La recent mort de l'escriptor i activista Ricard Lobo als 88 anys recorda la seva faceta més amagada destinada a la literatura per a infants i joves

Ricard Lobo i Gil (Barcelona, 1936) ha mort el 3 de gener de 2025, als 88 anys. Exmonjo del Monestir de Monserrat i de Sant Miquel de Cuixà, als anys setanta del segle passat va participar amb Lluís Maria Xirinacs en la Comissió de Serveis de les Comunitats Critianes de Base. Va formar part de la plataforma de constitució de l'Assemblea de Catalunya. Un cop va abandonar l'orde benedictí, va estar en contacte amb el president Josep Tarradellas a Saint Martin le Beau, que el va nomenar membre de l'Organisme Consultiu de la Presidència de la Generalitat de Catalunya. Això va fer que el 1978, un cop restablerta la Generalitat, el president Tarradellas el nomenés director del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), ratificat després pel president Jordi Pujol, càrrec que va exercir fins al 2006. Ricard Lobo i Gil, assagista amb diverses publicacions, va dedicar una part de la seva obra creativa a la literatura per a infants i joves, primer amb tres títols de la col·lecció Petita Història, de l'Editorial Mediterrània, il·lustrada per Pilarín Bayés: Ramon Llull, Arnau de Vilanova i Vila de Llívia. També va publicar una novel·la per a joves, «Elisenda, escriu-me!», el 1986, escrita a quatre mans amb Josep Maria Puigjaner, en aquest cas a la col·lecció L'Odissea, de l'Editorial Empúries... [+ informació]

L'escriptor Vicent Sanhermelando guanya el III Premi de Narrativa Juvenil de Picassent amb una novel·la que reflexiona sobre les ferides que deixa l'assetjament masclista

La novel·la «L'any de la rata», de l'escriptor Vicent Sanhermelando (Alboraia, Horta Nord, País Valencià, 1957), ha estat la guanyadora de la tercera edició del Premi de Narrativa Juvenil Ciutat de Picassent, organitzat conjuntament per Andana Editorial i l'Ajuntament de Picassent. L'obra és una història que reflexiona sobre les ferides i cicatrius que deixa l'assetjament masclista i ha estat escollida entre trenta-un originals presentats al premi, que té una dotació de 6.000 euros i el publica Andana Editorial... [+ informació]

Els Premis Ciutat d'Alzira premien les obres de Maria Vázquez Carlos, Alícia Toledo, Anna Mongay i Sheila Blázquez

En una edició especial amb el record dels aiguats que han assotat el País Valencià, els Premis Ciutat d'Alzira 2024 en l'àmbit de la literatura per a infants i joves ha guardonat les obres de Maria Vázquez Carlos amb la novel·la per a joves «Crit ofegat»; la d'Alícia Toledo de narrativa per a infants, «Es lloguen cervells»; i l'àlbum il·lustrat «La filla» d'Anna Mongay i Sheila Blázquez amb el premi Enric Solbes... [+ informació]

L'escriptor sabadellenc Joan Berlanga Sarraseca debuta amb el premi per a infants Josep Maria Folch i Torres i l'escriptora andorrana Mariona Bessa guanya el premi Joaquim Ruyra de novel·la per a joves

Amb la novel·la per a infants «L’extraordinària vida d’un gos a les últimes», Joan Berlanga Sarraseca (Sabadell, 1972) ha debutat en literatura amb el 62è premi Folch i Torres. Una història amb humor sobre el final de la vida d’un gos mestís que no té pedigrí, però moltes aventures per explicar. L'autor, que exerceix de professor, la presència del gos permet entrar en els records de la família que l'acull com a mascota. La vida i la mort planen en el rerefons de la novel·la. El premi Folch i Torres està dotat amb 4.000 euros i el publica La Galera el febrer del 2025. L'escriptora Mariona Bessa (Escaldes-Engordany, 1994) ha obtingut el premi de novel·la per a joves Joaquim Ruyra amb una història de gènere distòpic que s'ambienta en una societat diferent però que és igualment reconeixible. Una colònia d'humans viuen confinats sota terra i desitja poder tornar a la superfície. L'autora, que es dedica a la biologia professionalment, afegeix un miisatge sublim en el seu relat per un món millor embolcallatd'un registre que ella anomena de ciència-ficció climàtic. El premi té una dotació de 6.000 euros i el publica el segell Elastic Books d'Abacus Futur... [+ informació]

