Monserrat i de Sant Miquel de Cuixà, als anys setanta del segle passat va participar amb Lluís Maria Xirinacs en la Comissió de Serveis de les Comunitats Critianes de Base. Va formar part de la plataforma de constitució de l'Assemblea de Catalunya. Un cop va abandonar l'orde benedictí, va estar en contacte amb el president Josep Tarradellas a Saint Martin le Beau, que el va nomenar membre de l'Organisme Consultiu de la Presidència de la Generalitat de Catalunya. Això va fer que el 1978, un cop restablerta la Generalitat, el president Tarradellas el nomenés director del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), ratificat després pel president Jordi Pujol, càrrec que va exercir fins al 2006. Ricard Lobo i Gil, assagista amb diverses publicacions, va dedicar una part de la seva obra creativa a la literatura per a infants i joves, primer amb tres títols de la col·lecció Petita Història, de l'Editorial Mediterrània, il·lustrada per Pilarín Bayés: Ramon Llull, Arnau de Vilanova i Vila de Llívia. També va publicar una novel·la per a joves, «Elisenda, escriu-me!», el 1986, escrita a quatre mans amb Josep Maria Puigjaner, en aquest cas a la col·lecció L'Odissea, de l'Editorial Empúries... [+ informació]

L'escriptor Vicent Sanhermelando guanya el III Premi de Narrativa Juvenil de Picassent amb una novel·la que reflexiona sobre les ferides que deixa l'assetjament masclista

La novel·la «L'any de la rata», de l'escriptor Vicent Sanhermelando (Alboraia, Horta Nord, País Valencià, 1957), ha estat la guanyadora de la tercera edició del Premi de Narrativa Juvenil Ciutat de Picassent, organitzat conjuntament per Andana Editorial i l'Ajuntament de Picassent. L'obra és una història que reflexiona sobre les ferides i cicatrius que deixa l'assetjament masclista i ha estat escollida entre trenta-un originals presentats al premi, que té una dotació de 6.000 euros i el publica Andana Editorial... [+ informació]

Els Premis Ciutat d'Alzira premien les obres de Maria Vázquez Carlos, Alícia Toledo, Anna Mongay i Sheila Blázquez

En una edició especial amb el record dels aiguats que han assotat el País Valencià, els Premis Ciutat d'Alzira 2024 en l'àmbit de la literatura per a infants i joves ha guardonat les obres de Maria Vázquez Carlos amb la novel·la per a joves «Crit ofegat»; la d'Alícia Toledo de narrativa per a infants, «Es lloguen cervells»; i l'àlbum il·lustrat «La filla» d'Anna Mongay i Sheila Blázquez amb el premi Enric Solbes... [+ informació]

L'escriptor sabadellenc Joan Berlanga Sarraseca debuta amb el premi per a infants Josep Maria Folch i Torres i l'escriptora andorrana Mariona Bessa guanya el premi Joaquim Ruyra de novel·la per a joves

Amb la novel·la per a infants «L’extraordinària vida d’un gos a les últimes», Joan Berlanga Sarraseca (Sabadell, 1972) ha debutat en literatura amb el 62è premi Folch i Torres. Una història amb humor sobre el final de la vida d’un gos mestís que no té pedigrí, però moltes aventures per explicar. L'autor, que exerceix de professor, la presència del gos permet entrar en els records de la família que l'acull com a mascota. La vida i la mort planen en el rerefons de la novel·la. El premi Folch i Torres està dotat amb 4.000 euros i el publica La Galera el febrer del 2025. L'escriptora Mariona Bessa (Escaldes-Engordany, 1994) ha obtingut el premi de novel·la per a joves Joaquim Ruyra amb una història de gènere distòpic que s'ambienta en una societat diferent però que és igualment reconeixible. Una colònia d'humans viuen confinats sota terra i desitja poder tornar a la superfície. L'autora, que es dedica a la biologia professionalment, afegeix un miisatge sublim en el seu relat per un món millor embolcallatd'un registre que ella anomena de ciència-ficció climàtic. El premi té una dotació de 6.000 euros i el publica el segell Elastic Books d'Abacus Futur... [+ informació]

Mor als 82 anys l'escriptor Joan Pla Villar, un dels autors clàssics i més prolífics de la narrativa per a joves del País Valencià

L'escriptor Joan Pla Villar (Artana, La Plana Baixa, País Valencià, 1942 - Borriana, La Plana Baixa, País Valencià, 8 desembre 2024), és considerat un dels clàssics i més prolífics de la narrativa per a joves del País Valencià. Va ser guanyador de diversos premis literaris d'aquest àmbit com l'Enric Valor, el Vicent Silvestre o el Bancaixa. Es manté com un “longseller” la seva novel·la «Mor una vida, es trenca un amor», del 1981, actualment reeditada a Edicions Bromera, de la qual el 1998 va publicar una segona part amb el títol «Només la mar ens parlarà d’amor». Joan Pla, que és considerat fill adoptiu de Borriana on ha viscut gairebé sempre i on ha mort, va exercir de professor després d'iniciar estudis d'Econòmiques i abans de dedicar-se a la literatura amb més de cinquanta obres publicades, majoritàriament per a lectors joves... [+ informació]

La campanya «Fas 6 anys. Tria un llibre» ha estat seguida per 39.821 infants que han escollit en un 73% edicions en català

La diversitat de títols que s'han bescanviat amb el val de regal per a les famílies amb infants que han fet 6 anys aquest 2024 arriba a 7.000 títols pertanyents a 385 segells editorials. Els infants que han bescanviat el val per un llibre (valorat en 13€) han estat 39.821 que representen el 57,6% del cens total de 69.101 infants d'aquesta edat. Hi han participat 535 llibreries. El 73% dels llibres escollits pels infants que han participat en la campanya han estat en català... [+ informació]

Un article de Josep Camps sobre el teatre de Josep Maria Benet i Jornet publicat a la revista Estudis Romànics i un recull d'articles de Sebastià Bennasar publicats a Vilaweb guanyen ex aequo el XXIII premi Aurora Díaz-Plaja d'articles d'anàlisi o estudi sobre la literatura per a infants i joves

En aquesta edició, el jurat integrat per Anna Herráez, Pere Martí i Bertran, Maria Carme Roca i Miquel Rayó, ha optat per repartir el guardó ex aequo entre dues tendències diferents. Per una banda, un article d'estudi sobre el teatre per a infants i joves de Josep Maria Benet i Jornet, publicat per Josep Camps i Arbós (Calella, Maresme, 1963) a la revista Estudis Romànics, edició anual de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (volum 45, 2023, p. 7-26) i, per l'altra, a un recull d'articles de Sebastià Bennasar (Palma, Illes, 1976) publicats al diaria digital Vilaweb durant el 2023, principalment per l'article «La Mitologia dels Països Catalans», de Daniel Rangil i Laia Baldevey, i per altres articles com un sobre lectures d'obres clàssiques de literatura catalana per a infants i joves. El Premi Aurora Díaz-Plaja, de caràcter honorífic i sense dotació econòmica, el convoca l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i es va crear a partir dels primers Congressos de Literatura Infantil i Juvenil, primer amb el suport de la desapareguda Caixa Penedès, suport que amb la fusió bancària ja no es va renovar... [+ informació]

La literatura catalana perd l'escriptor i guionista Miquel Obiols als 79 anys, un dels autors més renovadors de la literatura per a infants i joves de l'últim quart de segle XX

L'activitat creativa de Miquel Obiols (Roda de Ter, Osona, 1945) es va moure entre el guionatge de programes de televisió per a infants com «Terra d'escudella» (1976-1979), «Quitxalla» (1980-1981); «La cucafera» (1981), «Planeta imaginari» (1983-1985) o «Pinnic» (1992-1994), tots emesos per TVE i pels quals va rebre un premi Ondas i el Premi Ciutat de Barcelona. També va fer el guió de la pel·lícula «Iris TV», el 2003, coproduïda per TV3 i Diagonaltv, amb qui també va adaptar «Miquel Bauçà, poeta invisible», el 2006. La seva obra en literatura per a infants i joves, potser menys popular, va ser remarcablement renovadora del sector durant l'últim quart de segle XX i inicis del segle XXI. Abans de guanyar el Premi Folch i Torres l'any 1981 per «Habitants de Bubo-Bubo, Miquel Obiols ja havia publicat alguns títols que trencaven amb el que es considerava idoni per a infants en aquell moment. Entre aquests títols hi ha el primer «Ai, Filomena, Filomena! i altres contes», publicat a l'Editorial Joventut, el 1977, premi Serra d'Or el 1978 i recuperat per l'Editorial Kalandraka el 2012, i dos dels seus també primers llibres renovadors, «Tatrebill en contes uns» i «El misteri de Buster Keaton», a l'antiga i desapareguda col·lecció en cartoné La Xarxa, de Publicacions de l'Abadia de Monserrat, el 1980. I també títols com «El tigre de Mary Plexigàs», el 1987, a Editorial Laia (recuperat per l'Editorial Columna el 1997), premi Joaquim Ruyra 1986; o «77 Histèries», el 1990, i «He tornat a jugar amb la mare i se m'ha espatllat», el 2010, els dos a la col·lecció El Vaixell de Vapor, d'Editorial Cruïlla. L'escriptor i guionista Miquel Obiols (Roda de Ter, Osona, 1945), gran seguidor del cinema i les arts plàstiques —se'l podia veure sovint en sessions de cinema als Cinemes Verdi o en alguna de les exposicions d'art—, va incloure sempre en les seves obres [vegeu-ne algunes crítiques a «La Saloquia»] aquesta influència a través del grafisme, els cal·ligrames, les onomatopeies —molt presents en la seva narrativa— i sempre amb un to poètic que l'acostava també a la narrativa poètica de Joan Brossa. Amb l'àlbum «El quadre més bonic del món», publicat per Kalandraka el 2001, amb il·lustracions de Roger Olmos, es va endinsar en el món del pintor Joan Miró i amb «Llibre de les M'Alícies», el 2009, a Kalandraka, amb il·lustracions de Miquel Calatayud, va fer una incursió en el clàssic d'«Alícia al País de les Meravelles». Algunes de les seves obres van arribar també al teatre: la companyia Dagoll Dagom va adaptar el seu conte «A l'inrevés» per a l'espectale «Nit de Sant Joan»; «El misteri de Buster Keaton» es va representar el 1981 al Teatre Romea, en el cicle de teatre infantil, i posteriorment, el 2010, a l'antic Artèria Paral·lel (després BARTS i ara Paral·lel 62); «El tigre de Mary Plexiglàs» es a representar al Teatre Tantarantana el 1991; i de l'àlbum sobre Joan Miró, en va fer una adaptació la companyia El Tlakuache per representar-la a Guadalajara (Mèxic), el 2004. Miquel Obiols deixa un llegat eclèctic, molt personal i singular, segurament que mirat amb una certa reticència en el seu moment pel sector, però encara avui completament contemporani i sense data de caducitat... [+ informació]

