Mor als 67 anys l'escriptora i guionista Anna Fité Salvans, guanyadora del 1r premi Emili Teixidor de contes per a primers lectors i autora també d'obres teatrals i contes per a infants

L'escriptora i guionista Anna Fité Salvans (Sabadell, 1958) ha mort als 67 anys. L'autor era llicenciada en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona. El 2021 va rebre el 1r premi Emili Teixidor de contes per a primers lectors per «El concert més animal», el mateix any que havia publicat el conte «Sopa de menta amb picarols», que havia obtingut una de ls beques de creació de la Institució de les Lletres Catalanes l'any anterior. Anna Fité també va escriure teatre adreçat al públic familiar com les obres «Blancaneus i la reina Vanitosa» o «El somni del petit turquesa», «Dodie i els dàlmates», «Zoomwatts», conte musical, i les cantates «El tren de les cançons», «No sé el teu nom» (amb música de Toni Xuclà), «El músic eixelebrat», «Un rei per a Bretanya» i «La mare dels ous!». Havia col·laborat amb el programa «Barri Sèsam» (TVE) i amb la companyia La Puça. Era membre de la Joventut de la Faràndula de Sabadell, on havia exercit en els seus inicis de periodista. Havia format part com a patrona de la Fundació Cavall Fort des del 2011 fins ara. Havia format part de l'equip de guionistes de telenovel·les com «Nissaga de poder», «El cor de la ciutat», «Ventdelplà» o «Laberint d'ombres». Va presidir Guionistes Associats de Catalunya (GAC) entre el 2004 i el 2006... [+ informació]

Un àlbum sobre el valor de les petites coses il·lustrat per Leire Salaberria i escrit per María Leach guanya el premi Destino Infantil Apel·les Mestres

L'àlbum il·lustrat «Les coses importants (no són coses)» ha obtingut el premi Destino Infantil Apel·les Mestres d'aquesta edició i ha distingit així les autores Leire Salaberria (Andoian, Guipúscoa, 1983), llicenciada en Belles Arts per la Universitat del País Basc a Bilbao, és l'autora de les il·lustracions, i María Leach (Barcelona, 1979), periodista llicenciada en Comunicació Audivosiual per la Universitat Pompe Fabra i escriptora, és autora del text. El premi Destino Infantil Apel·les Mestres, dotat actualment en 4.500 euros a més de la publicació, es va fundar el 1981, dins l'Editorial Destino, assumit ara pel Grup Planeta. Va ser un dels primers a revaloritzar la literatura de l'àlbum il·lustrat, avui absolutament consolidat. En aquestes 44 edicions, el premi ha tret a la llum molts autors del sector de l'àlbum il·lustrat i continua sent-ne un referent. El premi d'aquesta edició ha estat atorgat unànimement per un jurat integrat per David Sierra Listón, Pedro Mañas, Albert Arrayás, Anna Casals i David Aceituno. L'àlbum té com a protagonistes els personatges de Leo i Lobi, acostumats a demanar tot el que volen. Però al llarg del relat, amb aires poètics, descobreixen que el més important són els moments copartits i no les coses materials el que dóna sentit a la vida... [+ informació]

Mor als 92 anys l'escriptora i bibliotecària Zoraida Burgos, representant de la generació de postguerra de les Terres de l'Ebre, poeta, narradora i autora de diverses obres per a infants i joves

L'escriptora i bibliotecària Zoraida Burgos (Tortosa, Baix Ebre, 1933 - 2026) va començar publicant obres per a infants a la dècada dels anys setanta del segle XX a l'Editorial Joventut, modalitat que va continuar després fins al 2008 amb diverses publicacions. Havia exercit de bibliotecària, però aviat va destacar també com poeta i narradora amb premis com el Màrius Torres de poesia o el Pin i Soler de novel·la, entre altres. A més, amb esperit polifacètic, va ser grafòloga, pintora i restauradora d'objectes d'art. El 2003 va ser distingida amb la Creu de Sant Jordi. Formava part de la generació de postguerra de les Terres de l'Ebre... [+ informació]

Versions teatrals musicals de l'àlbum il·lustrat «El fil invisible» de Míriam Tirado, del relat clàssic «El Petit Príncep» d'Antoine de Saint- Exupéry o del contre tradicional de «Hansel i Gretel» acumulen aniversaris des de la seva estrena i continuen congregant noves generacions de primers espectadors

