Mor d'un atac de cor, als 47 anys, l'escriptor gallec Miguel López, conegut com El Hermatocrítico, parella de la també autora gallega Ledicia Costas

El Hermatocrítico, nom literari de Miguel López, havia nascut a A Coruña el 1976. Va exercir inicialment de professor d'escola de primària i d'anglès. Però des del 2006, es va fer un nom a les xarxes, cosa que el va portar a dedicar-se a la literatura, també amb obres per a adults, malgrat el seu ressò en l'àmbit infantil i juvenil, i a les col·laboracions amb diversos mitjans de comunicació, fins i tot com a guionista. El Hermatocrítico ha mort d'un atac de cor a mitja tarda de dilluns [27 novembre]. Abans de les quatre de la tarda, encara havia estat tuitant en el seu compte de la xarxa X (antic Twitter) on té més de 160.000 seguidors. La mort s'ha produït al seu domicili de Navia (Vigo) on vivia amb la també escriptora gallega, Ledicia Costas, coneguda, entre altres obres, per «Escarlatina, a cociñeira defunta», que li va valer el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil. Ha estat ella la que ha confirmat la mort del seu company a través d'Internet. El Hermatocrítico tenia també obra publicada i traduïda en diferents editorials catalanes, sobretot a Barcanova, amb algunes novetats recents d'aquesta mateixa tardor... [+ informació]

Mor als 96 anys la bibliotecària Concepció Carreras Fontserè que va exercir a la Biblioteca Popular Folch i Torres i a la Biblioteca de la Santa Creu com a responsable de la secció infantil i juvenil

Filla de l'historiador de la filosofia Joaquim Carreras i de Carme Fontserè, era néta del meteoròleg i astrònom Eduard Fontserè. La bibliotecària Concepció Carreras Fontserè havia nascut a Barcelona el 15 de novembre del 1927 i ha mort, acabats de complir els 96 anys, el 18 de novembre del 2023 a la localitat de Tiana (Maresme). La jove Concepció Carreras Fontserè es va dedicar a la professió de bibliotecària seguint el camí de dues ties seves de la branca Fontserè. Va estudiar a l’Escola de Bibliotecàries, on es va graduar el 1949. El 1950 es va incorporar a la biblioteca de la Facultat de Medicina durant uns anys, feina que va deixar un temps per dedicar-se a la família. A la dècada del 1970, va ingressar a la Xarxa de Biblioteques Populars de la Diputació. El primer destí va ser la Biblioteca Popular Folch i Torres, del Parc de la Ciutadella. Posteriorment va entrar el 1975 a la Biblioteca de la Santa Creu, del barri del Raval, sota la direcció de la bibliotecària Teresa Rovira, on exercí com a responsable de la sala infantil. Va tenir una especial atenció per recollir un apartat amb els clàssics de la literatura catalana per a infants i joves i va dedicar també una atenció especial al sector de la il·lustració en àlbums per a infants. El 1986 va ser nomenada Cap tècnic de la Xarxa de Biblioteques Populars de la Diputació de Barcelona, càrrec que va mantenir fins a la jubilació. Amb les bibliotecàries Teresa Rovira i Concepció Martínez va publicar l'estudi «Organització d'una biblioteca: escolar, popular o infantil» (Edicions 62, 1981). Casada amb Josep Maristany, va tenir quatre fills, un d'ells el músic i compositor Xavier Maristany. El 2022 va ser inclosa en la Llista d’Honor de la Literatura Infantil i Juvenil Catalana de l'IBBYCat i la Institució de les Lletres Catalanes que inclou 40 personalitats del sector. L'estiu del 2023, va rebre un homenatge a la Biblioteca Can Baratau de Tiana on residia... [+ informació]

Mor als 70 anys la il·lustradora Mabel Piérola establerta i reconeguda a Catalunya per la seva obra de ressò internacional

La il·lustradora Mabel Piérola ha mort a la Vega de Granada, entre les poblacions d'Albolote i Alfacar, on residia últimament, tot i que va passar tota la seva vida establerta a Catalunya, sobretot a Sitges (Garraf) —on van néixer els seus tres fills— i al Perelló (Baix Ebre). Mabel Piérola (de nom real María Isabel Poveda Piérola) havia nascut a Madrid el 30 de novembre de 1953. Li faltaven, doncs, quinze dies per complir els 71 anys. La seva mort (11 de novembre), s'ha esdevingut a la Vega de Granada perquè és on residia últimament. Mabel Piérola havia estudiat Belles Arts a l'Acadèmia de San Fernando de Madrid i a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona. Des del 1981 va exercir de professora d'arts plàstiques, tot i que aviat, cinc anys després, va decidir dedicar-se professionalment a la il·lustració, àmbit en el qual va obtenir el reconeixement internacional amb els àlbums d'autoria pròpia i també amb la presentació d'exposicions individuals i col·lectives. A Catalunya, havia guanyat premis com el Ciutat d'Olot de contes, el Caterina Albert Paradís, l'Apel·les Mestres d'àlbum il·lustrat, el de la Fundació SM Internacional, el de l'Hospital de Sant Joan de Déu d'àlbum il·lustrat, el Label d’Excellence del Centre International d’Études en Littérature de Jeunesse o el Premi al Millor Llibre Editat del Ministeri de Cultura espanyol, a més de ser inclosa en diverses Llistes d'Honor de l'IBBY. L'autora definia així la seva obra: «Si he de donar alguna explicació del perquè faig el que faig, honestament diria que em dedico als contes perquè estic defensant una petita part que em pertany, de la meva infantesa i la del meu dret i il·lusió a la fantasia»... [+ informació]