Mor als 82 anys l'escriptor Joan Pla Villar, un dels autors clàssics i més prolífics de la narrativa per a joves del País Valencià

L'escriptor Joan Pla Villar (Artana, La Plana Baixa, País Valencià, 1942 - Borriana, La Plana Baixa, País Valencià, 8 desembre 2024), és considerat un dels clàssics i més prolífics de la narrativa per a joves del País Valencià. Va ser guanyador de diversos premis literaris d'aquest àmbit com l'Enric Valor, el Vicent Silvestre o el Bancaixa. Es manté com un “longseller” la seva novel·la «Mor una vida, es trenca un amor», del 1981, actualment reeditada a Edicions Bromera, de la qual el 1998 va publicar una segona part amb el títol «Només la mar ens parlarà d’amor». Joan Pla, que és considerat fill adoptiu de Borriana on ha viscut gairebé sempre i on ha mort, va exercir de professor després d'iniciar estudis d'Econòmiques i abans de dedicar-se a la literatura amb més de cinquanta obres publicades, majoritàriament per a lectors joves... [+ informació]

La campanya «Fas 6 anys. Tria un llibre» ha estat seguida per 39.821 infants que han escollit en un 73% edicions en català

La diversitat de títols que s'han bescanviat amb el val de regal per a les famílies amb infants que han fet 6 anys aquest 2024 arriba a 7.000 títols pertanyents a 385 segells editorials. Els infants que han bescanviat el val per un llibre (valorat en 13€) han estat 39.821 que representen el 57,6% del cens total de 69.101 infants d'aquesta edat. Hi han participat 535 llibreries. El 73% dels llibres escollits pels infants que han participat en la campanya han estat en català... [+ informació]

Un article de Josep Camps sobre el teatre de Josep Maria Benet i Jornet publicat a la revista Estudis Romànics i un recull d'articles de Sebastià Bennasar publicats a Vilaweb guanyen ex aequo el XXIII premi Aurora Díaz-Plaja d'articles d'anàlisi o estudi sobre la literatura per a infants i joves

En aquesta edició, el jurat integrat per Anna Herráez, Pere Martí i Bertran, Maria Carme Roca i Miquel Rayó, ha optat per repartir el guardó ex aequo entre dues tendències diferents. Per una banda, un article d'estudi sobre el teatre per a infants i joves de Josep Maria Benet i Jornet, publicat per Josep Camps i Arbós (Calella, Maresme, 1963) a la revista Estudis Romànics, edició anual de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (volum 45, 2023, p. 7-26) i, per l'altra, a un recull d'articles de Sebastià Bennasar (Palma, Illes, 1976) publicats al diaria digital Vilaweb durant el 2023, principalment per l'article «La Mitologia dels Països Catalans», de Daniel Rangil i Laia Baldevey, i per altres articles com un sobre lectures d'obres clàssiques de literatura catalana per a infants i joves. El Premi Aurora Díaz-Plaja, de caràcter honorífic i sense dotació econòmica, el convoca l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i es va crear a partir dels primers Congressos de Literatura Infantil i Juvenil, primer amb el suport de la desapareguda Caixa Penedès, suport que amb la fusió bancària ja no es va renovar... [+ informació]

La literatura catalana perd l'escriptor i guionista Miquel Obiols als 79 anys, un dels autors més renovadors de la literatura per a infants i joves de l'últim quart de segle XX