L'efecte «Mar i cel» va més enllà de l'èxit apoteòsic del Teatre Victòria i arriba a l'alumnat del Conservatori Professional de Dansa de l'Institut del Teatre amb un treball pedagògic transversal

L’alumnat de 1r i 2n curs de batxillerat del Conservatori Professional de Dansa (CPD) de l'Institut del Teatre estan treballant des de diferents assignatures el musical «Mar i cel», de Dagoll Dagom, que s'està representant en el cinquantenari de la companyia amb una èxit apoteòsic al Teatre Victòria on el musical va néixer el 1988. El pla pedagògic de «Mar i cel» s’ha plantejat de manera transversal a través de les assignatures d’Arts escèniques, Llengua i literatura catalanes i Anàlisi musical. Des de l’àmbit de les arts escèniques s’ha incidit en el context històric del musical. També s’ha treballat l’escenografia i el disseny de vestuari, creacions de qui en el seu moment van ser docents de l’Escola Superior d’Art Dramàtic (ESAD), Montse Amenós i Isidre Prunés. En el marc de l’assignatura de Llengua i literatura catalanes s’ha analitzat el context històric i literari del Romanticisme i la Renaixença, així com la figura d’Àngel Guimerà. A més, l’alumnat ha fet la lectura de l’obra original en què es basa el musical, un text i adaptació de Xavier Bru de Sala. D’altra banda, aspectes com l’estructura musical, la melodia, el ritme, l’harmonia, la dinàmica i el timbre de l’espectacle s’han treballat des de l’assignatura d’Anàlisi musical. El treball a l’aula s’ha complementat amb la visita a l’Institut del Teatre... [+ informació]

Fantasia, màgia i aventures en els premis Vaixell de Vapor i Gran Angular 2024 que l'Editorial Cruïlla ha atorgat als escriptors Montserrat Feliu i Jordi Ortiz

El 40è premi Vaixell de Vapor de novel·la per a infants, que coincideix amb el quarantè aniversari de la fundació de l'Editorial Cruïlla, ha estat atorgat en aquesta edició a l'escriptora Montserrat Feliu per «Els pergamins del Castell de Bellparlar», un relat de caire fantàstic amb ingredients com la màgia i les aventures amb aires de contes de fades. Montserrat Feliu i Maspons (Barcelona, 1965), mestra de formació, ha publicat divrsos contes a la revista Cavall Fort. El segon premi de l'edició, el Gran Angular per a joves, que compleix la 34a edició, ha estat per a l'escriptor Jordi Ortiz amb la novel·la «Propietat imperial», una història situada al segle XIV amb un protagonista adolescent de catorze anys que un dia convoquen a Palau per ordre directa del rei per acompanyar un capità del seu exèrcit en una missió secrta i perillosa. L'autor ha obtingut fins ara diversos premis i ha publicat una vintena d'obres. Cadascun dels premis té una dotació d'11.000 euros i la publicació en les respectives col·leccions de l'editorial... [+ informació]

La campanya «Fas 6 anys. Tria un llibre» arriba aquest 2024 a 69.000 infants catalans, 3.492 infants menys que l'any passat que es va tancar amb 43.134 targetes de 13 euros bescanviats

La campanya d'aquesta novena edició compta amb la participació, fins ara, de 510 llibreries catalanes i té lloc entre el 15 d’octubre i el 30 de novembre del 2024. La iniciativa vol estimular la creació d’hàbits de lectura entre els infants de 6 anys i té com a principal objectiu que els infants descobreixin les llibreries acompanyats d'un adult, descobreixin les llibreries i aprenguin a donar valor als llibres en començar la seva pròpia biblioteca personal. «Fas 6 anys. Tria un llibre» és una campanya del Gremi de Llibreters de Catalunya que compta amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a través de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC). Els 69.000 infants que aquest any 2024 fan 6 anys reben a casa una targeta que els convida a anar a la llibreria que vulguin. Allà poden bescanviar la targeta pel llibre adequat a la seva edat que més els agradi, sempre amb l’assessorament dels professionals de la llibreria i d’acord amb els seus gusts personals. En cas que l’import del llibre triat sigui superior al valor de la targeta (13 euros), la persona que acompanyi l’infant ha d’abonar la diferència. La campanya compta també amb la col·laboració del Departament d’Educació i Formació Professional, amb qui s’ha treballat conjuntament per tornar a oferir la Guia per al professorat. El document conté un recull d’accions vinculades a la campanya, per aprofitar pedagògicament el llibre adquirit pels infants. Per exemple, se suggereix vincular el llibre escollit a les activitats habituals a l’aula fent que els infants portin el llibre a l’escola per poder treballar-lo pedagògicament. En aquesta novena edició, s'ha renovat l'acord amb l'ONCE per adaptar la targeta al sistema braille de lectura i escriptura tàctil per als infants que tinguin aquesta necessitat. L'any 2023, la campanya va arribar a 72.492 infants de 6 anys de tot Catalunya, dels quals 43.134 –un 59,50%— van bescanviar la seva targeta. Segons dades del Gremi de Llibreters, el 2023 es van vendre exemplars de 7.091 títols de 424 editorials, el 73% per cent dels quals, en català... [+ informació]

L'Editorial Kalandraka es desvincula del Premi Internacional Ciutat d'Oriola de poesia per a infants després que el govern municipal hagi rebutjat la petició d'anul·lació dels judicis franquistes al poeta Miguel Hernández

La petició havia estat feta al govern municipal d'Oriola, format pel Partit Popular i Vox, des de la família de Miguel Hernández perquè s'anul·lessin els sumaris que van condemnar a mort el poeta, nascut a la localitat el 1910 i mort de tuberculosi a Alacant el 1942, després que li fos commutada la pena per trenta anys de presó, dels quals només en va patir tres abans de la seva mort. A causa que el Ple de la Corporació municipal d'Oriola va negar adherir-se a la petició, que sí que ha aprovat el govern espanyol, l'Editoral Kalandraka, que ha col·laborat en la convocatòria del Premi Internacional Ciutat d'Oriola durant setze anys, ha decidit que no es donen les condicions per continuar mantenint aquesta col·laboració amb l'Ajuntament per respecte a la memòria del poeta. Des del 2008, l'Editorial Kalandraka ha participat en la convocatòria d'aquest premi, organitzat per la Regidoria d'Educació de l'Ajuntament, amb la publicació de les obres guanyadores. El Premi, que té una dotació de 5.000 euros, a més de l'edició, té pendent el veredicte d'aquest 2024. La retirada de Kalandraka deixa en la incertesa la seva continuïtat [+ informació]

La versio cinematogràfica de la novel·la per a joves «Wolfgang (extraordinari)» de Laia Aguilar ja està a punt per estrenar-se ben aviat sota la direcció de Javier Ruiz després del rodatge a París i Barcelona

La novel·la «Wolfgang (extraordinari)», de Laia Aguilar (Barcelona, 1976), ja ha ultimat el rodatge de la versió cinematogràfica, que s'ha fet entre París i Barcelona, dirigida pel cineasta Javier Ruiz Caldera (Viladecans, Baix Llobregat, 1976) amb coproducció de Nostromo Pictures, Lo Vi Films, Telecinco Cinema i 3Cat (Televisió de Catalunya). La novel·la original té un protagonista de 13 anys amb un alt coeficient —inicialment l'autora n'hi havia adjudicat només 11 però el fons de la trama va aconsellar a l'hora de l'edició augmentar-ne la maduresa— que viu uns canvis en el si de la família amb la pèrdua de la mare i l'entrada d'una nova mare, a més de descobrir alguns secrets guardats per l'àvia zelosament. La versió cinematogràfica s'ha adaptat novament als 11 anys amb el jove actor Jordi Catalan, escollit en un càsting on van participar més de 700 candidats. El títol té una relació, esclar, no només amb el sobrenom del protagonista sinó amb una presència musical centrada en Wolfgang Amadeus Mozart i la ciutat de Viena on va viure i morir el compositor després de néixer a Salzburg. La versió cinematogràfica compta amb un repartiment, entre altres, dels intèrprets Nausicaa Bonnín, Anna Castillo, Jordi Catalan, Miki Esparbé, Àngels Gonyalons i Berto Romero. El guió ha anat a càrrec de la mateixa autora, Laia Aguilar, conjuntament amb Carmen Marfà, Yago Alonso i Valentina Viso. La banda sonora és una creació de Clara Peya. La novel·la es va publicar l'any 2017 a l'Editorial Columna després de guanyar el Premi Carlemany per al Foment de la Lectura del 2016 i el Premi Atrapallibres de l'any següent, i té una seqüela publicada amb el títol «Wolfgang, el secret del pare».... [+ informació]

Els il·lustradors catalans Hiurma Delgado, Ferran Orta i Alexandre Fernández han estat seleccionats entre 45 de tot el món per formar part del Catàleg Iberoamèrica Il·lustra 2024 que convoca la Fundació SM

