L'Editorial Cruïlla deixa desert el Premi Gran Angular i atorba el Premi Vaixell de Vapor a l'autora Cristina Ros per una novel·la sobre l'amistat i la relació de dues èpoques diferents

La 42a edició del Premi Vaixell de Vapor de novel·la per a infants, dotat amb 6.000 euros, ha estat atorgat a l'autora Cristina Ros (Pallejà, Baix Llobregat, 1989) per l'obra «Un lladre genial» que explica la història d'un fantasma que fa gairebé un segle que està atrapat en una biblioteca amb l’aparença d'un nen d’onze anys que va ser. Incapaç de ser vist pels vius. Tot canvia quan coneix la Maggie, una jove gran lectora que potser serà capaç de creure en ell i ajudar- lo a descobrir què el manté lligat entre llibres. Malgrat que pertanyen a èpoques molt diferents, emprenen una aventura on es barreja el misteri amb la ciència, la literatura i la tecnologia a més de descobrir la virtut de l'amistat. D'altra banda, l'editorial ha deixat desert el 36è Premi Gran Angular de literatura per a joves... [+ informació]

L'il·lustrador Joma fa doblet amb el Premi d'Honor Junceda i el Premi Maria Rius

L'il·lustrador Joma (Josep Maria Rius i Ortigosa, Barcelona, 1954) ha reut amb pocs dies de diferència el Premi d'Honor Junceda i el Premi Maria Rius pel conjunt de la seva obra. Pel que fa al Premi Maria Rius, també s'ha distingit Manuel Barrios per la seva innovació en els nous llenguatges audiovisuals. Els Premis Junceda [palmarès íntegre aquí], en la seva 24a edició, han premiat els àlbums i les creacions d'il·lustració més destacades de l'últim any, entre les quals es troben els àlbums «Petita, Mare, Àvia», d'Akiara Books, que també ha rebut un premi per «Dormo al carrer», il'àlbum «Cartes imprevistes», d'Animallibres. En conjunt, els premis Junceda distingeixen una quinzena de categories... [+ informació]

Un article de les bibliotecàries Susana Ariño, Teresa Mañà i Aurora Vall d'anàlisi i estudi sobre la literatura infantil i juvenil i el fons personal de l'homenatjada publicat a la revista L'Avenç obté el 25è Premi Aurora Díaz Plaja

L'article «Descobrir Aurora Díaz Plaja a través del seu fons personal», de les bibliotecàries Susana Ariño, Teresa Mañà i Aurora Vall, publicat a la revista L’Avenç (núm. 518, abril 2025) ha obtingut el 25è Premi Aurora Díaz Plaja d'anàlisi i estudi sobre la literatura infantil i juvenil que atorga l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). El jurat del premi, que és honorífic i sense dotació, ha estat integrat per Josep Antoni Fluixà, Anna Herráez, Pere Martí Bertran i Caterina Valriu que destaquen el repàs de la vida i l'obra d'Aurora Díaz Plaja i Contestí (Barcelona, 1913 - 2003), a través del fons conservat a la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona (UB). Les tres autores de l'article col·laboren conjuntament en l'organització de l'arxiu personal d'Aurora Díaz Plaja, escriptora, bibliotecària, assagista i crítica literària. El Premi que porta el seu nom selecciona cada any els millors articles d'anàlisi, estudis o investigacions publicats en qualsevol llengua en un mitjà de difusió general o especialitzat, tant en suport paper com digital, que tractin sobre aspectes de la literatura infantil i juvenil en català. En aquesta edició, el lliurament coincideix amb la celebració del VIII Congrés de Literatura Infantil i Juvenil, que té lloc el 29 i 30 d'octubre a la Facultat de Lletres de la Universitat de Lleida... [+ informació]

Un àlbum poètic il·lustrat d'Antonio Rubio i Carmen Queralt publicat per l'Editorial Kalandraka obté el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil 2026 del ministeri de Cultura espanyol

L’escriptor Antonio Rubio (El Puente del Arzobispo, Toledo, 1953) i la il·lustradora Carmen Queralt (Madrid, 1952) han estat guardonats amb el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil 2026 que atorga el Ministeri de Cultura espanyol i que té una dotació de 30.000 €. L'àlbum «Divertimentos: juegos poéticos», publicat per l'Editorial Kalandraka, és un recull de poemes que tracten temes de l’univers quotidià i imaginatiu de la infància. Aborda aspectes com l’abecedari, els números, la natura o les estacions. Tot plegat ho fa a través de personatges humans i animals que construeixen una poesia divertida i juganera. L'autor dels poemes, segons els membres del jurat, transforma la paraula en un espai de joc, descobriment i experimentació amb un desafiament enginyós per l’oïda i la imaginació que celebra la creativitat verbal, la musicalitat i l’humor. Sobre les il·lustracions de Camen Rubio... [+ informació]