L'activitat creativa de Miquel Obiols (Roda de Ter, Osona, 1945) es va moure entre el guionatge de programes de televisió per a infants com «Terra d'escudella» (1976-1979), «Quitxalla» (1980-1981); «La cucafera» (1981), «Planeta imaginari» (1983-1985) o «Pinnic» (1992-1994), tots emesos per TVE i pels quals va rebre un premi Ondas i el Premi Ciutat de Barcelona. També va fer el guió de la pel·lícula «Iris TV», el 2003, coproduïda per TV3 i Diagonaltv, amb qui també va adaptar «Miquel Bauçà, poeta invisible», el 2006. La seva obra en literatura per a infants i joves, potser menys popular, va ser remarcablement renovadora del sector durant l'últim quart de segle XX i inicis del segle XXI. Abans de guanyar el Premi Folch i Torres l'any 1981 per «Habitants de Bubo-Bubo, Miquel Obiols ja havia publicat alguns títols que trencaven amb el que es considerava idoni per a infants en aquell moment. Entre aquests títols hi ha el primer «Ai, Filomena, Filomena! i altres contes», publicat a l'Editorial Joventut, el 1977, premi Serra d'Or el 1978 i recuperat per l'Editorial Kalandraka el 2012, i dos dels seus també primers llibres renovadors, «Tatrebill en contes uns» i «El misteri de Buster Keaton», a l'antiga i desapareguda col·lecció en cartoné La Xarxa, de Publicacions de l'Abadia de Monserrat, el 1980. I també títols com «El tigre de Mary Plexigàs», el 1987, a Editorial Laia (recuperat per l'Editorial Columna el 1997), premi Joaquim Ruyra 1986; o «77 Histèries», el 1990, i «He tornat a jugar amb la mare i se m'ha espatllat», el 2010, els dos a la col·lecció El Vaixell de Vapor, d'Editorial Cruïlla. L'escriptor i guionista Miquel Obiols (Roda de Ter, Osona, 1945), gran seguidor del cinema i les arts plàstiques —se'l podia veure sovint en sessions de cinema als Cinemes Verdi o en alguna de les exposicions d'art—, va incloure sempre en les seves obres [vegeu-ne algunes crítiques a «La Saloquia»] aquesta influència a través del grafisme, els cal·ligrames, les onomatopeies —molt presents en la seva narrativa— i sempre amb un to poètic que l'acostava també a la narrativa poètica de Joan Brossa. Amb l'àlbum «El quadre més bonic del món», publicat per Kalandraka el 2001, amb il·lustracions de Roger Olmos, es va endinsar en el món del pintor Joan Miró i amb «Llibre de les M'Alícies», el 2009, a Kalandraka, amb il·lustracions de Miquel Calatayud, va fer una incursió en el clàssic d'«Alícia al País de les Meravelles». Algunes de les seves obres van arribar també al teatre: la companyia Dagoll Dagom va adaptar el seu conte «A l'inrevés» per a l'espectale «Nit de Sant Joan»; «El misteri de Buster Keaton» es va representar el 1981 al Teatre Romea, en el cicle de teatre infantil, i posteriorment, el 2010, a l'antic Artèria Paral·lel (després BARTS i ara Paral·lel 62); «El tigre de Mary Plexiglàs» es a representar al Teatre Tantarantana el 1991; i de l'àlbum sobre Joan Miró, en va fer una adaptació la companyia El Tlakuache per representar-la a Guadalajara (Mèxic), el 2004. Miquel Obiols deixa un llegat eclèctic, molt personal i singular, segurament que mirat amb una certa reticència en el seu moment pel sector, però encara avui completament contemporani i sense data de caducitat... [+ informació]

L'efecte «Mar i cel» va més enllà de l'èxit apoteòsic del Teatre Victòria i arriba a l'alumnat del Conservatori Professional de Dansa de l'Institut del Teatre amb un treball pedagògic transversal

