L'escriptora i traductora Roser Rimbau guanya el Premi El Vaixell de Vapor de novel·la per a infants en una edició que deixa el Gran Angular per a joves desert

Amb la novel·la per a infants, «Els lletrafòbics i el senyor No-Nom», l'escriptora i traductora Roser Rimbau (Girona, 1968) ha obtingut el Premi El Vaixell de Vapor 2022, que atorga l'Editorial Cruïlla i que té una dotació d'11.000 euros. Malgrat que l'autora havia publicat contes i il·lutracions per a infants, aquesta és la primera novel·la que, a més, va obtenir un ajut de la Institució de les Lletres Catalanes. Segons el jurat inegrat per Núria Font, Mireia Vidal, Núria Albesa, Raquel Riera i Anna Pauner, la novel·la planteja de fons el valor que tenen les paraules i els llibres en un món dominat per les pantalles. En aquesta mateixa edició, el jurat del Premi Gran Angular per a Joves, format per Anna Herráez, Anna Manso, Montse Marcet, Núria Melgosa i Dolors Ortiz, ha decidit deixar el premi desert [+ informació]

Abacus, després de la fusió amb el grup Som, prepara una línia editorial pròpia de literatura infantil i juvenil segons ha confirmat la presidenta de la cooperativa Maravillas Rojo

Després de l'expansió d'Abacus i la seva fusió amb el grup Som, els pròxims cinc anys la Cooperativa té previst obrir noves línies dins de la seva organització, com la producció digital, per arribar a públics joves i una de més immediata, una nova editorial pròpia de literatura infantil i juvenil, segons ha confirmat la presidenta d'Abacus, Maravillas Rojo, en una entrevista a La Vanguardia. Abacus Cooperativa és una comunitat de consum i treball que promou l'experiència i el consum cultural, educatiu i de lleure de manera cooperativa, responsable i sostenible, segons els seus Estatuts. Actualment, Abacus compta amb 49 establiments repartits entre Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, a més de la botiga en línia. Abacus es va constituir l'any 1968 com a cooperativa de consumidors, amb la incorporació de socis de treball des de l'any 1985... [+ informació]

Una selecció de versos del poema «Endavant!» de Joana Raspall acompanya les tipografies del cartell oficial de la Diada de l'11 de Setembre dissenyat per Estudi 131

El cartell oficial de la Diada de l'11 de Setembre recull alguns versos del poema «Endavant!» de Joana Raspall (Barcelona, 1913 - Sant Feliu de Llobregat, 2013). El poema forma part del recull «Ales i camins» (Editorial Columna, 1991) que també havia estat adaptat el 2014 per la coral TicTac de l'Ateneu de Sant Feliu de Llobregat, amb música del grup Cybee i edició de MuuEstudio. El disseny de la Diada de l'11 de Setembre del 2022 pren com a punt de partida les tipografies de pancartes, murals i pintades de manifestacions i actes polítics del segle XX que poden ser reconegudes per aquells que els hagin viscut l'últim quart del segle passat. Per primera vegada el cartell de la Diada ha estat escollit mitjançant un concurs al qual s’han presentat 104 portfolis anònims... [+ informació]

S'obre el termini de sol·licituds del programa «Autors a les aules» del curs 2022-2023 que la Institució de les Lletres Catalanes coordina i subvenciona a centres educatius amb la participació de prop de 400 escriptors catalans

Aquest programa és una activitat de promoció de la literatura catalana, en l'àmbit de l'ensenyament primari i secundari. Segons la Institució de les Lletres Catalanes, l'objectiu del programa «Autors a les aules» és que el professorat pugui comptar amb fòrums, col·loquis i converses, al seu centre, d'aquells autors llegits pel grup-classe i que els escriptors estableixin un diàleg amb els lectors. El calendari per fer les sol·licituds és obert exclusivament des de l'1 de setembre fins al 31 d'octubre del 2022. El programa preveu aquest curs 2022-2023 prop de 400 autors. Cada centre pot sol·licitar per curs acadèmic, com a màxim, un autor dels inclosos en el programa [vegeu més informació aquí]. El nombre d’alumnes per sessió no ha de ser superior als seixanta. En molts casos, els Centre de Recursos Pedagògics del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya intervé en l'assessorament de les necessitats de cada centre de la seva demarcació. L'activitat és gratuïta pel que fa als centres educatius i l'únic requisit és que el grup-classe hagi fet la lectura d'una de les obres de l'autor sol·licitat. La Institució de les Lletres Catalanes finança una sessió per autor... [+ informació]