Els il·lustradors catalans Hiurma Delgado, Ferran Orta i Alexandre Fernández han estat seleccionats, entre 45 dibuixants de tot el món, per formar part del Catàleg Iberoamèrica Ilustra 2024 que convoca la Fundació SM. S'afegeixen així al Premi atorgat, fa uns dies, a la guanyadora de la mateixa edició, la mexicana Martha Elena Saint Martin Luengas, i que es lliurarà a la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara l'1 de desembre on s'exposaran els treballs seleccionats. En aquesta edició, han participat 653 il·lustradors procedents de 17 països d'Iberoamèrica, com l'Argentina, el Brasil, Colòmbia, Cuba, Espanya, Xile, Mèxic, Perú, Portugal o Uruguay. Pel que fa als tres seleccionants catalans, Hiurma Delgado, badalonina establerta a Barcelona, va estudiar a l'Escola Massana i Cifo L'Hospitalet i ha treballat per a diferents editorials a més de fer encàrrecs de campanyes institucionals o comercials; Ferran Orta, nascut a Riba-roja d'Ebre i format a l'Escola d'Art i Disseny de Tarragona i a l'Escola de la Dona de Barcelona, ha treballat sobretot en l'àmbit de l'àlbum il·lustrat, la novel·la per a infants i joves i el llibre de text, a més de dedicar-se també a la pintura; Alexandre Fernández, nascut a Sabadell, va estudiar Gráfica Publicitària a l'escolla Illa de Sabadell i a l'EASD de Vitòria-Gasteiz, ciutat on està establert actualment, i ha treballat també sobretot en el camp editorial de llibres per a infants i joves... [+ informació]

La dibuixant Pilarín Bayés ha il·lustrat un mural efímer d'art urbà de NN Wallery de 60 metres de llargada en un mur d'un solar del barri de Sant Gervasi de Barcelona que acollirà d'aquí a dos anys una residència de gent gran

Pilarín Bayés ha presentat la seva obra de carrer que és la primera que fa amb caràcter efímer. Ha transformat els 60 metres de llargada del mur de protecció d'un solar en edificació en una gran obra d'art urbà a l'aire lliure. Ubicada al carrer dels Madrazo, núm. 79 de Barcelona, l’obra pertany al projecte NN Wallery, iniciativa pionera d'art urbà de la promotora de construcció Núñez i Navarro. En els 200 metres quadrats que ocupa el mural, Pilarín Bayés ha dibuixat escenes quotidianes on els avis i àvies interactuen, ressaltant el protagonisme de la gent gran en la vida de les famílies, interrelacionada amb els avis i els infants. La veterana dibuixant fa així un homenatge a les persones grans. La seva obra queda exposada en un vinil sobre el mur de protecció del solar. NNWallery és la trentena obra de carrer que fa amb aquesta proposta de Pilarín Bayés que ha assumit el nou repte de fer una obra de grans dimensions que, un cop acabada la residència, desapareixerà. NN Wallery compta amb la participació d'artistes urbans, grafiters, historietistes i grans il·lustradors del món del còmic, que transformen els murs d'obra en galeries d'art a l'aire lliure, on projecten la seva interpretació de Barcelona amb total llibertat. Aquest projecte es divideix, d'una banda, en murs de construccions, on l'art és efímer, ja que es retiren un cop acabades les obres de la promoció en qüestió... [+ informació]

UN CARAMEL DE MEL I MALSONS

Carles Sala i Vila. Un caramel de mel i malsons. «Els caramels de l'illa de la Mel». Il·lustracions: Marta Montañá. Col·lecció Ala Delta. Editorial Baula. Barcelona, 2024. A partir de 6 anys. (Revista Digital CORNABOU, 17.07.24) [Llegir crítica]

Mor als 60 anys l'escriptor i divulgador científic Marc Boada Ferrer, autor de la sèrie infantil de Max Picard publicada a l'Editorial La Galera

L'escriptor i divulgador científic Marc Boada Ferrer ha mort als 60 anys. Havia nascut a Terrassa el 13 de novembre del 1963. Prolífic divulgador científic, havia dedicat part de la seva activitat a la difusió de la ciència a escoles i instituts, recentment amb la creació del Cau del Científic, al Montseny, on organitzava tallers divulgatius. Marc Boada era autor també de diverses publicacions divulgatives i havia creat la sèrie infantil de Max Picard amb un parell de relats publicats a l'Editorial La Galera («Max Picard i el maleït pèndol de Foucault» i «Max Picard i l’enigma dels dinosaures»), en els quals combinava la divulgació científica amb la ficció literària. Marc Boada va presentar entre el 2008 i el 2011 el programa «Quèquicom» de ciència de la Televisió de Catalunya (TV3 i Canal 33). També havia col·laborat amb La Xarxa Audiovisual Local. Marc Boada havia estudiat delineació industrial i també escultura a l’Escola d’Arts Aplicades de Terrassa, a més d'un postgrau de Museologia i de Comunicació Científica a l'IDEC de la Universitat Pompeu Fabra, però de ben petit va fer experiments científics. Professionalment, va construir telescopis, artefactes interactius per a museus i va participar en col·loquis amb alumnes dels centres educatius... [+ informació]

L'escriptora saragossana Begoña Oro rep la distinció del 28è premi honorífic Cervantes Chico que atorga l'Ajuntament d'Alcalá de Henares a la trajectòria literària

L'escriptora Begoña Oro (Saragossa, 1970) ha estat distingida amb el 28è premi honorífic Cervantes Chico que atorga l'Ajuntament d'Alcalá de Henares a la trajectòria d'un autor o autora de literatura per a infants i joves i la seva repercussió en el camp educatiu. L'autora guardonada té una extensa obra publicada, amb més de 200 titols, i ha guanyat, entre altres, els premis Gran Angular (SM) i Lazarillo. Amb estudis inicials de Dret a la Universitat de Saragossa i es va especialitzar després en Literatura a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i va exercir durant anys d'editora el Grup SM, entre altres responsabilitats editorials del grup. El jurat considera que l'escriptora Begoña Oro representa “un exemple d'esforç i amor per les lletres”, amb la creació de personatges i sèries i amb novel·les juvenils. Moltes de les seves obres es troben traduïdes a diverses llengües, entre les quals, el català. L'edició del Cervantes Chico, en la seva modalitat iberoamericana, ha distingit també l'escriptora paraguaiana Renée Ferrer de Arréllaga (Asunción, Paraguay, 1944), poeta, novel·lista, dramaturga i doctora en Història per la Universidad Nacional d'Asunción... [+ informació]

La novel·la «Tanit» de Núria Albó, que va ser el primer premi El Vaixell de Vapor del 1984, es converteix en una pel·lícula ambientada al Montseny amb guió i direcció de Pep Garrido

Després de 40 anys d'haver guanyat la primera edició del premi El Vaixell de Vapor, d'Editorial Cruïlla, el 1984, la novel·la per a infants i joves «Tanit», de l'escriptora Núria Albó (La Garriga, Vallès Oriental, 1930) ha estat adaptada pel guionista, director i productor Pep Garrido, d'Atiende Films, per convertir-se en una pel·lícula adreçada a tots els públics, ambientada als boscos del Montseny. L'escriptora Núria Albó, que acaba de complir 94 anys, ha estat una de les autores catalanes que ha mantingut viva una novel·la per a infants i joves durant quatre dècades i que veu ara com s'ha revitalitzat amb aquesta adaptació cinematogràfica que s'envolta de l'atmosfera de bruixeria, saviesa i estima de la petita protagonista, Tanit, amb el personatge de la vella Perona, una dona misteriosa que viu sola al bosc i a qui la gent del poble dels voltants atribueix la llegenda de ser una bruixa. La Tanit (que interpreta la jove actriu Dolça Salvans, escollida després d'un càsting exhaustiu fet sobretot a les comarques del Vallès, pròximes al Montseny) és una noia de dotze anys que viu amb els seus pares, que treballen fora de casa, al poble de La Garriga (el mateix poble natal de l'autora) i que té un gos llop, el Xuc. Un dia, el gos s'escapa de casa i la Tanit, que el va a buscar al bosc, troba per atzar la casa de la vella Perona, que és qui ha recollit el Xuc i n'ha tingut, després que aquest s'hagués fet mal. És així com la Tanit enceta una amistat secreta amb la vella Perona que a la llarga li complica la relació que té amb els amics. Al costat de la jove Dolça Salvans, hi ha l'actriu Sílvia Espígul (la mare), l'actor Sergi Caballero (el pare) i l'actriu Isabel Rocatti (la vella Perona). La productora Atiende Films va guanyar l'any passat el premi Talent del Festival de Cinema de Barcelona D'A per la pel·lícula «Un sol radiant», estrenada aquest any, distingida també amb el D'A Film Lab 2022, amb una menció del jurat al Festival REC, com a millor pel·lícula del Fic-Cat 2023 i com a millor guió del Festival de cinema de Gijón... [Més informació]

L'àsmbit literari digital perd el pioner Toni Matas que va ser fundador de l'Editorial Barcelona Multimèdia i va publicar conjuntament amb el dibuixant Picanyol sèries sobre Ot el Bruixot i «La bíblia dels nens» exportada a més de 50 llengües

Mor l'escriptor Toni Matas (Barcelona, 1968), fundador de l'Editorial Barcelona Multimèdia, a causa d'un infart. Toni Matas va publicar sèries pioneres com «Otijocs», basat en Ot el Bruixot o «Les aventures d'Ulisses», entre altres clàssics, a més d'incorporar el dibuixant Picanyol al món pioner digital. També havia publicat en aquest suport «La Bíblia dels nens» (obra incorporada en 50 llengües més amb gran èxit de difusió). Matas, havia estat reconegut per la seva labor com a informàtic i editor digital. Amb estudis d'enginyeria a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i un màster d'empreses a Esade, el 1994 va crear l'editorial Barcelona Multimèdia, pionera en aquest àmbit i amb la voluntat que el català tingués una presència destacada en les noves tecnologies. Amb les imatges del seu amic i dibuixant Picanyol, va publicar en suport Cd.Rom, «Otijocs», basats en el personatge d'Ot el bruixot. També va crear jocs a partir de clàssics com Ulisses, personatges com Antoni Gaudí i Salvador Dalí. L'obra de més èxit va ser «La bíblia dels nens», el 2011, que va arribar a incorporar-se en una cinquantena de llengües i milions de descàrregues. A partir del 2019, va començar a experimentar amb la intel·ligència artificial, amb la creació de les empreses Persualia, de xatbots, i Superalia, d'intel·ligència artificial per a comunicadors... [+ informació]

