Mor als 60 anys l'escriptor i divulgador científic Marc Boada Ferrer, autor de la sèrie infantil de Max Picard publicada a l'Editorial La Galera

L'escriptor i divulgador científic Marc Boada Ferrer ha mort als 60 anys. Havia nascut a Terrassa el 13 de novembre del 1963. Prolífic divulgador científic, havia dedicat part de la seva activitat a la difusió de la ciència a escoles i instituts, recentment amb la creació del Cau del Científic, al Montseny, on organitzava tallers divulgatius. Marc Boada era autor també de diverses publicacions divulgatives i havia creat la sèrie infantil de Max Picard amb un parell de relats publicats a l'Editorial La Galera («Max Picard i el maleït pèndol de Foucault» i «Max Picard i l’enigma dels dinosaures»), en els quals combinava la divulgació científica amb la ficció literària. Marc Boada va presentar entre el 2008 i el 2011 el programa «Quèquicom» de ciència de la Televisió de Catalunya (TV3 i Canal 33). També havia col·laborat amb La Xarxa Audiovisual Local. Marc Boada havia estudiat delineació industrial i també escultura a l’Escola d’Arts Aplicades de Terrassa, a més d'un postgrau de Museologia i de Comunicació Científica a l'IDEC de la Universitat Pompeu Fabra, però de ben petit va fer experiments científics. Professionalment, va construir telescopis, artefactes interactius per a museus i va participar en col·loquis amb alumnes dels centres educatius... [+ informació]

L'escriptora saragossana Begoña Oro rep la distinció del 28è premi honorífic Cervantes Chico que atorga l'Ajuntament d'Alcalá de Henares a la trajectòria literària

L'escriptora Begoña Oro (Saragossa, 1970) ha estat distingida amb el 28è premi honorífic Cervantes Chico que atorga l'Ajuntament d'Alcalá de Henares a la trajectòria d'un autor o autora de literatura per a infants i joves i la seva repercussió en el camp educatiu. L'autora guardonada té una extensa obra publicada, amb més de 200 titols, i ha guanyat, entre altres, els premis Gran Angular (SM) i Lazarillo. Amb estudis inicials de Dret a la Universitat de Saragossa i es va especialitzar després en Literatura a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i va exercir durant anys d'editora el Grup SM, entre altres responsabilitats editorials del grup. El jurat considera que l'escriptora Begoña Oro representa “un exemple d'esforç i amor per les lletres”, amb la creació de personatges i sèries i amb novel·les juvenils. Moltes de les seves obres es troben traduïdes a diverses llengües, entre les quals, el català. L'edició del Cervantes Chico, en la seva modalitat iberoamericana, ha distingit també l'escriptora paraguaiana Renée Ferrer de Arréllaga (Asunción, Paraguay, 1944), poeta, novel·lista, dramaturga i doctora en Història per la Universidad Nacional d'Asunción... [+ informació]

La novel·la «Tanit» de Núria Albó, que va ser el primer premi El Vaixell de Vapor del 1984, es converteix en una pel·lícula ambientada al Montseny amb guió i direcció de Pep Garrido

Després de 40 anys d'haver guanyat la primera edició del premi El Vaixell de Vapor, d'Editorial Cruïlla, el 1984, la novel·la per a infants i joves «Tanit», de l'escriptora Núria Albó (La Garriga, Vallès Oriental, 1930) ha estat adaptada pel guionista, director i productor Pep Garrido, d'Atiende Films, per convertir-se en una pel·lícula adreçada a tots els públics, ambientada als boscos del Montseny. L'escriptora Núria Albó, que acaba de complir 94 anys, ha estat una de les autores catalanes que ha mantingut viva una novel·la per a infants i joves durant quatre dècades i que veu ara com s'ha revitalitzat amb aquesta adaptació cinematogràfica que s'envolta de l'atmosfera de bruixeria, saviesa i estima de la petita protagonista, Tanit, amb el personatge de la vella Perona, una dona misteriosa que viu sola al bosc i a qui la gent del poble dels voltants atribueix la llegenda de ser una bruixa. La Tanit (que interpreta la jove actriu Dolça Salvans, escollida després d'un càsting exhaustiu fet sobretot a les comarques del Vallès, pròximes al Montseny) és una noia de dotze anys que viu amb els seus pares, que treballen fora de casa, al poble de La Garriga (el mateix poble natal de l'autora) i que té un gos llop, el Xuc. Un dia, el gos s'escapa de casa i la Tanit, que el va a buscar al bosc, troba per atzar la casa de la vella Perona, que és qui ha recollit el Xuc i n'ha tingut, després que aquest s'hagués fet mal. És així com la Tanit enceta una amistat secreta amb la vella Perona que a la llarga li complica la relació que té amb els amics. Al costat de la jove Dolça Salvans, hi ha l'actriu Sílvia Espígul (la mare), l'actor Sergi Caballero (el pare) i l'actriu Isabel Rocatti (la vella Perona). La productora Atiende Films va guanyar l'any passat el premi Talent del Festival de Cinema de Barcelona D'A per la pel·lícula «Un sol radiant», estrenada aquest any, distingida també amb el D'A Film Lab 2022, amb una menció del jurat al Festival REC, com a millor pel·lícula del Fic-Cat 2023 i com a millor guió del Festival de cinema de Gijón... [Més informació]

L'àsmbit literari digital perd el pioner Toni Matas que va ser fundador de l'Editorial Barcelona Multimèdia i va publicar conjuntament amb el dibuixant Picanyol sèries sobre Ot el Bruixot i «La bíblia dels nens» exportada a més de 50 llengües

Mor l'escriptor Toni Matas (Barcelona, 1968), fundador de l'Editorial Barcelona Multimèdia, a causa d'un infart. Toni Matas va publicar sèries pioneres com «Otijocs», basat en Ot el Bruixot o «Les aventures d'Ulisses», entre altres clàssics, a més d'incorporar el dibuixant Picanyol al món pioner digital. També havia publicat en aquest suport «La Bíblia dels nens» (obra incorporada en 50 llengües més amb gran èxit de difusió). Matas, havia estat reconegut per la seva labor com a informàtic i editor digital. Amb estudis d'enginyeria a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i un màster d'empreses a Esade, el 1994 va crear l'editorial Barcelona Multimèdia, pionera en aquest àmbit i amb la voluntat que el català tingués una presència destacada en les noves tecnologies. Amb les imatges del seu amic i dibuixant Picanyol, va publicar en suport Cd.Rom, «Otijocs», basats en el personatge d'Ot el bruixot. També va crear jocs a partir de clàssics com Ulisses, personatges com Antoni Gaudí i Salvador Dalí. L'obra de més èxit va ser «La bíblia dels nens», el 2011, que va arribar a incorporar-se en una cinquantena de llengües i milions de descàrregues. A partir del 2019, va començar a experimentar amb la intel·ligència artificial, amb la creació de les empreses Persualia, de xatbots, i Superalia, d'intel·ligència artificial per a comunicadors... [+ informació]

La il·lustradora Maria Girón guanya el Premi Internacional Compostel·la d'il·lustració i l'escriptora Teresa Muñoz el premi juvenil de novel·la Ramon Muntaner

L’autora i il·lustradora Maria Girón (Barcelona, 1983) ha guanyat el XVII Premi Internacional Compostel·la d'àlbum il·lustrat amb el projecte presentat amb el lema «Bim, bam, bum». La dotació del premi, que convoca el Departament d’Educació de l’Ajuntament de Santiago de Compostel·la i l'Editorial Kalandraka, és 9.000 euros i la publicació de l’obra en cinc llengües: català, basc, gallec, espanyol i portuguès. Maria Girón va estudiar Belles Arts a la Universitat de Barcelona, va completar la seva formació a Bolonya i a Sevilla i es va especialitzar en il·lustració a l’Escola Llotja. El Premi Internacional Compostel·la ha rebut 218 projectes procedents d’una vintena de països. El projecte guanyador mostra la cara lúdica de la infància, on l’amistat és un component essencial. Tant en el text com en les il·lustracions hi ha el joc, la llibertat, el moviment i l’humor amb recursos de la tradició oral com ara l’acumulació, les repeticions i els jocs fonètics. D'altra banda, també s'ha fet públic el premi Ramon Muntaner de novel·la juvenil que publica Estrella Polar i que té una dotació de 6.000 euros i que ha estat per a l'escriptori Teresa Muñoz (Barcelona, 1974) amb l'obra «Bereshit», sobre una adolescent de 18 anys que descobreix que la seva germana no ha mort en un accident sinó per una maledicció... [+ informació]

El dibuixant i professor Pep Montserrat ha estat distingit amb el Premi Nacional d'Il·lustració 2024 per la seva trajectòria que atorga el Ministeri de Cultura espanyol

Josep Montserrat Morales, conegut artísticament com a Pep Montserrat, ha estat guardonat amb el Premi Nacional d'Il·lustració 2024 que atorga el Ministeri de Cultura espanyol. El jurat en destaca el seu mestratge tècnic, la seva versatilitat i obertura cap a diversos camps de la il·lustració gràfica que l'han conertit en un referent. Pep Montserrat combina la seva activitat professional com a il·lustrador amb el professorat a l'Escola Massana de Barcelona. El premi, dotat amb 30.000 euros, distingeix la feina d'un professional de la il·lustració en l'àmbit del llibre i de les lletres en català, basc, gallec o espanyol. Pep Montserrat (Monistrol de Montserrat, 1966) ha diversificat la seva carrera... [+ informació]

L'escriptora Carlota Gurt guanya el Premi Guillem Cifre de Colonya que amb la novel·la «Teoria dels forats» que publica l'Editorial Barcanova

L’escriptora Carlota Gurt (Barcelona, 1976) ha estat la guanyadora del Premi de Narrativa Infantil i Juvenil Guillem Cifre de Colonya 2024 amb la novel·la «Teoria dels forats». El Premi està patrocinat amb 7.000 euros per la Fundació Guillem Cifre de Colonya i compta amb el suport de l'Editorial Barcanova, que en fa la publicació. Carlota Gurt és llicenciada en Traducció i Interpretació per la Universitat de Vic, en Humanitats, Empresarials i Estudis de l'Àsia Oriental per la Universitat Oberta de Catalunya i en Comunicació Audiovisual per la Universitat Autònoma de Barcelona. Entre els anys 1998 i 2010 va treballar en l'àmbit de les arts escèniques com a cap de producció i ajudant de direcció de La Fura dels Baus i com a cap de producció del Festival Temporada Alta. Ha traduït obres de Virginia Woolf, Nino Haratischwili, Nora Ephron i J. W. Goethe, entre d'altres. L'any 2019 ja va guanyar el Premi Mercè Rodoreda amb el recull de contes «Cavalcarem tota la nit» i l'any 2021 va publicar «Sola», la seva primera novel·la, que ha estat traduïda al castellà, l’anglès i l’italià. Debuta ara amb una novel·la adreça als lectors joves... [+ informació]

L'escriptor australià Heinz Janisch i l'il·lustrador canadenc Sydney Smith, guanyadors dels Premis Hans Christian Andersen 2024 que s'han atorgat coincidint amb la Fira de Bolonya

Heinz Janisch (Güssing, Burgenland, Àustria, 1960) va estudiar filologia alemanya i periodisme a la Universitat de Viena. Col·labora des de fa més de quaranta anys en programes de ràdio i televisió austríacs. La seva obra ha obtingut destacats premis austríacs. Segons el jurat dels Premis Hans Christian Andersen, que l'IBBY atorga cada dos anys, és un mestre de la història breu que deixa espai a la imaginació dels lectors. Tot i que moltes de les seves obres són humorístiques, fins i tot de vegades absurdes, té un element filosòfic en la seva escriptura que sovint fa que els seus llibres siguin profunds. Pel que fa a l'il·lustrador Sydney Smith (Nova Escòcia, Canadà, 1980), el jurat destaca del seu treball la semblança amb la narració visual o la memòria musical perquè ell mateix diu que escoltar és com aproximar-se a les històries. Smith utilitza el color per introduir la natura, les olors i el drama a cada llibre. Ha estat també reconegut sovint amb distincions canadenques i internacionals per la seva obra. Tant un com l'altre tenen obra publicada aquí, Heinz Janisch amb el relat «Mejillas rojas» (Loguez Ediciones) i Sydney Smith amb l'àlbum «Perdut a la ciutat» (Libros del Zorro Rojo)... [+ informació]