Mor als 58 anys Vicenç Pagès Jordà, autor del cànon de literatura juvenil «De Robinson Crusoe a Peter Pan», narrador, crític literari, professor i divulgador de la literatura catalana

L'escriptor, crític literari i professor Vicenç Pagès Jordà (Figueres, 1963) ha mort als 58 anys, després de no poder superar el càncer que patia. Havia publicat el cànon de literatura juvenil «De Robinson Crusoe a Peter Pan» (Editorial Proa, 2006) i també el conte per a infants, «La llentia viatgera» (Editorial Estrella Polar, 2013). Autor d'una extensa i valorada obra narrativa, havia obtingut els premis Mercè Rodoreda, Sant Jordi, Sant Joan, Crexells i Nacional de Cultura, entre altres. Vicenç Pagès Jordà, a més d'escriptor, era crític literari i divulgador de la literatura com a col·laborador en diversos mitjans de comunicació, el més recent, en el suplement Llibres del diari ARA. L'autor havia exercit també de professor a la Universitat Ramon Llull. Era llicenciat en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona. Va coordinar el suplement literari del Diari de Barcelona durant els anys 1990 i 1991. Havia col·laborat en diverses editorials i en els últims anys havia impartit classes d'expressió escrita i tallers literaris. Entre el 1997 i el 2003 va exercir de professor de Llengua i Literatura a Secundària, cosa que li permetia tenir una visió de primera mà de les mancances i les llacunes de l'ensenyament de la literatura als instituts... [+ informació]

Mor als 94 anys el mecenes i activista cultural Josep Espar Ticó, un dels principals creadors de la revista «Cavall Fort» i qui en va proposar el nom mantingut fins ara arran d'un suggeriment d'una tia seva de Balaguer

Josep Espar Ticó, advocat i empresari, havia nascut a Barcelona el 1927. El mecenes i activista cultural va ser un dels principals impulsors d'iniciatives de la represa després de la Dictadura. Va ser creador de la revista Cavall Fort i també qui en va proposar el nom arran del suggeriment que li va fer una tia seva de Balaguer. Josep Espar Ticó havia fundat a més la distribuïdora editorial L'Arc de Berà, el segell discogràfic Edigsa, el diari AVUI, la Fundació Universal de la Sardana i l’Associació Conèixer Catalunya. També fou membre de la Fundació Relleu. Va ser gerent del Congrés de Cultura Catalana (1975-1977) i secretari general del Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1984-1986). Havia publicat diversos assaigs sobre Catalunya. Com a empresari, formava part de la tercera generació que gestiona la veterana Pelleteria La Sibèria, encara oberta al xamfrà de la Rambla de Catalunya amb la Gran Via de les Corts Catalanes. Políticament va formar part... [+ informació]

La il·lustració internacional perd Raymond Briggs i Jean-Jacques Sempé, autors de dos dels mites de diverses generacions d'entresegles amb clàssics sense fronteres com «El ninot de neu» i «El petit Nicolàs»

