29 de juny 2015
Es fa pública una convocatòria per adaptar al teatre familiar el «Llibre de les bèsties» de Ramon Llull que produirà el Teatre Lliure la temporada 2016-2017
El Teatre Lliure ha obert una convocatòria per a projectes de muntatges teatrals per a públic familiar a partir de l’adaptació teatral del 'Llibre de les bèsties' de Ramon Llull, dins del programa El Lliure dels Nens. La convocatòria coincideix amb el reconeixement a la figura de Ramon Llull en el 700 aniversari de la seva mort. El projecte guanyador serà objecte de la producció d’un muntatge de teatre en català per a públic familiar a partir amb la garantia d'una escenificació que combini professionalitat, qualitat i creativitat. La producció s'estrenarà dins de la temporada 2016-2017 i el Teatre Lliure posarà a disposició dels aspirants les bases del concurs [+ informació]
26 de juny 2015
J.K. Rowling no farà la dramatúgia de l’anunciada obra teatral «Harry Potter i el nen maleït» i passa el relleu al guionista Jack Thorne que l’estrenarà l’estiu del 2016 a Londres
L'anunciada obra de teatre sobre la infantesa de Harry Potter s'estrenarà a Londres l'estiu del 2016, segons ha anunciat l'escriptora J.K. Rowling. Malgrat el que ella mateixa havia avançat, però, no en farà la dramatúrgia perquè ha passat el relleu al guionista Jack Thorne. El que sí que ha confirmat Rowling és que l'obra 'Harry Potter and the Cursed Child' ('Harry Potter i el nen maleït') es representarà al Palace Theatre de Londres. L'autora ha revelat també... [+ informació]
23 de juny 2015
La literatura catalana a batxillerat continuarà sent matèria de modalitat amb 4 hores el curs 2015-2016
El batxillerat a l'Ensenyament català continuarà tenint el mateix nombre d'hores de literatura catalana que tenia fins ara incloses dins les matèries de modalitat obligatòria segons la normativa del curs 2015-2016 [+ informació]
19 de juny 2015
Manifest per mantenir la categoria de modalitat de batxillerat de l'assignatura de literatura catalana
Un col·lectiu de professorat ha iniciat una recollida de firmes per demanar que el Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya garanteixi que l'assignatura de literatura catalana de modalitat de batxillerat continuï sent de modalitat, continuï comptant amb quatre hores lectives setmanals i entri, com fins ara, a les proves finals.
Fins al curs 2014/2015 aquesta assignatura comptava amb quatre hores lectives setmanals, com la resta, però per al curs 2015/2016 està previst que deixi de considerar-se assignatura de modalitat i que s'hi dediquin només dues hores lectives setmanals, fet que la convertirà en una assignatura residual, de menys importància i que, per tant, no caldrà escollir.
La campanya, impulsada per Clara Soley i Antoni Dalmases amb la col·laboració d’Antoni Carbonell, Montserrat Sarret i Francesc Foguet, demana que el Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya doni a l'assignatura de literatura catalana el mateix tracte que reben les altres assignatures de modalitat de batxillerat, per assegurar una presència equànime de la literatura catalana en el batxillerat humanístic.
En la seva petició, preàmbul del Manifest col·lectiu, els signats afirmen:
«Per tot això demanem que el Departament d'Ensenyament rectifiqui i garanteixi que la literatura catalana rebrà el tracte que es mereix al batxillerat humanístic. Volem que l'estudi dels nostres poetes, novel·listes, dramaturgs i assagistes sigui valorat com el que és, l'essència d'una manifestació cultural i d'una manera particular de veure el món, amb el pes que tota literatura ha de tenir en la formació dels ciutadans d'una nació.»
MANIFEST: «Per un país més lliure, més culte i més humà»
Ens trobem a les portes d’una nova època, a punt d’encetar la construcció d’un nou país que voldríem, com el poeta, més culte, ric, lliure, desvetllat i feliç.