Àngel Burgas, Ignasi Blanch, Ramon Besora, Albert Asensió i Pel Brocal, entre els guanyadors dels Premis Serra d'Or 2024 per les seves obres publicades l'any anterior i adreçades a infants i joves

En la categoria de literatura per a infants, el jurat dels Premis Serra d'Or 2024 han distingit l'àlbum «La lletra que tot ho canvia», publicat a l'Editorial Meraki, del qual són autors, pel que fa al text, Ramon Besora, amb il·lustracions d'Albert Asensio. E seu àlbum és un joc poètic que situa la paraula en l’espai de la creativitat i mostra que el joc de les paraules pot néixer de l’imprevist, de l’insòlit, de l’equívoc, de l’absurd o de la realitat. En la categoria juvenil, el premi Serra d'Or ha estat per a la creació a quatre mans de l'escriptor Àngel Burgas i l'il·lustrador Ignasi Blanch que amb el relat «Els contes de Lesbos», pubicat a l'Editorial Bambú, es traslladen al camp de Kara Tepe, a l’illa de Lesbos, on conviuen milers de refugiats arribats d’arreu del món a l’espera d’obtenir els permisos que els permetin començar una nova vida en algun país d’Europa. Molts d'ells pateixen greus malalties mentals a causa de la terrible situació que viuen. Tot i rebre ajuda i assistència de professionals i voluntaris, la vida a Lesbos pot esdevenir un infern. Però a Lesbos també s’hi expliquen contes. Contes que curen o que salven. Contes fantàstics que representen les pors, els desitjos i les esperances de totes les persones que es veuen obligades a passar uns anys de la seva vida lluny de casa, en terra de ningú, sempre esperant fugir-ne. La tercera categoria dels Premis Serra d'Or en l'àmbit per a infants i joves és la de Coneixements que ha distingit el treball «Una ciutat a Mart», publicat a l'Editorial Joventut, pels autors Sheddad Kaid-Salah Ferron, Guillem Anglada-Escudé, Miquel Sureda i Eduard Altarriba (il·lustracions). Els humans són animals curiosos. Les ganes de conèixer i la cerca de nous recursos els han empès a escalar muntanyes, conquerir els pols o creuar immensos mars. Més enllà, ens espera l’última frontera: Mart. ciència, tecnologia i imaginació en un viatge per conèixer el Planeta Vermell i saber com seria la vida dels seus primers habitants. I encara cal esmentar, d'aquesta edició dels Serra d'Or, el premi de còmic per a joves que ha obtingut l'il·lustrador Pep Brocal per la seva versió del «Llibre de les bèsties», de Ramon Llull... [+ informació]

L'escriptora Eiko Kadono i la il·lustradora Nana Furiya són les autores del missatge i el cartell del Dia Internacional del Llibre Infantil 2024 que aquest any ha cedit la representació a l'IBBY del Japó

La commemoració del Dia Internacional del Llibre Infantil, que té lloc cada 2 d'abril, en memòria del naixement de Hans Christian Andersen, s'ha adjuticat aquest 2024 a la secció de l'International Board on Books for Young People (IBBY) del Japó, amb el missatge escrit per Eiko Kadono i el cartell il·lustrat per Nana Furiya. L'escriptora Eiko Kadono va néixer a Tokyo el 1935 i va estudiar a la universitat privada Nihon Fukushi de la prefectura d'Aichi. Es va graduar en literatura anglesa a la Universitat de Waseda. Després de viure dos anys al Brasil, va publicar «Brasil i el meu amic Luizinho», sobre un nen brasiler a qui agrada molt ballar samba. La major part de la seva obra és literatura per a infants. «Kiki, l'aprenent de bruixa» es va adaptar al cinema d'animació el 1989, a càrrec del director Hayao Miyazaki. Eiko Kadono va rebre el Premi Hans Christian Andersen el 2018. Tot i que la seva obra no ha estat molt traduïda al català, sí que ho ha estat la pel·lícula d'animació, emesa per TV3. D'altra banda, Nana Furiya, nascuda també a Tòquio el 1961, és l'autora del cartell del Dia Internacional del Llibre Infanti. Ha publicat una setantena d'àlbums. Va completar els estudis de litografia i gravat a Bratislàvia (Eslovàquia) i va obtenir la Golden Pen de la International Illustration Biennal de Belgrad l'any 1999... [+ informació]

Carme Solé Vendrell exposa a la Biblioteca Nacional d'Espanya a Madrid il·lustracions sobre obres literàries de Gabriel García Márquez, Salvador Espriu, Miquel Martí i Pol, Pere Calders, Maria Aurèlia Capmany o Mercè Rodoreda, entre altres

Aquesta exposició acull algunes de les seves obres més destacades amb les quals il·lustra creacions literàries de Gabriel García Márquez, Salvador Espriu, Miquel Martí i Pol, Pere Calders, Maria Aurèlia Capmany, Mercè Rodoreda a més de col·laboracions amb altres artistes com Emma Reyes, José Luis García Sánchez o Antonia Rodenas. Actualment, Carme Solé Vendrell (Barcelona, 1944) treballa en la campanya «WHY?», un projecte en què mostra en grans teles rostres d'infants que pateixen la barbàrie de les guerres, la fam o l'explotació entre tantes injustícies en una aposta de compromís per la defensa dels drets dels infants. Carme Solé Vendrell acaba d'escriure i il·lustrar un dels seus llibres més personals, basat en la història de la infantesa: «Mitama i la cançó del mar», del qual agafa el títol de l'exposició actual a la Biblioteca Nacional d'Espanya, a Madrid, «Mitama. Ilustración y pintura. Carme Solé Vendrell», que es pot veure fins al 26 de maig i que, quan l'autora arriba als 80 anys, mostra la creativitat, la destresa tècnica, el tractament de la llum i el color aixi com les influències que ha rebut de pintors com Miró, Picasso o Kandinsky... [+ informació]

Els premis Edebé 2024 presenten les obres guanyadores dels escriptors Josan Hatero i Danniel Hernández Chambers amb una novel·la sobre l'absurditat de la guerra per a infants i una sobre un centre de menors d'adolescents per a joves

Josan Hatero (Barcelona, 1970), amb la novel·la «La guerra de Nico», i Daniel Hernández Chambers (Santa Cruz de Tenerife, 1972), amb la novel·la «Reis de la muntanya», són els dos escriptors guanyadors dels Premis Edebé 2024. «La guerra de Nico» denuncia l’absurd bèl·lic des del punt de vista d’un nen d’11 anys a qui, per un error administratiu, criden al front. «Reis de la muntanya» parla de diversos adolescents d’un centre de menors que han d’aprendre a sobreviure sols a la natura després de propagar-se un virus letal per tot el planeta. Els Premis Edebé celebren així el que és la 32a edició. Mantenen la dotació de 30.000 euros per a l'obra juvenil i 25.000 euros per a l'obra infantil. Les dues obres guanyadores, que es publiquen el mes de març, s'editen en paper, audiollibre i braille, a més de les traduccions de l'espanyol dels originals al català, el gallec i el basc. L'edició ha rebut 313 originals, 36 del quals eren en català. Els jurats d'aquesta edició han estat integrats per Teresa Colomer, Ángeles González-Sinde, Antonio Iturbe, Roberto Santiago i Vicenç Villatoro en la modalitat infantil, i Xavier Brines, Paula Jarrín, Òscar López, Rosa Navarro Durán i Care Santos, en la modalitat juvenil... [+ informació]

L'escriptora Lliris Picó guanya el premi Enric Valor d'Edicions del Bullent i l'Ajuntament de Picanya amb una novel·la sobre el xoc de cultures a partir de l'adolescència

L'escriptora Lliris Picó (Ibi, l'Alcoià, País Valencià, 1972) guanya el Premi Enric Valor de novel·la amb «Les papallones del kebab». El premi el convoquen l'Ajuntament de Picanya i Edicions del Bullent i té una dotació de 6.000 €. És la 43a edició dels premis Enric Valor que han escollit una novel·la realista, actual, amb una aposta per la multiculturalitat, la integració i la convivència en una societat cada vegada més diversa i més pluriracial. A «Les papallones del kebab» Akila té una germana, Layla, i una millor amiga, Mila. El pare és musulmà, la mare no. La germana surt amb un home de 40 anys, que li paga cada vegada que queden. Una galeria de joves personatges encapçalada per les bessones Akila i Leyla, filles d'un matrimoni mixt entre un egipci i una valenciana, fan viure als lectors les inquietuds, les preocupacions i també unes vivències pròpies de la joventut actual... [+ informació]

L'escriptora i guionista Gisela Pou guanya el XIII Premi Carlemany per al Foment de la Lectura que convoquen el Govern d’Andorra i Grup 62 i decideix un jurat d'estudiants joves andorrans

Nou estudiants d’entre catorze i setze anys, alumnes dels tres sistemes educatius d’Andorra, formen el jurat del Premi Carlemany per al Foment de la Lectura, sota la supervisió del professorat de literatura dels seus centres. Les tres obres finalistes són escollides prèviament per un altre jurat, en aquest cas format per Maria Carme Roca, Laia Aguilar i Glòria Gasch, autores i editora respectivament de Columna Edicions, que han treballat amb 29 originals presentats. El premi té una dotació de 8.500 euros i es publicarà el mes de maig. La guanyadora d'aquesta edició ha estat l'escriptora i guionista Gisela Pou (Castellar del Vallès, 1959) amb la novel·la «Retorn a Douglas Row», que té com a protagonista una noia de 15 anys que havia perdut els pares i el germà en un accident d'avió quan tenia 11 anys... [+ informació]

La plataforma 3Cat explica la història i els mites de Catalunya en una sèrie humorística i divulgativa adreçada als joves a càrrec dels intèrprets del programa satíric «Polònia»

Es diu «Fuet» i consta de dotze primers capítols que ja es poden visualitzar íntegres a la plataforma 3Cat tot i que també s'emeten pel canal SX3. La producció de Minoria Absoluta es fa així hereva d'anteriors programes emesos en altres èpoques de TV3 com la sèrie d'animació «Història de Catalunya» emesa el 1988 o «La memòria dels cargols» emesa el 1999. Els dotze capítols actuals incorporen en els personatges la majoria dels intèrprets de «Polònia» que protagonitzen una sèrie d'esquetxos sobre els fets i els mites més esencials de la història de Catalunya. La sèrie... [+ informació]

El «Premi d'Il·lustració Antònia Cortijos» 2024 que convoca la Fundació Jordi Sierra i Fabra en col·laboració amb l'Editorial Cruïlla adreçat a creadors joves s'estrena amb l'àlbum guanyador d'Ariadna Altimira de los Reyes i «La llegenda de Siegfried»

La primera edició del «Premi d'Il·lustració Antònia Cortijos», en memòria de qui va ser vicepresidenta de la Fundació Jordi Sierra i Fabra i parella de l'autor, morta en accident de carretera el novembre del 2022, ha complert les expectatives d'obrir un nou canal entre els creadors joves d'àlbum il·lustrat i fomentar així la sortida de noms nous o de noms que ja tinguin una certa trajectòria, sempre que sigui abans de complir els 23 anys. En aquesta I edició del Premi, l'àlbum guanyador ha estat «La llegenda de Siegfried» d'Ariadna Altimira de los Reyes (Barcelona, 2001), amb un treball precisament de fi de curs de grau superior d'animació i il·lustració i batxiller superior, després de cursar estudis a l'Acadèmia Ferrer i Abella de l'Hospitalet de Llobregat. El jurat ha valorat la qualitat de la proposta estètica i els atractius colors... [+ informació]

La il·lustradora Roser Capdevila ha estat distingida amb el Premi Trajectòria de la Mostra Internacional de Cinema d'Animació de Catalunya amb especial èmfasi per la creació de «Les tres bessones»