La il·lustradora Maria Girón guanya el Premi Internacional Compostel·la d'il·lustració i l'escriptora Teresa Muñoz el premi juvenil de novel·la Ramon Muntaner

L’autora i il·lustradora Maria Girón (Barcelona, 1983) ha guanyat el XVII Premi Internacional Compostel·la d'àlbum il·lustrat amb el projecte presentat amb el lema «Bim, bam, bum». La dotació del premi, que convoca el Departament d’Educació de l’Ajuntament de Santiago de Compostel·la i l'Editorial Kalandraka, és 9.000 euros i la publicació de l’obra en cinc llengües: català, basc, gallec, espanyol i portuguès. Maria Girón va estudiar Belles Arts a la Universitat de Barcelona, va completar la seva formació a Bolonya i a Sevilla i es va especialitzar en il·lustració a l’Escola Llotja. El Premi Internacional Compostel·la ha rebut 218 projectes procedents d’una vintena de països. El projecte guanyador mostra la cara lúdica de la infància, on l’amistat és un component essencial. Tant en el text com en les il·lustracions hi ha el joc, la llibertat, el moviment i l’humor amb recursos de la tradició oral com ara l’acumulació, les repeticions i els jocs fonètics. D'altra banda, també s'ha fet públic el premi Ramon Muntaner de novel·la juvenil que publica Estrella Polar i que té una dotació de 6.000 euros i que ha estat per a l'escriptori Teresa Muñoz (Barcelona, 1974) amb l'obra «Bereshit», sobre una adolescent de 18 anys que descobreix que la seva germana no ha mort en un accident sinó per una maledicció... [+ informació]

El dibuixant i professor Pep Montserrat ha estat distingit amb el Premi Nacional d'Il·lustració 2024 per la seva trajectòria que atorga el Ministeri de Cultura espanyol

Josep Montserrat Morales, conegut artísticament com a Pep Montserrat, ha estat guardonat amb el Premi Nacional d'Il·lustració 2024 que atorga el Ministeri de Cultura espanyol. El jurat en destaca el seu mestratge tècnic, la seva versatilitat i obertura cap a diversos camps de la il·lustració gràfica que l'han conertit en un referent. Pep Montserrat combina la seva activitat professional com a il·lustrador amb el professorat a l'Escola Massana de Barcelona. El premi, dotat amb 30.000 euros, distingeix la feina d'un professional de la il·lustració en l'àmbit del llibre i de les lletres en català, basc, gallec o espanyol. Pep Montserrat (Monistrol de Montserrat, 1966) ha diversificat la seva carrera... [+ informació]

L'escriptora Carlota Gurt guanya el Premi Guillem Cifre de Colonya que amb la novel·la «Teoria dels forats» que publica l'Editorial Barcanova

L’escriptora Carlota Gurt (Barcelona, 1976) ha estat la guanyadora del Premi de Narrativa Infantil i Juvenil Guillem Cifre de Colonya 2024 amb la novel·la «Teoria dels forats». El Premi està patrocinat amb 7.000 euros per la Fundació Guillem Cifre de Colonya i compta amb el suport de l'Editorial Barcanova, que en fa la publicació. Carlota Gurt és llicenciada en Traducció i Interpretació per la Universitat de Vic, en Humanitats, Empresarials i Estudis de l'Àsia Oriental per la Universitat Oberta de Catalunya i en Comunicació Audiovisual per la Universitat Autònoma de Barcelona. Entre els anys 1998 i 2010 va treballar en l'àmbit de les arts escèniques com a cap de producció i ajudant de direcció de La Fura dels Baus i com a cap de producció del Festival Temporada Alta. Ha traduït obres de Virginia Woolf, Nino Haratischwili, Nora Ephron i J. W. Goethe, entre d'altres. L'any 2019 ja va guanyar el Premi Mercè Rodoreda amb el recull de contes «Cavalcarem tota la nit» i l'any 2021 va publicar «Sola», la seva primera novel·la, que ha estat traduïda al castellà, l’anglès i l’italià. Debuta ara amb una novel·la adreça als lectors joves... [+ informació]

L'escriptor australià Heinz Janisch i l'il·lustrador canadenc Sydney Smith, guanyadors dels Premis Hans Christian Andersen 2024 que s'han atorgat coincidint amb la Fira de Bolonya

Heinz Janisch (Güssing, Burgenland, Àustria, 1960) va estudiar filologia alemanya i periodisme a la Universitat de Viena. Col·labora des de fa més de quaranta anys en programes de ràdio i televisió austríacs. La seva obra ha obtingut destacats premis austríacs. Segons el jurat dels Premis Hans Christian Andersen, que l'IBBY atorga cada dos anys, és un mestre de la història breu que deixa espai a la imaginació dels lectors. Tot i que moltes de les seves obres són humorístiques, fins i tot de vegades absurdes, té un element filosòfic en la seva escriptura que sovint fa que els seus llibres siguin profunds. Pel que fa a l'il·lustrador Sydney Smith (Nova Escòcia, Canadà, 1980), el jurat destaca del seu treball la semblança amb la narració visual o la memòria musical perquè ell mateix diu que escoltar és com aproximar-se a les històries. Smith utilitza el color per introduir la natura, les olors i el drama a cada llibre. Ha estat també reconegut sovint amb distincions canadenques i internacionals per la seva obra. Tant un com l'altre tenen obra publicada aquí, Heinz Janisch amb el relat «Mejillas rojas» (Loguez Ediciones) i Sydney Smith amb l'àlbum «Perdut a la ciutat» (Libros del Zorro Rojo)... [+ informació]

Àngel Burgas, Ignasi Blanch, Ramon Besora, Albert Asensió i Pel Brocal, entre els guanyadors dels Premis Serra d'Or 2024 per les seves obres publicades l'any anterior i adreçades a infants i joves

En la categoria de literatura per a infants, el jurat dels Premis Serra d'Or 2024 han distingit l'àlbum «La lletra que tot ho canvia», publicat a l'Editorial Meraki, del qual són autors, pel que fa al text, Ramon Besora, amb il·lustracions d'Albert Asensio. E seu àlbum és un joc poètic que situa la paraula en l’espai de la creativitat i mostra que el joc de les paraules pot néixer de l’imprevist, de l’insòlit, de l’equívoc, de l’absurd o de la realitat. En la categoria juvenil, el premi Serra d'Or ha estat per a la creació a quatre mans de l'escriptor Àngel Burgas i l'il·lustrador Ignasi Blanch que amb el relat «Els contes de Lesbos», pubicat a l'Editorial Bambú, es traslladen al camp de Kara Tepe, a l’illa de Lesbos, on conviuen milers de refugiats arribats d’arreu del món a l’espera d’obtenir els permisos que els permetin començar una nova vida en algun país d’Europa. Molts d'ells pateixen greus malalties mentals a causa de la terrible situació que viuen. Tot i rebre ajuda i assistència de professionals i voluntaris, la vida a Lesbos pot esdevenir un infern. Però a Lesbos també s’hi expliquen contes. Contes que curen o que salven. Contes fantàstics que representen les pors, els desitjos i les esperances de totes les persones que es veuen obligades a passar uns anys de la seva vida lluny de casa, en terra de ningú, sempre esperant fugir-ne. La tercera categoria dels Premis Serra d'Or en l'àmbit per a infants i joves és la de Coneixements que ha distingit el treball «Una ciutat a Mart», publicat a l'Editorial Joventut, pels autors Sheddad Kaid-Salah Ferron, Guillem Anglada-Escudé, Miquel Sureda i Eduard Altarriba (il·lustracions). Els humans són animals curiosos. Les ganes de conèixer i la cerca de nous recursos els han empès a escalar muntanyes, conquerir els pols o creuar immensos mars. Més enllà, ens espera l’última frontera: Mart. ciència, tecnologia i imaginació en un viatge per conèixer el Planeta Vermell i saber com seria la vida dels seus primers habitants. I encara cal esmentar, d'aquesta edició dels Serra d'Or, el premi de còmic per a joves que ha obtingut l'il·lustrador Pep Brocal per la seva versió del «Llibre de les bèsties», de Ramon Llull... [+ informació]

L'escriptora Eiko Kadono i la il·lustradora Nana Furiya són les autores del missatge i el cartell del Dia Internacional del Llibre Infantil 2024 que aquest any ha cedit la representació a l'IBBY del Japó

La commemoració del Dia Internacional del Llibre Infantil, que té lloc cada 2 d'abril, en memòria del naixement de Hans Christian Andersen, s'ha adjuticat aquest 2024 a la secció de l'International Board on Books for Young People (IBBY) del Japó, amb el missatge escrit per Eiko Kadono i el cartell il·lustrat per Nana Furiya. L'escriptora Eiko Kadono va néixer a Tokyo el 1935 i va estudiar a la universitat privada Nihon Fukushi de la prefectura d'Aichi. Es va graduar en literatura anglesa a la Universitat de Waseda. Després de viure dos anys al Brasil, va publicar «Brasil i el meu amic Luizinho», sobre un nen brasiler a qui agrada molt ballar samba. La major part de la seva obra és literatura per a infants. «Kiki, l'aprenent de bruixa» es va adaptar al cinema d'animació el 1989, a càrrec del director Hayao Miyazaki. Eiko Kadono va rebre el Premi Hans Christian Andersen el 2018. Tot i que la seva obra no ha estat molt traduïda al català, sí que ho ha estat la pel·lícula d'animació, emesa per TV3. D'altra banda, Nana Furiya, nascuda també a Tòquio el 1961, és l'autora del cartell del Dia Internacional del Llibre Infanti. Ha publicat una setantena d'àlbums. Va completar els estudis de litografia i gravat a Bratislàvia (Eslovàquia) i va obtenir la Golden Pen de la International Illustration Biennal de Belgrad l'any 1999... [+ informació]