El teatre per a tots els públics ha crescut considerablement en els últims anys fins al punt que segons quins espectacles no desapareixen de la cartellera i es mantenen vius en constants reposicions una temporada rere l'altra. Un d'aquests és l'adaptació musical del conte publicat per l'autora Míriam Tirado com a àlbum il·lustrat i que ha estat traduït a nombroses llengües abans que Daniel Anglès, Víctor Arbelo i Alícia Serrat, amb la producció de Viu el Teatre, l'adaptessin en clau de musical, protagonitzat per la cantant i actriu Beth. En la seva estrena, el 2024, al Teatre Goya de Barcelona, va congregar més de 30.000 espectadors i es va exportar també en espanyol al Tatro Alcázar de Madrid. Des d'aleshores s'ha continuat reposant —la reposició més recent coincidint amb les festes de Nadal, Cap d'Any i Reis— i continua mantenint la bona acceptació de les famílies. Un best-seller indiscutible és el musical «El Petit Príncep», de La Perla 29, dirigit per Àngel Llàcer, que des de fa dotze temporades continua augmentant els espectadors que fins ara han estat més de 400.000 durant totes les representacions, sempre també coincidint amb les festes nadalenques. La companyia La Roda Produccions commemora els 25 anys de la productora i ho fa amb un altre dels seus espectacles estrella, el musical basar en el conte tradicional «Hansel i Gretel», que s'ha vist en diferents teatres de Barcelona com el Jove Teatre Regina o el Sant Andreu Teatre i que ha tornat al Teatre Poliorama on va arrencar. Alguns altres fenòmens de teatre familiar, però aquests per influència de la televisió i el Club Súper 3 de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), són els espectacles del popular «Titó», sota el paraigua de Nostromo Live i els dels titelles «Mac, Mec, Mic», amb producció de La Perla 29. Les recuperacions d'espectacles com «El meravellós màgic d'Oz» i «Els tres porquets», omplen també l'arrencada del 2026 del Jove Teatre Regina, la sala més veterana en la promoció del teatre per a infants i joves... [+ informació]

Una obra de teatre immersiva de gran format reuneix els personatges més coneguts de la sèrie «Geronimo Stilton» en una proposta de la productora Nostromo Live

Els espectadors es trobaran amb una escenografia interactiva, efeces visuals espectaculars i música original en una aventura escènica per a tota la família a través del Regne de la Fantasia. Fins al 31 de gener del 2026 es pot viure l'aventura immersiva «Geronimo Stilton Live» en un espai de 1.200 metres quadrats a l'espai Westfield de La Maquinista de Barcelona. És la primera vegada que l'univers de Geronimo Stilton es pot viure amb aquesta experiència immersiva. Anteriorment se n'havien fet dues versions en teatre musical, el 2010 i el 2012, «Geronimo Stilton: el musical del Regne de la Fantasia», dirigit per Manu Guix i Àngel Llàcer; i el 2016, «Geronimo Stilton. Gran retorn a Fantasia», dirigit per Xavi Lloses i Lluís Danés, sempre al Teatre Condal. L'actual versió immersiva combina teatre amb un recorregut interactiu i escenografies espectaculars amb l'objectiu que els espectadors ajudin Geronimo i els seus amics a descongelar la Reina Floridiana i recuperar la màgia del Regne de la Fantasia. La proposta està concebuda com una obra de teatre de gran format en moviment per indrets com l’Eco del Rosegador al Portal Màgic, el Bosc de les Fades Congelat, el Poble dels Gnoms, la Forja Màgica i el Laberint de Gel, amb un repartiment d'intèrprets, un disseny d'escenografia, projeccions de vídeo, música original de Rafel Plana i Fernando Velázquez i disseny sonor. La série de Geronimo Stilton s'ha traduït a més de 50 llengües i, segons dades editorials, ha arribat a superar els 180 milions d'exemplars venuts. En català, es troba a l'Editorial Estrella Polar del Grup 62 i la majoria de les aventures han estat traduïdes per l'escriptor David Nel·lo. Aquesta proposta immersiva neix de la productora que ha portat als escenaris espectacles musicals com «La jaula de las locas», «La tienda de los horrores», «Cantando bajo la lluvia», «The Producers» i «El dia de la marmota»... [+ informació]

El Premi Cavall Fort 2025 en la modalitat de contes premia la psicòloga i docent Isabel Torras per un recull de tres contes basats en la realitat quotidiana

El Premi Cavall Fort 2025 alterna la seva convocatòria entre articles de divulgació i contes literaris, que es publiquen, un cop premiats, a la mateixa revista. Aquest 2025 corresponia als contes i el premi ha estat atorgat a Isabel Torras (Barcelona, 1965), psicòloga i docent, amb els contes «El cangur i la veïna», «Germanes» i «Balú». El Premi Cavall Fort s'atorga des del 1963 i té actualment una dotació de 2.500 €. En el seu palmarès figuren molts dels autors que integren el catàleg de la literatura infantil i juvenil dels últims cinquanta anys. La guanyadora del 2025, Isabel Torras, exerceix de professora de futurs mestres i educadors socials. Des de l'any 1987 ha publicat diversos contes a la revista. Els tres contes guanyadors, que també s'hi publicaran pròximament, parlen de fets quotidians dins d'un registre realista com l'arribada d'un cangur nou, un estiu amb febre que frustra les vacances o una anada a platja... [+ informació]

La companyia Engruna Teatre presenta el seu espectacle sensorial «Univers» adreçat a infants fins a 2 anys al centre Barbican de Londres

El centre Barbican, considerat un dels espais culturals més influents d’Europa i una referència mundial en arts escèniques contemporànies, destaca per la seva aposta valenta per propostes innovadores, experimentals i amb mirada internacional. La invitació del centre a la companyia catalana Engruna és un reconeixement al treball del grup de Sabadell i a la seva dedicació a la creació d'espectacles per a primers espectadors. Inspirat en la fragilitat i l’equilibri de l’univers, l'espectacle convida als infants a explorar i viure una experiència compartida que es construeix de nou a cada funció. «Univers» és una experiència poètica que celebra la descoberta, la presència i l’escolta profunda. Durant quaranta minuts, cossos i objectes es desordenen, es tornen a ordenar i troben el seu lloc... [+ informació]