L’alumnat de 1r i 2n curs de batxillerat del Conservatori Professional de Dansa (CPD) de l'Institut del Teatre estan treballant des de diferents assignatures el musical «Mar i cel», de Dagoll Dagom, que s'està representant en el cinquantenari de la companyia amb una èxit apoteòsic al Teatre Victòria on el musical va néixer el 1988. El pla pedagògic de «Mar i cel» s’ha plantejat de manera transversal a través de les assignatures d’Arts escèniques, Llengua i literatura catalanes i Anàlisi musical. Des de l’àmbit de les arts escèniques s’ha incidit en el context històric del musical. També s’ha treballat l’escenografia i el disseny de vestuari, creacions de qui en el seu moment van ser docents de l’Escola Superior d’Art Dramàtic (ESAD), Montse Amenós i Isidre Prunés. En el marc de l’assignatura de Llengua i literatura catalanes s’ha analitzat el context històric i literari del Romanticisme i la Renaixença, així com la figura d’Àngel Guimerà. A més, l’alumnat ha fet la lectura de l’obra original en què es basa el musical, un text i adaptació de Xavier Bru de Sala. D’altra banda, aspectes com l’estructura musical, la melodia, el ritme, l’harmonia, la dinàmica i el timbre de l’espectacle s’han treballat des de l’assignatura d’Anàlisi musical. El treball a l’aula s’ha complementat amb la visita a l’Institut del Teatre... [+ informació]

Fantasia, màgia i aventures en els premis Vaixell de Vapor i Gran Angular 2024 que l'Editorial Cruïlla ha atorgat als escriptors Montserrat Feliu i Jordi Ortiz

El 40è premi Vaixell de Vapor de novel·la per a infants, que coincideix amb el quarantè aniversari de la fundació de l'Editorial Cruïlla, ha estat atorgat en aquesta edició a l'escriptora Montserrat Feliu per «Els pergamins del Castell de Bellparlar», un relat de caire fantàstic amb ingredients com la màgia i les aventures amb aires de contes de fades. Montserrat Feliu i Maspons (Barcelona, 1965), mestra de formació, ha publicat divrsos contes a la revista Cavall Fort. El segon premi de l'edició, el Gran Angular per a joves, que compleix la 34a edició, ha estat per a l'escriptor Jordi Ortiz amb la novel·la «Propietat imperial», una història situada al segle XIV amb un protagonista adolescent de catorze anys que un dia convoquen a Palau per ordre directa del rei per acompanyar un capità del seu exèrcit en una missió secrta i perillosa. L'autor ha obtingut fins ara diversos premis i ha publicat una vintena d'obres. Cadascun dels premis té una dotació d'11.000 euros i la publicació en les respectives col·leccions de l'editorial... [+ informació]

La campanya «Fas 6 anys. Tria un llibre» arriba aquest 2024 a 69.000 infants catalans, 3.492 infants menys que l'any passat que es va tancar amb 43.134 targetes de 13 euros bescanviats