Les editorials El Cep i la Nansa, Animallibres i Zahorí Books formen part dels llibres seleccionats per The White Ravens el 2026

La selecció de The White Ravens 2026 ha escollit tres àlbums de factura catalana: «Què estan mirant?», de Salvador Comellas (text) i Gusti (Il·Lustracions), oublicat per El Cep i la Nansa Edicions; «El cor del Bosc Negre», de Laia Longan (text) i Jordi Vila Delclòs (il·lustracions), publicat per l'Editorial Animallibres; i «Coreografies animals», de Núria Solsona (text i il·Lustracions, publicat per l'Editorial Zahorí Books. La selecció d'aquest organisme amb seu a La Internationale Jugendbibliothek de Munic es fa anualment i des de fa anys sempre hi han estat integrats autors i editorials catalans... [+ informació]

Davant la reconversió de molts centres educatius en institut-escola, la Institució de les Lletres Catalanes amplia la possibilitat de demanar dos autors del programa «Autors a les aules» a aquells centres que tenen línies de primària i secundària

Prop de 400 autors formen part del programa «Lletres a les aules» (anteriorment: «Itineraris de Lectura» i «Autors a les aules»), que la Institució de les Lletres Catalanes subvenciona a centres educatius mitjançant la col·laboració del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya. Aquest programa és una activitat de promoció de la literatura catalana, en l'àmbit de l'ensenyament primari i secundari. Segons la Institució de les Lletres Catalanes, l'objectiu del programa «Lletres a les aules» és que el professorat pugui comptar amb fòrums, col·loquis i converses, al seu centre, d'aquells autors llegits pel grup-classe i que els escriptors estableixin un diàleg amb els lectors. El programa «Autors a les aules» preveu aquest curs que aquells centres que ofereixen línies de primària i secundària (és a dir, els reconvertits institut-escola) puguin sol·licitar dos autors. Prop de 400 autors formen part del programa, alguns dels quals tenen també en xarxa una guia orientativa de la seva obra. L'activitat és gratuïta pel que fa als centres educatius i l'únic requisit és que el grup-classe hagi fet la lectura d'una de les obres de l'autor sol·licitat... [+ informació]

Les il·lustradores Anna Aparicio i Neus Caamaño, seleccionades per al 17è Catàleg Iberoamericà Il·lustra que convoca la Fundació SM dins la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara

Aquesta 17à edició ha comptat amb la participació de 827 il·lustradors de 20 països. D'entre tots ells, 43 han estat els escollits per formar part de la publicació anual del Catàleg Iberoamericà. Les il·lustradores catalanes Anna Aparicio (Barcelona, 1991) i Neus Caamaño (Girona, 1984) formen part del catàleg, com ja van fer també el 2023. Al seu costat, hi ha també cinc dibuixants més de tot l'Estat: Andrea Carreras, Pau Santiago, Elena Hormiga, Carla Novillo i Nuria Pocero “Nuppita Pittman”. En aquesta edició, el mexicà Luis Miguel Sanvicente Oliveros (Mèxic, 1970) ha estat el guanyador del primer premi per la seva obra gràfica i l'original exploració visual de les seves il·lustracions que barregen un univers simbòlic popular amb referències reinterpretades poèticament. El premi, que covoca la Fundació SM dins de la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara (FIL), té una dotació de 5.000 dòlars EUA i és considerat una de les principals mostres internacionals de la il·lustració iberoamericana... [+ informació]

La mort de l'escriptor Josep Vallverdú als 103 anys deixa un dels llegats més importants d'entresegles en l'àmbit de la literatura infantil i juvenil