Animac, la Mostra Internacional de Cinema d'Animació de Catalunya, que organitza l'Ajuntament de Lleida per 28a edició, ha atorgat el Premi Trajectòria a la il·lustradora, escriptora i creadora Roser Capdevila (Barcelona, 1939) en reconeixement al llegat i la capacitat de crear obres que han penetrat a la cultura popular, com «Les Tres Bessones», que han passat del paper a la pantalla i ja formen part de l'imaginari col·lectiu de moltes generacions catalanes i de moltes altres cultures on ha estat adaptada la sèrie. La Mostra Animac ha programat la projecció de diversos capítols de «Les tres bessones» i de la pel·lícula «Les tres bessones i Gaudí». La il·lustradora Roser Capdevila, amb una llarga trajectòria dins del món cultural, de ben jove va iniciar la seva activitat professional il·lustrant estampats sobre teles i creant pintures a l'oli i aquarel·les. El 1980 va començar a escriure... [+ informació]

La nova plataforma del «3Cat» i el Departament d'Educació amb contingut adreçat a l'alumnat, el professorat i les famílies es posarà en marxa en una primera fase el mes de maig en coexistència amb el canal «SX3», i les plataformes YouTube i Spotify

La nova plataforma «3Cat» i el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya han acordat activar conjuntament una plataforma de continguts educatius digitals en català per cobrir el dèficit en aquest camp i per dotar-lo d'un contingut rigorós i de qualitat que sigui una garantia per als usuaris: l'alumnat, el professorat i les famíles. Els continguts, validats pel Departament d'Educació, estaran vinculats al currículum escolar i abastaran totes les etapes educatives. La nova plataforma es desenvoluparà en diverses fases, la primera d'aquí al mes de maig, quan ja estarà disponible, amb un pressupost inicial d'inversió d'un milió i mig d'euros. Als continguts ja existents a l'«SX3» se n'hi afegiran d'altres amb temàtiques com el canvi climàtic, els grans artistes universals, les matemàtiques per a famílies i la història de Catalunya. Són peces d'un format curt i dinàmic, amb un llenguatge i una estètica per acostar-se als infants i joves estudiants... [+ informació]

Les editorials per a infants i joves de La Galera, Elastic Books, Bridge i també la resta de segells del Grup Enciclopèdia passen a mans d'Abacus i Jaume Roures amb la creació d'un nou grup editorial que assumirà els equips tècnics

Aquesta operació salva així la situació financera que feia perillar la desaparició del Grup Enciclopèdia Catalana que fa unes setmanes també va tancar una altra operació de venda de la seu del Poblenou al grup BonPreu. Entremig, el Grup Enciclopèdia ha negociat un ERO que afecta una quinzena de treballadors. L'operació d'Abacus i Jaume Roures assumeix la resta dels equips tècnics i editorials d'Enciclopèdia Catalana. Abacus, que ja havia començat un segell editorial per a infants i joves, i el productor Jaume Roures, que ha deixat recentment l'accionariat deMediapro, han arribat a aquest acord amb el Grup Enciclopèdia per comprar tots els seus segells editorials entre els quals es troba l'Editorial La Galera, el segell Elastic Books, el segell Bridge i el segell Kaji de manga, adreçats a infants i joves, a més de tots els altres segells d'Enciclopèdia per a adults. L'operació, ja confirmada, es tancarà... [+ informació]

¿EL FUTUR ÉS A L'HORITZÓ?

Suplement novetats literàries  núm. 28. ¿El futur és a l'horitzó?. El teu nom, Palestina. Nocturn per a acordió. Harry Potter: The Exhibition. Novetats literàries. Llibre i àlbum il·lustrat. Autors catalans. Traduccions. L'aparador. Els suplements de Cornabou [+ informació i descàrrega del Suplement en PDF]

Raquel Casas i Lluís Prats guanyen els premis Joaquim Ruyra i Josep Maria Folch i Torres de la Nit de les Lletres Catalanes 2023 amb la novel·la realista «Ferida» i la de gènere fantàstic «Wen i Long»

L'autora Raquel Casas (Vilanova i la Geltrú, 1974) ha guanyat el premi Joaquim Ruyra de novel·la per a joves amb «Ferida», protagonitzada per una adolescent de 16 anys perseguida per la culpa que ingressa en una clínica per un crim que ha d'acceptar després d'entendre'l si no vol ser engolida per les seves mentides. L'escriptor Lluís Prats (Terrassa, 1966) ha guanyat per tercera vegada el premi Josep Maria Folch i Torres de novel·la per a infants amb «Wen i Long», una història d'amistat entre un drac i una nena. Els dos premis tenen una dotació de 6.000 € i 4.000 € respectivament i els publica l'Editorial La Galera. La Nit de les Lletres Catalanes 2023, organitzada per Òmnium Cultural, s'ha celebrat a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya. Durant la gala, amb la participació de diversos actors i actrius catalans amb un guió pensat per a l'entreteniment televisiu (TV3) s'han atorgat també els premis Mercè Rodoreda de contes a Carme Serna (Palma, 1981) per «Perdona'm per desitjar-ho tant» (Dotació: 6.000 €.); el Carles Riba de poesia a Mireia Calafell (Barcelona, 1980) per «Si una emergència» (Dotació: 5.000 €.); i el Sant Jordi de novel·la a Jordi Puntí (Manlleu, 1967) per «Confeti». També s'ha distingit la revista Cavall Fort amb el premi de Comunicació Muriel Casals, per la seva llarga trajectòria, i el premi Internacional Joan Baptista Cendrós a la futbolista Aitana Bonmatí per la seva sensibilitat per la llengua catalana en les seves intervencions arreu del món... [+ informació]

Es commemora el vintè aniversari de la mort d'Aurora Díaz-Plaja, bibliotecària i divulgadora de la literatura per a infants i joves, que va participar amb la iniciativa pionera d'acostar llibres al front durant la Guerra Civil

La bibliotecària, escriptora, traductora i divulgadora de la literatura per a infants i joves, Aurora Díaz-Plaja havia nascut a Barcelona el 1913. Amb només vint anys, i quan ja havia obtingut el títol de l'Escola de Bibliotecàries de la Generalitat de Catalunya, va començar a exercir la seva vocació a la Biblioteca de la Caixa de Pensions que tenia la seu principal a Palma. El 1935 va obtenir una plaça a la Biblioteca Popular de Canet de Mar on va treballar-hi fins al 1939, durant tota la guerra civil. Entremig, va ser una de les pioneres a fer arribar els llibres als soldats del front i als hospitals de sang, una iniciativa coneguda pel Bibliobús que servia de transporta i biblioteca ambulant, el mateix bibliobús que al final de la guerra serviria per facilitar la fugida a l'exili d'escriptors i algunes persones relacionades amb la Institució de les Lletres Catalanes. Precisament l'escriptora Berta Jardí ha publicat recentment la novel·la «El bibliobús de la Claudina», basada en les vivències d'Aurora Díaz-Plaja [vegeu-ne aquí la crítica publicada a Cornabou], farcides d'una intensa aventura personal i que reflecteix quin era el caràcter emprenedor, valent i decidit d'una jove republicana compromesa amb la literatura del seu país. Aurora Díaz-Plaja no va ser només una bibliotecària sinó que té una extensa obra literària per a infants, un extens catàleg d'assaig i de guies de lectura i un vessant també de trductora. Va col·laborar amb revistes infantils, des del mític Patufet a Cavall Fort o Faristol. Com a crítica literària va tenir finestres obertes a Serra d'Or, La Vanguardia o el diari Avui. Entre els anys 1963 i 1973, quan finalment va poder obtenir el seu lloc perdut durant la Dictadura, va dirigir la Biblioteca Infantil del Parc de la Ciutadella. El 1998 va ser guardonada... [+ informació]

Gairebé el 60% dels infants de 6 anys han adquirit un llibre en el marc de la campanya «Fas 6 anys. Tria un llibre»

La 8a edició de la campanya «Fas 6 anys. Tria un llibre» s'ha tancat aquest any amb un bon resultat. Segons dades del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, hi han participat 42.956 infants de 6 anys, d'un total de 72.480 censats, xifra que representa un 59,27% d'infants que han bescanviat el seu val en una llibreria per valor de 13 euros. És el tant per cent més alt des que es va iniciar la campanya, l’any 2016, i supera el percentatge d’infants participants a l’edició del 2022, que va ser de 53,23%. El 2016 només van adquirir un llibre el 38,3% dels infants censats. La principal llengua escollida aquest any ha estat el català en un 73% dels exemplars adquirits. En conjunt, aquest any s’han venut un total de 7.091 títols de 424 editorials. La campanya està impulsada pel Gremi de Llibreters de Catalunya, forma part del Pla Nacional del Llibre i la Lectura i s'ha ampliat el suport del departament d'Educació que ha elaborat una guia per al professorat així com altres representats del sector com les biblioteques... [+ informació]

Mor d'un atac de cor, als 47 anys, l'escriptor gallec Miguel López, conegut com El Hermatocrítico, parella de la també autora gallega Ledicia Costas

El Hermatocrítico, nom literari de Miguel López, havia nascut a A Coruña el 1976. Va exercir inicialment de professor d'escola de primària i d'anglès. Però des del 2006, es va fer un nom a les xarxes, cosa que el va portar a dedicar-se a la literatura, també amb obres per a adults, malgrat el seu ressò en l'àmbit infantil i juvenil, i a les col·laboracions amb diversos mitjans de comunicació, fins i tot com a guionista. El Hermatocrítico ha mort d'un atac de cor a mitja tarda de dilluns [27 novembre]. Abans de les quatre de la tarda, encara havia estat tuitant en el seu compte de la xarxa X (antic Twitter) on té més de 160.000 seguidors. La mort s'ha produït al seu domicili de Navia (Vigo) on vivia amb la també escriptora gallega, Ledicia Costas, coneguda, entre altres obres, per «Escarlatina, a cociñeira defunta», que li va valer el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil. Ha estat ella la que ha confirmat la mort del seu company a través d'Internet. El Hermatocrítico tenia també obra publicada i traduïda en diferents editorials catalanes, sobretot a Barcanova, amb algunes novetats recents d'aquesta mateixa tardor... [+ informació]

Mor als 96 anys la bibliotecària Concepció Carreras Fontserè que va exercir a la Biblioteca Popular Folch i Torres i a la Biblioteca de la Santa Creu com a responsable de la secció infantil i juvenil

Filla de l'historiador de la filosofia Joaquim Carreras i de Carme Fontserè, era néta del meteoròleg i astrònom Eduard Fontserè. La bibliotecària Concepció Carreras Fontserè havia nascut a Barcelona el 15 de novembre del 1927 i ha mort, acabats de complir els 96 anys, el 18 de novembre del 2023 a la localitat de Tiana (Maresme). La jove Concepció Carreras Fontserè es va dedicar a la professió de bibliotecària seguint el camí de dues ties seves de la branca Fontserè. Va estudiar a l’Escola de Bibliotecàries, on es va graduar el 1949. El 1950 es va incorporar a la biblioteca de la Facultat de Medicina durant uns anys, feina que va deixar un temps per dedicar-se a la família. A la dècada del 1970, va ingressar a la Xarxa de Biblioteques Populars de la Diputació. El primer destí va ser la Biblioteca Popular Folch i Torres, del Parc de la Ciutadella. Posteriorment va entrar el 1975 a la Biblioteca de la Santa Creu, del barri del Raval, sota la direcció de la bibliotecària Teresa Rovira, on exercí com a responsable de la sala infantil. Va tenir una especial atenció per recollir un apartat amb els clàssics de la literatura catalana per a infants i joves i va dedicar també una atenció especial al sector de la il·lustració en àlbums per a infants. El 1986 va ser nomenada Cap tècnic de la Xarxa de Biblioteques Populars de la Diputació de Barcelona, càrrec que va mantenir fins a la jubilació. Amb les bibliotecàries Teresa Rovira i Concepció Martínez va publicar l'estudi «Organització d'una biblioteca: escolar, popular o infantil» (Edicions 62, 1981). Casada amb Josep Maristany, va tenir quatre fills, un d'ells el músic i compositor Xavier Maristany. El 2022 va ser inclosa en la Llista d’Honor de la Literatura Infantil i Juvenil Catalana de l'IBBYCat i la Institució de les Lletres Catalanes que inclou 40 personalitats del sector. L'estiu del 2023, va rebre un homenatge a la Biblioteca Can Baratau de Tiana on residia... [+ informació]

Mor als 70 anys la il·lustradora Mabel Piérola establerta i reconeguda a Catalunya per la seva obra de ressò internacional