La campanya d'aquesta novena edició compta amb la participació, fins ara, de 510 llibreries catalanes i té lloc entre el 15 d’octubre i el 30 de novembre del 2024. La iniciativa vol estimular la creació d’hàbits de lectura entre els infants de 6 anys i té com a principal objectiu que els infants descobreixin les llibreries acompanyats d'un adult, descobreixin les llibreries i aprenguin a donar valor als llibres en començar la seva pròpia biblioteca personal. «Fas 6 anys. Tria un llibre» és una campanya del Gremi de Llibreters de Catalunya que compta amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a través de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC). Els 69.000 infants que aquest any 2024 fan 6 anys reben a casa una targeta que els convida a anar a la llibreria que vulguin. Allà poden bescanviar la targeta pel llibre adequat a la seva edat que més els agradi, sempre amb l’assessorament dels professionals de la llibreria i d’acord amb els seus gusts personals. En cas que l’import del llibre triat sigui superior al valor de la targeta (13 euros), la persona que acompanyi l’infant ha d’abonar la diferència. La campanya compta també amb la col·laboració del Departament d’Educació i Formació Professional, amb qui s’ha treballat conjuntament per tornar a oferir la Guia per al professorat. El document conté un recull d’accions vinculades a la campanya, per aprofitar pedagògicament el llibre adquirit pels infants. Per exemple, se suggereix vincular el llibre escollit a les activitats habituals a l’aula fent que els infants portin el llibre a l’escola per poder treballar-lo pedagògicament. En aquesta novena edició, s'ha renovat l'acord amb l'ONCE per adaptar la targeta al sistema braille de lectura i escriptura tàctil per als infants que tinguin aquesta necessitat. L'any 2023, la campanya va arribar a 72.492 infants de 6 anys de tot Catalunya, dels quals 43.134 –un 59,50%— van bescanviar la seva targeta. Segons dades del Gremi de Llibreters, el 2023 es van vendre exemplars de 7.091 títols de 424 editorials, el 73% per cent dels quals, en català... [+ informació]

L'Editorial Kalandraka es desvincula del Premi Internacional Ciutat d'Oriola de poesia per a infants després que el govern municipal hagi rebutjat la petició d'anul·lació dels judicis franquistes al poeta Miguel Hernández

La petició havia estat feta al govern municipal d'Oriola, format pel Partit Popular i Vox, des de la família de Miguel Hernández perquè s'anul·lessin els sumaris que van condemnar a mort el poeta, nascut a la localitat el 1910 i mort de tuberculosi a Alacant el 1942, després que li fos commutada la pena per trenta anys de presó, dels quals només en va patir tres abans de la seva mort. A causa que el Ple de la Corporació municipal d'Oriola va negar adherir-se a la petició, que sí que ha aprovat el govern espanyol, l'Editoral Kalandraka, que ha col·laborat en la convocatòria del Premi Internacional Ciutat d'Oriola durant setze anys, ha decidit que no es donen les condicions per continuar mantenint aquesta col·laboració amb l'Ajuntament per respecte a la memòria del poeta. Des del 2008, l'Editorial Kalandraka ha participat en la convocatòria d'aquest premi, organitzat per la Regidoria d'Educació de l'Ajuntament, amb la publicació de les obres guanyadores. El Premi, que té una dotació de 5.000 euros, a més de l'edició, té pendent el veredicte d'aquest 2024. La retirada de Kalandraka deixa en la incertesa la seva continuïtat [+ informació]

La versio cinematogràfica de la novel·la per a joves «Wolfgang (extraordinari)» de Laia Aguilar ja està a punt per estrenar-se ben aviat sota la direcció de Javier Ruiz després del rodatge a París i Barcelona

La novel·la «Wolfgang (extraordinari)», de Laia Aguilar (Barcelona, 1976), ja ha ultimat el rodatge de la versió cinematogràfica, que s'ha fet entre París i Barcelona, dirigida pel cineasta Javier Ruiz Caldera (Viladecans, Baix Llobregat, 1976) amb coproducció de Nostromo Pictures, Lo Vi Films, Telecinco Cinema i 3Cat (Televisió de Catalunya). La novel·la original té un protagonista de 13 anys amb un alt coeficient —inicialment l'autora n'hi havia adjudicat només 11 però el fons de la trama va aconsellar a l'hora de l'edició augmentar-ne la maduresa— que viu uns canvis en el si de la família amb la pèrdua de la mare i l'entrada d'una nova mare, a més de descobrir alguns secrets guardats per l'àvia zelosament. La versió cinematogràfica s'ha adaptat novament als 11 anys amb el jove actor Jordi Catalan, escollit en un càsting on van participar més de 700 candidats. El títol té una relació, esclar, no només amb el sobrenom del protagonista sinó amb una presència musical centrada en Wolfgang Amadeus Mozart i la ciutat de Viena on va viure i morir el compositor després de néixer a Salzburg. La versió cinematogràfica compta amb un repartiment, entre altres, dels intèrprets Nausicaa Bonnín, Anna Castillo, Jordi Catalan, Miki Esparbé, Àngels Gonyalons i Berto Romero. El guió ha anat a càrrec de la mateixa autora, Laia Aguilar, conjuntament amb Carmen Marfà, Yago Alonso i Valentina Viso. La banda sonora és una creació de Clara Peya. La novel·la es va publicar l'any 2017 a l'Editorial Columna després de guanyar el Premi Carlemany per al Foment de la Lectura del 2016 i el Premi Atrapallibres de l'any següent, i té una seqüela publicada amb el títol «Wolfgang, el secret del pare».... [+ informació]