L'escriptor Josep Vallverdú (Lleida, Segrià, 9 juliol 1023 - Balaguer, La Noguera, 21 juliol 2026) ha mort dotze dies d'haver complert 103 anys i mig anys després d'haver tancat una intensa presència pública arran del seu centenari i dels reconeixements que havia rebut en els últims anys, a més de la seva constant publicació, com la seqüela de «Rovelló» o altres obres que encara han quedat inèdites, de caire memorístic. Josep Vallverdú ha mort a la ciutat de la Noguera, a Balaguer, on residia actualment després que el 2012 perdés la seva primera muller, la mestra Isabel Arqué, reconeguda també a Lleida per la seva feina en favor de l'escola catalana en temps de la Dictadura, i es casés en segones núpcies amb Antonieta Vilajoliu, viuda de Josep M. Monill i del científic lleidatà Joan Oró, una antiga amistat que mantenia el matrimoni Vallverdú amb ella des de l'any 1956. L'obra de Vallverdú és tan prolífica com extensa, amb novel·les per a joves, narrativa, poesia, teatre, assaig, memòries, viatges i traducció, a més de la seva faceta de docent que el va portar per diverses comarques catalanes fins que, a la maduresa, es va establir a l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà) amb la seva primera dona, Isabel Arqué. Actualment, amb la segona dona, Antonieta Vilajoliu, residia a Balaguer, ciutat que ha centrat el comiat de l'escriptor i el reconeixement de milers de lectors que s'han fet amb molts dels seus llibres, però sobretot, amb el mite de Rovelló.

El Rovelló trist
El 2022, amb motiu d'una antologia en homenatge al crític literari Josep Maria Aloy (Manresa, Bages, 1948 - 2020), biograf de Josep Vallverdú, vaig tenir l'honor de participar-hi juntament amb altres 35 autors i 14 il·lustradors, amb el conte breu Retall de biografia apòcrifa de l'avi Rovelló (nascut a Can Vallverdú, Puiggròs, Les Garrigues, 1968). Era una mirada afectuosa i irònica sobre aquesta icona de la literatura per a infants que ha estat i és el gos Rovelló. Allà, en Rovelló ja s'havia fet vell i era des de la tendresa que manteníem una conversa sobre el pas del temps i la vellesa. Si participar-hi literàriament ja va ser un goig, encara ho va ser més que el conte, per gentilesa dels hereus del crític Josep Maria Aloy, es va publicar acompanyat d'un dibuix inèdit del mateix autor Josep Vallverdú, de la sèrie «El Rovelló trist», creada arran de la mort de qui havia estat amic i biògraf. Dibuixar era una de les flaques amagades de Josep Vallverdú al costat de la seva prolífica i extensa obra que abasta tots els gèneres possibles (narrativa, novel·la, conte, poesia, memòries, viatges, traducció...) a banda, esclar, de la seva faceta de docent juntament amb qui va ser la seva primera muller, Isabel Arqué (morta el 2012). Josep Vallverdú, que aquest 9 de juliol havia complert 103 anys [article d'Andreu Sotorra, La Vanguardia, 23 juliol 2026], deixa un llegat únic que compta, sobretot, amb un ús de la llengua en plena fortalesa i una mirada avançada als temps, cosa que fa que moltes de les seves novel·les per a joves —dissortadament descatalogades com és habitual en el sector— formen un corpus literari imprescindible i totalment recuperable. No és en va que, Josep Vallverdú, és l'únic autor —etiquetat, malgrat tot i inevitablement, com a autor de literatura per a infants i joves—, que ha estat distingit amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. I l'únic també que té recollida la gairebé totalitat de la seva obra completa per a infants i joves en una sèrie de catorze volums publicats per l'Editorial La Galera —en realitat, “la seva editorial”— entre el 1995 i el 2001. Però, com passa amb els grans autors, sempre hi ha un personatge que se'ls escapa de les mans i regna eternament per damunt de tots els altres: Rovelló.
Andreu Sotorra, escriptor i periodista (21 juliol 2026) [+ informació]

La llibreria Casa Anita de Barcelona, distingida amb el Premi Boixareu Ginesta al llibreter de l'any que la Federació de Gremis d'Editors d'Espanya lliurarà en un acte de la Fira Internacional del Llibre Liber 2026

La Junta Directiva de la Federació de Gremis d'Editors d'Espanya (FGEE) ha atorgat el premi Boixareu Ginesta al llibreter de l'any, que s'atorga des del 1995, a la llibreria Casa Anita, de la vila de Gràcia de Barcelona. El premi es lliurarà dins de la Fira Internacional del llibre, Liber 2026, que té lloc a Barcelona del 29 de setembre a l'1 d'octubre, en un acte a la sala Oval del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). La llibreria Casa Anita, regentada per la seva fundadora, la filòloga, exeditora i llibretera Oblit Baseiria Virgili (Barcelona, 1963), compleix més de vint anys com un espai de referència en la divulgació de la literatura per a infants i joves, amb un interès especial per l'àlbum il·lustrat i també amb activitats de promoció de la lectura. Va ser fundada el 2004 en un petit local del carrer Santa Eugènia, a la vila de Gràcia. Amb el seu creixement es va traslladar al carrer de Vic, on va incorporar un pati ampli que, amb el pas del temps, s'ha convertit en un dels seus espais més emblemàtics... [+ informació]