La literatura per a infants combinada amb la divulgació de la natura perden en poc temps de diferència els germans Roser i Joan Romaní “Scaramuix” creadors amb Pep Cabanas del Mas i Edicions Casablanca de Taradell

La divulgadora de la natura, editora i autora de contes per a infants Roser Romaní (Barcelona. 1962) ha mort als 63 anys a causa del càncer que patia [26 novembre]. Es dóna la cruel fatalitat que el 14 d'agost [2025], a causa d'un accident de trànsit, va morir també el seu germà, l'il·lustrador i ninotaire Joan Romaní “Scaramuix”, als 69 anys, nascut igualment a Barcelona el 1957. Els dos germans, juntament amb el vigatà Josep Cabanas, van crear el 2005 Edicions Casablanca, dedicada a la publicació de contes il·lustrats relacionats amb el respecte i la divulgació de la natura i la pagesia. Entre aquests, els més coneguts són la sèrie «En Fermí i la Valentina» que va començar amb el conte «En Fermí. El ratolí pagès». Els germans Roser i Josep Romaní i Josep Cabanas, van canviar la seva vida urbana per la natura de Taradell (Osona) on van crear Mas Casablanca, un espai rural per donar a conèixer la pagesia a través d'activitats escolars i familiars. Des del 1992, van començar a difondre la vida a la seva granja amb les primeres visites fins a consolidar un projecte professional que ha rebut, des d'aleshores nombrosos grups a més d'ampliar amb diversos títols la col·lecció d'Edicions Casablanca... [+ informació]

Els premis Josep Maria Folch i Torres de novel·la per a infants i el Joaquim Ruyra de novel·la per a joves deixen d'atorgar-se la tradicional Nit de Santa Llúcia que Òmnium Cultural cancel·la després de 74 anys per convertir-la en una gala televisiva el març del 2026

Òmnium Cultural i l’Institut d’Estudis Catalans coorganitzaran a partir d'ara la Nit de les Lletres Catalanes, que tindrà lloc al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) el 14 de març de 2026. La nit de premis tan veterans com el Sant Jordi de novel·la o el Carles Riba de poesia sempre es feia, des de l'any 1951, al voltant del 13 de desembre, festivitat de Santa Llúcia. Ara es cancel·la l'edició del 2025 i partir del 2026 es renovarà definitivament com a Nit de les Lletres Catalanes, amb un mou model, més gran i més espectacular, i una primera gala, retransmesa per TV3 després del TNVespre, el dissabte 14 de març del 2026, des de la Sala Oval del MNAC. L'acte comptarà també amb el suport del Departament de Cultura, a través de la Institució de les Lletres Catalanes, i del Departament de Política Lingüística, entre altres institucions i patrocinadors privats. Els premis Josep Maria Folch i Torres de novel·la per a infants i el Joaquim Ruyra de novel·la per a joves formen part del catàleg de premis i s'hi mantenen amb les dotacions habituals de 4.000 € i 6.000 € respectivament i posterior publicació dins el segell de La Galera (Abacus Futur). El que sí que augmentarà dotació és el premi Sant Jordi de novel·la, convocat per Òmnium Cultural i editat per Univers (Abacus Futur) que passa de 65.000 € a 75.000 € i es converteix en el premi més ben dotat de les lletres catalanes. S'hi mantenen també els premis Mercè Rodoreda (contes i narracions) editat per Empúries (6.000 €); el premi Carles Riba de poesia editat per Proa (5.000 €); el premi Internacional J.B.Cendrós i el premi de Comunicacio Muriel Casals. Com que la Nit de les Lletres Catalanes tindrà el caràcter de gala —la comparen amb els Premis Gaudí de cinema—, s' afegiran altres premis que s'atorgien com... [+ informació]

Un cens de més de 66.000 infants catalans que aquest 2025 fan 6 anys tenen opció a utilitzat la targeta-regal per adquirir un llibre en una llibreria adherida a la campanya del Gremi de Llibreters

La campanya «Fas 6 anys. Tria un llibre» arriba aquest 2025 a la seva desena edició, amb l'objectiu de continuar fomentant la lectura. Més de 66.000 infants catalans que aquest any fan 6 anys reben a casa una targeta-regal per valor de 13 euros que els dóna dret a adquirir el llibre que vulguin en una llibreria que estigui adherida a la campanya impulsada pel Gremi de Llibreters de Catalunya, amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, entre el 15 d'octubre i l'1 de desembre. En aquesta edició hi participen més de 500 llibreries de tot Catalunya. L’any passat, la campanya va arribar a 69.101 infants, dels quals gairebé un 58% van fer ús de la targeta, la segona xifra més alta des de la posada en marxa de la iniciativa el 2016. El 2024, els llibres més escollits van ser en català (73% de les compres), amb un total de 6.902 títols de 385 editorials. Les llibreries independents van liderar els bescanvis, amb un 57,7% de les vendes, davant el 42,2% de les cadenes. Com cada any, la campanya compta amb la col·laboració del Departament d’Educació i Formació Professional, que ha elaborat una Guia per al professorat amb propostes per treballar a l’aula el llibre triat per cada alumne... [+ informació]

Una novel·la fantasiosa de David Nel·lo sobre una Barcelona deserta i una història de sentiments de Llorenç Capdevila Roure guanyen els premis Vaixell de Vapor i Gran Angular 2025 de l'Editorial Cruïlla

