Els Premis Lazarillo, que el 2028 commemoraran el setantè aniversari de la seva creació, el 1958, per l'antic organisme franquista del Instituto Nacional del Libro Español, i que des del 1986 en va agafar el relleu l'IBBY Espanya - OEPLI, amb el patrocini del Ministeri de Cultura a través de la Direcció General del Llibre, del Còmic i de la Lectura i la col·laboració de McDonald’s, adreçat a les quatre llengües de l'Estat espanyol, entren en una fase d'aturada, almenys fins al 2027, per repensar, segons els seus promotors, el reforç del paper dels autors (escriptors i il·lustradors) i millorar-ne la difusió. Actualment, els premis tenen una dotació de 6.000 euros per a cadascuna de les dues modalitats. L'edició dels originals presentats a l'última convocatòria han estat atorgats a l'escriptora Marina Montero (Burgos, 1990), pel que fa a la modalitat de creació literària, per la seva novel·la «Sobre cristales rotos» i el premi de la modalitat d'àlbum il·lustrat ha estat per a l'il·lustrador Eduardo Flores (Saragossa, 1970) i la seva obra «Superburro y Zorroplás»... [+ informació]
20 de març 2026
17 de març 2026
L'escriptora Elena Perikleous i la il·lustradora Sandra Eleftheriou són les autores del missatge i el cartell del Dia Internacional del Llibre Infantil que aquest 2026 ha estat encarregat al Consell del Llibre de Xipre
Per commemorar aquesta data, que cada 2 d'abril recorda el naixement de l'escriptor danès Hans Christian Andersen, tant el missatge com el cartell han estat creats per l'escriptora Elena Perikleous i la il·lustradora Sandra Eleftheriou, les dues representants de la literatura infantil i juvenil de Xipre. Elena Perikleous és comissionada pels Drets dels Infants de la República de Xipre. Va estudiar Educació i va obtenir un Màster en Educació Ambiental. A través del seu treball en educació, cultura i literatura, defensa el dret de cada infant a la vida, l'expressió, la participació i l'accés a l'art i la cultura. Ha titulat el seu missatge amb el lema “Planta històries i el món florirà” [versió en català, anglès i espanyol aquí]. La il·lustradora Sandra Eleftheriou ha elaborat el cartell que s'expandeix internacionalment i que en aquesta ocasió ha estat suggerit inicialment per infants a través d'un programa en els centres educatius. Sandra Eleftheriou va estudiar Arts Gràfiques. Ha estat guanyadora del Premi Estatal d'Il·lustració de Xipre, va representar el seu país a la Llista d'Honor de l'IBBY el 2012 i va ser candidata al Premi Andersen el 2020... [+ informació]
14 de març 2026
L'escriptor Alejandro Palomas i el creador teatral Víctor Borràs guanyen els premis Joaquim Ruyra i Folch i Torres de la 75a Nit de les Lletres Catalanes
El creador de la companyia Teatre Nu, Víctor Borràs, ha guanyat el premi Josep Maria Folch i Torres de novel·la per a infants amb l'obra «Animals que cauen del cel», amb una trama de records que marquen la infantesa. L'obra la publica l'Editorial La Galera i té una dotació de 4.000 euros. D'altra banda, l'escriptor Alejandro Palomas ha obtingut el premi Joaquim Ruyra de novel·la per a joves amb l'obra «Una veritat», una novel·la sobre els perills que assetgen actualment els més joves. El premi, publicat també per La Galera, té una dotació de 6.000 euros. Els dos premis s'han atorgat dins de la gala de la 75a Nit de les Lletres Catalanes organitzada per Òmnium Cultural, l'Institut d'Estudis Catalans amb la retransmissió íntegrament en directe per primera vegada per TV3... [+ informació]
18 de febrer 2026
Una novel·la de fantasia èpica de Lourdes Viver Merino guanya el XXI Premi Jordi Sierra Fabra per a joves autors
Aquesta 21a edició ha rebut 37 originals, segons els convocants, procedents d'Espanya, Perú, Xile, França o Cuba. L'autora Lourdes Viver Merino (Albacete, 2008) ha obtingut el premi que convoca l'escriptor Jordi Sierra Fabra conjuntament amb el Grup SM adreçat exclusivament a escriptors joves menors de 18 anys. La novel·la guanyadora, «El eco de los Djinn», és una historia d'aventures al desert ambientada en un univers màgic d'éssers humans, déus i djinns. La protagonista va a la recerca del seu destí i accepta un guardià elf que l'acompanya i la protegeix. En el camí, s'enfronten a un perillós fugitiu que tracta d'impedir la seva missió. El jurat d'aquesta edició ha estat integrat per Berta Márquez, Elena O'Callaghan, Maite Carranza, Alba Quinas i Arturo Padilla. El premi desvela també els noms dels finalistes que han estat amb les novel·les «Damnation moraiae», de Julia Córcoles, de Múrcia, i «El mañana nunca fue», de Pau Ferrando Agost, de Castelló de la Plana. El premi Jordi Sierra Fabra per a Joves, que té una dotació de 1.500 €, es convoca per a obres escrites en llengua espanyola i el publica SM un cop fet públic el veredicte... [+ informació]
17 de febrer 2026
La figura de l'escenògraf i director fundador del Teatre Lliure Fabià Puigserver vista des dels ulls dels infants a través del projecte Tàndem en col·laboració amb la Fundació Catalunya La Pedrera i l'escola La Sedeta del barri de Gràcia de Barcelona
Per endinsar-se en la figura de Fabià Puigserver (Olot, Garrotxa, 1938 - Barcelona, 1991), els infants de l'escola de La Sedeta del barri de Gràcia de Barcelona van explorar les facetes de l'escenògraf i director fundador del Teatre Lliure amb diversos tallers. L'alumnat va crear escenografies d'obres de teatre amb capses de sabates, va crear figurins, va pintar murals i va elaborar retrats de Fabià Puigserver amb unes làmines dibuixades que s'exposen a l'espai del bar del Teatre Lliure de Gràcia durant tota la temporada. Al llarg d'aquest projecte [vídeo resum de l'activitat], l'alumnat de l'escola La Sedeta va poder participar en col·loquis amb escenògrafs i figurinistes com Frederic Amat, Adriana Parra i Marta Rafa, a més de visitar el Teatre Lliure per veure com és per dins un teatre. El projecte és una col·laboració conjunta del Servei Educatiu del Teatre Lliure, la Fundació Catalunya La Pedrera i el programa Tàndem i l'escola La Sedeta. L'exposició dels dibuixos dels infants de la Sedeta ha estat dirigida per l'escenògraf Sebastià Brosa... [+ informació]
12 de febrer 2026
L'escriptor Silvestre Vilaplana guanya el 45è Premi Enric Valor convocat per l'Ajuntament de Picanya i Edicions del Bullent amb una novel·la sobre l'addicció al joc entre joves
L'escriptor Silvestre Vilaplana (Alcoi, Alcoià, País Valencià, 1969) és el guanyador de 45è Premi Enric Valor de narrativa per a joves amb «El rei del Mides», una història que tracta sobre les addiccions al joc i les apostes entre els joves a través del Joan, un jove que explica com el seu amic Biel entra per primera vegada en una sala de jocs i com, a poc a poc, la seva vida es veu arrossegada per una espiral difícil d'aturar. El Premi Enric Valor, que publica Edicions del Bullent, convocant amb l'Ajuntament de Picanya, té una dotació de 6.000 euros i en aquesta edició ha rebut 53 originals. Silvestre Vilaplana, professor d'institut, té obra publicada en poesia, assaig i narrativa tant per a joves com a per adults. Ha rebut, entre altres, els premis Serra d'Or, el Miguel Hernández de poesia o el Ciutat d'Alzira de narrativa... [+ informació]
10 de febrer 2026
L'escriptor Toni Mata guanya el Premi Carlemany per al Foment de la Lectura
Toni Mata (Sabadell, 1982) ha guanyat el 15è premi Carlemany per al foment de la lectura amb la novel·la El centre del món, que gira entorn dels diners i la classe social a través d'una noia de 17 anys. El Govern d’Andorra i Grup 62 convoquen el premi, dotat amb 8.500 €, i el jurat l'integren estudiants d'institut que decideixen el guanyador a partir d'una selecció prèvia d'experts... [+ informació]
21 de gener 2026
Mor als 67 anys l'escriptora i guionista Anna Fité Salvans, guanyadora del 1r premi Emili Teixidor de contes per a primers lectors i autora també d'obres teatrals i contes per a infants
L'escriptora i guionista Anna Fité Salvans (Sabadell, 1958) ha mort als 67 anys. L'autor era llicenciada en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona. El 2021 va rebre el 1r premi Emili Teixidor de contes per a primers lectors per «El concert més animal», el mateix any que havia publicat el conte «Sopa de menta amb picarols», que havia obtingut una de ls beques de creació de la Institució de les Lletres Catalanes l'any anterior. Anna Fité també va escriure teatre adreçat al públic familiar com les obres «Blancaneus i la reina Vanitosa» o «El somni del petit turquesa», «Dodie i els dàlmates», «Zoomwatts», conte musical, i les cantates «El tren de les cançons», «No sé el teu nom» (amb música de Toni Xuclà), «El músic eixelebrat», «Un rei per a Bretanya» i «La mare dels ous!». Havia col·laborat amb el programa «Barri Sèsam» (TVE) i amb la companyia La Puça. Era membre de la Joventut de la Faràndula de Sabadell, on havia exercit en els seus inicis de periodista. Havia format part com a patrona de la Fundació Cavall Fort des del 2011 fins ara. Havia format part de l'equip de guionistes de telenovel·les com «Nissaga de poder», «El cor de la ciutat», «Ventdelplà» o «Laberint d'ombres». Va presidir Guionistes Associats de Catalunya (GAC) entre el 2004 i el 2006... [+ informació]
09 de gener 2026
Un àlbum sobre el valor de les petites coses il·lustrat per Leire Salaberria i escrit per María Leach guanya el premi Destino Infantil Apel·les Mestres
L'àlbum il·lustrat «Les coses importants (no són coses)» ha obtingut el premi Destino Infantil Apel·les Mestres d'aquesta edició i ha distingit així les autores Leire Salaberria (Andoian, Guipúscoa, 1983), llicenciada en Belles Arts per la Universitat del País Basc a Bilbao, és l'autora de les il·lustracions, i María Leach (Barcelona, 1979), periodista llicenciada en Comunicació Audivosiual per la Universitat Pompe Fabra i escriptora, és autora del text. El premi Destino Infantil Apel·les Mestres, dotat actualment en 4.500 euros a més de la publicació, es va fundar el 1981, dins l'Editorial Destino, assumit ara pel Grup Planeta. Va ser un dels primers a revaloritzar la literatura de l'àlbum il·lustrat, avui absolutament consolidat. En aquestes 44 edicions, el premi ha tret a la llum molts autors del sector de l'àlbum il·lustrat i continua sent-ne un referent. El premi d'aquesta edició ha estat atorgat unànimement per un jurat integrat per David Sierra Listón, Pedro Mañas, Albert Arrayás, Anna Casals i David Aceituno. L'àlbum té com a protagonistes els personatges de Leo i Lobi, acostumats a demanar tot el que volen. Però al llarg del relat, amb aires poètics, descobreixen que el més important són els moments copartits i no les coses materials el que dóna sentit a la vida... [+ informació]
04 de gener 2026
Mor als 92 anys l'escriptora i bibliotecària Zoraida Burgos, representant de la generació de postguerra de les Terres de l'Ebre, poeta, narradora i autora de diverses obres per a infants i joves
L'escriptora i bibliotecària Zoraida Burgos (Tortosa, Baix Ebre, 1933 - 2026) va començar publicant obres per a infants a la dècada dels anys setanta del segle XX a l'Editorial Joventut, modalitat que va continuar després fins al 2008 amb diverses publicacions. Havia exercit de bibliotecària, però aviat va destacar també com poeta i narradora amb premis com el Màrius Torres de poesia o el Pin i Soler de novel·la, entre altres. A més, amb esperit polifacètic, va ser grafòloga, pintora i restauradora d'objectes d'art. El 2003 va ser distingida amb la Creu de Sant Jordi. Formava part de la generació de postguerra de les Terres de l'Ebre... [+ informació]
03 de gener 2026
Versions teatrals musicals de l'àlbum il·lustrat «El fil invisible» de Míriam Tirado, del relat clàssic «El Petit Príncep» d'Antoine de Saint- Exupéry o del contre tradicional de «Hansel i Gretel» acumulen aniversaris des de la seva estrena i continuen congregant noves generacions de primers espectadors
El teatre per a tots els públics ha crescut considerablement en els últims anys fins al punt que segons quins espectacles no desapareixen de la cartellera i es mantenen vius en constants reposicions una temporada rere l'altra. Un d'aquests és l'adaptació musical del conte publicat per l'autora Míriam Tirado com a àlbum il·lustrat i que ha estat traduït a nombroses llengües abans que Daniel Anglès, Víctor Arbelo i Alícia Serrat, amb la producció de Viu el Teatre, l'adaptessin en clau de musical, protagonitzat per la cantant i actriu Beth. En la seva estrena, el 2024, al Teatre Goya de Barcelona, va congregar més de 30.000 espectadors i es va exportar també en espanyol al Tatro Alcázar de Madrid. Des d'aleshores s'ha continuat reposant —la reposició més recent coincidint amb les festes de Nadal, Cap d'Any i Reis— i continua mantenint la bona acceptació de les famílies. Un best-seller indiscutible és el musical «El Petit Príncep», de La Perla 29, dirigit per Àngel Llàcer, que des de fa dotze temporades continua augmentant els espectadors que fins ara han estat més de 400.000 durant totes les representacions, sempre també coincidint amb les festes nadalenques. La companyia La Roda Produccions commemora els 25 anys de la productora i ho fa amb un altre dels seus espectacles estrella, el musical basar en el conte tradicional «Hansel i Gretel», que s'ha vist en diferents teatres de Barcelona com el Jove Teatre Regina o el Sant Andreu Teatre i que ha tornat al Teatre Poliorama on va arrencar. Alguns altres fenòmens de teatre familiar, però aquests per influència de la televisió i el Club Súper 3 de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), són els espectacles del popular «Titó», sota el paraigua de Nostromo Live i els dels titelles «Mac, Mec, Mic», amb producció de La Perla 29. Les recuperacions d'espectacles com «El meravellós màgic d'Oz» i «Els tres porquets», omplen també l'arrencada del 2026 del Jove Teatre Regina, la sala més veterana en la promoció del teatre per a infants i joves... [+ informació]