L'il·lustrador anglès Raymond Briggs ha mort als 88 anys. A banda de la seva extensa obra, era popularment conegut per ser autor del conte «El ninot de neu», del qual s'han fet adaptacions al teatre i al cinema com amb el film «The Snowman», un clàssic nadalenc de la cineasta Dianne Jackson (1941-1992). Aurà Comunicació, dirigida per Ramon Besora, en va fer una edició en vídeo. L'àlbum en suport paper el va publicar l'editorial La Galera. Pel que fa al dibuixant i caricaturista Jean-Jacques Sempé, mort als 90 anys, al marge de la seva faceta de dibuixant en mitjans de comunicació com Paris Match, L'Express o New Yorker i la seva faceta de portadista, la coneixença internacional es deu a la sèrie de «Le petit Nicolas» amb textos de l'autor René Goscinny. Es va publicar també en català a La Galera. Raymond Briggs havia nascut a Wimbledon, Anglaterra, el 1934 i ha mort el 9 d'agost a Brighton. Jean-Jacques Sempé havia nascut a Pessac, Gironda, França, el 17 d'agost del 1932, tot i que ha passat tota la seva vida a Saint-Germain-des-Prés de París, i ha mort l'11 d'agost, a Draguignan, al Var, Provença, cinc dies abans de complir els 90 anys. Els dos són considerats dos grans noms de la il·lustració del segle XX tot i que la seva obra s'ha estès fins a l'actualitat amb reedicions dels seus clàssics. En català, l'un i l'altre, han tingut les edicions de l'Editorial La Galera. A més, pel que fa a la pel·lícula «The Snowman», basada en «El ninot de neu», de Raymond Briggs, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) la va programar en l'última edició de les sessions familiars de Nadal i Reis. Es dóna la coincidència que l'obra dels dos il·lustradors ha traspassat fronteres d'edat sobretot per la seva tendresa i pel seu contingut que connecta amb els sentiments universals. En el cas de Raymond Briggs, a més, també és coneguda la seva novel·la gràfica «Quan bufa el vent», adaptada al cinema, sobre les conseqüències d'un atac nuclear situat a Anglaterra, un perill que a hores d'ara, amb la invasió genocida russa a Ucraïna, torna a estar present sobre la taula dels qui tenen el botó vermell. Briggs va començar amb àlbum per a infants com «El Pare Noel» tot i que després es va adreçar també als adults amb altres creacions. Raymond Briggs ha deixat, a més, dues obres autobiogràfiques. Pel que fa a Jean-Jacques Sempé, l'autor és considerat el màxim representant del segle XX del sector de la il·lustració a França. Retratista de caràcter costumista, ha deixat el testimoni amb històries d'amistat i personatges amables. Jean-Jacques Sempé i René Goscinny es van conèixer el 1954 en una agència de publicitat de París. Aquest atzar va fer que nasqués «Le petit Nicolas» de la mà del tàndem creador Sempé-Goscinny (aquest, a més, autor d'Astèrix), una relació que ha passat a cinema amb el documental «Qu'est-ce qu'on attend pour être heureux?», estrenat a l'últim Festival de Canes. «Le petit Nicolas» va tenir deu anys llargs de vida inicials, fins al 1965, amb més de dos-cents contes publicats a la revista Pilote (on Goscinny ja publicava també els primers Astèrix). Fins ara, després de la mort de Goscinny i amb l'impuls de la seva filla, la sèrie d'«El petit Nicolàs» s'ha traduit a més de trenta idiomes amb milions d'exemplars venuts, xifres que Raymond Briggs també ha obtingut amb «El ninot de neu». A banda de les edicions de La Galera d'«El petit Nicolàs«, Jean-Jacques Sempé també ha estat editat fa cinc anys en català per l'Editorial Blackie Books amb el llibre il·lustrat «El senyor Lambert»... [+ informació]

Mor als 91 anys Yuri Orlev, escriptor polonès d'origen jueu establert a Jerusalem, autor de novel·les sobre el gueto de Varsòvia portades al cinema com «L'illa del carrer dels Ocells» i «Corre, noi, corre!»

Uri Orlev (Varsòvia, Polònia, 24 febrer 1931 - Jerusalem, Israel, 25 juliol 2022) ha mort als 91 anys al barri vell de Jerusalem on vivia, segons ha comunicat la seva família. L'extensa obra d'Uri Orlev ha estat publicada aquí en diverses edicions i segells com la novel·la «L'illa del carrer dels Ocells» o «Corre, noi, corre!» (Grup Promotor / Alfaguara), traduïdes les dues per la traductora i il·lustradora Eulàlia Sariola i, en els dos casos, adaptades al cinema. Uri Orlev va néixer a Varsòvia amb el nom real de Yerzy Henryk Orlowski, però alesores ja tothom l'anomenava Yurek quan encara desconeixia que els seus orígens eren jueus. Quan els nazis van envair Polònia el 1939, el pare d'Uri Orlev va ser reclutat a l'exèrcit polonès que, en molts casos, es va veure obligat a posar-se sisplau per força sota les ordres de les barbaritats del nazisme. Amb la invasió nazi, Uri Orlev i la seva família van entrar al gueto de Varsòvia el 1940, on els nazis hi van recloure la gran majoria dels jueus de la ciutat... [+ informació]

Una quinzena de llibres opten als Premis Protagonista Jove i Atrapallibres de l'any 2023 que s'atorgaran el mes de juny a Manresa i que convoca l'IbbyCat