L'escriptor David Nel·lo (Barcelona, 1959) ha obtingut el Premi Vaixell Vapor 2025 amb la novel·la «Tot sol a la ciutat», una història sobre un nen que sobreviu en solitari en una Barcelona deserta. I l'escriptor Llorenç Capdevila Roure (Alpicat, Segrià, 1969) obté el Gran Angular amb la novel·la «El Jim i la Janis», una història sobre sentiments ambientada a la dècada dels anys setanta del segle passat. Els dos premis, que ja ha publicat instantàniament l'Editorial Cruïlla, tenen una dotació d'11.000 euros cadascun. El Premi Vaixell de Vapor ha arribar a la 41a edicio i el Gran Angular, a la 35a edició. La novel·la «Tot sol», de David Nel·lo, presenta en Dante, un nen que viu una vida corrent a Barcelona però que un dia veu que tot ha canviat la ciutat està deserta i la gent flota dins d’unes bombolles gegants de color verd indestructibles que han aparegut a totes les places. El Dante fa tot el possible per adaptar-se a la nova situació i busca solucions enginyoses a cada nou repte que se li posi al davant. David Nel·lo ja havia guanyat el premi Vaixell de Vapor l'any 1994 amb la novel·la «L'Albert i els menjabrossa» i al llarg de la seva trajectòria, que també inclou la traducció i la música, ha publicat una quarantena de títols i ha obtingut altres premis com l'Andròmina, l'Edebé el Prudenci Bertrana o el Sant Jordi. D'altra banda, la novel·la «El Jim i la Janis», de Llorenç Capdevila Roure, guanyadora del Gran Angular, per a lectors joves, uneix la nostàlgia d'un passat ple de moments especials i l'esperança de saber que tothom pot viure una història d'amor autèntic. En ple estiu, el millor amic del Mitus se’n va a Chicago. Però l’ictus del seu oncle li capgira els plans i ho aprofita per conèixer millor la seva vida. Llorenç Capdevila exerceix de professor a l'Institut d'auro de Santpedor i ha obtingut abans premis com el de narrativa Vila d'Ascó, el Leandre Colomer, o el Lector de l'Odissea. Els premis Vaixell de Vapor i Gran Angular de l'Editorial Cruïlla formen part del catàleg de premis per a infants i joves del grup SM que hi destina 200.000 euros en conjunt i en diferents llengües i modalitats... [+ informació]

El professor Vicent Vidal rep el premi Aurora Díaz-Plaja per una entrevista a l'escriptora Caterina Valriu publicada a «La Veu de Llibres»

L'entrevista «Amb Caterina Valriu», publicada a la revista digital La Veu dels Llibres, signada pel professor Vicent Vidal ha estat distingida amb el XXIV Premi Aurora Díaz-Plaja que atorga l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana a un article d'anàlisi o estudi sobre literatura infantil i juvenil publicat en qualsevol llengua i en qualsevol suport de mitjà de comunicació. L'entrevista, publicada el 3 d'agost del 2024 i valorada pel jurat pel seu extens contingut i l'amplitud de la trajectòria de l'entrevistada que reflecteix. El jurat de l'edició ha estat integrat per Josep Antoni Fluixà, Anna Herráez, Pere Martí Bertran i Miquel Rayó. El guardonat, Vicent Vidal, a més de professor de secundària, és autor de l'assaig «Una història de la literatura popular valenciana 1873-2019», (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2020). El Premi es lliura a Palma, coincidint amb el III Seminari de Literatura Infantil i Juvenil... [+ informació]

El Premi Mercè Llimona s'ha recuperat després de tretze anys sense convocar-se distingint l'àlbum il·lustrat «La sopa» de l'autora gironina Blanca Caminal Comadira

L'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú ha recuperat aquest 2025 el Premi Mercè Llimona d'Àlbum Il·lustrat que des del 1997 al 2011 s'havia convocat en col·laboració amb l'Obra Social de l'antiga Caixa Catalunya i la publicació a Publicacions de l'Abadia de Montserrat, rellevant el premi nadalenc que s'atorgava des del 1986 (històricament, doncs, catorze edicions). En aquella primera etapa el premi optava primer exclusivament per un conte escrit i posteriorment, en una segona convocatòria, per les il·lustracions del conte premiat. La recuperació ha significat també un canvi en una única convocatòria per a un àlbum il·lustrat complet, que serà publicat per l'Editorial A Buen Paso. Pel que fa a l'actual quinzena edició, ha estat premiada l'autora Blanca Caminal Comadira (Girona, 1979) amb l'obra «La sopa». El premi, que té en aquesta recuperació una dotació de 5.000 euros, ha canviat també pel que fa a la presentació d'originals. Les primeres catorze edicions eren exclusivament en català. Ara, els textos dels àlbums candidats poden ser en català o espanyol, cosa que més que representar un avanç o obertura —ho seria si s'hagués internacionalitzat a diverses llengües— és un retrocés cap a una cooficialitat que, en el cas de l'espanyol, ja té altres convocatòries i moltes opcions de difusió. El jurat del Premi Mercè Llimona 2025 ha estat integrat per Eva Bolaño (regidora de Cultura), Arianna Squilloni (editora A Buen Paso), els il·lustradors Christian Inaraja i Sebastià Serra i la llibretera Veri Pena (llibreria A Tres Tintes). Segons el jurat, s'ha valorat especialment “l'aposta per un llenguatge gràfic fresc i directe, capaç de transmetre emocions amb senzillesa i humor, i que manté, alhora, una gran qualitat artística.” L'autora Blanca Caminal parla del seu conte com un projecte molt íntim a partir d'una història que connecta amb el record de persones que ja no hi són com la seva àvia. Blanca Caminal combina la docència d'art en diversos centre educatius de Girona amb la faceta d'il·lustradora, que ella mateixa recorda que va començar quan ja tenia fets els quaranta anys... [+ informació]