Carme Solé Vendrell exposa a la Biblioteca Nacional d'Espanya a Madrid il·lustracions sobre obres literàries de Gabriel García Márquez, Salvador Espriu, Miquel Martí i Pol, Pere Calders, Maria Aurèlia Capmany o Mercè Rodoreda, entre altres

Aquesta exposició acull algunes de les seves obres més destacades amb les quals il·lustra creacions literàries de Gabriel García Márquez, Salvador Espriu, Miquel Martí i Pol, Pere Calders, Maria Aurèlia Capmany, Mercè Rodoreda a més de col·laboracions amb altres artistes com Emma Reyes, José Luis García Sánchez o Antonia Rodenas. Actualment, Carme Solé Vendrell (Barcelona, 1944) treballa en la campanya «WHY?», un projecte en què mostra en grans teles rostres d'infants que pateixen la barbàrie de les guerres, la fam o l'explotació entre tantes injustícies en una aposta de compromís per la defensa dels drets dels infants. Carme Solé Vendrell acaba d'escriure i il·lustrar un dels seus llibres més personals, basat en la història de la infantesa: «Mitama i la cançó del mar», del qual agafa el títol de l'exposició actual a la Biblioteca Nacional d'Espanya, a Madrid, «Mitama. Ilustración y pintura. Carme Solé Vendrell», que es pot veure fins al 26 de maig i que, quan l'autora arriba als 80 anys, mostra la creativitat, la destresa tècnica, el tractament de la llum i el color aixi com les influències que ha rebut de pintors com Miró, Picasso o Kandinsky... [+ informació]

Els premis Edebé 2024 presenten les obres guanyadores dels escriptors Josan Hatero i Danniel Hernández Chambers amb una novel·la sobre l'absurditat de la guerra per a infants i una sobre un centre de menors d'adolescents per a joves

Josan Hatero (Barcelona, 1970), amb la novel·la «La guerra de Nico», i Daniel Hernández Chambers (Santa Cruz de Tenerife, 1972), amb la novel·la «Reis de la muntanya», són els dos escriptors guanyadors dels Premis Edebé 2024. «La guerra de Nico» denuncia l’absurd bèl·lic des del punt de vista d’un nen d’11 anys a qui, per un error administratiu, criden al front. «Reis de la muntanya» parla de diversos adolescents d’un centre de menors que han d’aprendre a sobreviure sols a la natura després de propagar-se un virus letal per tot el planeta. Els Premis Edebé celebren així el que és la 32a edició. Mantenen la dotació de 30.000 euros per a l'obra juvenil i 25.000 euros per a l'obra infantil. Les dues obres guanyadores, que es publiquen el mes de març, s'editen en paper, audiollibre i braille, a més de les traduccions de l'espanyol dels originals al català, el gallec i el basc. L'edició ha rebut 313 originals, 36 del quals eren en català. Els jurats d'aquesta edició han estat integrats per Teresa Colomer, Ángeles González-Sinde, Antonio Iturbe, Roberto Santiago i Vicenç Villatoro en la modalitat infantil, i Xavier Brines, Paula Jarrín, Òscar López, Rosa Navarro Durán i Care Santos, en la modalitat juvenil... [+ informació]

L'escriptora Lliris Picó guanya el premi Enric Valor d'Edicions del Bullent i l'Ajuntament de Picanya amb una novel·la sobre el xoc de cultures a partir de l'adolescència

L'escriptora Lliris Picó (Ibi, l'Alcoià, País Valencià, 1972) guanya el Premi Enric Valor de novel·la amb «Les papallones del kebab». El premi el convoquen l'Ajuntament de Picanya i Edicions del Bullent i té una dotació de 6.000 €. És la 43a edició dels premis Enric Valor que han escollit una novel·la realista, actual, amb una aposta per la multiculturalitat, la integració i la convivència en una societat cada vegada més diversa i més pluriracial. A «Les papallones del kebab» Akila té una germana, Layla, i una millor amiga, Mila. El pare és musulmà, la mare no. La germana surt amb un home de 40 anys, que li paga cada vegada que queden. Una galeria de joves personatges encapçalada per les bessones Akila i Leyla, filles d'un matrimoni mixt entre un egipci i una valenciana, fan viure als lectors les inquietuds, les preocupacions i també unes vivències pròpies de la joventut actual... [+ informació]

L'escriptora i guionista Gisela Pou guanya el XIII Premi Carlemany per al Foment de la Lectura que convoquen el Govern d’Andorra i Grup 62 i decideix un jurat d'estudiants joves andorrans

Nou estudiants d’entre catorze i setze anys, alumnes dels tres sistemes educatius d’Andorra, formen el jurat del Premi Carlemany per al Foment de la Lectura, sota la supervisió del professorat de literatura dels seus centres. Les tres obres finalistes són escollides prèviament per un altre jurat, en aquest cas format per Maria Carme Roca, Laia Aguilar i Glòria Gasch, autores i editora respectivament de Columna Edicions, que han treballat amb 29 originals presentats. El premi té una dotació de 8.500 euros i es publicarà el mes de maig. La guanyadora d'aquesta edició ha estat l'escriptora i guionista Gisela Pou (Castellar del Vallès, 1959) amb la novel·la «Retorn a Douglas Row», que té com a protagonista una noia de 15 anys que havia perdut els pares i el germà en un accident d'avió quan tenia 11 anys... [+ informació]

La plataforma 3Cat explica la història i els mites de Catalunya en una sèrie humorística i divulgativa adreçada als joves a càrrec dels intèrprets del programa satíric «Polònia»

Es diu «Fuet» i consta de dotze primers capítols que ja es poden visualitzar íntegres a la plataforma 3Cat tot i que també s'emeten pel canal SX3. La producció de Minoria Absoluta es fa així hereva d'anteriors programes emesos en altres èpoques de TV3 com la sèrie d'animació «Història de Catalunya» emesa el 1988 o «La memòria dels cargols» emesa el 1999. Els dotze capítols actuals incorporen en els personatges la majoria dels intèrprets de «Polònia» que protagonitzen una sèrie d'esquetxos sobre els fets i els mites més esencials de la història de Catalunya. La sèrie... [+ informació]

El «Premi d'Il·lustració Antònia Cortijos» 2024 que convoca la Fundació Jordi Sierra i Fabra en col·laboració amb l'Editorial Cruïlla adreçat a creadors joves s'estrena amb l'àlbum guanyador d'Ariadna Altimira de los Reyes i «La llegenda de Siegfried»

La primera edició del «Premi d'Il·lustració Antònia Cortijos», en memòria de qui va ser vicepresidenta de la Fundació Jordi Sierra i Fabra i parella de l'autor, morta en accident de carretera el novembre del 2022, ha complert les expectatives d'obrir un nou canal entre els creadors joves d'àlbum il·lustrat i fomentar així la sortida de noms nous o de noms que ja tinguin una certa trajectòria, sempre que sigui abans de complir els 23 anys. En aquesta I edició del Premi, l'àlbum guanyador ha estat «La llegenda de Siegfried» d'Ariadna Altimira de los Reyes (Barcelona, 2001), amb un treball precisament de fi de curs de grau superior d'animació i il·lustració i batxiller superior, després de cursar estudis a l'Acadèmia Ferrer i Abella de l'Hospitalet de Llobregat. El jurat ha valorat la qualitat de la proposta estètica i els atractius colors... [+ informació]

La il·lustradora Roser Capdevila ha estat distingida amb el Premi Trajectòria de la Mostra Internacional de Cinema d'Animació de Catalunya amb especial èmfasi per la creació de «Les tres bessones»

Animac, la Mostra Internacional de Cinema d'Animació de Catalunya, que organitza l'Ajuntament de Lleida per 28a edició, ha atorgat el Premi Trajectòria a la il·lustradora, escriptora i creadora Roser Capdevila (Barcelona, 1939) en reconeixement al llegat i la capacitat de crear obres que han penetrat a la cultura popular, com «Les Tres Bessones», que han passat del paper a la pantalla i ja formen part de l'imaginari col·lectiu de moltes generacions catalanes i de moltes altres cultures on ha estat adaptada la sèrie. La Mostra Animac ha programat la projecció de diversos capítols de «Les tres bessones» i de la pel·lícula «Les tres bessones i Gaudí». La il·lustradora Roser Capdevila, amb una llarga trajectòria dins del món cultural, de ben jove va iniciar la seva activitat professional il·lustrant estampats sobre teles i creant pintures a l'oli i aquarel·les. El 1980 va començar a escriure... [+ informació]

La nova plataforma del «3Cat» i el Departament d'Educació amb contingut adreçat a l'alumnat, el professorat i les famílies es posarà en marxa en una primera fase el mes de maig en coexistència amb el canal «SX3», i les plataformes YouTube i Spotify

La nova plataforma «3Cat» i el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya han acordat activar conjuntament una plataforma de continguts educatius digitals en català per cobrir el dèficit en aquest camp i per dotar-lo d'un contingut rigorós i de qualitat que sigui una garantia per als usuaris: l'alumnat, el professorat i les famíles. Els continguts, validats pel Departament d'Educació, estaran vinculats al currículum escolar i abastaran totes les etapes educatives. La nova plataforma es desenvoluparà en diverses fases, la primera d'aquí al mes de maig, quan ja estarà disponible, amb un pressupost inicial d'inversió d'un milió i mig d'euros. Als continguts ja existents a l'«SX3» se n'hi afegiran d'altres amb temàtiques com el canvi climàtic, els grans artistes universals, les matemàtiques per a famílies i la història de Catalunya. Són peces d'un format curt i dinàmic, amb un llenguatge i una estètica per acostar-se als infants i joves estudiants... [+ informació]

Les editorials per a infants i joves de La Galera, Elastic Books, Bridge i també la resta de segells del Grup Enciclopèdia passen a mans d'Abacus i Jaume Roures amb la creació d'un nou grup editorial que assumirà els equips tècnics

Aquesta operació salva així la situació financera que feia perillar la desaparició del Grup Enciclopèdia Catalana que fa unes setmanes també va tancar una altra operació de venda de la seu del Poblenou al grup BonPreu. Entremig, el Grup Enciclopèdia ha negociat un ERO que afecta una quinzena de treballadors. L'operació d'Abacus i Jaume Roures assumeix la resta dels equips tècnics i editorials d'Enciclopèdia Catalana. Abacus, que ja havia començat un segell editorial per a infants i joves, i el productor Jaume Roures, que ha deixat recentment l'accionariat deMediapro, han arribat a aquest acord amb el Grup Enciclopèdia per comprar tots els seus segells editorials entre els quals es troba l'Editorial La Galera, el segell Elastic Books, el segell Bridge i el segell Kaji de manga, adreçats a infants i joves, a més de tots els altres segells d'Enciclopèdia per a adults. L'operació, ja confirmada, es tancarà... [+ informació]

¿EL FUTUR ÉS A L'HORITZÓ?

