La literatura catalana perd l'escriptor i guionista Miquel Obiols als 79 anys, un dels autors més renovadors de la literatura per a infants i joves de l'últim quart de segle XX

L'activitat creativa de Miquel Obiols (Roda de Ter, Osona, 1945) es va moure entre el guionatge de programes de televisió per a infants com «Terra d'escudella» (1976-1979), «Quitxalla» (1980-1981); «La cucafera» (1981), «Planeta imaginari» (1983-1985) o «Pinnic» (1992-1994), tots emesos per TVE i pels quals va rebre un premi Ondas i el Premi Ciutat de Barcelona. També va fer el guió de la pel·lícula «Iris TV», el 2003, coproduïda per TV3 i Diagonaltv, amb qui també va adaptar «Miquel Bauçà, poeta invisible», el 2006. La seva obra en literatura per a infants i joves, potser menys popular, va ser remarcablement renovadora del sector durant l'últim quart de segle XX i inicis del segle XXI. Abans de guanyar el Premi Folch i Torres l'any 1981 per «Habitants de Bubo-Bubo, Miquel Obiols ja havia publicat alguns títols que trencaven amb el que es considerava idoni per a infants en aquell moment. Entre aquests títols hi ha el primer «Ai, Filomena, Filomena! i altres contes», publicat a l'Editorial Joventut, el 1977, premi Serra d'Or el 1978 i recuperat per l'Editorial Kalandraka el 2012, i dos dels seus també primers llibres renovadors, «Tatrebill en contes uns» i «El misteri de Buster Keaton», a l'antiga i desapareguda col·lecció en cartoné La Xarxa, de Publicacions de l'Abadia de Monserrat, el 1980. I també títols com «El tigre de Mary Plexigàs», el 1987, a Editorial Laia (recuperat per l'Editorial Columna el 1997), premi Joaquim Ruyra 1986; o «77 Histèries», el 1990, i «He tornat a jugar amb la mare i se m'ha espatllat», el 2010, els dos a la col·lecció El Vaixell de Vapor, d'Editorial Cruïlla. L'escriptor i guionista Miquel Obiols (Roda de Ter, Osona, 1945), gran seguidor del cinema i les arts plàstiques —se'l podia veure sovint en sessions de cinema als Cinemes Verdi o en alguna de les exposicions d'art—, va incloure sempre en les seves obres [vegeu-ne algunes crítiques a «La Saloquia»] aquesta influència a través del grafisme, els cal·ligrames, les onomatopeies —molt presents en la seva narrativa— i sempre amb un to poètic que l'acostava també a la narrativa poètica de Joan Brossa. Amb l'àlbum «El quadre més bonic del món», publicat per Kalandraka el 2001, amb il·lustracions de Roger Olmos, es va endinsar en el món del pintor Joan Miró i amb «Llibre de les M'Alícies», el 2009, a Kalandraka, amb il·lustracions de Miquel Calatayud, va fer una incursió en el clàssic d'«Alícia al País de les Meravelles». Algunes de les seves obres van arribar també al teatre: la companyia Dagoll Dagom va adaptar el seu conte «A l'inrevés» per a l'espectale «Nit de Sant Joan»; «El misteri de Buster Keaton» es va representar el 1981 al Teatre Romea, en el cicle de teatre infantil, i posteriorment, el 2010, a l'antic Artèria Paral·lel (després BARTS i ara Paral·lel 62); «El tigre de Mary Plexiglàs» es a representar al Teatre Tantarantana el 1991; i de l'àlbum sobre Joan Miró, en va fer una adaptació la companyia El Tlakuache per representar-la a Guadalajara (Mèxic), el 2004. Miquel Obiols deixa un llegat eclèctic, molt personal i singular, segurament que mirat amb una certa reticència en el seu moment pel sector, però encara avui completament contemporani i sense data de caducitat... [+ informació]