L'escriptora Leire Bilbao guanya el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil 2025 del ministeri de Cultura espanyol per la novel·la «Klera»

Leire Bilbao Barruetabeña (Bizkaia, 1978) ha estat guardonada amb el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil 2025 per la novel·la «Klera», publicada a l'Editorial Elkar. El premi té una dotació de 30.000 euros i s'atorga anualment a una obra publicada en català, basc, gallec o espanyol. El jurat de l'edició considera que «Klera» excel·leix per “una bellesa poètica i per diverses disciplines artístiques, com la il·lustració, amb un compromís implícit per la cultura, la pau i la convivència, amb temàtiques com la guerra i la mort, d'una manera accessible per als lectors infantils. L'autora és llicenciada en Dret Econòmic per la Universitat de Deusto i ha publicat tant poesia per a adults com literatura per a infants i joves, àmbit en el qual ha obtingut premis com l'Euskadi de Literatura 2017 i el Kiriko 2019. Traduïda a diverses llengües, algunes de les seves composicions han estat musicades... [+ informació]

La veterana il·lustradora Fina Rifà rebrà el Premi Junceda d'Honor 2025 en la gala de lliurament de premis anuals de l'Associació d'Il·lustradors de Catalunya el 8 d'octubre al CCCB

Fina Rifà (Palma, Illes, 1939) és una de les il·lustradores més veterana i reconeguda en l'àmbit editorial català. Amb un catàleg de més de 200 llibres il·Lustrats, el primer el 1963, «Chiribit», de Marta Mata, i el segon el 1964, «Tula, la tortuga», de Maria Àngels Ollé, ha expandit la seva obra en col·leccions d'editorials com La Galera, Cruïlla, Casals o Publicacions de l'Abadia de Montserrat, a més de la revista Cavall Fort. Mestra de professió (va estudiar magisteri a la Universitat Autònoma de Barcelona i va exercir com a professora d'expressió plàstica a les escoles Talitha i Dovella de Barcelona) va esta involucrada amb la professió de la il·lustració com a vicepresidenta i presidenta de l'Associació Professional d'Il·lustradors de Catalunya (APIC) entre els anys 1986 i 1987... [+ informació]

Mor als 70 anys l'escriptora i il·lustradora alemanya Jutta Bauer reconeguda com una de les autores per a infants i joves més importants de la literatura alemanya contemporània

L'escriptora i il·lustradora Jutta Bauer (Hamburg, Alemanya, 1955) ha mort sobtadament a causa d'una al·lèrgia infecciosa. L'autora, coneguda aquí per alguns dels seus àlbums publicats, era reconeguda com un dels noms més destacats de la literatura alemanya contemporània per a infants i joves. El 2001 va ser distingida amb el Premi Alemany de Literatura Juvenil i el 2010, amb el Premi Hans Christian Andersen. Jutta Bauer, va estudiar a la Universitat d’Enginyeria d'Hamburg, es va iniciar com a autora de còmic i caricaturista a la dècada dels anys vuitanta del segle XX i posteriorment com a dibuixant de la sèrie «Juli» i algunes novel·les de l'escriptora Christine Nöstlinger. Alguns dels seus títols més traduïts són «La reina dels colors», «Selma», «L'àngel de l'avi», «Així va començar tot» o «Per què vivim als afores de la ciutat»... [+ informació]

L'àlbum «Gran i petita» de la il·lustradora Raquel Catalina i l'escriptora Arianna Squilloni guanya el Premi Internacional Compostel·la que convoca l'Editorial Kalandraka amb el Consell de Santiago

L’escriptora Arianna Squilloni (Milà, Itàlia, 1976) i la il·lustradora Raquel Catalina (Madrid, 1973) són les guanyadores de la 18a edició del Premi Internacional Compostel·la d'àlbum il·lustrat que convoca l'Editorial Kalandraka juntament amb el Departament d'Educació del Consell de Santiago. El premi té una dotació de 9.000 euros i l'editorial té prevista la publicació a la tardor en cinc llengües: català, espanyol, gallec, basc i portuguès, com és habitual en la línia del segell. «Gran i petita», segons el jurat, és un àlbum que complementa el text i la imatge amb un subtil rerefons poètic. El relat de fons narra el viatge vital d'una dona gran que deixa la ciutat per tornar al camp. Les il·lustracions destaquen per una paleta cromàtica continguda i un ús expressiu del blanc i negre. L'escriptora Arianna Squilloni, resideix a Catalunya on dirigeix l'Editorial A Buen Paso des de fa disset anys. La il·lustradora Raquel Catalina, formada en Belles Arts a Madrid i postgraduada en il·lustració a València, va rebre el Premi de la Fira de Bolonya el 2023. La divuitena edició del Premi ha rebut 288 projectes d'autors procedents de setze països. El jurat ha considerat atorgar una menció especial a l'autora xilena María Paz García Finch per l'àlbum «L'espera»... [+ informació]