Suplement novetats literàries  núm. 28. ¿El futur és a l'horitzó?. El teu nom, Palestina. Nocturn per a acordió. Harry Potter: The Exhibition. Novetats literàries. Llibre i àlbum il·lustrat. Autors catalans. Traduccions. L'aparador. Els suplements de Cornabou [+ informació i descàrrega del Suplement en PDF]

Raquel Casas i Lluís Prats guanyen els premis Joaquim Ruyra i Josep Maria Folch i Torres de la Nit de les Lletres Catalanes 2023 amb la novel·la realista «Ferida» i la de gènere fantàstic «Wen i Long»

L'autora Raquel Casas (Vilanova i la Geltrú, 1974) ha guanyat el premi Joaquim Ruyra de novel·la per a joves amb «Ferida», protagonitzada per una adolescent de 16 anys perseguida per la culpa que ingressa en una clínica per un crim que ha d'acceptar després d'entendre'l si no vol ser engolida per les seves mentides. L'escriptor Lluís Prats (Terrassa, 1966) ha guanyat per tercera vegada el premi Josep Maria Folch i Torres de novel·la per a infants amb «Wen i Long», una història d'amistat entre un drac i una nena. Els dos premis tenen una dotació de 6.000 € i 4.000 € respectivament i els publica l'Editorial La Galera. La Nit de les Lletres Catalanes 2023, organitzada per Òmnium Cultural, s'ha celebrat a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya. Durant la gala, amb la participació de diversos actors i actrius catalans amb un guió pensat per a l'entreteniment televisiu (TV3) s'han atorgat també els premis Mercè Rodoreda de contes a Carme Serna (Palma, 1981) per «Perdona'm per desitjar-ho tant» (Dotació: 6.000 €.); el Carles Riba de poesia a Mireia Calafell (Barcelona, 1980) per «Si una emergència» (Dotació: 5.000 €.); i el Sant Jordi de novel·la a Jordi Puntí (Manlleu, 1967) per «Confeti». També s'ha distingit la revista Cavall Fort amb el premi de Comunicació Muriel Casals, per la seva llarga trajectòria, i el premi Internacional Joan Baptista Cendrós a la futbolista Aitana Bonmatí per la seva sensibilitat per la llengua catalana en les seves intervencions arreu del món... [+ informació]

Es commemora el vintè aniversari de la mort d'Aurora Díaz-Plaja, bibliotecària i divulgadora de la literatura per a infants i joves, que va participar amb la iniciativa pionera d'acostar llibres al front durant la Guerra Civil

La bibliotecària, escriptora, traductora i divulgadora de la literatura per a infants i joves, Aurora Díaz-Plaja havia nascut a Barcelona el 1913. Amb només vint anys, i quan ja havia obtingut el títol de l'Escola de Bibliotecàries de la Generalitat de Catalunya, va començar a exercir la seva vocació a la Biblioteca de la Caixa de Pensions que tenia la seu principal a Palma. El 1935 va obtenir una plaça a la Biblioteca Popular de Canet de Mar on va treballar-hi fins al 1939, durant tota la guerra civil. Entremig, va ser una de les pioneres a fer arribar els llibres als soldats del front i als hospitals de sang, una iniciativa coneguda pel Bibliobús que servia de transporta i biblioteca ambulant, el mateix bibliobús que al final de la guerra serviria per facilitar la fugida a l'exili d'escriptors i algunes persones relacionades amb la Institució de les Lletres Catalanes. Precisament l'escriptora Berta Jardí ha publicat recentment la novel·la «El bibliobús de la Claudina», basada en les vivències d'Aurora Díaz-Plaja [vegeu-ne aquí la crítica publicada a Cornabou], farcides d'una intensa aventura personal i que reflecteix quin era el caràcter emprenedor, valent i decidit d'una jove republicana compromesa amb la literatura del seu país. Aurora Díaz-Plaja no va ser només una bibliotecària sinó que té una extensa obra literària per a infants, un extens catàleg d'assaig i de guies de lectura i un vessant també de trductora. Va col·laborar amb revistes infantils, des del mític Patufet a Cavall Fort o Faristol. Com a crítica literària va tenir finestres obertes a Serra d'Or, La Vanguardia o el diari Avui. Entre els anys 1963 i 1973, quan finalment va poder obtenir el seu lloc perdut durant la Dictadura, va dirigir la Biblioteca Infantil del Parc de la Ciutadella. El 1998 va ser guardonada... [+ informació]

Gairebé el 60% dels infants de 6 anys han adquirit un llibre en el marc de la campanya «Fas 6 anys. Tria un llibre»

La 8a edició de la campanya «Fas 6 anys. Tria un llibre» s'ha tancat aquest any amb un bon resultat. Segons dades del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, hi han participat 42.956 infants de 6 anys, d'un total de 72.480 censats, xifra que representa un 59,27% d'infants que han bescanviat el seu val en una llibreria per valor de 13 euros. És el tant per cent més alt des que es va iniciar la campanya, l’any 2016, i supera el percentatge d’infants participants a l’edició del 2022, que va ser de 53,23%. El 2016 només van adquirir un llibre el 38,3% dels infants censats. La principal llengua escollida aquest any ha estat el català en un 73% dels exemplars adquirits. En conjunt, aquest any s’han venut un total de 7.091 títols de 424 editorials. La campanya està impulsada pel Gremi de Llibreters de Catalunya, forma part del Pla Nacional del Llibre i la Lectura i s'ha ampliat el suport del departament d'Educació que ha elaborat una guia per al professorat així com altres representats del sector com les biblioteques... [+ informació]

Mor d'un atac de cor, als 47 anys, l'escriptor gallec Miguel López, conegut com El Hermatocrítico, parella de la també autora gallega Ledicia Costas

El Hermatocrítico, nom literari de Miguel López, havia nascut a A Coruña el 1976. Va exercir inicialment de professor d'escola de primària i d'anglès. Però des del 2006, es va fer un nom a les xarxes, cosa que el va portar a dedicar-se a la literatura, també amb obres per a adults, malgrat el seu ressò en l'àmbit infantil i juvenil, i a les col·laboracions amb diversos mitjans de comunicació, fins i tot com a guionista. El Hermatocrítico ha mort d'un atac de cor a mitja tarda de dilluns [27 novembre]. Abans de les quatre de la tarda, encara havia estat tuitant en el seu compte de la xarxa X (antic Twitter) on té més de 160.000 seguidors. La mort s'ha produït al seu domicili de Navia (Vigo) on vivia amb la també escriptora gallega, Ledicia Costas, coneguda, entre altres obres, per «Escarlatina, a cociñeira defunta», que li va valer el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil. Ha estat ella la que ha confirmat la mort del seu company a través d'Internet. El Hermatocrítico tenia també obra publicada i traduïda en diferents editorials catalanes, sobretot a Barcanova, amb algunes novetats recents d'aquesta mateixa tardor... [+ informació]

Mor als 96 anys la bibliotecària Concepció Carreras Fontserè que va exercir a la Biblioteca Popular Folch i Torres i a la Biblioteca de la Santa Creu com a responsable de la secció infantil i juvenil

Filla de l'historiador de la filosofia Joaquim Carreras i de Carme Fontserè, era néta del meteoròleg i astrònom Eduard Fontserè. La bibliotecària Concepció Carreras Fontserè havia nascut a Barcelona el 15 de novembre del 1927 i ha mort, acabats de complir els 96 anys, el 18 de novembre del 2023 a la localitat de Tiana (Maresme). La jove Concepció Carreras Fontserè es va dedicar a la professió de bibliotecària seguint el camí de dues ties seves de la branca Fontserè. Va estudiar a l’Escola de Bibliotecàries, on es va graduar el 1949. El 1950 es va incorporar a la biblioteca de la Facultat de Medicina durant uns anys, feina que va deixar un temps per dedicar-se a la família. A la dècada del 1970, va ingressar a la Xarxa de Biblioteques Populars de la Diputació. El primer destí va ser la Biblioteca Popular Folch i Torres, del Parc de la Ciutadella. Posteriorment va entrar el 1975 a la Biblioteca de la Santa Creu, del barri del Raval, sota la direcció de la bibliotecària Teresa Rovira, on exercí com a responsable de la sala infantil. Va tenir una especial atenció per recollir un apartat amb els clàssics de la literatura catalana per a infants i joves i va dedicar també una atenció especial al sector de la il·lustració en àlbums per a infants. El 1986 va ser nomenada Cap tècnic de la Xarxa de Biblioteques Populars de la Diputació de Barcelona, càrrec que va mantenir fins a la jubilació. Amb les bibliotecàries Teresa Rovira i Concepció Martínez va publicar l'estudi «Organització d'una biblioteca: escolar, popular o infantil» (Edicions 62, 1981). Casada amb Josep Maristany, va tenir quatre fills, un d'ells el músic i compositor Xavier Maristany. El 2022 va ser inclosa en la Llista d’Honor de la Literatura Infantil i Juvenil Catalana de l'IBBYCat i la Institució de les Lletres Catalanes que inclou 40 personalitats del sector. L'estiu del 2023, va rebre un homenatge a la Biblioteca Can Baratau de Tiana on residia... [+ informació]