Un musical familiar sobre l'etapa d'infància i formació d'Antoni Gaudi que compta amb la cocreació de Casa Batlló farà temporada al Teatre Poliorama a partir del novembre després de reestrenar-se al Teatre Fortuny de Reus

L'espectacle és una producció de la companyia Trílope amb la cocreació de Casa Batlló i, en clau de musical, recrea els anys d'infància i de formació del petit Antoni Gaudí i l'entrada a l'adolescència. La trama es basa en les referències d'aquella època que van marcar l'arquitectura de Gaudí i que reprodueix en tants casos la bellesa de la natura que va viure durant la seva infància i joventut al Baix Camp, entre Riudoms i Reus, on estava establerta la seva família. L'espectacle s'estrenarà al Teatre Poliorama el 15 de novembre i s'hi representarà fins al 24 de gener tots els diumenges en sessions matinals familiars. El musical combina estils i registres diversos que beuen de les fonts que van des de Mozart a Led Zeppelin amb The Police o Gossos, entre altres. El musical, amb una durada aproximada d'una hora i mitja, combina la paraula amb la música, sempre intentant reflectir l'imaginari gaudinià que té tothom a través de la seva obra. Abans de la temporada al Teatre Poliorama, el musical «Gaudí: el despertar del geni» es preestrena en una funció única... [+ informació]

L'escriptora Laia Aguilar obté el 41è premi Ramon Muntaner de novel·la per a joves amb una història futurista i distopica amb la psicosi d'un virus que canvia el món

L'escriptora Laia Aguilar (Barcelona, 1975), autora de la coneguda novel·la «Wolfgang», guanya el 41è Premi Ramon Muntaner de novel·la juvenil amb «La fuga», una història ambientada en un futur pròxim i distòpic, oerò que podria ser real, arran que un virus letal alliberat pel desgel ha canviat el món. Per sobreviure, la societat ha imposat una mesura radical: aïllar tots els menors que en siguin portadors. El premi té una dotació de 6.000 euros i s'atorga dins els Premis Prudenci Bertrana... [+ informació]

Tina Vallès i Mercè Galí obtenen el Premi Llibreter 2026 de literatura infantil i juvenil pel seu llibre «Cartes imprevistes» publicat a l'Editorial Animallibres

Els premis Llibreter 2026 han distingit en la categoria de literatura catalana, el llibre «Cartes imprevistes», amb text de Tina Vallès i il·lustracions de Mercè Galí, publicat a l'Editorial Animallibres. Pel que fa a la categoria altres literatures, el premi és per a «El gegant de ferro», de Ted Hughes, amb il·lustracions de Chris Mould, traducció de Marina Espasa, publicat per Blackie Books. I en la categoria d'àbum il·lustrat, el premiat és «El racó de pensar», de Pieter van Den Heuvel, traducció Maria Rosich, Editorial Litera. Altres premis han estat, en literatura catalana, per a «Sau», de Ferran Garcia, editat per Males Herbes. En la categoria d'altres Literatures, s¡ha premiat «Cop de llum», de Rita Bullwinkel, traduït per Ferran Ràfols i editat per a Segona Perifèria. I en la categoria d'assaig, pensament i altres narratives, el guardonat és «La passió dels estranys», de Marina Garcés, publicat per Galaxia Gutenberg... [+ informació]

L'autora Lirios Bou guanya el 6è Premi Emili Teixidor que convoca La Galera amb un àlbum sobre el camí iniciàtic per créixer amb el personatge d'un gos humanitzat