Marta Minguella guanya el Premi Ramon Muntaner de novel·la per a joves amb una història de misteri abientada en un castell irlandès

El 40è Premi Ramon Muntaner de novel·la per a joves, que forma part del cartell dels Premis Literaris de Girona, ha estat per a l'escriptora Marta Minguella per «Assassinat a Highburn», una història que s'ambienta en un exclusu castell irlandès on, en una reunió anual d'empresa, un dels socis principals és assassinat. La Freya, una adolescent brillant però inadaptada, intenta esbrinar les raons d'un crim que no vol investigar ningú. El premi té una dotació de 6.000€ i s'hi han presentat 39 originals. El Jurat ha estat integrat per Dolors Cabrera, David Cirici, Xavier Gual, Anna Pardos (Mixa) i Patrizia Campana, editoria del segell Estrella Polar del Grup 62... [+ informació]

L'escriptora i il·lustradora Maria Espluga prepara una publicació que es finança mitjançant una campanya de Verkami amb una història sobre el mites i els símbols milenaris a través del misteri de l'astrologia

Amb el títol «El viatge de Nur o els nens del Zodíac», l'escriptora i il·lustradora Maria Espluga (Barcelona, 1968) ha activat a la plataforma Verkami [vegeu aquí les característiques] la proposta de publicació d'un àlbum il·lustrat a través d'una campanya que tenia previst d'allargar fins al 14 de juliol, però que, en el moment de publicar aquesta informació, pràcticament està coberta fins al pressupost de 6.500 euros, cosa que fa endevinar que l'èxit de la resposta ha estat immediat amb prop un centenar de subscriptors. Segons l'autora, «El viatge de Nur o els nens del Zodíac» [vegeu aquí un tràiler de l'àlbum] vol explorar la màgia dels mites i símbols que intriguen l'esser humà des de fa milers d'anys. L'autora afirma que ha fet un àlbum que l'aproxima al misteri de l'astrologia, un dels llenguatges simbòlics més antics del món i que, paradoxalment, no existia en suport de literatura il·lustrada. Maria Espluga, que té un extens catàleg de més d'un centenar de publicacions de llibres per a infants i joves il·lustrats, es dedica a aquest àmbit professional des que el 1989 va estudiar disseny gràfic a l’Escola Massana i a Elisava i alterna aquesta activitat amb la creació de màscares i titelles d'algunes obres de teatre familiar. Maria Espluga forma part d'una família dedicada a la literatura, la il·lustració i el teatre. Filla de la reconeguda il·lustradora Carme Solé Vendrell (Barcelona, 1944), és germana de l'actriu i directora teatral Tilda Espluga. L'autora i il·lustradora Maria Espluga, amb aquest nou àlbum, no s'adreça només als interessats per entendre els cicles de la vida i la natura sinó als lectors àvids de descobrir en cada lectura un món nou. «El viatge de Nur o els nens del Zodíac» té prevista la publicació a finals d'any i es presenta amb una primera part narrativa i una segona part amb les claus per descobrir les referències del relat en una trama que transita pel recorregut vital, la transformació i el misteri... [+ informació]

Care Santos i Ricard Efa guanyen els premis Protagonista Jove que s'han atorgat amb els tres Premis Atrapallibres al Teatre Fortuny de Reus

L'escriptora Care Santos ha obtingut el Premi Protagonista Jove en la categoria de 14 a 16 anys per la novel·la «Els Medina», publicada a l'Editorial Edebé i l'escriptor Ricard Efa ha obtingut el Premi Protagonista Jove en la categoria de 12 a 14 anys per la novel·la «Noceà: Atari & Tika» pubicat a l'Editorial Mai Més. La gala del 2025, que ha tingut lloc al Teatre Fortuny de Reus, organitzada per l'entitat convocant, l'IBBYCat (antic Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil), ha atorgat també els premis Atrapallibres. En la categoria de 9 anys, hl'ha obtingut «L'arbre i jo», de Blanca Bravo i Cristina Picazo, publicat a l'Editorial Animallibres; en la categoria de 10 anys, «En Marc i en Moha», de Kim Fupz Aakeson i Rasmus Bregnhøi, en traducció de Maria Rossich, publiccat a l'Editorial Takatuka; i en la categoria d'11 anys, el còmic «Molly Wind. Bibliotecàries a cavall», de Catalina González i Toni Galmés, publicat a l'Editorial Astronave / Norma Editorial. Aquests premis els atorga un jurat format per lectors joves a partir d'una prèvia selecció d'un jurat d'experts... [+ informació]

L'escriptor i titellaire Xavier Margenat guanya el premi Guillem Cifre de Colonya 2025 amb una novel·la sobre un infant que pateix assetjament escolar

Amb la novel·la «Nils, no tinguis por», l'escriptor, ventríloc, actor i titellaire Xavier Margenat (Girona, 1964) ha guanyat el Premi de Narrativa Infantil Guillem Cifre de Colonya, que convoquen la fundació del mateix nom i publica l'Editorial Barcanova. El premi té una dotació de 7.000 euros. El jurat d'aquesta edició ha estat integrat per Sara Moyano, Ramon Bassa, Pere Martí Bertran i Miquel Rayó. Hi han concorregut 23 originals. La novel·la guanyadora de Xavier Margenat, el protagonista, que pateix assetjament escolar, troba un amic a qui li encanten els misteris i que el convidarà a visitar les ruïnes de l'antic casino de l'Arrabassada. Amb aires també de novel·la negra, la trama els fa testimonis d'un crim, però quan el denuncien, la policia no els fa cas. El thriller evoluciona amb humor cap a una investigació del crim i un recorregut per alguns dels llocs més sinistres de Barcelona a la recerca d'un tresor llegendari... [+ informació]

