L'escriptor Josep Vallverdú (Lleida, Segrià, 9 juliol 1023 - Balaguer, La Noguera, 21 juliol 2026) ha mort dotze dies d'haver complert 103 anys i mig anys després d'haver tancat una intensa presència pública arran del seu centenari i dels reconeixements que havia rebut en els últims anys, a més de la seva constant publicació, com la seqüela de «Rovelló» o altres obres que encara han quedat inèdites, de caire memorístic. Josep Vallverdú ha mort a la ciutat de la Noguera, a Balaguer, on residia actualment després que el 2012 perdés la seva primera muller, la mestra Isabel Arqué, reconeguda també a Lleida per la seva feina en favor de l'escola catalana en temps de la Dictadura, i es casés en segones núpcies amb Antonieta Vilajoliu, viuda de Josep M. Monill i del científic lleidatà Joan Oró, una antiga amistat que mantenia el matrimoni Vallverdú amb ella des de l'any 1956. L'obra de Vallverdú és tan prolífica com extensa, amb novel·les per a joves, narrativa, poesia, teatre, assaig, memòries, viatges i traducció, a més de la seva faceta de docent que el va portar per diverses comarques catalanes fins que, a la maduresa, es va establir a l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà) amb la seva primera dona, Isabel Arqué. Actualment, amb la segona dona, Antonieta Vilajoliu, residia a Balaguer, ciutat que ha centrat el comiat de l'escriptor i el reconeixement de milers de lectors que s'han fet amb molts dels seus llibres, però sobretot, amb el mite de Rovelló.
El Rovelló trist
El 2022, amb motiu d'una antologia en homenatge al crític literari Josep Maria Aloy (Manresa, Bages, 1948 - 2020), biograf de Josep Vallverdú, vaig tenir l'honor de participar-hi juntament amb altres 35 autors i 14 il·lustradors, amb el conte breu Retall de biografia apòcrifa de l'avi Rovelló (nascut a Can Vallverdú, Puiggròs, Les Garrigues, 1968). Era una mirada afectuosa i irònica sobre aquesta icona de la literatura per a infants que ha estat i és el gos Rovelló. Allà, en Rovelló ja s'havia fet vell i era des de la tendresa que manteníem una conversa sobre el pas del temps i la vellesa. Si participar-hi literàriament ja va ser un goig, encara ho va ser més que el conte, per gentilesa dels hereus del crític Josep Maria Aloy, es va publicar acompanyat d'un dibuix inèdit del mateix autor Josep Vallverdú, de la sèrie «El Rovelló trist», creada arran de la mort de qui havia estat amic i biògraf. Dibuixar era una de les flaques amagades de Josep Vallverdú al costat de la seva prolífica i extensa obra que abasta tots els gèneres possibles (narrativa, novel·la, conte, poesia, memòries, viatges, traducció...) a banda, esclar, de la seva faceta de docent juntament amb qui va ser la seva primera muller, Isabel Arqué (morta el 2012). Josep Vallverdú, que aquest 9 de juliol havia complert 103 anys [article d'Andreu Sotorra, La Vanguardia, 23 juliol 2026], deixa un llegat únic que compta, sobretot, amb un ús de la llengua en plena fortalesa i una mirada avançada als temps, cosa que fa que moltes de les seves novel·les per a joves —dissortadament descatalogades com és habitual en el sector— formen un corpus literari imprescindible i totalment recuperable. No és en va que, Josep Vallverdú, és l'únic autor —etiquetat, malgrat tot i inevitablement, com a autor de literatura per a infants i joves—, que ha estat distingit amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. I l'únic també que té recollida la gairebé totalitat de la seva obra completa per a infants i joves en una sèrie de catorze volums publicats per l'Editorial La Galera —en realitat, “la seva editorial”— entre el 1995 i el 2001. Però, com passa amb els grans autors, sempre hi ha un personatge que se'ls escapa de les mans i regna eternament per damunt de tots els altres: Rovelló.
Andreu Sotorra, escriptor i periodista (21 juliol 2026) [+ informació]