La il·lustradora Mabel Piérola ha mort a la Vega de Granada, entre les poblacions d'Albolote i Alfacar, on residia últimament, tot i que va passar tota la seva vida establerta a Catalunya, sobretot a Sitges (Garraf) —on van néixer els seus tres fills— i al Perelló (Baix Ebre). Mabel Piérola (de nom real María Isabel Poveda Piérola) havia nascut a Madrid el 30 de novembre de 1953. Li faltaven, doncs, quinze dies per complir els 71 anys. La seva mort (11 de novembre), s'ha esdevingut a la Vega de Granada perquè és on residia últimament. Mabel Piérola havia estudiat Belles Arts a l'Acadèmia de San Fernando de Madrid i a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona. Des del 1981 va exercir de professora d'arts plàstiques, tot i que aviat, cinc anys després, va decidir dedicar-se professionalment a la il·lustració, àmbit en el qual va obtenir el reconeixement internacional amb els àlbums d'autoria pròpia i també amb la presentació d'exposicions individuals i col·lectives. A Catalunya, havia guanyat premis com el Ciutat d'Olot de contes, el Caterina Albert Paradís, l'Apel·les Mestres d'àlbum il·lustrat, el de la Fundació SM Internacional, el de l'Hospital de Sant Joan de Déu d'àlbum il·lustrat, el Label d’Excellence del Centre International d’Études en Littérature de Jeunesse o el Premi al Millor Llibre Editat del Ministeri de Cultura espanyol, a més de ser inclosa en diverses Llistes d'Honor de l'IBBY. L'autora definia així la seva obra: «Si he de donar alguna explicació del perquè faig el que faig, honestament diria que em dedico als contes perquè estic defensant una petita part que em pertany, de la meva infantesa i la del meu dret i il·lusió a la fantasia»... [+ informació]

EL BIBLIOBÚS DE LA CLAUDINA

Berta Jardí. El bibliobús de la Claudina. «El bibliobús del front». Il·lustració de la coberta: Ignasi Font. Disseny de la col·leccio: Enric Jardí. Editorial Univers - Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 2023. A partir de 14 anys [+ crítica]

Carles Sala Vila i Jesús Castillón Motta són els guanyadors dels Premis Vaixell de Vapor i Gran Angular 2023 que atorga el grup SM i publica l'Editorial Cruïlla

Carles Sala Vila (Girona, 1974) i Jesús Castillón Motta (Barcelona, 1971) són els guanyadors dels Premis Vaixell de Vapor i Gran Angular 2023 que atorga el grup SM i publica l'Editorial Cruïlla, amb una dotació d'11.000 euros cadascun. Amb la novel·la «Madame Esvelt», Carles Sala i Vila obté així el que és el 39è Premi Valxell de Vapor per a infants i amb la novel·la «Predestinats», Jesús Castillón Motta obté el 33è Premi Gran Angular per a joves. La novel·la de Carles Sala explica la història de Madame Esvelt, una antipàtica baronessa que s'ha instal·lat en una mansió d'un poble abandonada durant molts anys i que projecta sobre les criatures del llogarret un estrany malefici. Pel que fa a la novel·la de Jesús Castillón, la trama es mou en un món on els homes s'han extingit i la societat està formada només per dones on un facultat envoltada de secretisme prepara els estudiants per buscar un elixir que permeti tenir fills de sexe masculí... [+ informació]

Es posa en marxa la 8a edició de la campanya «Fas 6 anys. Tria un llibre» que arribarà a 72.233 infants amb un val de 13 euros per bescanviar en 487 llibreries catalanes

La vuitena edició de la campanya té lloc fins al 30 de novembre i continua amb la intenció d'estimular la creació d’hàbits de lectura entre els infants de 6 anys amb la possibilitat que coneguin també el món de la llibreria. Els 72.233 infants censats que aquest 2023 fan 6 anys reben a casa una targeta que els convida a anar a la llibreria més propera per escollir el llibre que vulguin per valor del val, amb l'excepció que l'adult que els acompanyi afegeixi la quantitat que sigui si el llibre escollit supera aquest import. La campanya compta amb la col·laboració de 487 llibreries catalanes, tant les de proximitat com les grans superfícies. En aquesta edició s'ha col·laborat amb el departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya amb la redacció d'una guia per aprofitar pedagògicament el llibre adquirit per cada família, des d'orientar els adults amb les característiques de la camanya fins a fer-los recomanacions de segons quins títols més adequats. També es pretén que un cop adquirit el llibre es porti al centre escolar per vincular-lo a les activitats que es puguin fer a l'aula. L'edició també enceta un acord amb l'ONCE per adaptar el val a llibres amb sistema braille. La campanya és una ininciativa del Gremi de Llibreters de Catalunya amb el suport del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya... [+ informació]

Mor Jordi Barcelona, un dels tres creadors juntament amb Laia Gimó i Manel Trias del personatge de ficció MIC del SX3 de TV3 des del 2005

El MIC és un dels personatges del SX3 de Televisió de Catalunya des del 2005 i una de les icones de diverses generacions d'infants de 2 a 6 anys. Martí Doy va ser el dissenyador del popular titella de llana ideat pel tres creadors. Jordi Barcelona, que en els últims setze anys ha estat vinculat a la programació del MIC, a més de ser un dels tres creadors el 2005 amb Laia Gimò i Manel Trias, ha format part de la plantilla de TV3 des de l'any 1991. El MIC és un programa diari del SX3, produït per Televisió de Catalunya. El protagonista del programa és un titella fet de llana de color carbassa que viu aventures al costat dels seus amics: en Cincsegons, el Cargol i la Mosca. Al costat d'aquestes petites històries hi ha reportatges breus sobre les experiències i descobertes dels infants. El programa és un espai pensat per despertar els sentits, provocar emocions i acompanyar els més petits en la seva particular descoberta del món... [+ informació]

Anna Roig, Dani Torrent, Jordi Vila Delclòs i l'Editorial Joventut, palmarès d'il·lustració de Bullent i la Universitat Politècnica de València, la Biennal de Bratislava i els Premis Maria Rius, respectivament

La il·lustradora i dissenyadora Anna Roig (València, 1970) ha guanyat el premi La Paraula Imaginada que atorguen l'Ajuntament de la Font d'en Carròs amb l'Editorial Bullent i la Universitat Politècnica de València. Anna Roig ha presentat un àlbum de composició a partir de fotografies fetes per la mateixa autora amb imatges poètiques. El premi té una dotació de 6.000 € i la publicació de l'obra. L'il·lustrador Daniel Torrent (Barcelona, 1974) ha estat distingit amb una de les 5 Pomes d'Or de la Biennal de Bratislava, un certamen internacional que s'ha decidit sobre més de 2.000 candidats entre les diferents categories. I els Premis Maria Rius, en la seva sisena edició han reconegut dues obres veteranes com la de l'il·lustrador Jordi Vila Delclòs (Barcelona, 1966), per la seva trajectòria de més de 35 anys, i l'Editorial Joventut pels 100 anys de la seva fundació... [+ informació]

Un article de Josep Antoni Fluixà sobre l'escriptor Enric Lluch publicat a la revista CLIJ rep el XXII Premi Aurora Díaz-Plaja 2023

El premi distingeix cada any l'article o estudi sobre la literatura infantil i juvenil catalana publicat en qualsevol llengua i suport editorial, paper o digital. L'article «La ingenuidad aparente del sabio», de Josep Antoni Fluixà (Alzira, Ribera Alta, País Valencià, 1959) es va publicar a la revista CLIJ, núm. 306, el març i abril del 2022 i tracta sobre l'escriptor Enric Lluch (Algemesí, Ribera Alta, País Valencià, 1949). El premi, que té caràcter honorífic, tot i que en els seus inicis comptava amb la dotació econòmica de la fusionada i extinta Caixa Penedès, ha estat atorgat per un jurat format per Miquel Rayó, Maria Mercè Roca, Jaume Cela i Pere Martí i Bertran, que el lliurarà a l'autor dins del I Seminari de Literatura Infantil i Juvenil Catalana que tindrà lloc el mes d'octubre al País Valencià sota l'organització de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). El Premi Aurora Díaz-Plaja es va crear coincidint amb la celebració del II Congrés de Literatura Infantil i Juvenil que, després de la Seu d'Urgell va tenir lloc a Vilafranca del Penedès. El guardonat d'aquesta edició, Josep Antoni Fluixà, és escriptor i especialista en literatura infantil i juvenil. Ha estat director de la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura, des del 2002 fins al 2021. Ha publicat poesia per a adults i per a infants, textos de crítica literària i obres de narrativa infantil i juvenil així com també obres de teatre per a infants... [+ informació]

La Fundació Jordi Sierra i Fabra en col·laboració amb l'Editorial Cruïlla convoca el «I Premi d'Il·lustració Antònia Cortijos» per a infants al qual poden optar joves dibuixants menors de 23 anys

Les obres, amb text en català que no superin els 5.000 caràcters, es poden presentar fins al 31 de desembre del 2023 i té una dotació de 1.500 euros a més de la publicació en suport àlbum. L'extensió dels originals ha de ser com a mínim de 32 pàgines i s'han de presentar escanejats per correu electrònic, amb 5 dobles pàgines completades i la resta amb una maqueta per a la valoració del jurat [bases íntegres aquí]. El «I Premi d'il·lustració Antònia Cortijos» neix amb la voluntat de recordar l'escriptora i il·lustradora Antònia Cortijos, parella de l'escriptor Jordi Sierra i Fabra, i que va ser vicepresidenta de la Fundació de l'autor. Antònia Cortijos (Barcelona, 1948 - 2022) va patir als 74 anys un accident mortal amb la moto que conduïa el novembre del 2022, quan va ser atropellada per un camió a la Ronda de Dalt de Barcelona. Els seus inicis en el camp de la il·lustració —havia cursat estudis a l'Escola Massana— la van derivar cap a l'escriptura literària amb diverses publicacions per a joves i adults, a més de participar activament en la Fundació Jordi Sierra i Fabra, que té la seu al barri de Sants de Barcelona... [+ informació]

L'Editorial Combel recupera els 15 còmics d'en Massagran en una edició especial de 3 volums amb el guió que en va fer l'escriptor Ramon Folch i Camarasa i les vinyetes de l'il·lustrador Josep Maria Madorell

En Massagran és inesgotable, com passa amb tots els clàssics. Des de fa cent anys, el personatge ha traspassat la frontera de les vinyetes i ha saltat a altres àmbits com el teatre. Un primer espectacle va ser «En Massagran a la brasa», el 1913, al Teatre Romea; el 1920 se'n va fer una versió lírica amb el títol original «Les aventura d'en Massagran»; i el 2005, una versió de Joan Castells, el va portar al Teatre Nacional de Catalunya. També hi ha hagut versions audiovisuals com la sèrie d'animació de TV3 emesa a partir del 1993. L'actual edició antològica dels 15 còmics de l'Editorial Combel de Casals, amb la col·laboració de la Fundació Foch i Torres, compta amb un prefaci d'Oriol Izquierdo, president del Patronat de la Fundació, i un pròleg del periodista Xavier Graset. Els dos primers volums es publiquen a la tardor del 2023 i el tercer es publicarà el 2024. Com és ben sabut, l'origen d'en Massagran és la novel·la «Aventures extraordinàries d'en Massagran» que Josep Maria Folch i Torres (Barcelona, 1880-1950) va crear a partir del 1910 i va publicar com a fulletó a la revista En Patufet. L'èxit de la primera va portar l'escriptor a crear-ne una seqüela, «Noves aventures d'en Massagran». Les dues novel·les van ser il·lustrades per Joan Junceda (Barcelona, 1881 - Blanes, 1948). De la novel·la, el personatge va fer el salt al còmic amb 15 volums, quinze aventures el guió de les quals van ser escrites Ramon Folch i Camarasa (Barcelona, 1926 - Mollet del Vallès, 2019), fill de Folch i Torres, i amb les vinyetes de l'il·lustrador Josep Maria Madorell (Molins de Reis, 1923 - 2004). Amb la represa de mitjan segle XX, l'Editorial Casals va proposar a Ramon Folch i Camarasa... [+ informació]

¿FER ELS ULLS GROSSOS?