La capital del Bages acollirà el 2023 el lliurament dels Premis Protagonista Jove i Atrapallibres. Tot i que el catàleg de publicacions anuals d'autoria catalana, tant de literatura escrita com il·lustrada, és immensa i fins i tot inabastable, d'entre els quinze títols triats, només cinc són d'autors catalans amb una presència uniforme, si no és per atzar, en cadascuna de les categories (2 traduccions / 1 català). Vegeu aquí tots els llibres que el 2023 optaran als dos lots de premis. Els Premis Protagonista Jove i Atrapallibres els atorga un jurat de lectors joves a partir de la tria prèvia feta per membres del Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil (ClijCat) que, per cert, recentment ha perdut el seu anagrama original per passar a identificar-se com a «IbbyCat», en relació a una de les organitzacions de les quals és membre, l'IBBY (International Board on Books for Young People), institució internacional que vetlla pels interessos i la difusió del llibre per a infants i joves... [+ informació]

L'escriptora Laura Gonzalvo (Mataró, 1978) debuta en la novel·la i el Premi Carlemany de Foment de la Lectura amb una història sobre la tetraplègia arran de l'experiència viscuda de primera mà amb la seva parella

Amb «La llista de les coses impossibles», l'escriptora Laura Gonzalvo (Mataró, Maresme, 1978) ha obtingut l'11è Premi Carlemany de Foment de la Lectura que atorga el Govern d'Andorra en col·laboració amb el Grup 62 i la publicació a Columna Edicions. El premi té una dotació de 8.500 euros que aporten els dos convocants. La història de la novel·la parteix d’uns fets reals ja que l'autora viu de primera mà les conseqüències de la tetraplègia després d'un accident de joventut de qui és la seva parella. La novel·la relata la història de la Clara i el Guim... [+ informació]

Cartes animals amb un rerefons molt humà

Toon Tellegen. Cartes animals amb un rerefons molt humà. «Cartes de l'esquirol a la formiga». Il·lustracions d'Axel Scheffler. Traducció de Ferran Bach. (En espanyol: «Cartas de la ardilla a la hormiga», traducció de Heilette Van Ree). Col·lecció Blackie Little. Editorial Blackie Books. 96 pàgs. Barcelona, 2022. A partir de 7 anys. (Revista Digital CORNABOU, 20 maig 2022) [+ crítica]

Un acord amb una editorial ucraïnesa permet que el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya distribueixi un lot de 1.400 llibres per a infants i joves en ucraïnès en suport paper i digital entre les biblioteques públiques catalanes

Els lots s'han imprès a Catalunya per donar suport a les biblioteques catalanes que estan acollint famílies refugiades ucraïneses arran de la invasió genocida russa del règim de Vladímir Putin. Per poder proveir les biblioteques de documents en llengua ucraïnesa, el Servei de Biblioteques del Departament de Cultura va adquirir inicialment fins a 700 documents a través de compres a llibreries. La situació de la guerra i les dificultats logístiques, però, no havien facilitat el proveïment d’aquests tipus de documents, per la qual cosa, i gràcies a la col·laboració entre el Departament de Cultura, l’Institut Ramon Llull i l’Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions de la Generalitat de Catalunya (EADOP), s'ha contactat amb l’editorial ucraïnesa The Old Lion Publishing House, que ha facilitat el format electrònic de 14 dels seus títols i s’han pogut preparar i imprimir directament a Catalunya aquests 1.400 exemplars distribuïts entre les biblioteques catalanes, algunes de les quals... [+ informació]

El carter no sempre truca dues vegades

Daniel Hernández Chambers. El carter no sempre truca dues vegades. «Creus a la sorra». Traducció d'Òscar Vendrell Corrons. Pàgs. 99. Col·lecció La Llum del Far. Editorial Baula. Barcelona, 2022. A partir de 12 anys. (Revista Digital CORNABOU, 19 abril 2022) [+ crítica]

Es publica l'àlbum pòstum inacabat de l'escriptor, il·lustrador i crític literari Bernat Cormand que ha perfilat el seu germà Martí Cormand, artista contemporani amb obra reconeguda i establert a Nova York