Amb el conte il·llustrat «El senyor Rutineli i el vent huracanat», l'autora Lirios Bou (Alcoi, País Valencià, 1988), ha obtingut el 6è Premi Emili Teixidor de contes i àlbum il·lustrat protagonitzat per un gos molt organitzat que descobreix en una aventura iniciàtica que ni que a vegades es perdi el control, també es pot avançar en el repte de créixer. El premi, que té una dotació de 2.500 euros, és una oportunitat per a obres destinades a primers lectors, entre 5 i 7 anys. El conte de Lirios Bou, que es publicarà a la tardor, ha estat atorgat per un jurat integrat per Antonia Justicia, Laura Espot, Aitor Martos i Núria Figueras. L'autora Lirios Bou és la primera vegada que publica a La Galera, tot i que la seva obra de creació literària i d'il·lustració, com aquesta, ja ha estat reconeguda anteriorment amb premis com el de les Llibreries Valencianes, amb un àlbum que també comptava amb la seva doble autoria de text i il·lustracions, com l'actual llibre guanyador del sisè premi Emili Teixidor. El premi d'aquesta edició s'ha fet públic coincidint amb la celebració del 60è aniversari de la col·lecció Grumets, la més emblemàtica de La Galera, a la nova Casa Abacus del carrer Peu de la Creu, que ha reunit autors, tant escriptors com il·lustradors, que hi han publicat en aquests sis decennis i que en conjunt, tal com ha remarcat la directora de La Galera, Pema Maymó Veny, arriben a més de 250 autors, una bona representació dels quals ha estat reconegut en aquest aniversari amb el lliurament de la insígnia «Sóc un Grumet»... [+ informació]

Origami en clau d'ala delta

Víctor Borràs Gasch. «Animals que cauen del cel». Il·lustracions de Carolina T. Godina. Editorial La Galera - Abacus Futur. Barcelona, 2026. A partir de 9 anys [+ crítica]

Els Premis Atrapallibres i Protagonista Jove 2026 que convoca l'IbbyCat i decideix un jurat de lectors joves tanquen dos anys celebrats al Teatre Fortuny de Reus amb els escriptors guardonats Núria Parera, Pep Puig i Daniel Hernández Chambers entre altres

Els Premis Atrapallibres han estat per als llibres «Ànec coix, gallina cega» d'Ultich Hub i Jörg Mühle, traduït per Anna Soler Horta, publicat per l'Editorial Takatuka (categoria 9 anys); «A,B,C i la Sra. Smith», de Núria Parera i Quim Amate, publicat per Babulinka Books (categoria 10 anys); «La cançó del soldatet», de Pep Puig, il·lustracions de Toni Galmés, publicat per L'Altra Tribu (categoria 11 anys). I els Premis Protagonista Jove han estat per als llibres «El llop», de Saša Stanišić i Regina Kehn, traduït per Cristina Sala, publicat per L'Altra Tribu (categoria 12 - 14 anys); i «Reis de la muntanya», de Daniel Hernández Chambers, traduït per Martinia Garcia Serra, publicat per l'Editorial Edebé (categoria 14 - 16 anys). La gala de lliurament dels premis s'ha celebrat en els dos últims anys al Teatre Fortuny de Reus que ha passat el relleu a la ciutat de Barcelona on tindran lloc l'any 2027 com a preàmbul de l'IBBY World Congress que tindrà lloc l'any 2028 i que té com a organitzador amfitrió l'IbbyCat. Els Premis Atrapallibres i Protagonista Jove són decidits per un jurat de milers de lectors joves catalans a partir d'una tria prèvia d'un jurat integrat per especialistes del sector i s'atorguen a llibres publicat en català. En aquesta edició, de la quinzena de llibres finalistes candidats, només mitja dotzena corresponien a autoria catalana... [+ informació]

De mare gitana i d'obrera estirp

Suplement novetats literàries núm. 31. «De mare gitana i d'obrera estirp». El poble gitano de Catalunya: història i cultura. Dormir al carrer. M'hi vaig acostumar i vaig deixar de plorar. Ràdio Sarajevo. Fills d'Hiroshima. El fetiller Ged i l'arxipèlag de Terramar. Porta'm a la terra en un dibuix. Novetats literàries. Llibre i àlbum il·lustrat. Autors catalans. Traduccions. L'aparador. Els suplements de Cornabou. Sumari. Per Andreu Sotorra, 9 juny 2026... [+ crítica]

L'il·lustrador Jesús Cisneros guanya el Premi Nacional d'Il·lustració 2026 que atorga el ministeri de Cultura espanyol