11 de desembre 2025
Una obra de teatre immersiva de gran format reuneix els personatges més coneguts de la sèrie «Geronimo Stilton» en una proposta de la productora Nostromo Live
Els espectadors es trobaran amb una escenografia interactiva, efeces visuals espectaculars i música original en una aventura escènica per a tota la família a través del Regne de la Fantasia. Fins al 31 de gener del 2026 es pot viure l'aventura immersiva «Geronimo Stilton Live» en un espai de 1.200 metres quadrats a l'espai Westfield de La Maquinista de Barcelona. És la primera vegada que l'univers de Geronimo Stilton es pot viure amb aquesta experiència immersiva. Anteriorment se n'havien fet dues versions en teatre musical, el 2010 i el 2012, «Geronimo Stilton: el musical del Regne de la Fantasia», dirigit per Manu Guix i Àngel Llàcer; i el 2016, «Geronimo Stilton. Gran retorn a Fantasia», dirigit per Xavi Lloses i Lluís Danés, sempre al Teatre Condal. L'actual versió immersiva combina teatre amb un recorregut interactiu i escenografies espectaculars amb l'objectiu que els espectadors ajudin Geronimo i els seus amics a descongelar la Reina Floridiana i recuperar la màgia del Regne de la Fantasia. La proposta està concebuda com una obra de teatre de gran format en moviment per indrets com l’Eco del Rosegador al Portal Màgic, el Bosc de les Fades Congelat, el Poble dels Gnoms, la Forja Màgica i el Laberint de Gel, amb un repartiment d'intèrprets, un disseny d'escenografia, projeccions de vídeo, música original de Rafel Plana i Fernando Velázquez i disseny sonor. La série de Geronimo Stilton s'ha traduït a més de 50 llengües i, segons dades editorials, ha arribat a superar els 180 milions d'exemplars venuts. En català, es troba a l'Editorial Estrella Polar del Grup 62 i la majoria de les aventures han estat traduïdes per l'escriptor David Nel·lo. Aquesta proposta immersiva neix de la productora que ha portat als escenaris espectacles musicals com «La jaula de las locas», «La tienda de los horrores», «Cantando bajo la lluvia», «The Producers» i «El dia de la marmota»... [+ informació]
10 de desembre 2025
El Premi Cavall Fort 2025 en la modalitat de contes premia la psicòloga i docent Isabel Torras per un recull de tres contes basats en la realitat quotidiana
El Premi Cavall Fort 2025 alterna la seva convocatòria entre articles de divulgació i contes literaris, que es publiquen, un cop premiats, a la mateixa revista. Aquest 2025 corresponia als contes i el premi ha estat atorgat a Isabel Torras (Barcelona, 1965), psicòloga i docent, amb els contes «El cangur i la veïna», «Germanes» i «Balú». El Premi Cavall Fort s'atorga des del 1963 i té actualment una dotació de 2.500 €. En el seu palmarès figuren molts dels autors que integren el catàleg de la literatura infantil i juvenil dels últims cinquanta anys. La guanyadora del 2025, Isabel Torras, exerceix de professora de futurs mestres i educadors socials. Des de l'any 1987 ha publicat diversos contes a la revista. Els tres contes guanyadors, que també s'hi publicaran pròximament, parlen de fets quotidians dins d'un registre realista com l'arribada d'un cangur nou, un estiu amb febre que frustra les vacances o una anada a platja... [+ informació]
05 de desembre 2025
La companyia Engruna Teatre presenta el seu espectacle sensorial «Univers» adreçat a infants fins a 2 anys al centre Barbican de Londres
El centre Barbican, considerat un dels espais culturals més influents d’Europa i una referència mundial en arts escèniques contemporànies, destaca per la seva aposta valenta per propostes innovadores, experimentals i amb mirada internacional. La invitació del centre a la companyia catalana Engruna és un reconeixement al treball del grup de Sabadell i a la seva dedicació a la creació d'espectacles per a primers espectadors. Inspirat en la fragilitat i l’equilibri de l’univers, l'espectacle convida als infants a explorar i viure una experiència compartida que es construeix de nou a cada funció. «Univers» és una experiència poètica que celebra la descoberta, la presència i l’escolta profunda. Durant quaranta minuts, cossos i objectes es desordenen, es tornen a ordenar i troben el seu lloc... [+ informació]
26 de novembre 2025
La literatura per a infants combinada amb la divulgació de la natura perden en poc temps de diferència els germans Roser i Joan Romaní “Scaramuix” creadors amb Pep Cabanas del Mas i Edicions Casablanca de Taradell
La divulgadora de la natura, editora i autora de contes per a infants Roser Romaní (Barcelona. 1962) ha mort als 63 anys a causa del càncer que patia [26 novembre]. Es dóna la cruel fatalitat que el 14 d'agost [2025], a causa d'un accident de trànsit, va morir també el seu germà, l'il·lustrador i ninotaire Joan Romaní “Scaramuix”, als 69 anys, nascut igualment a Barcelona el 1957. Els dos germans, juntament amb el vigatà Josep Cabanas, van crear el 2005 Edicions Casablanca, dedicada a la publicació de contes il·lustrats relacionats amb el respecte i la divulgació de la natura i la pagesia. Entre aquests, els més coneguts són la sèrie «En Fermí i la Valentina» que va començar amb el conte «En Fermí. El ratolí pagès». Els germans Roser i Josep Romaní i Josep Cabanas, van canviar la seva vida urbana per la natura de Taradell (Osona) on van crear Mas Casablanca, un espai rural per donar a conèixer la pagesia a través d'activitats escolars i familiars. Des del 1992, van començar a difondre la vida a la seva granja amb les primeres visites fins a consolidar un projecte professional que ha rebut, des d'aleshores nombrosos grups a més d'ampliar amb diversos títols la col·lecció d'Edicions Casablanca... [+ informació]
03 de novembre 2025
Els premis Josep Maria Folch i Torres de novel·la per a infants i el Joaquim Ruyra de novel·la per a joves deixen d'atorgar-se la tradicional Nit de Santa Llúcia que Òmnium Cultural cancel·la després de 74 anys per convertir-la en una gala televisiva el març del 2026
Òmnium Cultural i l’Institut d’Estudis Catalans coorganitzaran a partir d'ara la Nit de les Lletres Catalanes, que tindrà lloc al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) el 14 de març de 2026. La nit de premis tan veterans com el Sant Jordi de novel·la o el Carles Riba de poesia sempre es feia, des de l'any 1951, al voltant del 13 de desembre, festivitat de Santa Llúcia. Ara es cancel·la l'edició del 2025 i partir del 2026 es renovarà definitivament com a Nit de les Lletres Catalanes, amb un mou model, més gran i més espectacular, i una primera gala, retransmesa per TV3 després del TNVespre, el dissabte 14 de març del 2026, des de la Sala Oval del MNAC. L'acte comptarà també amb el suport del Departament de Cultura, a través de la Institució de les Lletres Catalanes, i del Departament de Política Lingüística, entre altres institucions i patrocinadors privats. Els premis Josep Maria Folch i Torres de novel·la per a infants i el Joaquim Ruyra de novel·la per a joves formen part del catàleg de premis i s'hi mantenen amb les dotacions habituals de 4.000 € i 6.000 € respectivament i posterior publicació dins el segell de La Galera (Abacus Futur). El que sí que augmentarà dotació és el premi Sant Jordi de novel·la, convocat per Òmnium Cultural i editat per Univers (Abacus Futur) que passa de 65.000 € a 75.000 € i es converteix en el premi més ben dotat de les lletres catalanes. S'hi mantenen també els premis Mercè Rodoreda (contes i narracions) editat per Empúries (6.000 €); el premi Carles Riba de poesia editat per Proa (5.000 €); el premi Internacional J.B.Cendrós i el premi de Comunicacio Muriel Casals. Com que la Nit de les Lletres Catalanes tindrà el caràcter de gala —la comparen amb els Premis Gaudí de cinema—, s' afegiran altres premis que s'atorgien com... [+ informació]
15 d’octubre 2025
Un cens de més de 66.000 infants catalans que aquest 2025 fan 6 anys tenen opció a utilitzat la targeta-regal per adquirir un llibre en una llibreria adherida a la campanya del Gremi de Llibreters
La campanya «Fas 6 anys. Tria un llibre» arriba aquest 2025 a la seva desena edició, amb l'objectiu de continuar fomentant la lectura. Més de 66.000 infants catalans que aquest any fan 6 anys reben a casa una targeta-regal per valor de 13 euros que els dóna dret a adquirir el llibre que vulguin en una llibreria que estigui adherida a la campanya impulsada pel Gremi de Llibreters de Catalunya, amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, entre el 15 d'octubre i l'1 de desembre. En aquesta edició hi participen més de 500 llibreries de tot Catalunya. L’any passat, la campanya va arribar a 69.101 infants, dels quals gairebé un 58% van fer ús de la targeta, la segona xifra més alta des de la posada en marxa de la iniciativa el 2016. El 2024, els llibres més escollits van ser en català (73% de les compres), amb un total de 6.902 títols de 385 editorials. Les llibreries independents van liderar els bescanvis, amb un 57,7% de les vendes, davant el 42,2% de les cadenes. Com cada any, la campanya compta amb la col·laboració del Departament d’Educació i Formació Professional, que ha elaborat una Guia per al professorat amb propostes per treballar a l’aula el llibre triat per cada alumne... [+ informació]
02 d’octubre 2025
Una novel·la fantasiosa de David Nel·lo sobre una Barcelona deserta i una història de sentiments de Llorenç Capdevila Roure guanyen els premis Vaixell de Vapor i Gran Angular 2025 de l'Editorial Cruïlla
L'escriptor David Nel·lo (Barcelona, 1959) ha obtingut el Premi Vaixell Vapor 2025 amb la novel·la «Tot sol a la ciutat», una història sobre un nen que sobreviu en solitari en una Barcelona deserta. I l'escriptor Llorenç Capdevila Roure (Alpicat, Segrià, 1969) obté el Gran Angular amb la novel·la «El Jim i la Janis», una història sobre sentiments ambientada a la dècada dels anys setanta del segle passat. Els dos premis, que ja ha publicat instantàniament l'Editorial Cruïlla, tenen una dotació d'11.000 euros cadascun. El Premi Vaixell de Vapor ha arribar a la 41a edicio i el Gran Angular, a la 35a edició. La novel·la «Tot sol», de David Nel·lo, presenta en Dante, un nen que viu una vida corrent a Barcelona però que un dia veu que tot ha canviat la ciutat està deserta i la gent flota dins d’unes bombolles gegants de color verd indestructibles que han aparegut a totes les places. El Dante fa tot el possible per adaptar-se a la nova situació i busca solucions enginyoses a cada nou repte que se li posi al davant. David Nel·lo ja havia guanyat el premi Vaixell de Vapor l'any 1994 amb la novel·la «L'Albert i els menjabrossa» i al llarg de la seva trajectòria, que també inclou la traducció i la música, ha publicat una quarantena de títols i ha obtingut altres premis com l'Andròmina, l'Edebé el Prudenci Bertrana o el Sant Jordi. D'altra banda, la novel·la «El Jim i la Janis», de Llorenç Capdevila Roure, guanyadora del Gran Angular, per a lectors joves, uneix la nostàlgia d'un passat ple de moments especials i l'esperança de saber que tothom pot viure una història d'amor autèntic. En ple estiu, el millor amic del Mitus se’n va a Chicago. Però l’ictus del seu oncle li capgira els plans i ho aprofita per conèixer millor la seva vida. Llorenç Capdevila exerceix de professor a l'Institut d'auro de Santpedor i ha obtingut abans premis com el de narrativa Vila d'Ascó, el Leandre Colomer, o el Lector de l'Odissea. Els premis Vaixell de Vapor i Gran Angular de l'Editorial Cruïlla formen part del catàleg de premis per a infants i joves del grup SM que hi destina 200.000 euros en conjunt i en diferents llengües i modalitats... [+ informació]
30 de setembre 2025
El professor Vicent Vidal rep el premi Aurora Díaz-Plaja per una entrevista a l'escriptora Caterina Valriu publicada a «La Veu de Llibres»
L'entrevista «Amb Caterina Valriu», publicada a la revista digital La Veu dels Llibres, signada pel professor Vicent Vidal ha estat distingida amb el XXIV Premi Aurora Díaz-Plaja que atorga l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana a un article d'anàlisi o estudi sobre literatura infantil i juvenil publicat en qualsevol llengua i en qualsevol suport de mitjà de comunicació. L'entrevista, publicada el 3 d'agost del 2024 i valorada pel jurat pel seu extens contingut i l'amplitud de la trajectòria de l'entrevistada que reflecteix. El jurat de l'edició ha estat integrat per Josep Antoni Fluixà, Anna Herráez, Pere Martí Bertran i Miquel Rayó. El guardonat, Vicent Vidal, a més de professor de secundària, és autor de l'assaig «Una història de la literatura popular valenciana 1873-2019», (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2020). El Premi es lliura a Palma, coincidint amb el III Seminari de Literatura Infantil i Juvenil... [+ informació]
27 de setembre 2025
El Premi Mercè Llimona s'ha recuperat després de tretze anys sense convocar-se distingint l'àlbum il·lustrat «La sopa» de l'autora gironina Blanca Caminal Comadira