Suplement núm. 27. Sumari: ¿Fer els ulls grossos?, 1; Coti x Coti, 2; A de Zasca, 4; Il·lustríssimes il·lustradores, 5; Leds Animation Workshop, 7; Novetats literàries, 9; Llibre i àlbum il·lustrat, 10; Autors catalans, 43; Traduccions, 55; L'aparador, 65; Els suplements de Cornabou, 73 [+ informació]

Mor als 87 anys la bibliotecària Margarida Tura Soteras, impulsora del desaparegut Premi Catalònia d'Il·lustració i primera presidenta de l'OEPLI des de la seva fundació el 1982

Mor als 87 anys la bibliotecària Margarida Tura Soteras (Mataró, 1936). Va ser impulsora el 1984 del desaparegut Premi Catalònia d'Il·lustració, que s'atorgava cada dos anys a més de publicar-se un catàleg amb les obres participants i guanyadores. Va ser també la primera presidenta de l'OEPLI (Organizació Espanyola per al Llibre Infantil i Juvenil, vinculada a l'International Board on Books for Young People, IBBY) a partir del 1982, quan es va fundar aquest organisme. Després de ser la primera directora de la Biblioteca Popular d'Arenys de Mar, des del 1957, on va treballar fins al 1971, va ingressar a la Biblioteca de Catalunya fins a la seva jubilació l'any 2001. Entremig i gràcies a una excedència, havia pogut fer una estada a la Biblioteca Infantil i Juvenil de Munic, que estableix anualment la relació de distincions «The White Ravens». A Munic va tenir la responsabilitat de catalogar, en una feina pionera, l'edició infantil i juvenil hispànica. Al marge de la seva activitat professional de bibliotecària, havia traduït també alguns llibres de literatura per a infants. Tot el seu fons i documentació es troba a la Biblioteca de Catalunya... [+ informació]

El programa «Autors a les Aules» de la Institució de les Lletres Catalanes obre el període de sol·licituds per al curs 2023-2024 amb prop de 400 autors

Prop de 400 autors formen part del programa «Autors a les aules» (anteriorment: «Itineraris de Lectura»), que organitza la Institució de les Lletres Catalanes. El calendari per fer les sol·licituds és obert exclusivament des de l'1 de setembre fins al 31 d'octubre del 2023. Aquest programa és una activitat de promoció de la literatura catalana, en l'àmbit de l'ensenyament primari i secundari. Segons la Institució de les Lletres Catalanes, l'objectiu del programa «Autors a les aules» és que el professorat pugui comptar amb fòrums, col·loquis i converses, al seu centre, d'aquells autors llegits pel grup-classe i que els escriptors estableixin un diàleg amb els lectors. El programa preveu aquest curs prop de 400 autors. Cada centre pot sol·licitar per curs acadèmic, com a màxim, un autor dels inclosos en el programa. L'activitat és gratuïta pel que fa als centres educatius i l'únic requisit és que el grup-classe hagi fet la lectura d'una de les obres de l'autor sol·licitat... [+ informació]

Oriol Garcia Molsosa guanya el III Premi Emili Teixidor de contes per a primers lectors amb una història d'amistat entre un pinguí i un gat

Oriol Garcia Molsosa (La Garriga, 1987) guanya el III Premi Emili Teixidor de contes per a infants entre 5 i 7 anys amb una història d'amistat entre un pinguí i un gat. «Gat i pingüí» es publica el setembre a l'Editorial La Galera, convocant del premi, amb il·lustracions de Lucía Serrano. El premi té una dotació de 2.500 € i el jurat d'aquesta edició ha estat integrat per Antònia Justícia, Anna Canyelles, Laura Espot i Pema Maymó. «Gat i pingüí» és una història amb una bona dosi d'humor sobre l’amistat aparentment improbable que neix entre els dos personatges, units per la passió compartida per les sardines i totes les maneres de cuinar-les que un es pugui imaginar... [+ informació]

L'escriptor Francesc Puigpelat guanya el Premi de Narrativa Guillem Cifre de Colonya amb una novel·la que especula sobre allò que cal entendre abans de la fi del món

Francesc Puigpelat (Balaguer, Noguera, 1959) guanya el Premi de Narrativa Infantil i Juvenil Guillem Cifre de Colonya 2023 amb la novel·la «Tot esperant la fi del món». El premi, que ha arribat a la 42a edició, té una dotació de 7.000 €, el publica Barcanova i és convocat i patrocinat per la Fundació de les Illes que porta el nom del premi. El jurat es manté amb l’editora Sara Moyano i els esriptors Pere Martí Bertran, Miquel Rayó i Caterina Valriu que ha decidit el guanyador entre 16 originals presentats. L'autor Francesc Puigpelat, que té una extensa trajectòria d'obres publicades i premiades, incorpora aquesta vegada una protagonista jove que, a partir d'un fragment d'un correu electrònic creu que ha arribat la fi del món i cal preparar-s'hi. La trama, però, entra en algunes de les qüestions que preocupen els joves com per exemple la relació amb pares i amics, el primer petó, l'ús d'Internet, com interpretar les fakes news o com sobreviure dins el sistema establert [+ informació]

La televisió catalana s'implica en els Premis Atrapallibres i Protagonista Jove de l'bbYCat amb la presentació d'una prescriptora de literatura infantil i juvenil procedent de les xarxes que s'incorpora a l'SX3, el nou Súper 3

Dins de la gala dels Premis Atrapallibres i Protagonista Jove, que convoca l'IbbYCat, celebrada al Teatre Kursaal de Manresa (Bages), s'ha presentat la nova veu de foment de la lectura i prescripció literària del canal l’SX3 (el nou Súper 3) de la Televisió de Catalunya. Amb la intenció de fomentar la lectura entre els petits i joves, el programa ha incorporat la Maryam, una prescriptora de llibres molt popular entre els joves a les xarxes, amb milers de seguidors. Els premis Atrapallibres d'aquesta edició, han comptat amb 10.935 infants i joves que han format part del jurat disribuïts en 535 grups de 231 centres educatius. Des d'aquesta edició, però, també s'havia obert la inscripció individual, amb famílis amb els seus fills, que ha reunit 134 famílies. Els premis d'aquesta edició han estat, en la modalitat d'Atrapallibres, «Els estels» (Editorial Joventut), de Jacques Goldstyn (categoria 9 anys), «Les bruixes de Brooklyn» (Editorial Edebé), de Sophie Escabasse (categoria 10 anys) i «L’Amy i la biblioteca secreta» (Editorial Takatuka), d’Alan Gratz (categoria 11 anys); i en la modalitat de Protagonista Jove, «L’assassina de Venècia» (Estrella Polar - Grup62), de Pol Castellanos (categoria 12-14 anys) i «Els incendiaris» (Editorial Fanbooks - La Galera), de David Cirici (categoria 14-16 anys)... [+ informació]

Mor Ana Díaz-Plaja Taboada després d'una llarga trajectòria com a professora de Literatura Infantil i Juvenil i Didàctica de la Llengua i la Literatura i d'investigadora i crítica d'aquest àmbit

Ana Díaz-Plaja Taboada (Barcelona, 1951) va ser professora titular de Literatura Infantil i Juvenil i Didàctica de la Llengua i la Literatura de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona des de 1980 fins a la seva jubilació el 2013. Llicenciada en Filologia Hispànica i doctora en Ensenyament de les Llengües i la Literatura, va destacar com a promotora d’iniciatives diverses en l’àmbit de la literatura juvenil i la lectura i en la conservació i divulgació del llegat dels seus pares. El 2014, amb motiu de la seva jubilació, va presentar «Una lliçó magistral», publicada a la revista Temps d’Educació, a manera de comiat acadèmic com a professora universitària. Formada en l’ambient barceloní dels anys seixanta i setanta, sempre va estar envoltada de llibres fins al punt que la literatura va presidir la seva tasca creativa i acadèmica. Va ser membre de diversos grups d'investigació i havia publicat diversos assajos, alguns conjuntament amb la també professora Glòria Bordons. Era col·laboradora de l'IbbyCAT i formava part de l'equip de crítics de la revista Faristol. Formava part de la nissaga Díaz-Plaja amb els escriptors Ferran Díaz-Plaja Contestí, Guillem Díaz-Plaja i Contestí i Aurora Díaz-Plaja Contestí. Precisament l'any 2022 va guanyar el 22è premi «Aurora Díaz-Plaja» (que porta el nom en memòria de qui va ser bibliotecària i crítica literària) per l'article “Teatre per a infants, llibres per a infants i literatura infantil: mons que es desconeixen?”, publicat a la revista Faristol... [+ informació]

Una exposició del Museu d'Història de Catalunya i un catàleg editat per la Biblioteca de Catalunya fan un homenatge a una quarantena d'il·lustradores catalanes del segle XX

El llibre publicat per la Biblioteca de Catalunya «Il·lustrísimes. Dones que van dibuixar al segle XX», amb edició d'Antoni Guiral i Roser Pintó, reivindica la figura de les dones que van explicar de manera gràfica el segle XX i que van ser molt presents en tots els àmbits de la vida quotidiana, encara que de manera poc reconeguda i sovint anònima. El llibre, que complementa l'exposició homònima al Museu d'Història de Catalunya, inclou sis historietes d'autores contemporànies, notes biogràfiques de trenta-cinc autores del segle XX, reproduccions dels seus dibuixos originals i retrats fets per il·lustradores del segle XXI. L'exposició «Il·lustríssimes, dones que van dibuixar el segle XX» mostra que aquest període també va ser explicat, dibuixat, per dones ninotaires. Es tracta de peces realitzades durant el segle passat que han estat triades en funció de la qualitat, la representativitat o la raresa. S’ha donat tanta importància al dibuix original com al material imprès, ja que els treballs van ser concebuts perquè els destinataris els consumissin ja editats. El recorregut de l’exposició [vegeu-lo aquí amb un vídeo del portal YouTube de «Cornabou»] evoca una ciutat del segle XX amb tres àmbits principals, on es podien adquirir aquestes edicions gràfiques: la Llibreria, la Papereria i el Quiosc. Per accedir-hi, cal transitar per carrers amb botigues especialitzades (decoració, joguines, música, queviures i litúrgia), acadèmia de belles arts i d’idiomes, escola, cinema, biblioteca, etc., on també hi ha realitzacions d’aquestes artistes. La presència de dones il·lustradores és manifesta en aquesta ciutat fictícia. El recorregut posa nom i cognom a les creadores de treballs icònics o simplement quotidians del segle passat. Les obres triades... [+ informació]

Barcelona acollirà el 2028 el 41th IBBY World Congress sota l'organització de l'IBBYCat, amfitrió de l'esdeveniment

Barcelona acollirà el 2028 el 41th IBBY World Congress sota l'organització de l'IBBYCat, amfitrió de l'esdeveniment. Abans, les edicions 39th i 40th (2024 i 2026) tindran lloc a Trieste (Itàlia) i Ottawa (Canadà). La candidatura catalana s'ha fet pública a la Fira de Bolonya amb el lema «Reading is a universal right. Acces to cultures, languages and imagination». Barcelona ha estat la candidatura escollida entre les quatre finalistes (Accra (Ghana), Suwon (Corea) i Sharjah (Emirats Àrabs). Els congressos de l’IBBY se celebren cada dos anys en una ciutat d’un dels 82 països membres d’aquesta institució internacional i són un context per a la trobada d’especialistes i agents de les diferents baules del sector del llibre infantil i juvenil d’arreu del món, i especialment... [+ informació]

La Cooperativa Abacus posa en marxa el nou segell Inuk Books destinat a l'edició de literatura infantil i juvenil

Abacus Editorial ha posat en marxa Inuk Books, un nou projecte editorial de llibres infantils i juvenils compromès, segons els seus responsables, amb la diversitat, la convivència i el desenvolupament dels talents dels més joves. La nova editorial vol ser una alternativa per a totes aquelles famílies que no veuen la seva realitat reflectida en l’actual oferta de llibres infantils i juvenils. Per això, les publicacions d’Inuk Books respondran als reptes i característiques pròpies d’una societat multicultural, en què la diversitat es manifesta de moltes maneres. Inuk Books neix des de la certesa que cada dia més, sectors creixents del públic comprador de llibres infantils i juvenils demanen continguts en sintonia amb les noves realitats socials i amb les formes en què les famílies estan educant els més petits... [+ informació]