Per això, per contribuir a fer una Catalunya millor per a tothom, ens sembla del tot imprescindible i urgent que les institucions i tota la societat civil siguin conscients que un dels àmbits que han d’ajudar a apuntalar i sostenir amb més força el nostre país és la cultura escrita, la literatura, tot el bagatge artístic, ideològic i humanístic que és patrimoni de tots els catalans.
La literatura catalana, ja prou menyspreada, ha rebut un darrer cop de gràcia amb l’aplicació de la LOMCE (per entendre’ns: tal com està plantejat el nou batxillerat humanístic, la literatura corre el risc de desaparèixer). Hem d’evitar que les decisions salvatges imposades per Madrid, la seva labor depredadora, no ens serveixin d’excusa, ja sigui per desídia o ignorància, per arraconar més i més uns coneixements que, és clar, poden fer que els ciutadans pensin, raonin, adquireixin sentit crític i aspirin a deixar de ser simples súbdits.
Un país autènticament nou i lliure no pot admetre aquestes actituds cíniques i barroeres, amagades rere un suposat utilitarisme que és la disfressa actual de la barbàrie.
És per això que, convidats com ens sentim a construir una Catalunya millor, volem reclamar:
1. UN PAÍS QUE RECUPERI LA DIGNITAT TOT REVALORITZANT LA NOSTRA LITERATURA. Fent que l’ensenyament i el coneixement de la nostra història literària estiguin a l’abast de tota la població escolar de manera preeminent i no com a auxiliar de l’aprenentatge de la llengua.
2. UN PAÍS QUE VALORI I FACI RESPECTAR EL SEU PATRIMONI LITERARI, perquè en aquest patrimoni hi batega la identitat ancestral, actual i diversa del nostre poble. Perquè és absurd i estúpid demanar que respectin i valorin des de fora el que nosaltres no valorem ni respectem.
3. UN PAÍS QUE SÀPIGA que la literatura ens ajuda a recordar qui som i a dialogar amb el passat i el futur.
4. ASPIREM A UN PAÍS que sàpiga que, a més de pintors, músics i arquitectes universals, tenim autors de primer ordre en el nostre idioma des de molts segles enrere. Un país on la gent sàpiga qui són Llull, March, Riba, Verdaguer, Rodoreda, Vinyoli, Moncada, Caterina Albert, Cabré, Monzó, Marçal i tants altres, de la mateixa manera que es coneixen els noms de Gaudí, Casals o Miró.
5. ASPIREM A UN PAÍS de gent que aprengui a escriure, pensar i ser de la mà del testimoni savi, sensible i bell dels qui ens han precedit .
PER AIXÒ, PERQUÈ ENS ENTUSIASMA EL NOU PAÍS QUE ENTRE TOTS HEM DE FER POSSIBLE:
EXIGIM que la literatura recuperi el seu lloc en els estudis obligatoris i en el batxillerat, tal com han promès de fer diversos consellers al llarg dels anys, mentre es lliuraven a escapçar, reduir i residualitzar la presència de la literatura en els plans d’estudis, fins a fer-ne un pur reducte testimonial.
RESPONSABILITZEM les autoritats i els dirigents de les estructures culturals i educatives del perill de destrucció del país, que comença per l’anihilació de la seva cultura –en aquest cas estretament lligada a la llengua-, perquè amb la seva inacció perpetrarien un genocidi cultural irreparable.
I ENCORATGEM A TOTS ELS ESTAMENTS SOCIALS, GRUPS, ASSOCIACIONS I CIUTADANS QUE RECLAMIN AMB NOSALTRES UN COMPROMÍS ACTIU DE REVALORACIÓ DE LA LITERATURA PER PART DELS RESPONSABLES POLÍTICS, CONSCIENTS QUE ELS CONEIXEMENTS HUMANÍSTICS QUE PROPORCIONA SÓN UN DELS FONAMENTS SENSE ELS QUALS NO SERÀ POSSIBLE AQUELL PAÍS QUE VOLEM MÉS CULTE, MÉS LLIURE I MÉS HUMÀ.