L'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú ha recuperat aquest 2025 el Premi Mercè Llimona d'Àlbum Il·lustrat que des del 1997 al 2011 s'havia convocat en col·laboració amb l'Obra Social de l'antiga Caixa Catalunya i la publicació a Publicacions de l'Abadia de Montserrat, rellevant el premi nadalenc que s'atorgava des del 1986 (històricament, doncs, catorze edicions). En aquella primera etapa el premi optava primer exclusivament per un conte escrit i posteriorment, en una segona convocatòria, per les il·lustracions del conte premiat. La recuperació ha significat també un canvi en una única convocatòria per a un àlbum il·lustrat complet, que serà publicat per l'Editorial A Buen Paso. Pel que fa a l'actual quinzena edició, ha estat premiada l'autora Blanca Caminal Comadira (Girona, 1979) amb l'obra «La sopa». El premi, que té en aquesta recuperació una dotació de 5.000 euros, ha canviat també pel que fa a la presentació d'originals. Les primeres catorze edicions eren exclusivament en català. Ara, els textos dels àlbums candidats poden ser en català o espanyol, cosa que més que representar un avanç o obertura —ho seria si s'hagués internacionalitzat a diverses llengües— és un retrocés cap a una cooficialitat que, en el cas de l'espanyol, ja té altres convocatòries i moltes opcions de difusió. El jurat del Premi Mercè Llimona 2025 ha estat integrat per Eva Bolaño (regidora de Cultura), Arianna Squilloni (editora A Buen Paso), els il·lustradors Christian Inaraja i Sebastià Serra i la llibretera Veri Pena (llibreria A Tres Tintes). Segons el jurat, s'ha valorat especialment “l'aposta per un llenguatge gràfic fresc i directe, capaç de transmetre emocions amb senzillesa i humor, i que manté, alhora, una gran qualitat artística.” L'autora Blanca Caminal parla del seu conte com un projecte molt íntim a partir d'una història que connecta amb el record de persones que ja no hi són com la seva àvia. Blanca Caminal combina la docència d'art en diversos centre educatius de Girona amb la faceta d'il·lustradora, que ella mateixa recorda que va començar quan ja tenia fets els quaranta anys... [+ informació]
25 de setembre 2025
L'escriptora Leire Bilbao guanya el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil 2025 del ministeri de Cultura espanyol per la novel·la «Klera»
Leire Bilbao Barruetabeña (Bizkaia, 1978) ha estat guardonada amb el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil 2025 per la novel·la «Klera», publicada a l'Editorial Elkar. El premi té una dotació de 30.000 euros i s'atorga anualment a una obra publicada en català, basc, gallec o espanyol. El jurat de l'edició considera que «Klera» excel·leix per “una bellesa poètica i per diverses disciplines artístiques, com la il·lustració, amb un compromís implícit per la cultura, la pau i la convivència, amb temàtiques com la guerra i la mort, d'una manera accessible per als lectors infantils. L'autora és llicenciada en Dret Econòmic per la Universitat de Deusto i ha publicat tant poesia per a adults com literatura per a infants i joves, àmbit en el qual ha obtingut premis com l'Euskadi de Literatura 2017 i el Kiriko 2019. Traduïda a diverses llengües, algunes de les seves composicions han estat musicades... [+ informació]
24 de setembre 2025
L'AIGUA QUE FA BÉ I L'AIGUA QUE FA MAL
Suplement de novetats literàries núm. 30 (setembre 2025) «L'aigua que fa bé i l'aigua que fa mal». Rodoreda, un bosc. L'animació internacional dels germans Grangel. La pel·lícula de la vida. Ni Figa ni Flawas. Novetats literàries. Llibre i àlbum il.lustrat. Autors catalans. Traduccions. L'aparador. Els suplements de Cornabou... [+ crítica]
La veterana il·lustradora Fina Rifà rebrà el Premi Junceda d'Honor 2025 en la gala de lliurament de premis anuals de l'Associació d'Il·lustradors de Catalunya el 8 d'octubre al CCCB
Fina Rifà (Palma, Illes, 1939) és una de les il·lustradores més veterana i reconeguda en l'àmbit editorial català. Amb un catàleg de més de 200 llibres il·Lustrats, el primer el 1963, «Chiribit», de Marta Mata, i el segon el 1964, «Tula, la tortuga», de Maria Àngels Ollé, ha expandit la seva obra en col·leccions d'editorials com La Galera, Cruïlla, Casals o Publicacions de l'Abadia de Montserrat, a més de la revista Cavall Fort. Mestra de professió (va estudiar magisteri a la Universitat Autònoma de Barcelona i va exercir com a professora d'expressió plàstica a les escoles Talitha i Dovella de Barcelona) va esta involucrada amb la professió de la il·lustració com a vicepresidenta i presidenta de l'Associació Professional d'Il·lustradors de Catalunya (APIC) entre els anys 1986 i 1987... [+ informació]
10 de setembre 2025
Mor als 70 anys l'escriptora i il·lustradora alemanya Jutta Bauer reconeguda com una de les autores per a infants i joves més importants de la literatura alemanya contemporània
L'escriptora i il·lustradora Jutta Bauer (Hamburg, Alemanya, 1955) ha mort sobtadament a causa d'una al·lèrgia infecciosa. L'autora, coneguda aquí per alguns dels seus àlbums publicats, era reconeguda com un dels noms més destacats de la literatura alemanya contemporània per a infants i joves. El 2001 va ser distingida amb el Premi Alemany de Literatura Juvenil i el 2010, amb el Premi Hans Christian Andersen. Jutta Bauer, va estudiar a la Universitat d’Enginyeria d'Hamburg, es va iniciar com a autora de còmic i caricaturista a la dècada dels anys vuitanta del segle XX i posteriorment com a dibuixant de la sèrie «Juli» i algunes novel·les de l'escriptora Christine Nöstlinger. Alguns dels seus títols més traduïts són «La reina dels colors», «Selma», «L'àngel de l'avi», «Així va començar tot» o «Per què vivim als afores de la ciutat»... [+ informació]
30 de juny 2025
L'àlbum «Gran i petita» de la il·lustradora Raquel Catalina i l'escriptora Arianna Squilloni guanya el Premi Internacional Compostel·la que convoca l'Editorial Kalandraka amb el Consell de Santiago
L’escriptora Arianna Squilloni (Milà, Itàlia, 1976) i la il·lustradora Raquel Catalina (Madrid, 1973) són les guanyadores de la 18a edició del Premi Internacional Compostel·la d'àlbum il·lustrat que convoca l'Editorial Kalandraka juntament amb el Departament d'Educació del Consell de Santiago. El premi té una dotació de 9.000 euros i l'editorial té prevista la publicació a la tardor en cinc llengües: català, espanyol, gallec, basc i portuguès, com és habitual en la línia del segell. «Gran i petita», segons el jurat, és un àlbum que complementa el text i la imatge amb un subtil rerefons poètic. El relat de fons narra el viatge vital d'una dona gran que deixa la ciutat per tornar al camp. Les il·lustracions destaquen per una paleta cromàtica continguda i un ús expressiu del blanc i negre. L'escriptora Arianna Squilloni, resideix a Catalunya on dirigeix l'Editorial A Buen Paso des de fa disset anys. La il·lustradora Raquel Catalina, formada en Belles Arts a Madrid i postgraduada en il·lustració a València, va rebre el Premi de la Fira de Bolonya el 2023. La divuitena edició del Premi ha rebut 288 projectes d'autors procedents de setze països. El jurat ha considerat atorgar una menció especial a l'autora xilena María Paz García Finch per l'àlbum «L'espera»... [+ informació]
18 de juny 2025
Marta Minguella guanya el Premi Ramon Muntaner de novel·la per a joves amb una història de misteri abientada en un castell irlandès
El 40è Premi Ramon Muntaner de novel·la per a joves, que forma part del cartell dels Premis Literaris de Girona, ha estat per a l'escriptora Marta Minguella per «Assassinat a Highburn», una història que s'ambienta en un exclusu castell irlandès on, en una reunió anual d'empresa, un dels socis principals és assassinat. La Freya, una adolescent brillant però inadaptada, intenta esbrinar les raons d'un crim que no vol investigar ningú. El premi té una dotació de 6.000€ i s'hi han presentat 39 originals. El Jurat ha estat integrat per Dolors Cabrera, David Cirici, Xavier Gual, Anna Pardos (Mixa) i Patrizia Campana, editoria del segell Estrella Polar del Grup 62... [+ informació]
12 de juny 2025
L'escriptora i il·lustradora Maria Espluga prepara una publicació que es finança mitjançant una campanya de Verkami amb una història sobre el mites i els símbols milenaris a través del misteri de l'astrologia
Amb el títol «El viatge de Nur o els nens del Zodíac», l'escriptora i il·lustradora Maria Espluga (Barcelona, 1968) ha activat a la plataforma Verkami [vegeu aquí les característiques] la proposta de publicació d'un àlbum il·lustrat a través d'una campanya que tenia previst d'allargar fins al 14 de juliol, però que, en el moment de publicar aquesta informació, pràcticament està coberta fins al pressupost de 6.500 euros, cosa que fa endevinar que l'èxit de la resposta ha estat immediat amb prop un centenar de subscriptors. Segons l'autora, «El viatge de Nur o els nens del Zodíac» [vegeu aquí un tràiler de l'àlbum] vol explorar la màgia dels mites i símbols que intriguen l'esser humà des de fa milers d'anys. L'autora afirma que ha fet un àlbum que l'aproxima al misteri de l'astrologia, un dels llenguatges simbòlics més antics del món i que, paradoxalment, no existia en suport de literatura il·lustrada. Maria Espluga, que té un extens catàleg de més d'un centenar de publicacions de llibres per a infants i joves il·lustrats, es dedica a aquest àmbit professional des que el 1989 va estudiar disseny gràfic a l’Escola Massana i a Elisava i alterna aquesta activitat amb la creació de màscares i titelles d'algunes obres de teatre familiar. Maria Espluga forma part d'una família dedicada a la literatura, la il·lustració i el teatre. Filla de la reconeguda il·lustradora Carme Solé Vendrell (Barcelona, 1944), és germana de l'actriu i directora teatral Tilda Espluga. L'autora i il·lustradora Maria Espluga, amb aquest nou àlbum, no s'adreça només als interessats per entendre els cicles de la vida i la natura sinó als lectors àvids de descobrir en cada lectura un món nou. «El viatge de Nur o els nens del Zodíac» té prevista la publicació a finals d'any i es presenta amb una primera part narrativa i una segona part amb les claus per descobrir les referències del relat en una trama que transita pel recorregut vital, la transformació i el misteri... [+ informació]
11 de juny 2025
Care Santos i Ricard Efa guanyen els premis Protagonista Jove que s'han atorgat amb els tres Premis Atrapallibres al Teatre Fortuny de Reus
L'escriptora Care Santos ha obtingut el Premi Protagonista Jove en la categoria de 14 a 16 anys per la novel·la «Els Medina», publicada a l'Editorial Edebé i l'escriptor Ricard Efa ha obtingut el Premi Protagonista Jove en la categoria de 12 a 14 anys per la novel·la «Noceà: Atari & Tika» pubicat a l'Editorial Mai Més. La gala del 2025, que ha tingut lloc al Teatre Fortuny de Reus, organitzada per l'entitat convocant, l'IBBYCat (antic Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil), ha atorgat també els premis Atrapallibres. En la categoria de 9 anys, hl'ha obtingut «L'arbre i jo», de Blanca Bravo i Cristina Picazo, publicat a l'Editorial Animallibres; en la categoria de 10 anys, «En Marc i en Moha», de Kim Fupz Aakeson i Rasmus Bregnhøi, en traducció de Maria Rossich, publiccat a l'Editorial Takatuka; i en la categoria d'11 anys, el còmic «Molly Wind. Bibliotecàries a cavall», de Catalina González i Toni Galmés, publicat a l'Editorial Astronave / Norma Editorial. Aquests premis els atorga un jurat format per lectors joves a partir d'una prèvia selecció d'un jurat d'experts... [+ informació]
04 de juny 2025
L'escriptor i titellaire Xavier Margenat guanya el premi Guillem Cifre de Colonya 2025 amb una novel·la sobre un infant que pateix assetjament escolar
Amb la novel·la «Nils, no tinguis por», l'escriptor, ventríloc, actor i titellaire Xavier Margenat (Girona, 1964) ha guanyat el Premi de Narrativa Infantil Guillem Cifre de Colonya, que convoquen la fundació del mateix nom i publica l'Editorial Barcanova. El premi té una dotació de 7.000 euros. El jurat d'aquesta edició ha estat integrat per Sara Moyano, Ramon Bassa, Pere Martí Bertran i Miquel Rayó. Hi han concorregut 23 originals. La novel·la guanyadora de Xavier Margenat, el protagonista, que pateix assetjament escolar, troba un amic a qui li encanten els misteris i que el convidarà a visitar les ruïnes de l'antic casino de l'Arrabassada. Amb aires també de novel·la negra, la trama els fa testimonis d'un crim, però quan el denuncien, la policia no els fa cas. El thriller evoluciona amb humor cap a una investigació del crim i un recorregut per alguns dels llocs més sinistres de Barcelona a la recerca d'un tresor llegendari... [+ informació]
02 de juny 2025
Més de 32.000 infants han participat en un càsting per triar els protagonistes de la nova versió de la sèrie sobre la saga de «Harry Potter» que prepara la plataforma HBO Max
Els personatges de Harry Potter, Herminone Granger i Ron Wasley tindran noves cares després de les que la primera adaptació cinematogràfica de la saga de l'escriptora J. K. Rowling, estrenada el 2001, hagin sobreviscut el quart de segle XXI i estiguin encara vigents en els diferents suports o plataformes. Els aleshores emergents i joves intèrprets Daniel Radcliffe, Rupert Grint i Emma Watson passaran a la història i els agafaran el relleu els joves Dominic McLaughlin (Harry Potter), Arabella Stanton (Hermione Granger) i Alastair Stout (Ron Weaslay), que han estat escollits després d'un càsting fet amb més de 32.000 infants candidats per posar-se en la pell del trio de joves mags. La nova sèrie està produïda per la plataforma HBO Max i mostra també el canvi de tendència en un quart de segle: del boom de la pantalla gran del 2001 es passa ara a un altre previsible boom, però, en suport digital i pantalla domèstica. Els tres personatges entraran a l'escola de màgia Hogwarts, després que hi siguin admesos, tal com marca la trama de la saga de J. K. Rowling que HBO Max assegura que s'ha respectat fidelment de l'original, cosa que està garantida tenint en compte el control dels drets i les versions que sempre ha exercit sobre la representació de l'autora. Els productors executius de la nova sèrie, Francesca Gardiner i Mark Mylon, juntament amb la mateixa J.K. Rowling, remarquen... [+ informació]