Els il·lustradors catalans Hiurma Delgado, Ferran Orta i Alexandre Fernández han estat seleccionats entre 45 de tot el món per formar part del Catàleg Iberoamèrica Il·lustra 2024 que convoca la Fundació SM

Els il·lustradors catalans Hiurma Delgado, Ferran Orta i Alexandre Fernández han estat seleccionats, entre 45 dibuixants de tot el món, per formar part del Catàleg Iberoamèrica Ilustra 2024 que convoca la Fundació SM. S'afegeixen així al Premi atorgat, fa uns dies, a la guanyadora de la mateixa edició, la mexicana Martha Elena Saint Martin Luengas, i que es lliurarà a la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara l'1 de desembre on s'exposaran els treballs seleccionats. En aquesta edició, han participat 653 il·lustradors procedents de 17 països d'Iberoamèrica, com l'Argentina, el Brasil, Colòmbia, Cuba, Espanya, Xile, Mèxic, Perú, Portugal o Uruguay. Pel que fa als tres seleccionants catalans, Hiurma Delgado, badalonina establerta a Barcelona, va estudiar a l'Escola Massana i Cifo L'Hospitalet i ha treballat per a diferents editorials a més de fer encàrrecs de campanyes institucionals o comercials; Ferran Orta, nascut a Riba-roja d'Ebre i format a l'Escola d'Art i Disseny de Tarragona i a l'Escola de la Dona de Barcelona, ha treballat sobretot en l'àmbit de l'àlbum il·lustrat, la novel·la per a infants i joves i el llibre de text, a més de dedicar-se també a la pintura; Alexandre Fernández, nascut a Sabadell, va estudiar Gráfica Publicitària a l'escolla Illa de Sabadell i a l'EASD de Vitòria-Gasteiz, ciutat on està establert actualment, i ha treballat també sobretot en el camp editorial de llibres per a infants i joves... [+ informació]

La dibuixant Pilarín Bayés ha il·lustrat un mural efímer d'art urbà de NN Wallery de 60 metres de llargada en un mur d'un solar del barri de Sant Gervasi de Barcelona que acollirà d'aquí a dos anys una residència de gent gran

Pilarín Bayés ha presentat la seva obra de carrer que és la primera que fa amb caràcter efímer. Ha transformat els 60 metres de llargada del mur de protecció d'un solar en edificació en una gran obra d'art urbà a l'aire lliure. Ubicada al carrer dels Madrazo, núm. 79 de Barcelona, l’obra pertany al projecte NN Wallery, iniciativa pionera d'art urbà de la promotora de construcció Núñez i Navarro. En els 200 metres quadrats que ocupa el mural, Pilarín Bayés ha dibuixat escenes quotidianes on els avis i àvies interactuen, ressaltant el protagonisme de la gent gran en la vida de les famílies, interrelacionada amb els avis i els infants. La veterana dibuixant fa així un homenatge a les persones grans. La seva obra queda exposada en un vinil sobre el mur de protecció del solar. NNWallery és la trentena obra de carrer que fa amb aquesta proposta de Pilarín Bayés que ha assumit el nou repte de fer una obra de grans dimensions que, un cop acabada la residència, desapareixerà. NN Wallery compta amb la participació d'artistes urbans, grafiters, historietistes i grans il·lustradors del món del còmic, que transformen els murs d'obra en galeries d'art a l'aire lliure, on projecten la seva interpretació de Barcelona amb total llibertat. Aquest projecte es divideix, d'una banda, en murs de construccions, on l'art és efímer, ja que es retiren un cop acabades les obres de la promoció en qüestió... [+ informació]