Mor als 70 anys la il·lustradora Mabel Piérola establerta i reconeguda a Catalunya per la seva obra de ressò internacional

La il·lustradora Mabel Piérola ha mort a la Vega de Granada, entre les poblacions d'Albolote i Alfacar, on residia últimament, tot i que va passar tota la seva vida establerta a Catalunya, sobretot a Sitges (Garraf) —on van néixer els seus tres fills— i al Perelló (Baix Ebre). Mabel Piérola (de nom real María Isabel Poveda Piérola) havia nascut a Madrid el 30 de novembre de 1953. Li faltaven, doncs, quinze dies per complir els 71 anys. La seva mort (11 de novembre), s'ha esdevingut a la Vega de Granada perquè és on residia últimament. Mabel Piérola havia estudiat Belles Arts a l'Acadèmia de San Fernando de Madrid i a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona. Des del 1981 va exercir de professora d'arts plàstiques, tot i que aviat, cinc anys després, va decidir dedicar-se professionalment a la il·lustració, àmbit en el qual va obtenir el reconeixement internacional amb els àlbums d'autoria pròpia i també amb la presentació d'exposicions individuals i col·lectives. A Catalunya, havia guanyat premis com el Ciutat d'Olot de contes, el Caterina Albert Paradís, l'Apel·les Mestres d'àlbum il·lustrat, el de la Fundació SM Internacional, el de l'Hospital de Sant Joan de Déu d'àlbum il·lustrat, el Label d’Excellence del Centre International d’Études en Littérature de Jeunesse o el Premi al Millor Llibre Editat del Ministeri de Cultura espanyol, a més de ser inclosa en diverses Llistes d'Honor de l'IBBY. L'autora definia així la seva obra: «Si he de donar alguna explicació del perquè faig el que faig, honestament diria que em dedico als contes perquè estic defensant una petita part que em pertany, de la meva infantesa i la del meu dret i il·lusió a la fantasia»... [+ informació]

EL BIBLIOBÚS DE LA CLAUDINA

Berta Jardí. El bibliobús de la Claudina. «El bibliobús del front». Il·lustració de la coberta: Ignasi Font. Disseny de la col·leccio: Enric Jardí. Editorial Univers - Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 2023. A partir de 14 anys [+ crítica]

Carles Sala Vila i Jesús Castillón Motta són els guanyadors dels Premis Vaixell de Vapor i Gran Angular 2023 que atorga el grup SM i publica l'Editorial Cruïlla

Carles Sala Vila (Girona, 1974) i Jesús Castillón Motta (Barcelona, 1971) són els guanyadors dels Premis Vaixell de Vapor i Gran Angular 2023 que atorga el grup SM i publica l'Editorial Cruïlla, amb una dotació d'11.000 euros cadascun. Amb la novel·la «Madame Esvelt», Carles Sala i Vila obté així el que és el 39è Premi Valxell de Vapor per a infants i amb la novel·la «Predestinats», Jesús Castillón Motta obté el 33è Premi Gran Angular per a joves. La novel·la de Carles Sala explica la història de Madame Esvelt, una antipàtica baronessa que s'ha instal·lat en una mansió d'un poble abandonada durant molts anys i que projecta sobre les criatures del llogarret un estrany malefici. Pel que fa a la novel·la de Jesús Castillón, la trama es mou en un món on els homes s'han extingit i la societat està formada només per dones on un facultat envoltada de secretisme prepara els estudiants per buscar un elixir que permeti tenir fills de sexe masculí... [+ informació]

Es posa en marxa la 8a edició de la campanya «Fas 6 anys. Tria un llibre» que arribarà a 72.233 infants amb un val de 13 euros per bescanviar en 487 llibreries catalanes

La vuitena edició de la campanya té lloc fins al 30 de novembre i continua amb la intenció d'estimular la creació d’hàbits de lectura entre els infants de 6 anys amb la possibilitat que coneguin també el món de la llibreria. Els 72.233 infants censats que aquest 2023 fan 6 anys reben a casa una targeta que els convida a anar a la llibreria més propera per escollir el llibre que vulguin per valor del val, amb l'excepció que l'adult que els acompanyi afegeixi la quantitat que sigui si el llibre escollit supera aquest import. La campanya compta amb la col·laboració de 487 llibreries catalanes, tant les de proximitat com les grans superfícies. En aquesta edició s'ha col·laborat amb el departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya amb la redacció d'una guia per aprofitar pedagògicament el llibre adquirit per cada família, des d'orientar els adults amb les característiques de la camanya fins a fer-los recomanacions de segons quins títols més adequats. També es pretén que un cop adquirit el llibre es porti al centre escolar per vincular-lo a les activitats que es puguin fer a l'aula. L'edició també enceta un acord amb l'ONCE per adaptar el val a llibres amb sistema braille. La campanya és una ininciativa del Gremi de Llibreters de Catalunya amb el suport del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya... [+ informació]

Mor Jordi Barcelona, un dels tres creadors juntament amb Laia Gimó i Manel Trias del personatge de ficció MIC del SX3 de TV3 des del 2005

El MIC és un dels personatges del SX3 de Televisió de Catalunya des del 2005 i una de les icones de diverses generacions d'infants de 2 a 6 anys. Martí Doy va ser el dissenyador del popular titella de llana ideat pel tres creadors. Jordi Barcelona, que en els últims setze anys ha estat vinculat a la programació del MIC, a més de ser un dels tres creadors el 2005 amb Laia Gimò i Manel Trias, ha format part de la plantilla de TV3 des de l'any 1991. El MIC és un programa diari del SX3, produït per Televisió de Catalunya. El protagonista del programa és un titella fet de llana de color carbassa que viu aventures al costat dels seus amics: en Cincsegons, el Cargol i la Mosca. Al costat d'aquestes petites històries hi ha reportatges breus sobre les experiències i descobertes dels infants. El programa és un espai pensat per despertar els sentits, provocar emocions i acompanyar els més petits en la seva particular descoberta del món... [+ informació]

Anna Roig, Dani Torrent, Jordi Vila Delclòs i l'Editorial Joventut, palmarès d'il·lustració de Bullent i la Universitat Politècnica de València, la Biennal de Bratislava i els Premis Maria Rius, respectivament

La il·lustradora i dissenyadora Anna Roig (València, 1970) ha guanyat el premi La Paraula Imaginada que atorguen l'Ajuntament de la Font d'en Carròs amb l'Editorial Bullent i la Universitat Politècnica de València. Anna Roig ha presentat un àlbum de composició a partir de fotografies fetes per la mateixa autora amb imatges poètiques. El premi té una dotació de 6.000 € i la publicació de l'obra. L'il·lustrador Daniel Torrent (Barcelona, 1974) ha estat distingit amb una de les 5 Pomes d'Or de la Biennal de Bratislava, un certamen internacional que s'ha decidit sobre més de 2.000 candidats entre les diferents categories. I els Premis Maria Rius, en la seva sisena edició han reconegut dues obres veteranes com la de l'il·lustrador Jordi Vila Delclòs (Barcelona, 1966), per la seva trajectòria de més de 35 anys, i l'Editorial Joventut pels 100 anys de la seva fundació... [+ informació]

Un article de Josep Antoni Fluixà sobre l'escriptor Enric Lluch publicat a la revista CLIJ rep el XXII Premi Aurora Díaz-Plaja 2023

El premi distingeix cada any l'article o estudi sobre la literatura infantil i juvenil catalana publicat en qualsevol llengua i suport editorial, paper o digital. L'article «La ingenuidad aparente del sabio», de Josep Antoni Fluixà (Alzira, Ribera Alta, País Valencià, 1959) es va publicar a la revista CLIJ, núm. 306, el març i abril del 2022 i tracta sobre l'escriptor Enric Lluch (Algemesí, Ribera Alta, País Valencià, 1949). El premi, que té caràcter honorífic, tot i que en els seus inicis comptava amb la dotació econòmica de la fusionada i extinta Caixa Penedès, ha estat atorgat per un jurat format per Miquel Rayó, Maria Mercè Roca, Jaume Cela i Pere Martí i Bertran, que el lliurarà a l'autor dins del I Seminari de Literatura Infantil i Juvenil Catalana que tindrà lloc el mes d'octubre al País Valencià sota l'organització de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). El Premi Aurora Díaz-Plaja es va crear coincidint amb la celebració del II Congrés de Literatura Infantil i Juvenil que, després de la Seu d'Urgell va tenir lloc a Vilafranca del Penedès. El guardonat d'aquesta edició, Josep Antoni Fluixà, és escriptor i especialista en literatura infantil i juvenil. Ha estat director de la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura, des del 2002 fins al 2021. Ha publicat poesia per a adults i per a infants, textos de crítica literària i obres de narrativa infantil i juvenil així com també obres de teatre per a infants... [+ informació]

La Fundació Jordi Sierra i Fabra en col·laboració amb l'Editorial Cruïlla convoca el «I Premi d'Il·lustració Antònia Cortijos» per a infants al qual poden optar joves dibuixants menors de 23 anys