25 de maig 2025
La literatura i la música convertides en teatre
Jordi Folck. La literatura i la música convertides en teatre. «Biblioteca Jordi Folck de Dramatúrgies»: «La Biblioteca del senyor Seguín», «Salvat-Papasseit i els nens de la meva escala», «Soc Àngel Guimerà» i «L'Aventura de llegir». Coedició d'Hola Creador (Creativitat - Cultura - Educació) i Veus Públiques. Reus - Barcelona, 2024-2025. A partir de 10 anys [+ crítica]
04 de maig 2025
El Festival Món Llibre arriba al vintè aniversari amb una reformulació i una nova orientació sota la direcció d'Anna Juan Cantavella i Piu Martínez i una edició que té com a eix temàtic la literatura i el joc
La vintena edició del Festival Món Llibre té lloc del 23 al 25 de maig al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), a la plaça Joan Coromines i a la Biblioteca Gabriel García Márquez. S'incorpora per primera vegada un eix temàtic de cada edició que en aquesta primera ocasió és al voltant de la literatura i el joc. Aquest esdeveniment que s'ha consolidat entre les famílies i els infants per fomentar l'interès pel llibre i la lectura, organitzat per l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) es presenta aquest 2025 amb la novetat de la direcció compartida per Anna Juan Cantavella (Doctora en Antropologia Social i Cultural i Màster en Llibres i literatura infantil) i Pius Martínez (Tècnica Diplomada en Biblioteconomia i Documentació i Màster en edició), les dues autores de diversos assajos sobre la didàctica de la lectura en els lectors infants i joves. Amb aquesta nova etapa, el Festival Món Llibre 2025... [+ informació]
11 d’abril 2025
L'actriu, pallassa i directora teatral Olga Colomer Falguera guanya el II Premi de Poesia per a Infants Rosa Sensat amb el recull «Gangues de ganxet» que publica l'Editorial Kalandraka en suport d'àlbum il·lustrat
La segona edició del Premi de Poesia per a Infants Rosa Sensat, que convoquen l’Associació de Mestres Rosa Sensat i l’Editorial Kalandraka, organitzat pel grup transVersant la poesia, ha estat atorgat al recull «Gangues de ganxet» de l'autora Olga Colomer Falguera (Terrassa, 1966). L'autora, que ha estudiat Art Dramàtic a l'Institut del Teatre del Vallès, és actriu i directora teatral. Va treballar a la sèrie «Plats bruts» de TV3 i va fer gira per Catalunya i Europa amb l'obra «Excuses», de Joel Joan i Jordi Sànchez, entre altres peces dramàtiques. Amb el paper de Pau Polida ha fet actuacions en biblioteques, centres cívics i festivals de teatre. Amb el conte «Gangues de ganxet», entra en el món de la literatura per a infants amb un recull poètic que l'Editorial Kalandraka publica pròximament en suport àlbum il·lustrat... [+ informació]
03 d’abril 2025
La il·lustradora Maria Jaiduk guanya el 15è Premi Internacional d'ill·lustració Bologna Children’s Book Fair-Fundación SM
La jove il·lustradora ucraïnesa Maria Jaiduk (Kherson, Ucraïna, 2006) ha obtingut el 15è Premi Internacional d'ill·lustració Bologna Children’s Book Fair-Fundación SM amb el projecte d'un àlbum que SM publica. El premi té una dotació de 15.000 euros i s'atorga en el marc de la Fira de Bolonya. El jurat d'aquesta edició ha estat integrat per Joëlle Jolivet, il·lustradora francesa; Kiyoko Matsuoka, director del Museu d'Art d'Itabashi (Tòquio); i Mario Dequel, responsable de Disseny de l'Editorial SM. Segons aquest jurat, Maria Jaiduk narra mitjançant la il·lustració una història d'una manera clara i descriptirca i utilitza la llum com un element clau. La història del seu àlbum expressa una crítica social i una sensibilitat davant el canvi climàtic i l'ecologia amb una reflexió sobre el consum de la societat actual... [+ informació]
02 d’abril 2025
Les escriptores Ledicia Costas i Marina Aguirre guanyen els Premis SM El Barco de Vapor i Gran Angular amb dues novel·les que aprofundeixen en l'interior dels infants i adolescents i la seva complexitat
L'escriptora Ledicia Costas (Vigo, 1979) ha obtingut el Premi SM El Barco de Valor en llengua espanyola amb la novel·la «Feriópolis», una obra de gènere fantàstic que dóna eu al món interior dels infants amb tota la seva complexitat i oferint-los un suport com a refugi. Segons l'autora és el viatge en una muntanya russa que va des la inquietud fins a l'esperança passant per un camí ple d'emocions i personatges inoblidables. L'altre premi de l'edició del 2025 és el SM Gran Angular que ha obtingut l'escriptora Marina Aguirre (Burgos, 1990) amb la novel·la «Hoy honramos a los vivos», que en paraules de l'autora convida a fer un viatge d'autoconeixement des de la mort a l'esperança amb una veu que connecti amb els adolescents actuals. Els Premis SM tenen una dotació... [+ informació]
01 d’abril 2025
L'escriptora francesa Marion Brunet guanya l'Astrid Lindgren Memorial Award de literatura per a infants i joves que atorga el govern suec parel·lelament al Nobel de Literatura
L'escriptora francesa Marion Brunet (Vaucluse, Avinyó, 1976) ha estat la distingida amb el prestigiós Astrid Lindgren Memorial Award que atorga el govern suec anualment des del 2002 i que s'ha posicionat com el Nobel de Literatura Infantil i Juvenil pel seu origen suec i per la dotació més important del sector, 5 milions de corones sueques (uns 540.000 euros). La seva obra, destinada principalment als lectors joves, abasta qüestions com per exemple la reproducció assistida i l'homofóbia (el seu debut amb la novel·la «Frangine») i altres novel·les en les quals sempre aprofundeix en problemes socials propis dels adolescents. Durant la seva trajectòria, Marion Brunet ha guanyat més de trenta premis, entre els quals l'UNICEF Prize for Youth Literature, als quals cal afegir ara l'Astrid Lindgren. L'autora, abans de dedicar-se professionalment a l'escriptura, va treballar com a educadora en una llar d'acollida d'infants i després en un hospital de dia per a adolescents. No és estrany, doncs, que d'aquestes experiències hagi extret moltes de les històries literàries. Entre les seves obres més recents publicades en català hi ha «Sense fe ni llei» (Fanbooks) i «L'estiu circular» (Club Editor)... [+ informació]
31 de març 2025
L'escriptora catalana Maite Carranza i la il·lustradora basca Elena Odriozola, candidates al Premi Hans Christian Andersen 2026 entre 78 candidatures presentades per 44 països
El premi, que s'atorga des del 1956, té un caràcter bianual i es decideix a partir de les candidatures que presenten les diverses literatures, entre les quals la catalana sota el paraigua de la candidatura oficial de l'Estat espanyol. Per a l'edició del 2026, entre 78 candidatures de 44 països, s'hi presenten com a candidates l'escriptora catalana Maite Carranza (Barcelona, 1958) i la il·lustradora basca Elena Odriozola (Sant Sebastià, 1967). Les dues tenen una àmpia i reconeguda trajectòria en els seus àmbits respectius i, en el cas de Maite Carranza, és una de les escriptores catalanes per a infants i joves amb major nombre d'obres traduïdes a altres llengües. L'International Board on Books for Young People (IBBY) ha fet públiques les candidatures dels 44 països coincidint amb la Fira del Llibre de Bolonya. El veredicte del premi, atorgat per un jurat internacional, tindrà lloc a principis del 2026... [+ informació]
16 de març 2025
L'IBBY dels Països Baixos protagonitza el missatge i el cartell del Dia Internacional del Llibre Infantil que té lloc el 2 d'abril per commemorar el naixement de Hans Christian Andersen
La secció dels Països Baixos de l'International Board on Books for Young People (IBBY) protagonitza aquest 2025 el missatge i el cartell del Dia Internacional del Llibre Infantil que commemora la data del naixement de Hans Christian Andersen (Odense, Dinamarca, 2 abril 1805 - Østerbro, Dinamarca, 1875), coincidint amb el 220è aniversari del naixement i el 150è aiversari de la seva mort. Una efemèride rodona en tots sentits que recorda qui va ser un dels màxims creadors i divulgadors de la rondallística europea del segle XIX. L'IBBY, organització fundada el 1953 per la periodista alemanya Jella Lepman, manté la seva funció de construir ponts entre els infants i les diverses cultures a través de la literatura. El Dia Internacional del Llibre Infantil té lloc des del 1967 arreu del món i cada any una secció de les que integren aquest organisme (A Catalunya el representa l'IBBYCat, antigament ClijCat o Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil) té l'oportunitat de ser la protagonista del missatge i el cartell... [+ informació]
20 de febrer 2025
Beatriz Giménez de Ory i David Lozano guanyen els Premis Edebé 2025 amb dues novel·les que fan un homenatge al Quixot i s'endinsen en la Intel·ligència Artificial
L'escriptora Beatriz Giménez de Ory (Madrid, 1972) ha obtingut el premi Edebé 2025 en la modalitat infantil amb la novel·la «Tres niños tristes y medio unicorno», que vol ser un homenatge al Quixot a través d'una colla que busca el seu lloc al món. La novel·la, que representa el debut de l'autora en el segell Edebé, tracta amb humor i fantasia l'autodescoberta i la força de l'amistat. El premi està dotat amb 25.000 euros i ha estat deciit per un jurat integrat per Teresa Colomer, Antonio G. Iturbe, Ángeles González Sinde, Roberto Santiago, Elena Valencia i Vicenç Villatoro. D'altra banda, l'escriptor David Lozano (Saragossa, 1974), ha obtingut el Premi Edebé en la modalitat juvenil —que ja havia obtingut també el 2018—, ara amb l'obra «Cacería», que s'endinsa en el futurisme de la Intel·ligència Artificial i la capacitat de l'ésser humà per crear universos nous tot i dependre cada veada més de la tecnologia. La dotació del premi juvenil és de 30.000 euros i el jurat l'han integrat per Xavier Brines, Paula Jarrín, Óscar López, Rosa Navarro Durán, Care Santos i Elisenda Vergés-Bo. Els Premis Edebé han arribat a la 33a edició i es mantenen amb la dotació més important aquí en l'àmbit per a infants i joves. Segons l'editorial, en aquesta edició s'han presentat 209 originals en les dues modalitats, 166 en espanyol, 33 en català, 10 en gallec i 4 en basc. Els Premis Edebé han estat traduït fins ara a 22 llengües i tenen presència en 25 països... [+ informació]
12 de febrer 2025
La trama d'una crisi personal d'un jove que viu el suïcidi d'un company escrita per l'autor Jose López guanya el Premi Carlemany 2025 de Foment de la Lectura
L'escriptor i traductor Jose López (Sabadell, Vallès Occidental, 1988) ha guanyat el Premi Carlemany de Foment de la Lectura 2025 amb la novel·la «Abans no s'apagui», una història que relata la història d'un jove que viu el suïcidi d'un company. El protagonista decideix marxar de viatge per Europa per trobar respostes davant la pèrdua del seu amic. L'experiència el porta a treballar en hostels, a fer d'au-pair i a conèixer persones que li canviaran la manera d'entendre el món i d'enfrontar-se als dubtes existencials. La novel·la la publica l'Editorial Columna el mes de maig. El Premi Carlemany l'atorguen el Grup 62 i el Govern d'Andorra. En les primeres edicions tenia una dotació de 42.000 €, que posteriorment va baixar a 10.000 € i que actualment s'ha situat en 8.500 €, una reculada significtiva tenint en compte el potencial dels dos convocants. L'autor José López és llicenciat en Filosofa i, en certa manera com el seu protagonissta, ha treballat en hostels, granges, botigues i d'au-pair, tot i que també ha pogut dedicar-se a la feina editorial i la traducció... [+ informació]
11 de febrer 2025
La jove Helena Moreno Padilla guanya el XX Premi Jordi Sierra i Fabra per a Joves amb una novel·la de gènere fantàstic ambientada en un univers ple d'ésser mitològics
La jove escriptora Helena Moreno Padilla (Almeria, 2008) ha guanyat el Premi Jordi Sierra i Fabra que convoca la Fundació de l'autor en la seva vintena edició amb la novel·la «Más allá de la muralla», una història d'aventures de gènere fantàstic ambientada en un poblat d'éssers mitològics. Sunny és un els que viu en una ciutat emmurallada. Quan la muralla pateix un atemptat i roben l'espasa de la guardiana de la ciutat, Sunny i un amic ferrer intenten recuperar-la amb un seguit d'aventures. La novel·la la publica SM i el jurat ha estat integrat per Berta Márquez, Elena O'Callaghan, África Vázquez i Pep Duran i Arturo Padilla. D'aquesta edició han estat finalistes els joves autors Júlia Córcoles (Múrcia), Marcos Carrizo (Saragossa) i Rosa María Berrocal (Madrid), tots tres habituals en anteriors edicions com a finalistes... [+ informació]
31 de gener 2025
L'estrenyecaps de la Intel·ligència Artificial
Suplement Cornabou núm. 29. «L'estrenyecaps de la Intel·ligència Artificial». Els carrers plens de fang. Miquel Obiols (In memoriam). Cornabou: 25 anys en xarxa. Faristol: 40 anys i 100 números. D'Alícia a Jules Verne. Novetats literàries. Llibre i àlbum il·lustrat. Autors catalans. Traduccions. L'aparador. Els suplements de Cornabou [+ informació]
09 de gener 2025
Un àlbum sobre el veïnatge de barri de la dibuixant Lali Miró amb el títol «El 37 del carrer Major» guanya el 43è Premi Destino Apel·les Mestres 2025