UN CARAMEL DE MEL I MALSONS

Carles Sala i Vila. Un caramel de mel i malsons. «Els caramels de l'illa de la Mel». Il·lustracions: Marta Montañá. Col·lecció Ala Delta. Editorial Baula. Barcelona, 2024. A partir de 6 anys. (Revista Digital CORNABOU, 17.07.24) [Llegir crítica]

Mor als 60 anys l'escriptor i divulgador científic Marc Boada Ferrer, autor de la sèrie infantil de Max Picard publicada a l'Editorial La Galera

L'escriptor i divulgador científic Marc Boada Ferrer ha mort als 60 anys. Havia nascut a Terrassa el 13 de novembre del 1963. Prolífic divulgador científic, havia dedicat part de la seva activitat a la difusió de la ciència a escoles i instituts, recentment amb la creació del Cau del Científic, al Montseny, on organitzava tallers divulgatius. Marc Boada era autor també de diverses publicacions divulgatives i havia creat la sèrie infantil de Max Picard amb un parell de relats publicats a l'Editorial La Galera («Max Picard i el maleït pèndol de Foucault» i «Max Picard i l’enigma dels dinosaures»), en els quals combinava la divulgació científica amb la ficció literària. Marc Boada va presentar entre el 2008 i el 2011 el programa «Quèquicom» de ciència de la Televisió de Catalunya (TV3 i Canal 33). També havia col·laborat amb La Xarxa Audiovisual Local. Marc Boada havia estudiat delineació industrial i també escultura a l’Escola d’Arts Aplicades de Terrassa, a més d'un postgrau de Museologia i de Comunicació Científica a l'IDEC de la Universitat Pompeu Fabra, però de ben petit va fer experiments científics. Professionalment, va construir telescopis, artefactes interactius per a museus i va participar en col·loquis amb alumnes dels centres educatius... [+ informació]

L'escriptora saragossana Begoña Oro rep la distinció del 28è premi honorífic Cervantes Chico que atorga l'Ajuntament d'Alcalá de Henares a la trajectòria literària

L'escriptora Begoña Oro (Saragossa, 1970) ha estat distingida amb el 28è premi honorífic Cervantes Chico que atorga l'Ajuntament d'Alcalá de Henares a la trajectòria d'un autor o autora de literatura per a infants i joves i la seva repercussió en el camp educatiu. L'autora guardonada té una extensa obra publicada, amb més de 200 titols, i ha guanyat, entre altres, els premis Gran Angular (SM) i Lazarillo. Amb estudis inicials de Dret a la Universitat de Saragossa i es va especialitzar després en Literatura a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i va exercir durant anys d'editora el Grup SM, entre altres responsabilitats editorials del grup. El jurat considera que l'escriptora Begoña Oro representa “un exemple d'esforç i amor per les lletres”, amb la creació de personatges i sèries i amb novel·les juvenils. Moltes de les seves obres es troben traduïdes a diverses llengües, entre les quals, el català. L'edició del Cervantes Chico, en la seva modalitat iberoamericana, ha distingit també l'escriptora paraguaiana Renée Ferrer de Arréllaga (Asunción, Paraguay, 1944), poeta, novel·lista, dramaturga i doctora en Història per la Universidad Nacional d'Asunción... [+ informació]

La novel·la «Tanit» de Núria Albó, que va ser el primer premi El Vaixell de Vapor del 1984, es converteix en una pel·lícula ambientada al Montseny amb guió i direcció de Pep Garrido