Les obres, amb text en català que no superin els 5.000 caràcters, es poden presentar fins al 31 de desembre del 2023 i té una dotació de 1.500 euros a més de la publicació en suport àlbum. L'extensió dels originals ha de ser com a mínim de 32 pàgines i s'han de presentar escanejats per correu electrònic, amb 5 dobles pàgines completades i la resta amb una maqueta per a la valoració del jurat [bases íntegres aquí]. El «I Premi d'il·lustració Antònia Cortijos» neix amb la voluntat de recordar l'escriptora i il·lustradora Antònia Cortijos, parella de l'escriptor Jordi Sierra i Fabra, i que va ser vicepresidenta de la Fundació de l'autor. Antònia Cortijos (Barcelona, 1948 - 2022) va patir als 74 anys un accident mortal amb la moto que conduïa el novembre del 2022, quan va ser atropellada per un camió a la Ronda de Dalt de Barcelona. Els seus inicis en el camp de la il·lustració —havia cursat estudis a l'Escola Massana— la van derivar cap a l'escriptura literària amb diverses publicacions per a joves i adults, a més de participar activament en la Fundació Jordi Sierra i Fabra, que té la seu al barri de Sants de Barcelona... [+ informació]

L'Editorial Combel recupera els 15 còmics d'en Massagran en una edició especial de 3 volums amb el guió que en va fer l'escriptor Ramon Folch i Camarasa i les vinyetes de l'il·lustrador Josep Maria Madorell

En Massagran és inesgotable, com passa amb tots els clàssics. Des de fa cent anys, el personatge ha traspassat la frontera de les vinyetes i ha saltat a altres àmbits com el teatre. Un primer espectacle va ser «En Massagran a la brasa», el 1913, al Teatre Romea; el 1920 se'n va fer una versió lírica amb el títol original «Les aventura d'en Massagran»; i el 2005, una versió de Joan Castells, el va portar al Teatre Nacional de Catalunya. També hi ha hagut versions audiovisuals com la sèrie d'animació de TV3 emesa a partir del 1993. L'actual edició antològica dels 15 còmics de l'Editorial Combel de Casals, amb la col·laboració de la Fundació Foch i Torres, compta amb un prefaci d'Oriol Izquierdo, president del Patronat de la Fundació, i un pròleg del periodista Xavier Graset. Els dos primers volums es publiquen a la tardor del 2023 i el tercer es publicarà el 2024. Com és ben sabut, l'origen d'en Massagran és la novel·la «Aventures extraordinàries d'en Massagran» que Josep Maria Folch i Torres (Barcelona, 1880-1950) va crear a partir del 1910 i va publicar com a fulletó a la revista En Patufet. L'èxit de la primera va portar l'escriptor a crear-ne una seqüela, «Noves aventures d'en Massagran». Les dues novel·les van ser il·lustrades per Joan Junceda (Barcelona, 1881 - Blanes, 1948). De la novel·la, el personatge va fer el salt al còmic amb 15 volums, quinze aventures el guió de les quals van ser escrites Ramon Folch i Camarasa (Barcelona, 1926 - Mollet del Vallès, 2019), fill de Folch i Torres, i amb les vinyetes de l'il·lustrador Josep Maria Madorell (Molins de Reis, 1923 - 2004). Amb la represa de mitjan segle XX, l'Editorial Casals va proposar a Ramon Folch i Camarasa... [+ informació]

¿FER ELS ULLS GROSSOS?

Suplement núm. 27. Sumari: ¿Fer els ulls grossos?, 1; Coti x Coti, 2; A de Zasca, 4; Il·lustríssimes il·lustradores, 5; Leds Animation Workshop, 7; Novetats literàries, 9; Llibre i àlbum il·lustrat, 10; Autors catalans, 43; Traduccions, 55; L'aparador, 65; Els suplements de Cornabou, 73 [+ informació]

Mor als 87 anys la bibliotecària Margarida Tura Soteras, impulsora del desaparegut Premi Catalònia d'Il·lustració i primera presidenta de l'OEPLI des de la seva fundació el 1982

Mor als 87 anys la bibliotecària Margarida Tura Soteras (Mataró, 1936). Va ser impulsora el 1984 del desaparegut Premi Catalònia d'Il·lustració, que s'atorgava cada dos anys a més de publicar-se un catàleg amb les obres participants i guanyadores. Va ser també la primera presidenta de l'OEPLI (Organizació Espanyola per al Llibre Infantil i Juvenil, vinculada a l'International Board on Books for Young People, IBBY) a partir del 1982, quan es va fundar aquest organisme. Després de ser la primera directora de la Biblioteca Popular d'Arenys de Mar, des del 1957, on va treballar fins al 1971, va ingressar a la Biblioteca de Catalunya fins a la seva jubilació l'any 2001. Entremig i gràcies a una excedència, havia pogut fer una estada a la Biblioteca Infantil i Juvenil de Munic, que estableix anualment la relació de distincions «The White Ravens». A Munic va tenir la responsabilitat de catalogar, en una feina pionera, l'edició infantil i juvenil hispànica. Al marge de la seva activitat professional de bibliotecària, havia traduït també alguns llibres de literatura per a infants. Tot el seu fons i documentació es troba a la Biblioteca de Catalunya... [+ informació]

El programa «Autors a les Aules» de la Institució de les Lletres Catalanes obre el període de sol·licituds per al curs 2023-2024 amb prop de 400 autors

Prop de 400 autors formen part del programa «Autors a les aules» (anteriorment: «Itineraris de Lectura»), que organitza la Institució de les Lletres Catalanes. El calendari per fer les sol·licituds és obert exclusivament des de l'1 de setembre fins al 31 d'octubre del 2023. Aquest programa és una activitat de promoció de la literatura catalana, en l'àmbit de l'ensenyament primari i secundari. Segons la Institució de les Lletres Catalanes, l'objectiu del programa «Autors a les aules» és que el professorat pugui comptar amb fòrums, col·loquis i converses, al seu centre, d'aquells autors llegits pel grup-classe i que els escriptors estableixin un diàleg amb els lectors. El programa preveu aquest curs prop de 400 autors. Cada centre pot sol·licitar per curs acadèmic, com a màxim, un autor dels inclosos en el programa. L'activitat és gratuïta pel que fa als centres educatius i l'únic requisit és que el grup-classe hagi fet la lectura d'una de les obres de l'autor sol·licitat... [+ informació]

Oriol Garcia Molsosa guanya el III Premi Emili Teixidor de contes per a primers lectors amb una història d'amistat entre un pinguí i un gat

Oriol Garcia Molsosa (La Garriga, 1987) guanya el III Premi Emili Teixidor de contes per a infants entre 5 i 7 anys amb una història d'amistat entre un pinguí i un gat. «Gat i pingüí» es publica el setembre a l'Editorial La Galera, convocant del premi, amb il·lustracions de Lucía Serrano. El premi té una dotació de 2.500 € i el jurat d'aquesta edició ha estat integrat per Antònia Justícia, Anna Canyelles, Laura Espot i Pema Maymó. «Gat i pingüí» és una història amb una bona dosi d'humor sobre l’amistat aparentment improbable que neix entre els dos personatges, units per la passió compartida per les sardines i totes les maneres de cuinar-les que un es pugui imaginar... [+ informació]

L'escriptor Francesc Puigpelat guanya el Premi de Narrativa Guillem Cifre de Colonya amb una novel·la que especula sobre allò que cal entendre abans de la fi del món

Francesc Puigpelat (Balaguer, Noguera, 1959) guanya el Premi de Narrativa Infantil i Juvenil Guillem Cifre de Colonya 2023 amb la novel·la «Tot esperant la fi del món». El premi, que ha arribat a la 42a edició, té una dotació de 7.000 €, el publica Barcanova i és convocat i patrocinat per la Fundació de les Illes que porta el nom del premi. El jurat es manté amb l’editora Sara Moyano i els esriptors Pere Martí Bertran, Miquel Rayó i Caterina Valriu que ha decidit el guanyador entre 16 originals presentats. L'autor Francesc Puigpelat, que té una extensa trajectòria d'obres publicades i premiades, incorpora aquesta vegada una protagonista jove que, a partir d'un fragment d'un correu electrònic creu que ha arribat la fi del món i cal preparar-s'hi. La trama, però, entra en algunes de les qüestions que preocupen els joves com per exemple la relació amb pares i amics, el primer petó, l'ús d'Internet, com interpretar les fakes news o com sobreviure dins el sistema establert [+ informació]

La televisió catalana s'implica en els Premis Atrapallibres i Protagonista Jove de l'bbYCat amb la presentació d'una prescriptora de literatura infantil i juvenil procedent de les xarxes que s'incorpora a l'SX3, el nou Súper 3

Dins de la gala dels Premis Atrapallibres i Protagonista Jove, que convoca l'IbbYCat, celebrada al Teatre Kursaal de Manresa (Bages), s'ha presentat la nova veu de foment de la lectura i prescripció literària del canal l’SX3 (el nou Súper 3) de la Televisió de Catalunya. Amb la intenció de fomentar la lectura entre els petits i joves, el programa ha incorporat la Maryam, una prescriptora de llibres molt popular entre els joves a les xarxes, amb milers de seguidors. Els premis Atrapallibres d'aquesta edició, han comptat amb 10.935 infants i joves que han format part del jurat disribuïts en 535 grups de 231 centres educatius. Des d'aquesta edició, però, també s'havia obert la inscripció individual, amb famílis amb els seus fills, que ha reunit 134 famílies. Els premis d'aquesta edició han estat, en la modalitat d'Atrapallibres, «Els estels» (Editorial Joventut), de Jacques Goldstyn (categoria 9 anys), «Les bruixes de Brooklyn» (Editorial Edebé), de Sophie Escabasse (categoria 10 anys) i «L’Amy i la biblioteca secreta» (Editorial Takatuka), d’Alan Gratz (categoria 11 anys); i en la modalitat de Protagonista Jove, «L’assassina de Venècia» (Estrella Polar - Grup62), de Pol Castellanos (categoria 12-14 anys) i «Els incendiaris» (Editorial Fanbooks - La Galera), de David Cirici (categoria 14-16 anys)... [+ informació]