Bernat Cormand (Barcelona, 1973 - 2021) va créixer en una família dedicada a la pedagogia, per part del pare, i la il·lustració, per part de la mare, la veterana dibuixant Fina Rifà i Llimona (Palma, Illes, 1939). Bernat Cormand va morir als 48 anys, el 21 de juny del 2021, just quan acabava de publicar la novel·la «El cap als núvols» (L'Altra Tribu, 2021) i mentre exercia la direcció de la revista Faristol, del Consell Català del Llibre per a Infants i Joves (ClijCat). Sota l'enigma que deixa sempre el suïcidi, els pares i els seus germans reten ara homenatge a la seva memòria amb la publicació de l'àlbum inacabat que estava preparant Bernat Cormand en el moment de la seva mort. «Lluny», publicat per l'Editorial A Buen Paso —amb la qual ja havia col·laborat abans—, compta amb una part del llegat deixat per Bernat Cormand. L'aportació final de reinterpretació l'ha feta el seu germà Martí Cormand (Barcelona, 1970), un artista reconegut i establert a Nova York. Martí Cormand té obra en espais com el MoMA, el Dallas Museum of Art, o el The Alfond Collection of Contemporary Art at Rollins College, a Florida, així com en institucions catalanes com la Fundació La Caixa o la Fundació Vila Casas. Amb aquest àlbum d'homenatge al seu germà Bernat, l'artista Martí Cormand ha fet excepcionalment un retorn als seus orígens a través de la il·lustració. La història de «Lluny» transcorre en una ciutat on tots els dies hi ha el llast de la contaminació acústica. Tot va molt de pressa. S'hi acumulen deixalles. El protagonista, Eloi, no s'hi troba a gust i somnia viure en un lloc “lluny” d'aquest paisatge. Pe això decideix fer un viatge amb el seu millor amic, el gos Simó, cap a la natura salvatge. Eloi descobreix la majestuositat del bosc, dels rierols, dels arbres i també del bestiari, una població que té un valor simbòlic en la trama que és també un viatge iniciàtic del protagonista... [+ informació]

¿Refugiats...? Connais pas!

Rita Sineiro. Refugiats...? Connais pas!. «Cues de somnis». Il·lustracions de Laia Domènech. Text de Rita Sineiro. Traducció de Pere Comellas. Editorial Akiara Books. Barcelona, 2022. A partir de 5 anys. (Revista Digital CORNABOU, 7 abril 2022) [+ crítica]

La il·lustradora sueca Eva Lindström rep l'Astrid Lindgren Award 2022 pel conjunt de la seva obra en la vintena edició del premi més ben dotat del món dins l'àmbit de la literatura per a infants i joves

La il·lustradora Eva Lindström (Västerås, Suècia, 1952) s'afegeix així a la nòmina d'escriptors i il·lustradors que han rebut aquest premi en els últims vint anys convocat en memòria de l'escriptora Astrid Lindgren. L'Astrid Lindgren Award està dotat amb 5 milions de corones sueques (uns 540.000 €) i és el més ben dotat del món dins l'àmbit de la literatura per a infants i joves. Eva Lindström ha publicat uns 35 llibres propis i n'ha il·lustrat un extens catàleg d'altres autors. El seu treball ha estat guardonat amb mols dels premis més prestigiosos. Les seves històries es mouen entre el quotidià i l'existencial, combinant l'humor amb el misteri. Segons el jurat, l'enigmàtic món fotogràfic d'Eva Lindström està en constant transformació. Els arbres es mouen, els gossos es transformen en éssers gegantins i els objectes s'esvaeixen de sobte per reaparèixer. Amb pinzellades ràpides i coloració densa, Eva Lindström crea un diàleg ambigu entre el text i la imatge. La frontera entre els personages infants i adults i les bèsties és fluid, a vegades amb un humor salvatge. Eva Lindström va estudiar a Västerås Konstskola (Escola d'Art de Västerås) i Konstfack (Universitat d'Arts, Oficis i Disseny) a Estocolm. La seva extensa obra va començar als anys 80. En el seu darrer àlbum, «Ingenting är omöjligt för oss» (Res és impossible per a nosaltres, 2021), els lectors persegueixen dos infants i el seu gos i aterren en un altre planeta. L'acte de lliurament de l'Astrid Lindgren Award tindrà lloc el 30 de maig a Estocolm en una cerimònia similar a la dels Nobel... [+ informació]

S'exposa per primera vegada a Europa el manuscrit original d'«El Petit Príncep» d'Antoine de Saint-Exupéry en una exposició del Musée des Arts Décoratifs (MAD) de París