Després de 40 anys d'haver guanyat la primera edició del premi El Vaixell de Vapor, d'Editorial Cruïlla, el 1984, la novel·la per a infants i joves «Tanit», de l'escriptora Núria Albó (La Garriga, Vallès Oriental, 1930) ha estat adaptada pel guionista, director i productor Pep Garrido, d'Atiende Films, per convertir-se en una pel·lícula adreçada a tots els públics, ambientada als boscos del Montseny. L'escriptora Núria Albó, que acaba de complir 94 anys, ha estat una de les autores catalanes que ha mantingut viva una novel·la per a infants i joves durant quatre dècades i que veu ara com s'ha revitalitzat amb aquesta adaptació cinematogràfica que s'envolta de l'atmosfera de bruixeria, saviesa i estima de la petita protagonista, Tanit, amb el personatge de la vella Perona, una dona misteriosa que viu sola al bosc i a qui la gent del poble dels voltants atribueix la llegenda de ser una bruixa. La Tanit (que interpreta la jove actriu Dolça Salvans, escollida després d'un càsting exhaustiu fet sobretot a les comarques del Vallès, pròximes al Montseny) és una noia de dotze anys que viu amb els seus pares, que treballen fora de casa, al poble de La Garriga (el mateix poble natal de l'autora) i que té un gos llop, el Xuc. Un dia, el gos s'escapa de casa i la Tanit, que el va a buscar al bosc, troba per atzar la casa de la vella Perona, que és qui ha recollit el Xuc i n'ha tingut, després que aquest s'hagués fet mal. És així com la Tanit enceta una amistat secreta amb la vella Perona que a la llarga li complica la relació que té amb els amics. Al costat de la jove Dolça Salvans, hi ha l'actriu Sílvia Espígul (la mare), l'actor Sergi Caballero (el pare) i l'actriu Isabel Rocatti (la vella Perona). La productora Atiende Films va guanyar l'any passat el premi Talent del Festival de Cinema de Barcelona D'A per la pel·lícula «Un sol radiant», estrenada aquest any, distingida també amb el D'A Film Lab 2022, amb una menció del jurat al Festival REC, com a millor pel·lícula del Fic-Cat 2023 i com a millor guió del Festival de cinema de Gijón... [Més informació]

L'àsmbit literari digital perd el pioner Toni Matas que va ser fundador de l'Editorial Barcelona Multimèdia i va publicar conjuntament amb el dibuixant Picanyol sèries sobre Ot el Bruixot i «La bíblia dels nens» exportada a més de 50 llengües

Mor l'escriptor Toni Matas (Barcelona, 1968), fundador de l'Editorial Barcelona Multimèdia, a causa d'un infart. Toni Matas va publicar sèries pioneres com «Otijocs», basat en Ot el Bruixot o «Les aventures d'Ulisses», entre altres clàssics, a més d'incorporar el dibuixant Picanyol al món pioner digital. També havia publicat en aquest suport «La Bíblia dels nens» (obra incorporada en 50 llengües més amb gran èxit de difusió). Matas, havia estat reconegut per la seva labor com a informàtic i editor digital. Amb estudis d'enginyeria a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i un màster d'empreses a Esade, el 1994 va crear l'editorial Barcelona Multimèdia, pionera en aquest àmbit i amb la voluntat que el català tingués una presència destacada en les noves tecnologies. Amb les imatges del seu amic i dibuixant Picanyol, va publicar en suport Cd.Rom, «Otijocs», basats en el personatge d'Ot el bruixot. També va crear jocs a partir de clàssics com Ulisses, personatges com Antoni Gaudí i Salvador Dalí. L'obra de més èxit va ser «La bíblia dels nens», el 2011, que va arribar a incorporar-se en una cinquantena de llengües i milions de descàrregues. A partir del 2019, va començar a experimentar amb la intel·ligència artificial, amb la creació de les empreses Persualia, de xatbots, i Superalia, d'intel·ligència artificial per a comunicadors... [+ informació]