Mor als 95 anys Josep Maria Espinàs, l'escriptor que als anys cinquanta del segle passat va crear contes en vinil com «El timbaler del Bruc», adaptacions de clàssics com «Viatge a la Lluna« o «En Pere i el llop» i cançons infantils per a la generació de postguerra

La mort als 95 anys de l'escriptor Josep Maria Espinàs (Barcelona, 1927) recorda l'edició de «Les 26 cançons infantils» amb lletra seva i musicades per Francesc Burrull, publicades als anys seixanta en vinil i reeditades el 2010 per l'àrea discogràfica de l'Editorial La Campana amb un pròleg de Lluís Llach. Les lletres havien estat musicades per Francesc Burrull als anys seixanta. Josep Maria Espinàs també va ser autor de l'adaptació en vinil del conte «Viatge a la Lluna» amb música de Xavier Montsalvatge. Havia publicat també en suport vinil la llegenda d'«El timbaler del Bruc», el 1959, amb Josep Casas Augé i Isidre Solà de narrador. El 1964 va publicar en vinil el conte «El Pere i el llop» amb l'Orquestra Pro Música de Viena dirigida per Hans Sawarowsky on s'introdueix els infants en cadascun dels sons d'un instrument musical. El 1970, va participar amb la guitarrista Laura Almeric (acompanyant de Lluís Llach morta el 2019) en el vinil «Som així», dins la discoteca infantil de la discogràfica Concèntric, amb un recull de cançons infantils sobre la diversitat de les característiques físiques (el fati, els bessons, el prim, l'alt, la baixeta...). També va fer una fugaç incursió en la narrativa per a infants amb el relat «Els germans petits de tothom», publicat a La Galera el 1968. Tot i no ser de caràcter infantil, també cal recordar que Josep Maria Espinàs és coautor amb Jaume Picas de l'«Himne del Barça» que amb música de Manuel Valls es va estrenar el 1974 i que és una sintonia que també molts infants i joves taral·legen de tant en tant. Josep Maria Espinàs, advocat de carrera, ofici que va exercir fins al 1955, quan va entrar a l'Editorial Destino, va tenir sempre una gran sensibilitat per la música. Va ser un dels fundador d'Els Setze Jutges, amb Josep Porter i Remei Margarit, i impulsor de la Nova Cançó amb les seves versions del cantant Georges Brassens i es va involucrar el 1971 com a mànager en la fundació del Quartet Tarragó, dissolt el 1988. L'obra literària de Josep Maria Espinàs destaca per la seva prolífica dedicació a l'articulisme periodístic ( Avui i El Periódico), els seus llibres de viatges, els de memòria biogràfica, els de divulgació cronista i també per les seves novel·les i narracions. Josep Maria Espinàs, que també havia tastat el gènere de l'entrevista a la televisió, ha estat un dels autors amb més obra publicada i més aceptació de lectors dels últims quaranta anys dins l'àmbit de les lletres catalanes... [+ informació]

La presència de l’autor Josep Vallverdú a les aules en l'any del seu centenari es farà a través del Departament d’Educació amb un espai a XTEC amb tots els recursos didàctics que hi facin referència

L'Auditori Enric Granados de Lleida ha estat el marc per donar el tret de sortida a l'Any Vallverdú, amb motiu del centenari de l'autor que compleix 100 anys el 9 de juliol. Josep Vallverdú (Lleida, 1923), fill predilecte de la ciutat, resideix actualment a Balaguer, d'on és també fill adoptiu des del 2016 i serà precisament Balaguer la ciutat on el 3 de desembre es farà l'últim acte del centenari al Teatre Municipal. En aquesta cloenda, està previst que es representi un tast de l'espectacle basar en l'obra de Vallverdú que ha encarregat la Paeria de Balaguer. L'Any Vallverdú compta amb l'exposició «Vallverdú, horitzó», que acosta la figura polièdrica de l’autor al públic general, en especial les seves cares menys conegudes. La mostra «Geografies Josep Vallverdú» presenta tota la producció bibliogràfica de l’escriptor... [+ informació]

Els escriptors Agustín Sánchez Aguilar i Luis Leante guanyen els Premis Edebé 2023 amb una faula de rerefons musical i una relat sobre la humiliació pública al voltant de l'assetjament

Els escriptors Agustin Sánchez Aguilar (Barcelona, 1971) i Luis Leante (Caravaca de la Cruz, Múrcia, 1963) han guanyat els premis Edebé 2023 en les modalitats infantil i juvenil respectivament. Agustín Sánchez Aguilar ha obtingut el premi infantil amb la novel·la «Sigues tortuga», una faula sobre un gall cantant líric famós que cau en desgràcia i es veu obligat a ensenyar cant a un grup de tortugues centenàries. Luis Leante ha obtingut el premi juvenil amb «Territori desconegut» sobre l'assetjament i la humiliació pública de la víctima. Els premis Edebé estan dotats amb 25.000€ (modalitat infantil) i 30.000€ (modalitat juvenil). En aquesta edició, s'hi han presentat 289 originals (171 infantil i 118 juvenil). Com que els premis Edebé estan oberts a quatre llengües (posteriorment amb l'original traduït a les tres restants) s'hi han presentat 243 originals en espanyol (2 dels quals en espanyol han estat els guanyadors), 37 en català, 6 en gallec i 3 en basc. Els jurats d'aquesta edició han estat integrats per Teresa Colomer, Ángeles González-Sinde, Antonio Iturbe, Roberto Santiago i Vicenç Villatoro (infatil) i Xavier Brines, Paula Jarrín, Òscar López, Rosa Navarro Durán i Care Santos (juvenil). Els Premis Edebé es mantenen des de fa 31 anys i són els únics d'aquest àmbit oberts a quatre llengües i que, a pesar de les circumstàncies restrictives que ha patit recentment el món del llibre, han mantingut la dotació establerta des del seu inici [+ informació]

ENTRE BRUIXES I MUSSOLS

Suplement núm. 26. Sumari: Entre bruixes i mussols, 1; Fes-me un pòdcast i et diré què escolto, 2; A la corda fluixa, 5; Hi havia una vegada..., 6; Biblioteques escolars... qui us ha vist i qui us veu!; 10 Novetats literàries, 12; L'aparador, 13; Els suplements de Cornabou, 26 [+ informació]

DESPLEGA'T, MARE TERRA!

Vanina Starkoff. «Gràcies, Mare Terra!». Text tradicional indígena. Traducció d'Inês Castel-Branco. Editorial Akiara Books. Barcelona, 2022. A partir de 5 anys [+ crítica]

La Companyia del Príncep Totilau commemora el 15è aniversari de la seva trajectòria que va arrencar amb l'espectacle «Sis Joans» de Carles Riba

La Companyia del Príncep Totilau commemora el 15è aniversari de la seva trajectòria que va començar al Casal de Sant Martí de Tous (Anoia) on ara han representat també l'espectacle «Motzartland» per celebrar l'aniversari. L'inici d'aquesta companyia adreçada a tots els públics va ser amb un espectacle que adaptava el conjunt de contes «Sis Joans» de Carles Riba. En els seus quinze anys de vida, la companyia ha portat a escena onze espectacles adreçats principalment a un públic familiar. A més de «Sis Joans» figuren en el seu catàleg títols com «Monsieur Croche» sobre Claude Debussy; «Mare Terra», «El llop ferotge» o «El meu amic Brutus» així com dos espectacles de dansa contemporània com «Escenes d'infants», amb música de Frederic Mompou, i «El meu príncep blau» contra el masclisme... [+ informació]

LA CRUELTAT DE BLANCANEU

Beatrice Alemagna. La crueltat de Blancaneu. «Adeu Blancaneu». Traducció de Bel Olid. Editorial Combel. 96 pàgs. Barcelona, 2022. A partir de 10 anys [+ crítica]

El programa «Lletres a les Aules» de la Institució de les Lletres Catalanes obrirà el cus 2023-2024 una nova modalitat de trasmissió oral de l'obra d'autors patrimonials adreçada a cicles educatius d'infantil i primària

El programa, que porta per lema «Els nostres clàssics en veu alta» s'adscriu dins del veterà programa «Lletres a les Aules» que organitza habitualment col·loquis amb autors a partir de la seva obra. La nova modalitat oferirà als centres educatius la possibilitat de treballar autors patrimonials de manera lúdica i participativa a través de l’oralitat per tal de fomentar el gust per la lectura i l’hàbit lector. S’entén per autors patrimonials aquells autors que representen un llegat cultural, conformen la memòria col·lectiva i la tradició literària catalana i esdevenen cabdals per a generacions literàries posteriors. El nou programa s'adreçarà a partir del curs 2023-2024 a l'alumnat de segon cicle d’infantil i de primària. Els interessats a participar-hi han de presentar les seves propostes abans del 15 de març del 2023 i una comissió formada pel Departament d'Educació, l'IBBycat i la Institució de les Lletres Catalanes avaluarà els projectes presentats i aquells que compleixin els requisits s’afegiran al catàleg del programa. Anualment es renovarà l'aportació de propostes. Les principals característiques dels projectes són que els textos han de ser prescriptius i pertànyer a obres literàries del patrimoni cultural català. Es valoraran els referents literaris patrimonials específicament de LIJ en català. Hauran d'oferir un dossier de continguts com a suport per preparar l’activitat abans de la sessió. Els projectes hauran de ser de qualitat, és a dir, hauran de ser un model i referent de llengua, hauran de tenir un tractament respectuós amb l’obra original i una posada en escena coherent amb la seva essència. Les sessions, que han de ser atractives, lúdiques i participatives, han de tenir una durada d'una hora com a màxim. Les sessions han de ser atractives, lúdiques i participatives. S'hi podran presentar candidats a títol individual o màxim amb dues persones. Es valorarà un enregistrament audiovisual que permeti avaluar la proposta i també un dossier gràfic amb imatges o projectes realitzats prèviament. Un cop aprovades les sessions que sol·licitin els centres educatius, l'activitat serà renumerada d'acord amb els barems establerts per la Institució de les Lletres Catalanes... [+ informació]

GRANS ILLUSTRATS: MITES, LLEGENDES I ÉSSERS MÀGICS

Peter Bailey (il·lustracions interiors) i Max Schindler (il·lustració coberta) . Grans il·lustrats: Mites, llegendes i éssers màgics. «Mites i llegendes». Pròleg de Michael Morpurgo. Traducció de Maria Bertran, Pol Cruells, Montse Molist, Andrea Puig i Jordi Vidal Tubau. Editorial Baula. 348 pàgs. Barcelona, 2022. A partir de 12 anys. (Revista Digital CORNABOU, 13 desembre 2022) [+ crítica]
 

Justine Brax (il·lustracions). Grans il·lustrats: Mites, llegendes i éssers màgics.</A> «La princesa Tòtem». Text de Sébastien Perez. Concepció i realització gràfica: Benjamin Lacombe. Traducció de Jordi Vidal Tubau. Editorial Baula. 32 pàgs. Barcelona, 2022. A partir de 9 anys. (Revista Digital CORNABOU, 13 desembre 2022) [+ crítica]
 

Benjamin Lacombe (il·lustracions). Grans il·lustrats: Mites, llegendes i éssers màgics.</A> «Les bruixes». Text de Cécile Roumiguière. Traducció d'Andrea Puig. Col·lecció Enciclopèdia d'Éssers Màgics. Editorial Baula. 72 pàgs. Barcelona, 2022. A partir de 9 anys. (Revista Digital CORNABOU, 13 desembre 2022) [+ crítica]
 

“Bluebirdy” o Fatemeh Haghnejad (il·lustracions). Grans il·lustrats: Mites, llegendes i éssers màgics. «Les fades». Text de Sébastien Perez. Maquetació original de Fréderique Deviller. Traducció de Jordi Vidal Tubau. Col·lecció Enciclopèdia d'Éssers Màgics. Editorial Baula. 64 pàgs. Barcelona, 2022. A partir de 9 anys. (Revista Digital CORNABOU, 13 desembre 2022) [+ crítica]

TOT ALLÒ QUE CAMINI SOBRE DUES POTES ÉS UN ENEMIC

George Orwell. «La revolta dels animals». Il·lustracions de Quentin Gréban. Traducció del francès de Jordi Vidal Tubau. Editorial Baula. 157 pàgs. Barcelona, 2022. A partir de 9 anys [+ crítica]