El veterà premi Destino Apel·les Mestres, que arriba a la 43a edició, ha escollit com a guanyadora de l'edició del 2025 la dibuixant Lali Miró Batlle, establerta al barri de Sants de Barcelona. El premi està dotat amb 4.500 euros i la publicació corresponent. El jurat ha estat integrat per David Sierra, Paula Jarrín, Pedro Mañas, Albert Arrayás i Anna Casals. «El 37 del carrer Major» és un conte que convida els lectors a convertir-se en uns veïns més del carrer per on camina el protagonista, el Nel. Un conte que tracta temes com la solidaritat veïnal, les relacions entre diverses generacions i la soledat. Lali Miró Batlle va estudiar il·lustració a l’Escola de la Dona i més tard a l’École Duperré, a París. Des del 2021 es dedica professionalment a la il·lustració. Ha publicat àlbum com «El contagi» (premi Vila de Térmens 2023) i «A la recerca del mico perdut», de l'escriptor Oriol Canosa. Arran d'una residència creativa a Faberllull, a Olot, organitzada per l’Institut Ramon Llull, va treballar en un àlbum il·lustrat per a l’editorial eslovena Zalozba Hart, de l'escriptora Barbara Hanus... [+ informació]
08 de gener 2025
El pòdcast de ficció «RadioContes» s'amplia amb el suport de vídeopòdcast adreçat especialment als infants sords amb una proposta pionera de narració oral i Llengua de Signes Catalana
La plataforma «RadioContes» és la primera app de pòdcasts de ficció narrativa per a infants de parla catalana. Ara amplia les seves opcions amb l'estrena del primer pòdcast dissenyat especialment per a infants sords. La iniciativa compta amb la col·laboració de la cooperativa Laifari, institució que impulsa el coneixement de la Llengua de Signes Catalana (LSC). RadioContes, que ja té una audiència consolidada, segons els seus responsables, amb més de 9.000 escoltes mensuals, fa aquest pas per incloure la comunitat d'infants sords amb el suport de videopòdcasts on els usuaris poden veure una persona signant, sense altres imatges que desviïn la seva atenció de la narració, perquè es concentrin en el conte i estimulin la imaginació. Els contes de «La Dragoneta Papaxut», els més escoltats a la plataforma convencional pels infants a partir de 3 anys, és la primera sèrie escollida per obrir aquest nou canal en versió de videopòdcast per a sords. S'ha elaborat de cap i de nou pensant en les característiques d'aquesta comunitat. S'han suprimt segons quins elements innecessaris i s'hi han incorporat elements propis de la Llengua de Signes Catalana, sempre amb una narradora a la pantalla. La plataforma digital RadioContes compta amb un equip que lidera l'actriu i comunicadora Marta Catalan, amb més de quinze anys d'experiència en l'àmbit de la narració, a més del compositor i enginyer de so Albert Nardi, i la periodista i educadora especialitzada en pedagogia de la diversitat, Ruth Mañero. El catàleg de «RadioContes» inclou diversos audiocontes i audiosèries d'accés lliure... [+ informació]
04 de gener 2025
La recent mort de l'escriptor i activista Ricard Lobo als 88 anys recorda la seva faceta més amagada destinada a la literatura per a infants i joves
Ricard Lobo i Gil (Barcelona, 1936) ha mort el 3 de gener de 2025, als 88 anys. Exmonjo del Monestir de Monserrat i de Sant Miquel de Cuixà, als anys setanta del segle passat va participar amb Lluís Maria Xirinacs en la Comissió de Serveis de les Comunitats Critianes de Base. Va formar part de la plataforma de constitució de l'Assemblea de Catalunya. Un cop va abandonar l'orde benedictí, va estar en contacte amb el president Josep Tarradellas a Saint Martin le Beau, que el va nomenar membre de l'Organisme Consultiu de la Presidència de la Generalitat de Catalunya. Això va fer que el 1978, un cop restablerta la Generalitat, el president Tarradellas el nomenés director del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), ratificat després pel president Jordi Pujol, càrrec que va exercir fins al 2006. Ricard Lobo i Gil, assagista amb diverses publicacions, va dedicar una part de la seva obra creativa a la literatura per a infants i joves, primer amb tres títols de la col·lecció Petita Història, de l'Editorial Mediterrània, il·lustrada per Pilarín Bayés: Ramon Llull, Arnau de Vilanova i Vila de Llívia. També va publicar una novel·la per a joves, «Elisenda, escriu-me!», el 1986, escrita a quatre mans amb Josep Maria Puigjaner, en aquest cas a la col·lecció L'Odissea, de l'Editorial Empúries... [+ informació]
18 de desembre 2024
L'escriptor Vicent Sanhermelando guanya el III Premi de Narrativa Juvenil de Picassent amb una novel·la que reflexiona sobre les ferides que deixa l'assetjament masclista
La novel·la «L'any de la rata», de l'escriptor Vicent Sanhermelando (Alboraia, Horta Nord, País Valencià, 1957), ha estat la guanyadora de la tercera edició del Premi de Narrativa Juvenil Ciutat de Picassent, organitzat conjuntament per Andana Editorial i l'Ajuntament de Picassent. L'obra és una història que reflexiona sobre les ferides i cicatrius que deixa l'assetjament masclista i ha estat escollida entre trenta-un originals presentats al premi, que té una dotació de 6.000 euros i el publica Andana Editorial... [+ informació]
12 de desembre 2024
Els Premis Ciutat d'Alzira premien les obres de Maria Vázquez Carlos, Alícia Toledo, Anna Mongay i Sheila Blázquez
En una edició especial amb el record dels aiguats que han assotat el País Valencià, els Premis Ciutat d'Alzira 2024 en l'àmbit de la literatura per a infants i joves ha guardonat les obres de Maria Vázquez Carlos amb la novel·la per a joves «Crit ofegat»; la d'Alícia Toledo de narrativa per a infants, «Es lloguen cervells»; i l'àlbum il·lustrat «La filla» d'Anna Mongay i Sheila Blázquez amb el premi Enric Solbes... [+ informació]
11 de desembre 2024
L'escriptor sabadellenc Joan Berlanga Sarraseca debuta amb el premi per a infants Josep Maria Folch i Torres i l'escriptora andorrana Mariona Bessa guanya el premi Joaquim Ruyra de novel·la per a joves
Amb la novel·la per a infants «L’extraordinària vida d’un gos a les últimes», Joan Berlanga Sarraseca (Sabadell, 1972) ha debutat en literatura amb el 62è premi Folch i Torres. Una història amb humor sobre el final de la vida d’un gos mestís que no té pedigrí, però moltes aventures per explicar. L'autor, que exerceix de professor, la presència del gos permet entrar en els records de la família que l'acull com a mascota. La vida i la mort planen en el rerefons de la novel·la. El premi Folch i Torres està dotat amb 4.000 euros i el publica La Galera el febrer del 2025. L'escriptora Mariona Bessa (Escaldes-Engordany, 1994) ha obtingut el premi de novel·la per a joves Joaquim Ruyra amb una història de gènere distòpic que s'ambienta en una societat diferent però que és igualment reconeixible. Una colònia d'humans viuen confinats sota terra i desitja poder tornar a la superfície. L'autora, que es dedica a la biologia professionalment, afegeix un miisatge sublim en el seu relat per un món millor embolcallatd'un registre que ella anomena de ciència-ficció climàtic. El premi té una dotació de 6.000 euros i el publica el segell Elastic Books d'Abacus Futur... [+ informació]
08 de desembre 2024
Mor als 82 anys l'escriptor Joan Pla Villar, un dels autors clàssics i més prolífics de la narrativa per a joves del País Valencià
L'escriptor Joan Pla Villar (Artana, La Plana Baixa, País Valencià, 1942 - Borriana, La Plana Baixa, País Valencià, 8 desembre 2024), és considerat un dels clàssics i més prolífics de la narrativa per a joves del País Valencià. Va ser guanyador de diversos premis literaris d'aquest àmbit com l'Enric Valor, el Vicent Silvestre o el Bancaixa. Es manté com un “longseller” la seva novel·la «Mor una vida, es trenca un amor», del 1981, actualment reeditada a Edicions Bromera, de la qual el 1998 va publicar una segona part amb el títol «Només la mar ens parlarà d’amor». Joan Pla, que és considerat fill adoptiu de Borriana on ha viscut gairebé sempre i on ha mort, va exercir de professor després d'iniciar estudis d'Econòmiques i abans de dedicar-se a la literatura amb més de cinquanta obres publicades, majoritàriament per a lectors joves... [+ informació]
04 de desembre 2024
La campanya «Fas 6 anys. Tria un llibre» ha estat seguida per 39.821 infants que han escollit en un 73% edicions en català
La diversitat de títols que s'han bescanviat amb el val de regal per a les famílies amb infants que han fet 6 anys aquest 2024 arriba a 7.000 títols pertanyents a 385 segells editorials. Els infants que han bescanviat el val per un llibre (valorat en 13€) han estat 39.821 que representen el 57,6% del cens total de 69.101 infants d'aquesta edat. Hi han participat 535 llibreries. El 73% dels llibres escollits pels infants que han participat en la campanya han estat en català... [+ informació]
07 de novembre 2024
Un article de Josep Camps sobre el teatre de Josep Maria Benet i Jornet publicat a la revista Estudis Romànics i un recull d'articles de Sebastià Bennasar publicats a Vilaweb guanyen ex aequo el XXIII premi Aurora Díaz-Plaja d'articles d'anàlisi o estudi sobre la literatura per a infants i joves
En aquesta edició, el jurat integrat per Anna Herráez, Pere Martí i Bertran, Maria Carme Roca i Miquel Rayó, ha optat per repartir el guardó ex aequo entre dues tendències diferents. Per una banda, un article d'estudi sobre el teatre per a infants i joves de Josep Maria Benet i Jornet, publicat per Josep Camps i Arbós (Calella, Maresme, 1963) a la revista Estudis Romànics, edició anual de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (volum 45, 2023, p. 7-26) i, per l'altra, a un recull d'articles de Sebastià Bennasar (Palma, Illes, 1976) publicats al diaria digital Vilaweb durant el 2023, principalment per l'article «La Mitologia dels Països Catalans», de Daniel Rangil i Laia Baldevey, i per altres articles com un sobre lectures d'obres clàssiques de literatura catalana per a infants i joves. El Premi Aurora Díaz-Plaja, de caràcter honorífic i sense dotació econòmica, el convoca l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i es va crear a partir dels primers Congressos de Literatura Infantil i Juvenil, primer amb el suport de la desapareguda Caixa Penedès, suport que amb la fusió bancària ja no es va renovar... [+ informació]
27 d’octubre 2024
La literatura catalana perd l'escriptor i guionista Miquel Obiols als 79 anys, un dels autors més renovadors de la literatura per a infants i joves de l'últim quart de segle XX
L'activitat creativa de Miquel Obiols (Roda de Ter, Osona, 1945) es va moure entre el guionatge de programes de televisió per a infants com «Terra d'escudella» (1976-1979), «Quitxalla» (1980-1981); «La cucafera» (1981), «Planeta imaginari» (1983-1985) o «Pinnic» (1992-1994), tots emesos per TVE i pels quals va rebre un premi Ondas i el Premi Ciutat de Barcelona. També va fer el guió de la pel·lícula «Iris TV», el 2003, coproduïda per TV3 i Diagonaltv, amb qui també va adaptar «Miquel Bauçà, poeta invisible», el 2006. La seva obra en literatura per a infants i joves, potser menys popular, va ser remarcablement renovadora del sector durant l'últim quart de segle XX i inicis del segle XXI. Abans de guanyar el Premi Folch i Torres l'any 1981 per «Habitants de Bubo-Bubo, Miquel Obiols ja havia publicat alguns títols que trencaven amb el que es considerava idoni per a infants en aquell moment. Entre aquests títols hi ha el primer «Ai, Filomena, Filomena! i altres contes», publicat a l'Editorial Joventut, el 1977, premi Serra d'Or el 1978 i recuperat per l'Editorial Kalandraka el 2012, i dos dels seus també primers llibres renovadors, «Tatrebill en contes uns» i «El misteri de Buster Keaton», a l'antiga i desapareguda col·lecció en cartoné La Xarxa, de Publicacions de l'Abadia de Monserrat, el 1980. I també títols com «El tigre de Mary Plexigàs», el 1987, a Editorial Laia (recuperat per l'Editorial Columna el 1997), premi Joaquim Ruyra 1986; o «77 Histèries», el 1990, i «He tornat a jugar amb la mare i se m'ha espatllat», el 2010, els dos a la col·lecció El Vaixell de Vapor, d'Editorial Cruïlla. L'escriptor i guionista Miquel Obiols (Roda de Ter, Osona, 1945), gran seguidor del cinema i les arts plàstiques —se'l podia veure sovint en sessions de cinema als Cinemes Verdi o en alguna de les exposicions d'art—, va incloure sempre en les seves obres [vegeu-ne algunes crítiques a «La Saloquia»] aquesta influència a través del grafisme, els cal·ligrames, les onomatopeies —molt presents en la seva narrativa— i sempre amb un to poètic que l'acostava també a la narrativa poètica de Joan Brossa. Amb l'àlbum «El quadre més bonic del món», publicat per Kalandraka el 2001, amb il·lustracions de Roger Olmos, es va endinsar en el món del pintor Joan Miró i amb «Llibre de les M'Alícies», el 2009, a Kalandraka, amb il·lustracions de Miquel Calatayud, va fer una incursió en el clàssic d'«Alícia al País de les Meravelles». Algunes de les seves obres van arribar també al teatre: la companyia Dagoll Dagom va adaptar el seu conte «A l'inrevés» per a l'espectale «Nit de Sant Joan»; «El misteri de Buster Keaton» es va representar el 1981 al Teatre Romea, en el cicle de teatre infantil, i posteriorment, el 2010, a l'antic Artèria Paral·lel (després BARTS i ara Paral·lel 62); «El tigre de Mary Plexiglàs» es a representar al Teatre Tantarantana el 1991; i de l'àlbum sobre Joan Miró, en va fer una adaptació la companyia El Tlakuache per representar-la a Guadalajara (Mèxic), el 2004. Miquel Obiols deixa un llegat eclèctic, molt personal i singular, segurament que mirat amb una certa reticència en el seu moment pel sector, però encara avui completament contemporani i sense data de caducitat... [+ informació]