Més de 32.000 infants han participat en un càsting per triar els protagonistes de la nova versió de la sèrie sobre la saga de «Harry Potter» que prepara la plataforma HBO Max

Els personatges de Harry Potter, Herminone Granger i Ron Wasley tindran noves cares després de les que la primera adaptació cinematogràfica de la saga de l'escriptora J. K. Rowling, estrenada el 2001, hagin sobreviscut el quart de segle XXI i estiguin encara vigents en els diferents suports o plataformes. Els aleshores emergents i joves intèrprets Daniel Radcliffe, Rupert Grint i Emma Watson passaran a la història i els agafaran el relleu els joves Dominic McLaughlin (Harry Potter), Arabella Stanton (Hermione Granger) i Alastair Stout (Ron Weaslay), que han estat escollits després d'un càsting fet amb més de 32.000 infants candidats per posar-se en la pell del trio de joves mags. La nova sèrie està produïda per la plataforma HBO Max i mostra també el canvi de tendència en un quart de segle: del boom de la pantalla gran del 2001 es passa ara a un altre previsible boom, però, en suport digital i pantalla domèstica. Els tres personatges entraran a l'escola de màgia Hogwarts, després que hi siguin admesos, tal com marca la trama de la saga de J. K. Rowling que HBO Max assegura que s'ha respectat fidelment de l'original, cosa que està garantida tenint en compte el control dels drets i les versions que sempre ha exercit sobre la representació de l'autora. Els productors executius de la nova sèrie, Francesca Gardiner i Mark Mylon, juntament amb la mateixa J.K. Rowling, remarquen... [+ informació]

La literatura i la música convertides en teatre

Jordi Folck. La literatura i la música convertides en teatre. «Biblioteca Jordi Folck de Dramatúrgies»: «La Biblioteca del senyor Seguín», «Salvat-Papasseit i els nens de la meva escala», «Soc Àngel Guimerà» i «L'Aventura de llegir». Coedició d'Hola Creador (Creativitat - Cultura - Educació) i Veus Públiques. Reus - Barcelona, 2024-2025. A partir de 10 anys [+ crítica]

El Festival Món Llibre arriba al vintè aniversari amb una reformulació i una nova orientació sota la direcció d'Anna Juan Cantavella i Piu Martínez i una edició que té com a eix temàtic la literatura i el joc

La vintena edició del Festival Món Llibre té lloc del 23 al 25 de maig al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), a la plaça Joan Coromines i a la Biblioteca Gabriel García Márquez. S'incorpora per primera vegada un eix temàtic de cada edició que en aquesta primera ocasió és al voltant de la literatura i el joc. Aquest esdeveniment que s'ha consolidat entre les famílies i els infants per fomentar l'interès pel llibre i la lectura, organitzat per l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) es presenta aquest 2025 amb la novetat de la direcció compartida per Anna Juan Cantavella (Doctora en Antropologia Social i Cultural i Màster en Llibres i literatura infantil) i Pius Martínez (Tècnica Diplomada en Biblioteconomia i Documentació i Màster en edició), les dues autores de diversos assajos sobre la didàctica de la lectura en els lectors infants i joves. Amb aquesta nova etapa, el Festival Món Llibre 2025... [+ informació]

L'actriu, pallassa i directora teatral Olga Colomer Falguera guanya el II Premi de Poesia per a Infants Rosa Sensat amb el recull «Gangues de ganxet» que publica l'Editorial Kalandraka en suport d'àlbum il·lustrat

La segona edició del Premi de Poesia per a Infants Rosa Sensat, que convoquen l’Associació de Mestres Rosa Sensat i l’Editorial Kalandraka, organitzat pel grup transVersant la poesia, ha estat atorgat al recull «Gangues de ganxet» de l'autora Olga Colomer Falguera (Terrassa, 1966). L'autora, que ha estudiat Art Dramàtic a l'Institut del Teatre del Vallès, és actriu i directora teatral. Va treballar a la sèrie «Plats bruts» de TV3 i va fer gira per Catalunya i Europa amb l'obra «Excuses», de Joel Joan i Jordi Sànchez, entre altres peces dramàtiques. Amb el paper de Pau Polida ha fet actuacions en biblioteques, centres cívics i festivals de teatre. Amb el conte «Gangues de ganxet», entra en el món de la literatura per a infants amb un recull poètic que l'Editorial Kalandraka publica pròximament en suport àlbum il·lustrat... [+ informació]

La il·lustradora Maria Jaiduk guanya el 15è Premi Internacional d'ill·lustració Bologna Children’s Book Fair-Fundación SM