«Escrivim», l'Associació Professional d'Escriptores i Escriptors de Literatura ha acordat dissoldre's pròximament i integrar-se com a secció de LIJ dins de l'Associació Col·legial d'Escriptors de Catalunya (ACEC)

«Escrivim» es va presentar públicament el novembre del 2017 i just cinc anys després els associats en assemblea extraordinària, a proposta de la junta directiva, han decidit procedir a dissoldre-la pròximament i integrar-se com a una nova secció de Literatura Infantil i Juvenil (LIJ) dins de l'Associació Col·legial d'Escriptors de Catalunya (ACEC). L'Associació «Escrivim» va néixer impulsada per un col·lectiu d'escriptores i escriptors de literatura infantil i juvenil amb la intenció de defensar professionalment els seus drets. La decisió de dissoldre's ve motivada, segons ha pogut saber Cornabou, sobretot perquè la normativa de subvencions de la Generalitat de Catalunya és molt restrictiva per a associacions petites («Escrivim» té una cinquantena d'associats) i això fa que acceptar una subvenció indispensable per al bon funcionament de l'associació pot provocar l'ofegament econòmic (per exemple, no han rebut encara la subvenció promesa de l'any 2021 quan s'està tancant el 2022) o, en tot cas, veure's obligats a fer activitats amb la intenció d'obtenir ingressos extres, cosa que en alguns casos fa que s'allunyin dels seus objectius inicials. La decisió de dissoldre's es va prendre el 28 de novembre amb la pràctica unanimitat de tots els presents perquè només es va computar una abstenció. La Junta directiva actual d'«Escrivim» i la Junta de l'Associació Col·legial d'Escriptors de Catalunya (ACEC) han acordat que el nom d'«Escrivim» es mantindrà, així com la pàgina web pròpia i tant el programa com els objectius originaris. La dissolució de l'Associació Escrivim es farà efectiva en el moment que es tanqui l'exercici econòmic i es consolidi la fusió amb l'ACEC. Els actuals responsables d'«Escrivim» tenen la voluntat de continuar mantenint representació dins de la Institució de les Lletres Catalanes, de l'IBBYCat i en el Pla Nacional per al Llibre i la Lectura, qüestions que per ara no han estat encara negociades. El que sí que s'ha establert és que dos membres de la Junta directiva d'«Escrivim» formin part com a membres convidats de l'actual junta de l'ACEC fins a unes noves eleccions. «Escrivim» ha comptat fins ara com a associats, entre altres, amb una cinquantena d'autors i autores [vegeu aquí el llistat íntegre] com Laia Aguilar, Sebastià Bennasar, Àngel Burgas, Oriol Canosa, Maite Carranza (que n'ha estat la presidenta), Jaume Cela, Jordi Cervera, David Cirici, Rodolfo del Hoyo, Jordi Folck, Pau Joan Hernàndez, Alegria Julià, Gemma Lienas, Salvador Macip, Anna Manso, Meritxell Martí, Joan Antoni Martín Piñol, Eduard Màrquez, Núria Pradas, Joan de Déu Prats, Lluís Prats, Maria Came Roca, Carles Sala i Vila, Care Santos, Jordi Sierra i Fabra, Anna Tortajada o Muriel Villanueva. Amb aquesta fusió d'«Escrivim» amb l'Associació Col·legial d'Escriptors de Catalunya (ACEC) el sector de la literatura infantil i juvenil comptarà amb dues seccions de LIJ associatives tenint en compte que també existeix la secció corresponent de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC)... [+ informació]

Mor als 93 anys el poeta, assagista, traductor i narrador Hans Magnus Enzensberger, autor alemany d'una obra tan imprescindible per als lectors joves com «El dimoni dels nombres»

Ha mort als 93 anys el poeta, narrador, traductor i assagista Hans Magnus Enzensberger (Kaufbeuren, Baviera, Alemanya, 1929 - Munic, Alemanya, 2022). La seva polifacètica obra compta amb mitja dotzena d'aportacions a la literatura per a infants i joves. En català, l'Editorial Cruïlla va publicar el 2010 el relat «Bibs» amb il·lustracions de Rotraut Susanne Berner amb qui el 1997 també havia publicat en català a Barcanova - Siruela una obra tan singular com imprescindible encara avui, «El dimoni dels nombres», traduït per Maite Alcántara, adreçat a tots aquells a qui espanten les matemàtiques, i que va representar un èxit de vendes a tot el món. El jove protagonista d'aquesta obra, Robert, va ser també el personatge principal d'un altre relat, «On has estat, Robert?». Sembla que una filla seva va ser la causa que Enzensberger s’embarqués a fer perdre la por a les matemàtiques. A «El dimoni dels nombres», un dimoni de bona vida, Teplotaxl, i l'esmentat jove protagonista, Robert, s’entenen en somnis i desfan els embolics dels números durant una dotzena de nits. Al final, les operacions més simples queden resoltes en una bufada. I les més complexes queden per als misteris de la ciència. L'obra de Hans Magnus Enzensberger ha estat considerada d'un gran impacte i l'autor, un dels pensadors més influents del segle XX. Hans Magnus Enzensberger, nascut en una família burgesa de Nuremberg, es va afiliar de jove al partit nazi, però en va ser expulsat perquè no s'hi va adaptar. Entre el 1944 i el 1945, encara adolescent, havia format part, sisplau per força, de les joventuts hitlerianes. Acabada la Segona Guerra Mundial... [+ informació]

Mor als 74 anys Antonia Cortijos, vicepresidenta de la Fundació Jordi Sierra i Fabra, il·lustradora i escriptora

Mentre conduïa la seva moto, Antonia Cortijos (Barcelona, 1948) va ser atropellada per un camió a la Ronda de Dalt de Barcelona, direcció Llobregat. Tenia 74 anys i era la vicepresidenta de la Fundació Jordi Sierra i Fabra, que té la seu al barri de Sants, a més de ser la parella de l'escriptor que precisament ha presentat aquesta temporada una exposició d'homenatge al Palau Robert en reconeixement a la seva extensa obra literària tant per infants i joves com per a públic en general. Antonia Cortijos, sempre al costat de l'autor Jordi Sierra Fabra en la seva feina, s'havia dedicat a la il·lustració després que hagués cursat estudis de disseny d'interiors a l'Escola Massana, feina a la qual es va dedicar des de jove fins als 36 anys, moment que va tornar a la Massana aquesta vegada per estudiar pintura. Arran d'aquesta preparació, havia treballat en revistes de moda i del cor i també en tasques de col·laboració editorial, a més de fer exposicions de la seva obra pictòrica. També va fer el salt a l'escriptura amb la publicació de la novel·la «El diario de tapas rojas», que l'editora Isabel Martí de La Campana va llegir i va recomanar a l'Editorial Plaza&Janés que la va publicar el 2006. Posteriorment havia publicat «Isla Plana» en línia el 2010 a la plataforma digital Hakabooks. I també una novel·la per a joves, «Ruido de agua», el 2009, a la col·lecció Tucán de l'Editorial Edebé... [+ informació]

L'associació hongaresa Labrisz Leszbikus Egyesület i el projecte internacional Tiny Books from Baltic Authors guanyen la primera edició del Premi Petit Pen 2022 que atorga el Pen Català per distingir una iniciativa europea per a infants i joves lliure i diversa

El Pen Català, que celebra 100 anys del seu naixement, ha creat un premi en l’àmbit de la literatura per a infants i joves amb l’objectiu de reconèixer la contribució d’una entitat, organització o iniciativa europea a una literatura infantil i/o juvenil més lliure i més diversa. El jurat d'aquesta primera edició ha concedit el Petit Pen 2022 ex aequo a l’associació hongaresa Labrisz Leszbikus Egyesület i al projecte internacional Tiny Books from Baltic Authors. En el cas de l'associació hongaresa, per la seva trajectòria de treball comunitari, durant la qual han crescut, evolucionat i ajudat a transformar la cultura donant cabuda als creadors joves del col·lectiu LGTBIQ+ i la seva valentia a l’hora de defensar els drets d'aquest col·lectiu a través de la literatura en un context polític de repressió i d’atac a la diversitat sexual. Pel que fa al projecte Tiny Books from Baltic Authors, es reconeix el seu paper per oferir al públic jove i infantil un programa de promoció lectora de fàcil accés, amb petits llibres artesanals que ofereixen textos, il·lustracions i disseny i alhora introduir la reflexió sobre la diversitat i els drets humans... [+ informació]

L'IBBYcat homenatja 40 professionals del sector del llibre per a infants i joves en col·laboració amb el programa Sèniors Literaris de la Institució de les Lletres Catalanes amb motiu del quarantè aniversari del Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil

Amb un acte al Born Centre de Cultura i Memòria (Born CCM), de Barcelona, el Consell Català del Llibre per a Infants i Joves, conegut actualment com a IBBYcat, per la seva relació com a membre del l'IBBY Internacional, i coincidint amb el quarantè aniversari de la seva fundació, homenatja 40 professionals del sector del llibre, amb els quals inicia una Llista d'Honor de la Literatura Infantil i Juvenil Catalana. Amb aquesta iniciativa, l’IBBYcat vol contribuir a la construcció d’un patrimoni literari infantil i juvenil en llengua catalana; reconèixer i projectar professionals de les diferents baules amb una trajectòria i una aportació pròpia, distintiva i rellevant en la història de la LIJ catalana; normalitzar, prestigiar i donar a conèixer la important aportació cultural del sector del llibre infantil i juvenil; contribuir a la supervivència d’una LIJ en llengua catalana, amb identitat pròpia i compromís amb els infants i joves, la cultura, l’educació, la llengua i el país; i facilitar referents culturals sòlids i compartits amb els infants i joves que contribueixin a la creació d’una identitat cultural sòlida i de lectors en català i de literatura catalana... [+ informació]

L'autor Pol Castellanos rep el premi «Alba 42» dins del Festival de Gèneres Fantàstics de Barcelona per la seva novel·la «L'assassina de Venècia» que havia rebut també anteriorment el premi Ramon Muntaner

L'autor Pol Castellanos (Barcelona, 1991) és el guanyador del Premi «Alba 42» que, com indica el seu nom, s'ha fusionat amb els Premis del Festival de Gèneres Fantàstics que s'ha celebrat a Barcelona. Pol Castellanos ha obtingut aquest guardó amb la seva novel·la «L'assassina de Venècia», publicada a Estrella Polar del Grup 62, després d'haver obtingut també el Premi Ramon Muntaner de novel·la per a joves. Es dóna el cas que la mateixa novel·la ha estat classificada dins de la selecció del catàleg «The White Ravens 2022, tal com va anunciar «Cornabou» en el seu dia. El Festival 42 de Gèneres Fantàstics de Barcelona ha distingit també l'editor Alejo Cuervo (Barcelona, 1959), per la seva aportació al gènere fantàstic des de segells com Martínez Roca i Gigalmesh, que a més d'editorial també té el segell de llibreria. Altres premiats de novel·la o traducció han estat Elena Bartomeu, Jesús Cañadas, Ferran Ràfols, Christian Rodríguez, Eduard Sepúlveda o Layla Martínez i Pol Guasch, aquests dos últims com a autors revelació... [+ informació]

Pol Castellanos, Gonçal López-Pampló, Pep Molist i Tina Vallès són els autors que formen part del catàleg «The White Ravens 2022» que s'ha donat a conèixer durant la Fira de Frankfurt

Després del canvi de les últimes edicions que la Internationale Jugendbibliothek va anunciar en relació a la data de publicació del catàleg dels llibres seleccionats per als The White Ravens, coincidint amb la celebració de l'última Fira de Frankfurt, s'han donat a conèixer quins són els 200 títols escollits aquest 2022, d'entre els publicats l'any anterior, de 53 països i 37 llengües, entre els quals figura la llengua catalana. Els quatre llibres de literatura catalana per a infants i joves que formen part del catàleg 2022 són «L'assassina de Venècia», de Pol Castellanos (Estrella Polar - Grup 62); «On va aquesta gent?», de Gonçal López-Pampló, amb il·lustracions de Fran Parreño (Bromera Edicions); «Rastellera de colors», de Pep Molist, amb il·lustracions d'Alicia Varela (Babulinka Books) i «Mira», de Tina Vallès, amb il·lustracons de Mercè Galí (Editorial Animallibres). El catàleg White Ravens és honorífic i s'elabora anualment a través de les recomanacions d'una vintena de prescriptors i experts del sector... [+ informació]