21 d’octubre 2024
L'efecte «Mar i cel» va més enllà de l'èxit apoteòsic del Teatre Victòria i arriba a l'alumnat del Conservatori Professional de Dansa de l'Institut del Teatre amb un treball pedagògic transversal
L’alumnat de 1r i 2n curs de batxillerat del Conservatori Professional de Dansa (CPD) de l'Institut del Teatre estan treballant des de diferents assignatures el musical «Mar i cel», de Dagoll Dagom, que s'està representant en el cinquantenari de la companyia amb una èxit apoteòsic al Teatre Victòria on el musical va néixer el 1988. El pla pedagògic de «Mar i cel» s’ha plantejat de manera transversal a través de les assignatures d’Arts escèniques, Llengua i literatura catalanes i Anàlisi musical. Des de l’àmbit de les arts escèniques s’ha incidit en el context històric del musical. També s’ha treballat l’escenografia i el disseny de vestuari, creacions de qui en el seu moment van ser docents de l’Escola Superior d’Art Dramàtic (ESAD), Montse Amenós i Isidre Prunés. En el marc de l’assignatura de Llengua i literatura catalanes s’ha analitzat el context històric i literari del Romanticisme i la Renaixença, així com la figura d’Àngel Guimerà. A més, l’alumnat ha fet la lectura de l’obra original en què es basa el musical, un text i adaptació de Xavier Bru de Sala. D’altra banda, aspectes com l’estructura musical, la melodia, el ritme, l’harmonia, la dinàmica i el timbre de l’espectacle s’han treballat des de l’assignatura d’Anàlisi musical. El treball a l’aula s’ha complementat amb la visita a l’Institut del Teatre... [+ informació]
17 d’octubre 2024
Fantasia, màgia i aventures en els premis Vaixell de Vapor i Gran Angular 2024 que l'Editorial Cruïlla ha atorgat als escriptors Montserrat Feliu i Jordi Ortiz
El 40è premi Vaixell de Vapor de novel·la per a infants, que coincideix amb el quarantè aniversari de la fundació de l'Editorial Cruïlla, ha estat atorgat en aquesta edició a l'escriptora Montserrat Feliu per «Els pergamins del Castell de Bellparlar», un relat de caire fantàstic amb ingredients com la màgia i les aventures amb aires de contes de fades. Montserrat Feliu i Maspons (Barcelona, 1965), mestra de formació, ha publicat divrsos contes a la revista Cavall Fort. El segon premi de l'edició, el Gran Angular per a joves, que compleix la 34a edició, ha estat per a l'escriptor Jordi Ortiz amb la novel·la «Propietat imperial», una història situada al segle XIV amb un protagonista adolescent de catorze anys que un dia convoquen a Palau per ordre directa del rei per acompanyar un capità del seu exèrcit en una missió secrta i perillosa. L'autor ha obtingut fins ara diversos premis i ha publicat una vintena d'obres. Cadascun dels premis té una dotació d'11.000 euros i la publicació en les respectives col·leccions de l'editorial... [+ informació]
07 d’octubre 2024
La campanya «Fas 6 anys. Tria un llibre» arriba aquest 2024 a 69.000 infants catalans, 3.492 infants menys que l'any passat que es va tancar amb 43.134 targetes de 13 euros bescanviats
La campanya d'aquesta novena edició compta amb la participació, fins ara, de 510 llibreries catalanes i té lloc entre el 15 d’octubre i el 30 de novembre del 2024. La iniciativa vol estimular la creació d’hàbits de lectura entre els infants de 6 anys i té com a principal objectiu que els infants descobreixin les llibreries acompanyats d'un adult, descobreixin les llibreries i aprenguin a donar valor als llibres en començar la seva pròpia biblioteca personal. «Fas 6 anys. Tria un llibre» és una campanya del Gremi de Llibreters de Catalunya que compta amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a través de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC). Els 69.000 infants que aquest any 2024 fan 6 anys reben a casa una targeta que els convida a anar a la llibreria que vulguin. Allà poden bescanviar la targeta pel llibre adequat a la seva edat que més els agradi, sempre amb l’assessorament dels professionals de la llibreria i d’acord amb els seus gusts personals. En cas que l’import del llibre triat sigui superior al valor de la targeta (13 euros), la persona que acompanyi l’infant ha d’abonar la diferència. La campanya compta també amb la col·laboració del Departament d’Educació i Formació Professional, amb qui s’ha treballat conjuntament per tornar a oferir la Guia per al professorat. El document conté un recull d’accions vinculades a la campanya, per aprofitar pedagògicament el llibre adquirit pels infants. Per exemple, se suggereix vincular el llibre escollit a les activitats habituals a l’aula fent que els infants portin el llibre a l’escola per poder treballar-lo pedagògicament. En aquesta novena edició, s'ha renovat l'acord amb l'ONCE per adaptar la targeta al sistema braille de lectura i escriptura tàctil per als infants que tinguin aquesta necessitat. L'any 2023, la campanya va arribar a 72.492 infants de 6 anys de tot Catalunya, dels quals 43.134 –un 59,50%— van bescanviar la seva targeta. Segons dades del Gremi de Llibreters, el 2023 es van vendre exemplars de 7.091 títols de 424 editorials, el 73% per cent dels quals, en català... [+ informació]
02 d’octubre 2024
L'Editorial Kalandraka es desvincula del Premi Internacional Ciutat d'Oriola de poesia per a infants després que el govern municipal hagi rebutjat la petició d'anul·lació dels judicis franquistes al poeta Miguel Hernández
La petició havia estat feta al govern municipal d'Oriola, format pel Partit Popular i Vox, des de la família de Miguel Hernández perquè s'anul·lessin els sumaris que van condemnar a mort el poeta, nascut a la localitat el 1910 i mort de tuberculosi a Alacant el 1942, després que li fos commutada la pena per trenta anys de presó, dels quals només en va patir tres abans de la seva mort. A causa que el Ple de la Corporació municipal d'Oriola va negar adherir-se a la petició, que sí que ha aprovat el govern espanyol, l'Editoral Kalandraka, que ha col·laborat en la convocatòria del Premi Internacional Ciutat d'Oriola durant setze anys, ha decidit que no es donen les condicions per continuar mantenint aquesta col·laboració amb l'Ajuntament per respecte a la memòria del poeta. Des del 2008, l'Editorial Kalandraka ha participat en la convocatòria d'aquest premi, organitzat per la Regidoria d'Educació de l'Ajuntament, amb la publicació de les obres guanyadores. El Premi, que té una dotació de 5.000 euros, a més de l'edició, té pendent el veredicte d'aquest 2024. La retirada de Kalandraka deixa en la incertesa la seva continuïtat [+ informació]
09 d’agost 2024
La versio cinematogràfica de la novel·la per a joves «Wolfgang (extraordinari)» de Laia Aguilar ja està a punt per estrenar-se ben aviat sota la direcció de Javier Ruiz després del rodatge a París i Barcelona
La novel·la «Wolfgang (extraordinari)», de Laia Aguilar (Barcelona, 1976), ja ha ultimat el rodatge de la versió cinematogràfica, que s'ha fet entre París i Barcelona, dirigida pel cineasta Javier Ruiz Caldera (Viladecans, Baix Llobregat, 1976) amb coproducció de Nostromo Pictures, Lo Vi Films, Telecinco Cinema i 3Cat (Televisió de Catalunya). La novel·la original té un protagonista de 13 anys amb un alt coeficient —inicialment l'autora n'hi havia adjudicat només 11 però el fons de la trama va aconsellar a l'hora de l'edició augmentar-ne la maduresa— que viu uns canvis en el si de la família amb la pèrdua de la mare i l'entrada d'una nova mare, a més de descobrir alguns secrets guardats per l'àvia zelosament. La versió cinematogràfica s'ha adaptat novament als 11 anys amb el jove actor Jordi Catalan, escollit en un càsting on van participar més de 700 candidats. El títol té una relació, esclar, no només amb el sobrenom del protagonista sinó amb una presència musical centrada en Wolfgang Amadeus Mozart i la ciutat de Viena on va viure i morir el compositor després de néixer a Salzburg. La versió cinematogràfica compta amb un repartiment, entre altres, dels intèrprets Nausicaa Bonnín, Anna Castillo, Jordi Catalan, Miki Esparbé, Àngels Gonyalons i Berto Romero. El guió ha anat a càrrec de la mateixa autora, Laia Aguilar, conjuntament amb Carmen Marfà, Yago Alonso i Valentina Viso. La banda sonora és una creació de Clara Peya. La novel·la es va publicar l'any 2017 a l'Editorial Columna després de guanyar el Premi Carlemany per al Foment de la Lectura del 2016 i el Premi Atrapallibres de l'any següent, i té una seqüela publicada amb el títol «Wolfgang, el secret del pare».... [+ informació]
05 d’agost 2024
Els il·lustradors catalans Hiurma Delgado, Ferran Orta i Alexandre Fernández han estat seleccionats entre 45 de tot el món per formar part del Catàleg Iberoamèrica Il·lustra 2024 que convoca la Fundació SM
Els il·lustradors catalans Hiurma Delgado, Ferran Orta i Alexandre Fernández han estat seleccionats, entre 45 dibuixants de tot el món, per formar part del Catàleg Iberoamèrica Ilustra 2024 que convoca la Fundació SM. S'afegeixen així al Premi atorgat, fa uns dies, a la guanyadora de la mateixa edició, la mexicana Martha Elena Saint Martin Luengas, i que es lliurarà a la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara l'1 de desembre on s'exposaran els treballs seleccionats. En aquesta edició, han participat 653 il·lustradors procedents de 17 països d'Iberoamèrica, com l'Argentina, el Brasil, Colòmbia, Cuba, Espanya, Xile, Mèxic, Perú, Portugal o Uruguay. Pel que fa als tres seleccionants catalans, Hiurma Delgado, badalonina establerta a Barcelona, va estudiar a l'Escola Massana i Cifo L'Hospitalet i ha treballat per a diferents editorials a més de fer encàrrecs de campanyes institucionals o comercials; Ferran Orta, nascut a Riba-roja d'Ebre i format a l'Escola d'Art i Disseny de Tarragona i a l'Escola de la Dona de Barcelona, ha treballat sobretot en l'àmbit de l'àlbum il·lustrat, la novel·la per a infants i joves i el llibre de text, a més de dedicar-se també a la pintura; Alexandre Fernández, nascut a Sabadell, va estudiar Gráfica Publicitària a l'escolla Illa de Sabadell i a l'EASD de Vitòria-Gasteiz, ciutat on està establert actualment, i ha treballat també sobretot en el camp editorial de llibres per a infants i joves... [+ informació]
23 de juliol 2024
La dibuixant Pilarín Bayés ha il·lustrat un mural efímer d'art urbà de NN Wallery de 60 metres de llargada en un mur d'un solar del barri de Sant Gervasi de Barcelona que acollirà d'aquí a dos anys una residència de gent gran
Pilarín Bayés ha presentat la seva obra de carrer que és la primera que fa amb caràcter efímer. Ha transformat els 60 metres de llargada del mur de protecció d'un solar en edificació en una gran obra d'art urbà a l'aire lliure. Ubicada al carrer dels Madrazo, núm. 79 de Barcelona, l’obra pertany al projecte NN Wallery, iniciativa pionera d'art urbà de la promotora de construcció Núñez i Navarro. En els 200 metres quadrats que ocupa el mural, Pilarín Bayés ha dibuixat escenes quotidianes on els avis i àvies interactuen, ressaltant el protagonisme de la gent gran en la vida de les famílies, interrelacionada amb els avis i els infants. La veterana dibuixant fa així un homenatge a les persones grans. La seva obra queda exposada en un vinil sobre el mur de protecció del solar. NNWallery és la trentena obra de carrer que fa amb aquesta proposta de Pilarín Bayés que ha assumit el nou repte de fer una obra de grans dimensions que, un cop acabada la residència, desapareixerà. NN Wallery compta amb la participació d'artistes urbans, grafiters, historietistes i grans il·lustradors del món del còmic, que transformen els murs d'obra en galeries d'art a l'aire lliure, on projecten la seva interpretació de Barcelona amb total llibertat. Aquest projecte es divideix, d'una banda, en murs de construccions, on l'art és efímer, ja que es retiren un cop acabades les obres de la promoció en qüestió... [+ informació]
17 de juliol 2024
UN CARAMEL DE MEL I MALSONS
Carles Sala i Vila. Un caramel de mel i malsons. «Els caramels de l'illa de la Mel». Il·lustracions: Marta Montañá. Col·lecció Ala Delta. Editorial Baula. Barcelona, 2024. A partir de 6 anys. (Revista Digital CORNABOU, 17.07.24) [Llegir crítica]
Mor als 60 anys l'escriptor i divulgador científic Marc Boada Ferrer, autor de la sèrie infantil de Max Picard publicada a l'Editorial La Galera
L'escriptor i divulgador científic Marc Boada Ferrer ha mort als 60 anys. Havia nascut a Terrassa el 13 de novembre del 1963. Prolífic divulgador científic, havia dedicat part de la seva activitat a la difusió de la ciència a escoles i instituts, recentment amb la creació del Cau del Científic, al Montseny, on organitzava tallers divulgatius. Marc Boada era autor també de diverses publicacions divulgatives i havia creat la sèrie infantil de Max Picard amb un parell de relats publicats a l'Editorial La Galera («Max Picard i el maleït pèndol de Foucault» i «Max Picard i l’enigma dels dinosaures»), en els quals combinava la divulgació científica amb la ficció literària. Marc Boada va presentar entre el 2008 i el 2011 el programa «Quèquicom» de ciència de la Televisió de Catalunya (TV3 i Canal 33). També havia col·laborat amb La Xarxa Audiovisual Local. Marc Boada havia estudiat delineació industrial i també escultura a l’Escola d’Arts Aplicades de Terrassa, a més d'un postgrau de Museologia i de Comunicació Científica a l'IDEC de la Universitat Pompeu Fabra, però de ben petit va fer experiments científics. Professionalment, va construir telescopis, artefactes interactius per a museus i va participar en col·loquis amb alumnes dels centres educatius... [+ informació]