Barcelona, juny del 2015
Per signar aquesta petició es pot accedir a la pàgina deChange.org o fer-ho a través del correu electrònic: [mailto:defensaliteraturacatalanabatx@gmail.com], indicant el nom i cognoms, el NIF i la professió, o també adherir-s'hi directament en aquest document de Google Drive.
Fins al curs 2014/2015 aquesta assignatura comptava amb quatre hores lectives setmanals, com la resta, però per al curs 2015/2016 està previst que deixi de considerar-se assignatura de modalitat i que s'hi dediquin només dues hores lectives setmanals, fet que la convertirà en una assignatura residual, de menys importància i que, per tant, no caldrà escollir.
La campanya, impulsada per Clara Soley i Antoni Dalmases amb la col·laboració d’Antoni Carbonell, Montserrat Sarret i Francesc Foguet, demana que el Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya doni a l'assignatura de literatura catalana el mateix tracte que reben les altres assignatures de modalitat de batxillerat, per assegurar una presència equànime de la literatura catalana en el batxillerat humanístic.
En la seva petició, preàmbul del Manifest col·lectiu, els signats afirmen:
«Per tot això demanem que el Departament d'Ensenyament rectifiqui i garanteixi que la literatura catalana rebrà el tracte que es mereix al batxillerat humanístic. Volem que l'estudi dels nostres poetes, novel·listes, dramaturgs i assagistes sigui valorat com el que és, l'essència d'una manifestació cultural i d'una manera particular de veure el món, amb el pes que tota literatura ha de tenir en la formació dels ciutadans d'una nació.»
MANIFEST: «Per un país més lliure, més culte i més humà»
Ens trobem a les portes d’una nova època, a punt d’encetar la construcció d’un nou país que voldríem, com el poeta, més culte, ric, lliure, desvetllat i feliç.
Per això, per contribuir a fer una Catalunya millor per a tothom, ens sembla del tot imprescindible i urgent que les institucions i tota la societat civil siguin conscients que un dels àmbits que han d’ajudar a apuntalar i sostenir amb més força el nostre país és la cultura escrita, la literatura, tot el bagatge artístic, ideològic i humanístic que és patrimoni de tots els catalans.
La literatura catalana, ja prou menyspreada, ha rebut un darrer cop de gràcia amb l’aplicació de la LOMCE (per entendre’ns: tal com està plantejat el nou batxillerat humanístic, la literatura corre el risc de desaparèixer). Hem d’evitar que les decisions salvatges imposades per Madrid, la seva labor depredadora, no ens serveixin d’excusa, ja sigui per desídia o ignorància, per arraconar més i més uns coneixements que, és clar, poden fer que els ciutadans pensin, raonin, adquireixin sentit crític i aspirin a deixar de ser simples súbdits.
Un país autènticament nou i lliure no pot admetre aquestes actituds cíniques i barroeres, amagades rere un suposat utilitarisme que és la disfressa actual de la barbàrie.
És per això que, convidats com ens sentim a construir una Catalunya millor, volem reclamar:
1. UN PAÍS QUE RECUPERI LA DIGNITAT TOT REVALORITZANT LA NOSTRA LITERATURA. Fent que l’ensenyament i el coneixement de la nostra història literària estiguin a l’abast de tota la població escolar de manera preeminent i no com a auxiliar de l’aprenentatge de la llengua.
2. UN PAÍS QUE VALORI I FACI RESPECTAR EL SEU PATRIMONI LITERARI, perquè en aquest patrimoni hi batega la identitat ancestral, actual i diversa del nostre poble. Perquè és absurd i estúpid demanar que respectin i valorin des de fora el que nosaltres no valorem ni respectem.
3. UN PAÍS QUE SÀPIGA que la literatura ens ajuda a recordar qui som i a dialogar amb el passat i el futur.
4. ASPIREM A UN PAÍS que sàpiga que, a més de pintors, músics i arquitectes universals, tenim autors de primer ordre en el nostre idioma des de molts segles enrere. Un país on la gent sàpiga qui són Llull, March, Riba, Verdaguer, Rodoreda, Vinyoli, Moncada, Caterina Albert, Cabré, Monzó, Marçal i tants altres, de la mateixa manera que es coneixen els noms de Gaudí, Casals o Miró.