L'autor té un extens catàleg per a tots els públics i ha publicat una trentena d'obres d'àlbum il·lustrat destinades a infants i joves. Jesús Cisneros Laguna (Saragossa, 1969) té una obra consolidada que el jurat ha valorat per la seva potència i expressivitat que combina força, sensibilitat i narrativa visual. El Premi Nacional d'Il·lustració del ministeri de Cultura espanyol té una dotació de 30.000 euros i s'atorga anualment. Jesús Cisneros, que fa vint anys havia guanyat el premi Lazarillo de l'Oepli, ha estat reconegut anteriorment en festivals internacionals com la Biennal de Lisboa o la del Fira del Llibre de Bolonya. A banda de les publiacions, l'obra de Jesús Cisneros s'ha exposat en mostres de França, Portugal, Itàlia, Mèxic, Corea, Turquia o Ucraïna... [+ informació]

Ricard Ruiz Garzón guanya el Premi Guillem Cifre de Colonya amb una novel·la ambientada a Escòcia que combina humor, fantasia i reflexions sobre la família

L'escriptor i divulgador de la literatura per a infants i joves, Ricard Ruiz Garzón (Barcelona, 1973) ha obtingut el 45è Premi Guillem Cifre de Colonya amb la novel·la «Trenta pares vaig tenir (i encara me'n queden dos)». Amb una trama ambientada a Escòcia, Ricard Ruiz Garzón ha combinat en la trama humor, gènere fantàstic i una reflexió sobre la família a partir d'una adolescent que viatja amb els seus pares durant les vacances d'estiu, però el viatge li cau com una tortura perquè detesta la pluja, no entén l'escocès i només pensa que el que voldria és estar amb les seves amigues. Però el fet que descobreixi una jove pèl-roja, un corb i unes antigues espirals fa que fomuli un dèsig insòlit: canviar de pares. És així com la protagonista viu una sèrie d'experiències amb diveres família que li fan veure la realitat de la vida d'una altra manera. La novel·la té referències de rondalles tradicionals i de relats de novel3les clàssiques del gènere fantàsic. El premi Guillem Cifre de Colonya té una dotació de 7.000 euros, que atorga Colonya Caixa Pollença i que publica l'Editorial Barcanova. El jurat d'aquesta edició, que segons l'organització ha rebut 21 originals, ha estat integrat per Pere Martí Bertran, Miquel Rayó, Sara Moyano i Francisca Mas... [+ informació]

Un teatre dedicat al públic familiar obrirà la temporada 2026-2027 dins el nou espai immersiu del Club Súper 3 que s'inaugura aquest maig al barri de la Sagrada Família

El Súper3 salta de la pantalla al món real amb l'obertura de «Fantàstix», un nou espai immersiu de 2.000 metres quadrats basat en l’univers del SX3, al carrer Rosselló, 485, al barri de la Sagrada Família. L'experiència consisteix en una aventura immersiva d'una hora on els infants d'entre 2 i 12 anys es converteixen en els protagonistes d'una missió per combatre el virus de l’apagada creativa. Mitjançant tecnologia 4D i teatre, les famílies s'endinsen en un recorregut on els més petits poden conèixer els personatges més populars del 3Cat, com en Titó, el Mic, els Beta, Ladybug o l'abella Maia. Alhora, l’experiència inclou narratives tradicionals catalanes i universals, com en «Patufet», «La volta al món en 80 dies» o «Alícia al país de les meravelles». L'experiència de «Fantàstix»... [+ informació]

L'escriptora Mercè Viana, la revista Camacuc i les novel·les de Tina Vallès i Mercè Galí i de Muriel Villanueva, entre els guardonats dels Premis dels Escriptors Valencians

L'escriptora Tina Vallès (Barcelona, 1976) i la il·lustradora Mercè Galí (Barcelona, 1973) han obtingut el premi de literatura infantil dels Premis dels Esriptors Valencians per la novel·la «Cartes imprevistes» publicada per Animallibres. En la mateixa edició, l'escriptora Muriel Villanueva (Benimaclet, 1976), ha obtingut el premi de narrativa juvenil per la novel·la «El cel de l'aigua», publicada per Sembra Llibres. A més, l'escriptora i pedagoga Mercè Viana (Alfafar, 1946) i la revista per a infants Camacuc, han estat distingides amb el premi a la Trajectòria i a la Difusió respectivament. Aquests premis, que atorga l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana del País Valencia no tenen dotació econòmica i corresponen a obra publicada. Formen part dels altres premis atorgats en narrativa, assaig, traducció i teatre a Carles Fenollosa, Íngrid Guardiola, Marc Casals i Guadalupe Sáez... [+ informació]