16 de juliol 2024
L'escriptora saragossana Begoña Oro rep la distinció del 28è premi honorífic Cervantes Chico que atorga l'Ajuntament d'Alcalá de Henares a la trajectòria literària
L'escriptora Begoña Oro (Saragossa, 1970) ha estat distingida amb el 28è premi honorífic Cervantes Chico que atorga l'Ajuntament d'Alcalá de Henares a la trajectòria d'un autor o autora de literatura per a infants i joves i la seva repercussió en el camp educatiu. L'autora guardonada té una extensa obra publicada, amb més de 200 titols, i ha guanyat, entre altres, els premis Gran Angular (SM) i Lazarillo. Amb estudis inicials de Dret a la Universitat de Saragossa i es va especialitzar després en Literatura a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i va exercir durant anys d'editora el Grup SM, entre altres responsabilitats editorials del grup. El jurat considera que l'escriptora Begoña Oro representa “un exemple d'esforç i amor per les lletres”, amb la creació de personatges i sèries i amb novel·les juvenils. Moltes de les seves obres es troben traduïdes a diverses llengües, entre les quals, el català. L'edició del Cervantes Chico, en la seva modalitat iberoamericana, ha distingit també l'escriptora paraguaiana Renée Ferrer de Arréllaga (Asunción, Paraguay, 1944), poeta, novel·lista, dramaturga i doctora en Història per la Universidad Nacional d'Asunción... [+ informació]
10 de juliol 2024
La novel·la «Tanit» de Núria Albó, que va ser el primer premi El Vaixell de Vapor del 1984, es converteix en una pel·lícula ambientada al Montseny amb guió i direcció de Pep Garrido
Després de 40 anys d'haver guanyat la primera edició del premi El Vaixell de Vapor, d'Editorial Cruïlla, el 1984, la novel·la per a infants i joves «Tanit», de l'escriptora Núria Albó (La Garriga, Vallès Oriental, 1930) ha estat adaptada pel guionista, director i productor Pep Garrido, d'Atiende Films, per convertir-se en una pel·lícula adreçada a tots els públics, ambientada als boscos del Montseny. L'escriptora Núria Albó, que acaba de complir 94 anys, ha estat una de les autores catalanes que ha mantingut viva una novel·la per a infants i joves durant quatre dècades i que veu ara com s'ha revitalitzat amb aquesta adaptació cinematogràfica que s'envolta de l'atmosfera de bruixeria, saviesa i estima de la petita protagonista, Tanit, amb el personatge de la vella Perona, una dona misteriosa que viu sola al bosc i a qui la gent del poble dels voltants atribueix la llegenda de ser una bruixa. La Tanit (que interpreta la jove actriu Dolça Salvans, escollida després d'un càsting exhaustiu fet sobretot a les comarques del Vallès, pròximes al Montseny) és una noia de dotze anys que viu amb els seus pares, que treballen fora de casa, al poble de La Garriga (el mateix poble natal de l'autora) i que té un gos llop, el Xuc. Un dia, el gos s'escapa de casa i la Tanit, que el va a buscar al bosc, troba per atzar la casa de la vella Perona, que és qui ha recollit el Xuc i n'ha tingut, després que aquest s'hagués fet mal. És així com la Tanit enceta una amistat secreta amb la vella Perona que a la llarga li complica la relació que té amb els amics. Al costat de la jove Dolça Salvans, hi ha l'actriu Sílvia Espígul (la mare), l'actor Sergi Caballero (el pare) i l'actriu Isabel Rocatti (la vella Perona). La productora Atiende Films va guanyar l'any passat el premi Talent del Festival de Cinema de Barcelona D'A per la pel·lícula «Un sol radiant», estrenada aquest any, distingida també amb el D'A Film Lab 2022, amb una menció del jurat al Festival REC, com a millor pel·lícula del Fic-Cat 2023 i com a millor guió del Festival de cinema de Gijón... [Més informació]
04 de juliol 2024
L'àsmbit literari digital perd el pioner Toni Matas que va ser fundador de l'Editorial Barcelona Multimèdia i va publicar conjuntament amb el dibuixant Picanyol sèries sobre Ot el Bruixot i «La bíblia dels nens» exportada a més de 50 llengües
Mor l'escriptor Toni Matas (Barcelona, 1968), fundador de l'Editorial Barcelona Multimèdia, a causa d'un infart. Toni Matas va publicar sèries pioneres com «Otijocs», basat en Ot el Bruixot o «Les aventures d'Ulisses», entre altres clàssics, a més d'incorporar el dibuixant Picanyol al món pioner digital. També havia publicat en aquest suport «La Bíblia dels nens» (obra incorporada en 50 llengües més amb gran èxit de difusió). Matas, havia estat reconegut per la seva labor com a informàtic i editor digital. Amb estudis d'enginyeria a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i un màster d'empreses a Esade, el 1994 va crear l'editorial Barcelona Multimèdia, pionera en aquest àmbit i amb la voluntat que el català tingués una presència destacada en les noves tecnologies. Amb les imatges del seu amic i dibuixant Picanyol, va publicar en suport Cd.Rom, «Otijocs», basats en el personatge d'Ot el bruixot. També va crear jocs a partir de clàssics com Ulisses, personatges com Antoni Gaudí i Salvador Dalí. L'obra de més èxit va ser «La bíblia dels nens», el 2011, que va arribar a incorporar-se en una cinquantena de llengües i milions de descàrregues. A partir del 2019, va començar a experimentar amb la intel·ligència artificial, amb la creació de les empreses Persualia, de xatbots, i Superalia, d'intel·ligència artificial per a comunicadors... [+ informació]
28 de juny 2024
La il·lustradora Maria Girón guanya el Premi Internacional Compostel·la d'il·lustració i l'escriptora Teresa Muñoz el premi juvenil de novel·la Ramon Muntaner
L’autora i il·lustradora Maria Girón (Barcelona, 1983) ha guanyat el XVII Premi Internacional Compostel·la d'àlbum il·lustrat amb el projecte presentat amb el lema «Bim, bam, bum». La dotació del premi, que convoca el Departament d’Educació de l’Ajuntament de Santiago de Compostel·la i l'Editorial Kalandraka, és 9.000 euros i la publicació de l’obra en cinc llengües: català, basc, gallec, espanyol i portuguès. Maria Girón va estudiar Belles Arts a la Universitat de Barcelona, va completar la seva formació a Bolonya i a Sevilla i es va especialitzar en il·lustració a l’Escola Llotja. El Premi Internacional Compostel·la ha rebut 218 projectes procedents d’una vintena de països. El projecte guanyador mostra la cara lúdica de la infància, on l’amistat és un component essencial. Tant en el text com en les il·lustracions hi ha el joc, la llibertat, el moviment i l’humor amb recursos de la tradició oral com ara l’acumulació, les repeticions i els jocs fonètics. D'altra banda, també s'ha fet públic el premi Ramon Muntaner de novel·la juvenil que publica Estrella Polar i que té una dotació de 6.000 euros i que ha estat per a l'escriptori Teresa Muñoz (Barcelona, 1974) amb l'obra «Bereshit», sobre una adolescent de 18 anys que descobreix que la seva germana no ha mort en un accident sinó per una maledicció... [+ informació]
25 de juny 2024
El dibuixant i professor Pep Montserrat ha estat distingit amb el Premi Nacional d'Il·lustració 2024 per la seva trajectòria que atorga el Ministeri de Cultura espanyol
Josep Montserrat Morales, conegut artísticament com a Pep Montserrat, ha estat guardonat amb el Premi Nacional d'Il·lustració 2024 que atorga el Ministeri de Cultura espanyol. El jurat en destaca el seu mestratge tècnic, la seva versatilitat i obertura cap a diversos camps de la il·lustració gràfica que l'han conertit en un referent. Pep Montserrat combina la seva activitat professional com a il·lustrador amb el professorat a l'Escola Massana de Barcelona. El premi, dotat amb 30.000 euros, distingeix la feina d'un professional de la il·lustració en l'àmbit del llibre i de les lletres en català, basc, gallec o espanyol. Pep Montserrat (Monistrol de Montserrat, 1966) ha diversificat la seva carrera... [+ informació]
06 de juny 2024
L'escriptora Carlota Gurt guanya el Premi Guillem Cifre de Colonya que amb la novel·la «Teoria dels forats» que publica l'Editorial Barcanova
L’escriptora Carlota Gurt (Barcelona, 1976) ha estat la guanyadora del Premi de Narrativa Infantil i Juvenil Guillem Cifre de Colonya 2024 amb la novel·la «Teoria dels forats». El Premi està patrocinat amb 7.000 euros per la Fundació Guillem Cifre de Colonya i compta amb el suport de l'Editorial Barcanova, que en fa la publicació. Carlota Gurt és llicenciada en Traducció i Interpretació per la Universitat de Vic, en Humanitats, Empresarials i Estudis de l'Àsia Oriental per la Universitat Oberta de Catalunya i en Comunicació Audiovisual per la Universitat Autònoma de Barcelona. Entre els anys 1998 i 2010 va treballar en l'àmbit de les arts escèniques com a cap de producció i ajudant de direcció de La Fura dels Baus i com a cap de producció del Festival Temporada Alta. Ha traduït obres de Virginia Woolf, Nino Haratischwili, Nora Ephron i J. W. Goethe, entre d'altres. L'any 2019 ja va guanyar el Premi Mercè Rodoreda amb el recull de contes «Cavalcarem tota la nit» i l'any 2021 va publicar «Sola», la seva primera novel·la, que ha estat traduïda al castellà, l’anglès i l’italià. Debuta ara amb una novel·la adreça als lectors joves... [+ informació]
08 d’abril 2024
L'escriptor australià Heinz Janisch i l'il·lustrador canadenc Sydney Smith, guanyadors dels Premis Hans Christian Andersen 2024 que s'han atorgat coincidint amb la Fira de Bolonya
Heinz Janisch (Güssing, Burgenland, Àustria, 1960) va estudiar filologia alemanya i periodisme a la Universitat de Viena. Col·labora des de fa més de quaranta anys en programes de ràdio i televisió austríacs. La seva obra ha obtingut destacats premis austríacs. Segons el jurat dels Premis Hans Christian Andersen, que l'IBBY atorga cada dos anys, és un mestre de la història breu que deixa espai a la imaginació dels lectors. Tot i que moltes de les seves obres són humorístiques, fins i tot de vegades absurdes, té un element filosòfic en la seva escriptura que sovint fa que els seus llibres siguin profunds. Pel que fa a l'il·lustrador Sydney Smith (Nova Escòcia, Canadà, 1980), el jurat destaca del seu treball la semblança amb la narració visual o la memòria musical perquè ell mateix diu que escoltar és com aproximar-se a les històries. Smith utilitza el color per introduir la natura, les olors i el drama a cada llibre. Ha estat també reconegut sovint amb distincions canadenques i internacionals per la seva obra. Tant un com l'altre tenen obra publicada aquí, Heinz Janisch amb el relat «Mejillas rojas» (Loguez Ediciones) i Sydney Smith amb l'àlbum «Perdut a la ciutat» (Libros del Zorro Rojo)... [+ informació]
03 d’abril 2024
Àngel Burgas, Ignasi Blanch, Ramon Besora, Albert Asensió i Pel Brocal, entre els guanyadors dels Premis Serra d'Or 2024 per les seves obres publicades l'any anterior i adreçades a infants i joves
En la categoria de literatura per a infants, el jurat dels Premis Serra d'Or 2024 han distingit l'àlbum «La lletra que tot ho canvia», publicat a l'Editorial Meraki, del qual són autors, pel que fa al text, Ramon Besora, amb il·lustracions d'Albert Asensio. E seu àlbum és un joc poètic que situa la paraula en l’espai de la creativitat i mostra que el joc de les paraules pot néixer de l’imprevist, de l’insòlit, de l’equívoc, de l’absurd o de la realitat. En la categoria juvenil, el premi Serra d'Or ha estat per a la creació a quatre mans de l'escriptor Àngel Burgas i l'il·lustrador Ignasi Blanch que amb el relat «Els contes de Lesbos», pubicat a l'Editorial Bambú, es traslladen al camp de Kara Tepe, a l’illa de Lesbos, on conviuen milers de refugiats arribats d’arreu del món a l’espera d’obtenir els permisos que els permetin començar una nova vida en algun país d’Europa. Molts d'ells pateixen greus malalties mentals a causa de la terrible situació que viuen. Tot i rebre ajuda i assistència de professionals i voluntaris, la vida a Lesbos pot esdevenir un infern. Però a Lesbos també s’hi expliquen contes. Contes que curen o que salven. Contes fantàstics que representen les pors, els desitjos i les esperances de totes les persones que es veuen obligades a passar uns anys de la seva vida lluny de casa, en terra de ningú, sempre esperant fugir-ne. La tercera categoria dels Premis Serra d'Or en l'àmbit per a infants i joves és la de Coneixements que ha distingit el treball «Una ciutat a Mart», publicat a l'Editorial Joventut, pels autors Sheddad Kaid-Salah Ferron, Guillem Anglada-Escudé, Miquel Sureda i Eduard Altarriba (il·lustracions). Els humans són animals curiosos. Les ganes de conèixer i la cerca de nous recursos els han empès a escalar muntanyes, conquerir els pols o creuar immensos mars. Més enllà, ens espera l’última frontera: Mart. ciència, tecnologia i imaginació en un viatge per conèixer el Planeta Vermell i saber com seria la vida dels seus primers habitants. I encara cal esmentar, d'aquesta edició dels Serra d'Or, el premi de còmic per a joves que ha obtingut l'il·lustrador Pep Brocal per la seva versió del «Llibre de les bèsties», de Ramon Llull... [+ informació]
03 de març 2024
L'escriptora Eiko Kadono i la il·lustradora Nana Furiya són les autores del missatge i el cartell del Dia Internacional del Llibre Infantil 2024 que aquest any ha cedit la representació a l'IBBY del Japó