La jove il·lustradora ucraïnesa Maria Jaiduk (Kherson, Ucraïna, 2006) ha obtingut el 15è Premi Internacional d'ill·lustració Bologna Children’s Book Fair-Fundación SM amb el projecte d'un àlbum que SM publica. El premi té una dotació de 15.000 euros i s'atorga en el marc de la Fira de Bolonya. El jurat d'aquesta edició ha estat integrat per Joëlle Jolivet, il·lustradora francesa; Kiyoko Matsuoka, director del Museu d'Art d'Itabashi (Tòquio); i Mario Dequel, responsable de Disseny de l'Editorial SM. Segons aquest jurat, Maria Jaiduk narra mitjançant la il·lustració una història d'una manera clara i descriptirca i utilitza la llum com un element clau. La història del seu àlbum expressa una crítica social i una sensibilitat davant el canvi climàtic i l'ecologia amb una reflexió sobre el consum de la societat actual... [+ informació]

Les escriptores Ledicia Costas i Marina Aguirre guanyen els Premis SM El Barco de Vapor i Gran Angular amb dues novel·les que aprofundeixen en l'interior dels infants i adolescents i la seva complexitat

L'escriptora Ledicia Costas (Vigo, 1979) ha obtingut el Premi SM El Barco de Valor en llengua espanyola amb la novel·la «Feriópolis», una obra de gènere fantàstic que dóna eu al món interior dels infants amb tota la seva complexitat i oferint-los un suport com a refugi. Segons l'autora és el viatge en una muntanya russa que va des la inquietud fins a l'esperança passant per un camí ple d'emocions i personatges inoblidables. L'altre premi de l'edició del 2025 és el SM Gran Angular que ha obtingut l'escriptora Marina Aguirre (Burgos, 1990) amb la novel·la «Hoy honramos a los vivos», que en paraules de l'autora convida a fer un viatge d'autoconeixement des de la mort a l'esperança amb una veu que connecti amb els adolescents actuals. Els Premis SM tenen una dotació... [+ informació]

L'escriptora francesa Marion Brunet guanya l'Astrid Lindgren Memorial Award de literatura per a infants i joves que atorga el govern suec parel·lelament al Nobel de Literatura

L'escriptora francesa Marion Brunet (Vaucluse, Avinyó, 1976) ha estat la distingida amb el prestigiós Astrid Lindgren Memorial Award que atorga el govern suec anualment des del 2002 i que s'ha posicionat com el Nobel de Literatura Infantil i Juvenil pel seu origen suec i per la dotació més important del sector, 5 milions de corones sueques (uns 540.000 euros). La seva obra, destinada principalment als lectors joves, abasta qüestions com per exemple la reproducció assistida i l'homofóbia (el seu debut amb la novel·la «Frangine») i altres novel·les en les quals sempre aprofundeix en problemes socials propis dels adolescents. Durant la seva trajectòria, Marion Brunet ha guanyat més de trenta premis, entre els quals l'UNICEF Prize for Youth Literature, als quals cal afegir ara l'Astrid Lindgren. L'autora, abans de dedicar-se professionalment a l'escriptura, va treballar com a educadora en una llar d'acollida d'infants i després en un hospital de dia per a adolescents. No és estrany, doncs, que d'aquestes experiències hagi extret moltes de les històries literàries. Entre les seves obres més recents publicades en català hi ha «Sense fe ni llei» (Fanbooks) i «L'estiu circular» (Club Editor)... [+ informació]

L'escriptora catalana Maite Carranza i la il·lustradora basca Elena Odriozola, candidates al Premi Hans Christian Andersen 2026 entre 78 candidatures presentades per 44 països

El premi, que s'atorga des del 1956, té un caràcter bianual i es decideix a partir de les candidatures que presenten les diverses literatures, entre les quals la catalana sota el paraigua de la candidatura oficial de l'Estat espanyol. Per a l'edició del 2026, entre 78 candidatures de 44 països, s'hi presenten com a candidates l'escriptora catalana Maite Carranza (Barcelona, 1958) i la il·lustradora basca Elena Odriozola (Sant Sebastià, 1967). Les dues tenen una àmpia i reconeguda trajectòria en els seus àmbits respectius i, en el cas de Maite Carranza, és una de les escriptores catalanes per a infants i joves amb major nombre d'obres traduïdes a altres llengües. L'International Board on Books for Young People (IBBY) ha fet públiques les candidatures dels 44 països coincidint amb la Fira del Llibre de Bolonya. El veredicte del premi, atorgat per un jurat internacional, tindrà lloc a principis del 2026... [+ informació]

L'IBBY dels Països Baixos protagonitza el missatge i el cartell del Dia Internacional del Llibre Infantil que té lloc el 2 d'abril per commemorar el naixement de Hans Christian Andersen

La secció dels Països Baixos de l'International Board on Books for Young People (IBBY) protagonitza aquest 2025 el missatge i el cartell del Dia Internacional del Llibre Infantil que commemora la data del naixement de Hans Christian Andersen (Odense, Dinamarca, 2 abril 1805 - Østerbro, Dinamarca, 1875), coincidint amb el 220è aniversari del naixement i el 150è aiversari de la seva mort. Una efemèride rodona en tots sentits que recorda qui va ser un dels màxims creadors i divulgadors de la rondallística europea del segle XIX. L'IBBY, organització fundada el 1953 per la periodista alemanya Jella Lepman, manté la seva funció de construir ponts entre els infants i les diverses cultures a través de la literatura. El Dia Internacional del Llibre Infantil té lloc des del 1967 arreu del món i cada any una secció de les que integren aquest organisme (A Catalunya el representa l'IBBYCat, antigament ClijCat o Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil) té l'oportunitat de ser la protagonista del missatge i el cartell... [+ informació]