El Musée des Arts Décoratifs (MAD) presenta una gran exposició dedicada al Petit Príncep, l'obra mestra intemporal de la literatura. Més de 600 peces fan un recorregut per les múltiples facetes d'Antoine de Saint-Exupéry (Lió, 1900 - Mar Mediterrani, 1944 en accident d'aviació): escriptor, poeta, aviador, explorador, periodista, inventor, filòsof, impulsat tota la vida per un ideal humanista, que era l'autèntic motor de la seva obra. Gràcies a aquesta exposició, es veu per primera vegada a Europa el manuscrit original del relat que es conserva a la Morgan Library & Museum de Nova York i que fins ara no s'havia presentat mai fora dels EUA. La mostra «À la rencontre du Petit Prince», que es pot veure fins al 26 de juny, reuneix aquarel·les, esbossos i dibuixos —majoritàriament inèdits— però també amb fotografies, poemes, diaris, retalls i fragments de correspondència. «El Petit Príncep» va ser l'última obra publicada en vida d'Antoine de Saint-Exupéry, que l'havia escrita i publicada als Estats Units el 1943 i que es va publicar a França tres anys després, el 1946. A la multitud d'edicions i reedicions constants en totes les cultures del món, cal recordar que des de fa vuit temporades es representa cada Nadal i Reis a Barcelona la versió teatral de l'obra d'Antoine de Saint-Exupéry amb l'espectacle musical dirigit per Àngel Llàcer i produït per La Perla 29. Precisament, aquesta companyia catalana dirigida per Oriol Broggi s'instal·la des del 16 de març fins al 10 d'abril al Théâtre de La Colline de París per representar-hi en versió original catalana i amb sobretitulat francès l'obra «28 i mig» amb Federico Fellini de rerefons... [+ informació]

El missatge i el cartell del Dia Internacional del Llibre Infantil 2022 s'ha encarregat a autors canadencs pertanyents a etnies minoritzades

L'escriptor Richard Van Camp (Fort Smith, Territoris del Nord-oest, Canadà, 1971) pertany a l'ètnia dogrib (Na-dené). És autor de més de 25 llibres, molts dels quals escrits per a infants i premiats al Canadà. És graduat per la Universitat de Victòria i per l'En'owkin International School of Writing. La il·lustradora Julie Flett, nascuda a Toronto (Ontario) i resident a Vancouver, pertany a l'ètnia Cree-Métis i és coneguda pel seu treball en literatura infantil centrat en la vida i les cultures dels indígenes canadencs. Molts dels seus àlbums són bilingües i escrits en una combinació d'anglès, michif i cree, i serveixen com a introducció d'aquestes dues llengües minoritzades per als lectors de parla anglesa. Els dos han elaborat el cartell del Dia Internacional del Llibre Infantil 2022. Per la seva part, Richard Van Camp ha escrit un breu missatge sota el títol «Les històries són ales que ens ajuden a remuntar el vol cada dia», en una al·legoria al poder dels llibres per a infants per obrir els ulls a la imaginació i fomentar la comprensió del món... [+ informació]

OBSCURS ESTATS D'ÀNIM EN DUES NOVEL·LES REALISTES I DE CAIRE PSICOLÒGIC SENSE CONCESSIONS QUE DISTINGEIXEN MÓNICA RODRÍGUEZ I PEDRO RAMOS AMB ELS PREMIS EDEBÉ 2022 EN LA SEVA TRENTENA EDICIÓ

L'escriptora Mónica Rodríguez (Oviedo, 1969), amb la novel·la «Rey», i l'escriptor Pedro Ramos (Madrid, 1973) amb la novel·la «Un ewok en el jardín», són els guanyadors de la XXX edició dels Prems Edebé de Literatura Infantil i Juvenil. Dues novel·les que tracten estats d'ànim i de caire psicològic sense concessions. «Rey», inspirada en un fet real, és un viatge al fons de l’ànima humana en l’intent d’entendre com es pot sentir un nen que ha de sobreviure entre una bandada de gossos de carrer, enmig dels quals troba competència i amor. Amb «Un ewok en el jardín», Pedro Ramos aborda els obscurs estats d’ànim, les característiques de la depressió i el suïcidi en els joves. Els jurats d'aquesta edició... [+ informació]

L'illa de la infància

Michael Morpurgo. L'illa de la infància. «L'illa dels frarets». Traducció de David Nel·lo. Il·lustracions de Benji Davies. Pàgs. 113. Col·lecció Èxit. Editorial Bambú - Casals. Barcelona, 2021. A partir de 9 anys [+ crítica]