5. ASPIREM A UN PAÍS de gent que aprengui a escriure, pensar i ser de la mà del testimoni savi, sensible i bell dels qui ens han precedit .
PER AIXÒ, PERQUÈ ENS ENTUSIASMA EL NOU PAÍS QUE ENTRE TOTS HEM DE FER POSSIBLE:
EXIGIM que la literatura recuperi el seu lloc en els estudis obligatoris i en el batxillerat, tal com han promès de fer diversos consellers al llarg dels anys, mentre es lliuraven a escapçar, reduir i residualitzar la presència de la literatura en els plans d’estudis, fins a fer-ne un pur reducte testimonial.
RESPONSABILITZEM les autoritats i els dirigents de les estructures culturals i educatives del perill de destrucció del país, que comença per l’anihilació de la seva cultura –en aquest cas estretament lligada a la llengua-, perquè amb la seva inacció perpetrarien un genocidi cultural irreparable.
I ENCORATGEM A TOTS ELS ESTAMENTS SOCIALS, GRUPS, ASSOCIACIONS I CIUTADANS QUE RECLAMIN AMB NOSALTRES UN COMPROMÍS ACTIU DE REVALORACIÓ DE LA LITERATURA PER PART DELS RESPONSABLES POLÍTICS, CONSCIENTS QUE ELS CONEIXEMENTS HUMANÍSTICS QUE PROPORCIONA SÓN UN DELS FONAMENTS SENSE ELS QUALS NO SERÀ POSSIBLE AQUELL PAÍS QUE VOLEM MÉS CULTE, MÉS LLIURE I MÉS HUMÀ.
Barcelona, juny del 2015
Per signar aquesta petició es pot accedir a la pàgina deChange.org o fer-ho a través del correu electrònic: [mailto:defensaliteraturacatalanabatx@gmail.com], indicant el nom i cognoms, el NIF i la professió, o també adherir-s'hi directament en aquest document de Google Drive.
L'escriptor Xavier Vernetta guanya el Premi Guillem Cifre de Colonya de novel·la per a joves
Xavier Vernetta guanya el Premi Guillem Cifre de Colonya de novel·la per a joves en la primera edició després de 34 anys que assumeix la publicació l'Editorial Barcanova [+ informació]
18 de juny 2015
L'escriptor Josep Vallverdú cedeix el seu arxiu documental a la Universitat de Lleida
L'escriptor Josep Vallverdú cedeix el seu arxiu documental a la Universitat de Lleida. L'autor de 'Rovelló' ha reunit 84 capses de 40 quilos cadascuna [+ informació]
16 de juny 2015
Suplement novetats literàries Primavera-Estiu 2015. El món en colors
Suplement novetats literàries Primavera-Estiu 2015. El món en colors. El temps de primavera i estiu i l'art abstracte de Vassili Kandinski. Ella no marxa! El mòbing de Casa Anita Llibres. Més de 500 llibres per a joves en el primer lot de llicències del servei de préstec digital «eBiblio». Novetats literàries de primavera i estiu: Àlbum il·lustrat, Autors catalans i Traduccions [+ informació i descàrrega del Suplement en PDF]
10 de juny 2015
Els Premis Lazarillo tornen a reduir la seva dotació fins a mínims
Els Premis Lazarillo continuen baixant la dotació econòmica i en tres anys passen de 7.000 a 2.500 euros tant per a la modalitat de creació literària com per a la d’àlbum il·lustrat [+ informació]
08 de juny 2015
El servei de préstec digital «eBiblioCatalunya» arrenca amb prop de 42.000 llicències i uns 2.000 títols
Es posa en marxa el sistema de préstec de llibre electrònic a les biblioteques catalanes amb prop de 2.000 títols de diversos gèneres i 42.000 llicències [+ informació]
03 de juny 2015
Casa Anita, en perill de tancament per «mobbing» immobiliari
La llibreria Casa Anita especialitzada en literatura per a infants ha estat amenaçada de tancament per la nova empresa propietària de l'edifici [+ informació]
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