La commemoració del Dia Internacional del Llibre Infantil, que té lloc cada 2 d'abril, en memòria del naixement de Hans Christian Andersen, s'ha adjuticat aquest 2024 a la secció de l'International Board on Books for Young People (IBBY) del Japó, amb el missatge escrit per Eiko Kadono i el cartell il·lustrat per Nana Furiya. L'escriptora Eiko Kadono va néixer a Tokyo el 1935 i va estudiar a la universitat privada Nihon Fukushi de la prefectura d'Aichi. Es va graduar en literatura anglesa a la Universitat de Waseda. Després de viure dos anys al Brasil, va publicar «Brasil i el meu amic Luizinho», sobre un nen brasiler a qui agrada molt ballar samba. La major part de la seva obra és literatura per a infants. «Kiki, l'aprenent de bruixa» es va adaptar al cinema d'animació el 1989, a càrrec del director Hayao Miyazaki. Eiko Kadono va rebre el Premi Hans Christian Andersen el 2018. Tot i que la seva obra no ha estat molt traduïda al català, sí que ho ha estat la pel·lícula d'animació, emesa per TV3. D'altra banda, Nana Furiya, nascuda també a Tòquio el 1961, és l'autora del cartell del Dia Internacional del Llibre Infanti. Ha publicat una setantena d'àlbums. Va completar els estudis de litografia i gravat a Bratislàvia (Eslovàquia) i va obtenir la Golden Pen de la International Illustration Biennal de Belgrad l'any 1999... [+ informació]
01 de març 2024
Carme Solé Vendrell exposa a la Biblioteca Nacional d'Espanya a Madrid il·lustracions sobre obres literàries de Gabriel García Márquez, Salvador Espriu, Miquel Martí i Pol, Pere Calders, Maria Aurèlia Capmany o Mercè Rodoreda, entre altres
Aquesta exposició acull algunes de les seves obres més destacades amb les quals il·lustra creacions literàries de Gabriel García Márquez, Salvador Espriu, Miquel Martí i Pol, Pere Calders, Maria Aurèlia Capmany, Mercè Rodoreda a més de col·laboracions amb altres artistes com Emma Reyes, José Luis García Sánchez o Antonia Rodenas. Actualment, Carme Solé Vendrell (Barcelona, 1944) treballa en la campanya «WHY?», un projecte en què mostra en grans teles rostres d'infants que pateixen la barbàrie de les guerres, la fam o l'explotació entre tantes injustícies en una aposta de compromís per la defensa dels drets dels infants. Carme Solé Vendrell acaba d'escriure i il·lustrar un dels seus llibres més personals, basat en la història de la infantesa: «Mitama i la cançó del mar», del qual agafa el títol de l'exposició actual a la Biblioteca Nacional d'Espanya, a Madrid, «Mitama. Ilustración y pintura. Carme Solé Vendrell», que es pot veure fins al 26 de maig i que, quan l'autora arriba als 80 anys, mostra la creativitat, la destresa tècnica, el tractament de la llum i el color aixi com les influències que ha rebut de pintors com Miró, Picasso o Kandinsky... [+ informació]
22 de febrer 2024
Els premis Edebé 2024 presenten les obres guanyadores dels escriptors Josan Hatero i Danniel Hernández Chambers amb una novel·la sobre l'absurditat de la guerra per a infants i una sobre un centre de menors d'adolescents per a joves
Josan Hatero (Barcelona, 1970), amb la novel·la «La guerra de Nico», i Daniel Hernández Chambers (Santa Cruz de Tenerife, 1972), amb la novel·la «Reis de la muntanya», són els dos escriptors guanyadors dels Premis Edebé 2024. «La guerra de Nico» denuncia l’absurd bèl·lic des del punt de vista d’un nen d’11 anys a qui, per un error administratiu, criden al front. «Reis de la muntanya» parla de diversos adolescents d’un centre de menors que han d’aprendre a sobreviure sols a la natura després de propagar-se un virus letal per tot el planeta. Els Premis Edebé celebren així el que és la 32a edició. Mantenen la dotació de 30.000 euros per a l'obra juvenil i 25.000 euros per a l'obra infantil. Les dues obres guanyadores, que es publiquen el mes de març, s'editen en paper, audiollibre i braille, a més de les traduccions de l'espanyol dels originals al català, el gallec i el basc. L'edició ha rebut 313 originals, 36 del quals eren en català. Els jurats d'aquesta edició han estat integrats per Teresa Colomer, Ángeles González-Sinde, Antonio Iturbe, Roberto Santiago i Vicenç Villatoro en la modalitat infantil, i Xavier Brines, Paula Jarrín, Òscar López, Rosa Navarro Durán i Care Santos, en la modalitat juvenil... [+ informació]
15 de febrer 2024
L'escriptora Lliris Picó guanya el premi Enric Valor d'Edicions del Bullent i l'Ajuntament de Picanya amb una novel·la sobre el xoc de cultures a partir de l'adolescència
L'escriptora Lliris Picó (Ibi, l'Alcoià, País Valencià, 1972) guanya el Premi Enric Valor de novel·la amb «Les papallones del kebab». El premi el convoquen l'Ajuntament de Picanya i Edicions del Bullent i té una dotació de 6.000 €. És la 43a edició dels premis Enric Valor que han escollit una novel·la realista, actual, amb una aposta per la multiculturalitat, la integració i la convivència en una societat cada vegada més diversa i més pluriracial. A «Les papallones del kebab» Akila té una germana, Layla, i una millor amiga, Mila. El pare és musulmà, la mare no. La germana surt amb un home de 40 anys, que li paga cada vegada que queden. Una galeria de joves personatges encapçalada per les bessones Akila i Leyla, filles d'un matrimoni mixt entre un egipci i una valenciana, fan viure als lectors les inquietuds, les preocupacions i també unes vivències pròpies de la joventut actual... [+ informació]
09 de febrer 2024
L'escriptora i guionista Gisela Pou guanya el XIII Premi Carlemany per al Foment de la Lectura que convoquen el Govern d’Andorra i Grup 62 i decideix un jurat d'estudiants joves andorrans
Nou estudiants d’entre catorze i setze anys, alumnes dels tres sistemes educatius d’Andorra, formen el jurat del Premi Carlemany per al Foment de la Lectura, sota la supervisió del professorat de literatura dels seus centres. Les tres obres finalistes són escollides prèviament per un altre jurat, en aquest cas format per Maria Carme Roca, Laia Aguilar i Glòria Gasch, autores i editora respectivament de Columna Edicions, que han treballat amb 29 originals presentats. El premi té una dotació de 8.500 euros i es publicarà el mes de maig. La guanyadora d'aquesta edició ha estat l'escriptora i guionista Gisela Pou (Castellar del Vallès, 1959) amb la novel·la «Retorn a Douglas Row», que té com a protagonista una noia de 15 anys que havia perdut els pares i el germà en un accident d'avió quan tenia 11 anys... [+ informació]
05 de febrer 2024
La plataforma 3Cat explica la història i els mites de Catalunya en una sèrie humorística i divulgativa adreçada als joves a càrrec dels intèrprets del programa satíric «Polònia»
Es diu «Fuet» i consta de dotze primers capítols que ja es poden visualitzar íntegres a la plataforma 3Cat tot i que també s'emeten pel canal SX3. La producció de Minoria Absoluta es fa així hereva d'anteriors programes emesos en altres èpoques de TV3 com la sèrie d'animació «Història de Catalunya» emesa el 1988 o «La memòria dels cargols» emesa el 1999. Els dotze capítols actuals incorporen en els personatges la majoria dels intèrprets de «Polònia» que protagonitzen una sèrie d'esquetxos sobre els fets i els mites més esencials de la història de Catalunya. La sèrie... [+ informació]
30 de gener 2024
El «Premi d'Il·lustració Antònia Cortijos» 2024 que convoca la Fundació Jordi Sierra i Fabra en col·laboració amb l'Editorial Cruïlla adreçat a creadors joves s'estrena amb l'àlbum guanyador d'Ariadna Altimira de los Reyes i «La llegenda de Siegfried»
La primera edició del «Premi d'Il·lustració Antònia Cortijos», en memòria de qui va ser vicepresidenta de la Fundació Jordi Sierra i Fabra i parella de l'autor, morta en accident de carretera el novembre del 2022, ha complert les expectatives d'obrir un nou canal entre els creadors joves d'àlbum il·lustrat i fomentar així la sortida de noms nous o de noms que ja tinguin una certa trajectòria, sempre que sigui abans de complir els 23 anys. En aquesta I edició del Premi, l'àlbum guanyador ha estat «La llegenda de Siegfried» d'Ariadna Altimira de los Reyes (Barcelona, 2001), amb un treball precisament de fi de curs de grau superior d'animació i il·lustració i batxiller superior, després de cursar estudis a l'Acadèmia Ferrer i Abella de l'Hospitalet de Llobregat. El jurat ha valorat la qualitat de la proposta estètica i els atractius colors... [+ informació]
29 de gener 2024
La il·lustradora Roser Capdevila ha estat distingida amb el Premi Trajectòria de la Mostra Internacional de Cinema d'Animació de Catalunya amb especial èmfasi per la creació de «Les tres bessones»
Animac, la Mostra Internacional de Cinema d'Animació de Catalunya, que organitza l'Ajuntament de Lleida per 28a edició, ha atorgat el Premi Trajectòria a la il·lustradora, escriptora i creadora Roser Capdevila (Barcelona, 1939) en reconeixement al llegat i la capacitat de crear obres que han penetrat a la cultura popular, com «Les Tres Bessones», que han passat del paper a la pantalla i ja formen part de l'imaginari col·lectiu de moltes generacions catalanes i de moltes altres cultures on ha estat adaptada la sèrie. La Mostra Animac ha programat la projecció de diversos capítols de «Les tres bessones» i de la pel·lícula «Les tres bessones i Gaudí». La il·lustradora Roser Capdevila, amb una llarga trajectòria dins del món cultural, de ben jove va iniciar la seva activitat professional il·lustrant estampats sobre teles i creant pintures a l'oli i aquarel·les. El 1980 va començar a escriure... [+ informació]
22 de gener 2024
La nova plataforma del «3Cat» i el Departament d'Educació amb contingut adreçat a l'alumnat, el professorat i les famílies es posarà en marxa en una primera fase el mes de maig en coexistència amb el canal «SX3», i les plataformes YouTube i Spotify
La nova plataforma «3Cat» i el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya han acordat activar conjuntament una plataforma de continguts educatius digitals en català per cobrir el dèficit en aquest camp i per dotar-lo d'un contingut rigorós i de qualitat que sigui una garantia per als usuaris: l'alumnat, el professorat i les famíles. Els continguts, validats pel Departament d'Educació, estaran vinculats al currículum escolar i abastaran totes les etapes educatives. La nova plataforma es desenvoluparà en diverses fases, la primera d'aquí al mes de maig, quan ja estarà disponible, amb un pressupost inicial d'inversió d'un milió i mig d'euros. Als continguts ja existents a l'«SX3» se n'hi afegiran d'altres amb temàtiques com el canvi climàtic, els grans artistes universals, les matemàtiques per a famílies i la història de Catalunya. Són peces d'un format curt i dinàmic, amb un llenguatge i una estètica per acostar-se als infants i joves estudiants... [+ informació]
17 de gener 2024
Les editorials per a infants i joves de La Galera, Elastic Books, Bridge i també la resta de segells del Grup Enciclopèdia passen a mans d'Abacus i Jaume Roures amb la creació d'un nou grup editorial que assumirà els equips tècnics
Aquesta operació salva així la situació financera que feia perillar la desaparició del Grup Enciclopèdia Catalana que fa unes setmanes també va tancar una altra operació de venda de la seu del Poblenou al grup BonPreu. Entremig, el Grup Enciclopèdia ha negociat un ERO que afecta una quinzena de treballadors. L'operació d'Abacus i Jaume Roures assumeix la resta dels equips tècnics i editorials d'Enciclopèdia Catalana. Abacus, que ja havia començat un segell editorial per a infants i joves, i el productor Jaume Roures, que ha deixat recentment l'accionariat deMediapro, han arribat a aquest acord amb el Grup Enciclopèdia per comprar tots els seus segells editorials entre els quals es troba l'Editorial La Galera, el segell Elastic Books, el segell Bridge i el segell Kaji de manga, adreçats a infants i joves, a més de tots els altres segells d'Enciclopèdia per a adults. L'operació, ja confirmada, es tancarà... [+ informació]
08 de gener 2024
¿EL FUTUR ÉS A L'HORITZÓ?
Suplement novetats literàries núm. 28. ¿El futur és a l'horitzó?. El teu nom, Palestina. Nocturn per a acordió. Harry Potter: The Exhibition. Novetats literàries. Llibre i àlbum il·lustrat. Autors catalans. Traduccions. L'aparador. Els suplements de Cornabou [+ informació i descàrrega del Suplement en PDF]
12 de desembre 2023
Raquel Casas i Lluís Prats guanyen els premis Joaquim Ruyra i Josep Maria Folch i Torres de la Nit de les Lletres Catalanes 2023 amb la novel·la realista «Ferida» i la de gènere fantàstic «Wen i Long»
L'autora Raquel Casas (Vilanova i la Geltrú, 1974) ha guanyat el premi Joaquim Ruyra de novel·la per a joves amb «Ferida», protagonitzada per una adolescent de 16 anys perseguida per la culpa que ingressa en una clínica per un crim que ha d'acceptar després d'entendre'l si no vol ser engolida per les seves mentides. L'escriptor Lluís Prats (Terrassa, 1966) ha guanyat per tercera vegada el premi Josep Maria Folch i Torres de novel·la per a infants amb «Wen i Long», una història d'amistat entre un drac i una nena. Els dos premis tenen una dotació de 6.000 € i 4.000 € respectivament i els publica l'Editorial La Galera. La Nit de les Lletres Catalanes 2023, organitzada per Òmnium Cultural, s'ha celebrat a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya. Durant la gala, amb la participació de diversos actors i actrius catalans amb un guió pensat per a l'entreteniment televisiu (TV3) s'han atorgat també els premis Mercè Rodoreda de contes a Carme Serna (Palma, 1981) per «Perdona'm per desitjar-ho tant» (Dotació: 6.000 €.); el Carles Riba de poesia a Mireia Calafell (Barcelona, 1980) per «Si una emergència» (Dotació: 5.000 €.); i el Sant Jordi de novel·la a Jordi Puntí (Manlleu, 1967) per «Confeti». També s'ha distingit la revista Cavall Fort amb el premi de Comunicació Muriel Casals, per la seva llarga trajectòria, i el premi Internacional Joan Baptista Cendrós a la futbolista Aitana Bonmatí per la seva sensibilitat per la llengua catalana en les seves intervencions arreu del món... [+ informació]