La Fira de Bolonya es prepara per a la 60a edició que tindrà lloc del 6 al 9 de març del 2023 amb una ampliació del programa d'activitats

La Fira del Llibre Infantil de Bolonya (BCBF), l'esdeveniment líder mundial en la indústria editorial del llibre per a infants, es prepara per celebrar la 60a edició entre el 6 i el 9 de març del 2023. Han estat seixanta anys de creixement i desenvolupament que han vist molts nous projectes a l'estranger i el llançament de noves iniciatives amb la col·laboració amb les editorials internacionals. Un acord amb l'Agència de Comerç Italiana i el Ministeri d'Afers Exteriors i Cooperació Internacional italià, la fira reforçarà encara més la seva internacionalització, per promoure noves oportunitats per al sector editorial. L'edició de la Bologna Children´s Book Fair 2023 comptarà amb les propostes habituals com BolognaBookPlus, dedicada a l'edició general i el Centre d'Agents Editorials. També s'ampliarà l'àmbit dels còmics amb editors d'arreu del món i una visió més en profunditat de l'edició africana de còmic. Els premis, les trobades sectorials i les exposicions continuen sent una de les marques de la Fira de Bolonya... [+ informació]

L'escriptora i traductora Roser Rimbau guanya el Premi El Vaixell de Vapor de novel·la per a infants en una edició que deixa el Gran Angular per a joves desert

Amb la novel·la per a infants, «Els lletrafòbics i el senyor No-Nom», l'escriptora i traductora Roser Rimbau (Girona, 1968) ha obtingut el Premi El Vaixell de Vapor 2022, que atorga l'Editorial Cruïlla i que té una dotació d'11.000 euros. Malgrat que l'autora havia publicat contes i il·lutracions per a infants, aquesta és la primera novel·la que, a més, va obtenir un ajut de la Institució de les Lletres Catalanes. Segons el jurat inegrat per Núria Font, Mireia Vidal, Núria Albesa, Raquel Riera i Anna Pauner, la novel·la planteja de fons el valor que tenen les paraules i els llibres en un món dominat per les pantalles. En aquesta mateixa edició, el jurat del Premi Gran Angular per a Joves, format per Anna Herráez, Anna Manso, Montse Marcet, Núria Melgosa i Dolors Ortiz, ha decidit deixar el premi desert [+ informació]

Abacus, després de la fusió amb el grup Som, prepara una línia editorial pròpia de literatura infantil i juvenil segons ha confirmat la presidenta de la cooperativa Maravillas Rojo

Després de l'expansió d'Abacus i la seva fusió amb el grup Som, els pròxims cinc anys la Cooperativa té previst obrir noves línies dins de la seva organització, com la producció digital, per arribar a públics joves i una de més immediata, una nova editorial pròpia de literatura infantil i juvenil, segons ha confirmat la presidenta d'Abacus, Maravillas Rojo, en una entrevista a La Vanguardia. Abacus Cooperativa és una comunitat de consum i treball que promou l'experiència i el consum cultural, educatiu i de lleure de manera cooperativa, responsable i sostenible, segons els seus Estatuts. Actualment, Abacus compta amb 49 establiments repartits entre Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, a més de la botiga en línia. Abacus es va constituir l'any 1968 com a cooperativa de consumidors, amb la incorporació de socis de treball des de l'any 1985... [+ informació]

Una selecció de versos del poema «Endavant!» de Joana Raspall acompanya les tipografies del cartell oficial de la Diada de l'11 de Setembre dissenyat per Estudi 131

El cartell oficial de la Diada de l'11 de Setembre recull alguns versos del poema «Endavant!» de Joana Raspall (Barcelona, 1913 - Sant Feliu de Llobregat, 2013). El poema forma part del recull «Ales i camins» (Editorial Columna, 1991) que també havia estat adaptat el 2014 per la coral TicTac de l'Ateneu de Sant Feliu de Llobregat, amb música del grup Cybee i edició de MuuEstudio. El disseny de la Diada de l'11 de Setembre del 2022 pren com a punt de partida les tipografies de pancartes, murals i pintades de manifestacions i actes polítics del segle XX que poden ser reconegudes per aquells que els hagin viscut l'últim quart del segle passat. Per primera vegada el cartell de la Diada ha estat escollit mitjançant un concurs al qual s’han presentat 104 portfolis anònims... [+ informació]

S'obre el termini de sol·licituds del programa «Autors a les aules» del curs 2022-2023 que la Institució de les Lletres Catalanes coordina i subvenciona a centres educatius amb la participació de prop de 400 escriptors catalans

Aquest programa és una activitat de promoció de la literatura catalana, en l'àmbit de l'ensenyament primari i secundari. Segons la Institució de les Lletres Catalanes, l'objectiu del programa «Autors a les aules» és que el professorat pugui comptar amb fòrums, col·loquis i converses, al seu centre, d'aquells autors llegits pel grup-classe i que els escriptors estableixin un diàleg amb els lectors. El calendari per fer les sol·licituds és obert exclusivament des de l'1 de setembre fins al 31 d'octubre del 2022. El programa preveu aquest curs 2022-2023 prop de 400 autors. Cada centre pot sol·licitar per curs acadèmic, com a màxim, un autor dels inclosos en el programa [vegeu més informació aquí]. El nombre d’alumnes per sessió no ha de ser superior als seixanta. En molts casos, els Centre de Recursos Pedagògics del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya intervé en l'assessorament de les necessitats de cada centre de la seva demarcació. L'activitat és gratuïta pel que fa als centres educatius i l'únic requisit és que el grup-classe hagi fet la lectura d'una de les obres de l'autor sol·licitat. La Institució de les Lletres Catalanes finança una sessió per autor... [+ informació]

Mor als 58 anys Vicenç Pagès Jordà, autor del cànon de literatura juvenil «De Robinson Crusoe a Peter Pan», narrador, crític literari, professor i divulgador de la literatura catalana

L'escriptor, crític literari i professor Vicenç Pagès Jordà (Figueres, 1963) ha mort als 58 anys, després de no poder superar el càncer que patia. Havia publicat el cànon de literatura juvenil «De Robinson Crusoe a Peter Pan» (Editorial Proa, 2006) i també el conte per a infants, «La llentia viatgera» (Editorial Estrella Polar, 2013). Autor d'una extensa i valorada obra narrativa, havia obtingut els premis Mercè Rodoreda, Sant Jordi, Sant Joan, Crexells i Nacional de Cultura, entre altres. Vicenç Pagès Jordà, a més d'escriptor, era crític literari i divulgador de la literatura com a col·laborador en diversos mitjans de comunicació, el més recent, en el suplement Llibres del diari ARA. L'autor havia exercit també de professor a la Universitat Ramon Llull. Era llicenciat en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona. Va coordinar el suplement literari del Diari de Barcelona durant els anys 1990 i 1991. Havia col·laborat en diverses editorials i en els últims anys havia impartit classes d'expressió escrita i tallers literaris. Entre el 1997 i el 2003 va exercir de professor de Llengua i Literatura a Secundària, cosa que li permetia tenir una visió de primera mà de les mancances i les llacunes de l'ensenyament de la literatura als instituts... [+ informació]

Mor als 94 anys el mecenes i activista cultural Josep Espar Ticó, un dels principals creadors de la revista «Cavall Fort» i qui en va proposar el nom mantingut fins ara arran d'un suggeriment d'una tia seva de Balaguer

Josep Espar Ticó, advocat i empresari, havia nascut a Barcelona el 1927. El mecenes i activista cultural va ser un dels principals impulsors d'iniciatives de la represa després de la Dictadura. Va ser creador de la revista Cavall Fort i també qui en va proposar el nom arran del suggeriment que li va fer una tia seva de Balaguer. Josep Espar Ticó havia fundat a més la distribuïdora editorial L'Arc de Berà, el segell discogràfic Edigsa, el diari AVUI, la Fundació Universal de la Sardana i l’Associació Conèixer Catalunya. També fou membre de la Fundació Relleu. Va ser gerent del Congrés de Cultura Catalana (1975-1977) i secretari general del Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1984-1986). Havia publicat diversos assaigs sobre Catalunya. Com a empresari, formava part de la tercera generació que gestiona la veterana Pelleteria La Sibèria, encara oberta al xamfrà de la Rambla de Catalunya amb la Gran Via de les Corts Catalanes. Políticament va formar part... [+ informació]

La il·lustració internacional perd Raymond Briggs i Jean-Jacques Sempé, autors de dos dels mites de diverses generacions d'entresegles amb clàssics sense fronteres com «El ninot de neu» i «El petit Nicolàs»

L'il·lustrador anglès Raymond Briggs ha mort als 88 anys. A banda de la seva extensa obra, era popularment conegut per ser autor del conte «El ninot de neu», del qual s'han fet adaptacions al teatre i al cinema com amb el film «The Snowman», un clàssic nadalenc de la cineasta Dianne Jackson (1941-1992). Aurà Comunicació, dirigida per Ramon Besora, en va fer una edició en vídeo. L'àlbum en suport paper el va publicar l'editorial La Galera. Pel que fa al dibuixant i caricaturista Jean-Jacques Sempé, mort als 90 anys, al marge de la seva faceta de dibuixant en mitjans de comunicació com Paris Match, L'Express o New Yorker i la seva faceta de portadista, la coneixença internacional es deu a la sèrie de «Le petit Nicolas» amb textos de l'autor René Goscinny. Es va publicar també en català a La Galera. Raymond Briggs havia nascut a Wimbledon, Anglaterra, el 1934 i ha mort el 9 d'agost a Brighton. Jean-Jacques Sempé havia nascut a Pessac, Gironda, França, el 17 d'agost del 1932, tot i que ha passat tota la seva vida a Saint-Germain-des-Prés de París, i ha mort l'11 d'agost, a Draguignan, al Var, Provença, cinc dies abans de complir els 90 anys. Els dos són considerats dos grans noms de la il·lustració del segle XX tot i que la seva obra s'ha estès fins a l'actualitat amb reedicions dels seus clàssics. En català, l'un i l'altre, han tingut les edicions de l'Editorial La Galera. A més, pel que fa a la pel·lícula «The Snowman», basada en «El ninot de neu», de Raymond Briggs, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) la va programar en l'última edició de les sessions familiars de Nadal i Reis. Es dóna la coincidència que l'obra dels dos il·lustradors ha traspassat fronteres d'edat sobretot per la seva tendresa i pel seu contingut que connecta amb els sentiments universals. En el cas de Raymond Briggs, a més, també és coneguda la seva novel·la gràfica «Quan bufa el vent», adaptada al cinema, sobre les conseqüències d'un atac nuclear situat a Anglaterra, un perill que a hores d'ara, amb la invasió genocida russa a Ucraïna, torna a estar present sobre la taula dels qui tenen el botó vermell. Briggs va començar amb àlbum per a infants com «El Pare Noel» tot i que després es va adreçar també als adults amb altres creacions. Raymond Briggs ha deixat, a més, dues obres autobiogràfiques. Pel que fa a Jean-Jacques Sempé, l'autor és considerat el màxim representant del segle XX del sector de la il·lustració a França. Retratista de caràcter costumista, ha deixat el testimoni amb històries d'amistat i personatges amables. Jean-Jacques Sempé i René Goscinny es van conèixer el 1954 en una agència de publicitat de París. Aquest atzar va fer que nasqués «Le petit Nicolas» de la mà del tàndem creador Sempé-Goscinny (aquest, a més, autor d'Astèrix), una relació que ha passat a cinema amb el documental «Qu'est-ce qu'on attend pour être heureux?», estrenat a l'últim Festival de Canes. «Le petit Nicolas» va tenir deu anys llargs de vida inicials, fins al 1965, amb més de dos-cents contes publicats a la revista Pilote (on Goscinny ja publicava també els primers Astèrix). Fins ara, després de la mort de Goscinny i amb l'impuls de la seva filla, la sèrie d'«El petit Nicolàs» s'ha traduit a més de trenta idiomes amb milions d'exemplars venuts, xifres que Raymond Briggs també ha obtingut amb «El ninot de neu». A banda de les edicions de La Galera d'«El petit Nicolàs«, Jean-Jacques Sempé també ha estat editat fa cinc anys en català per l'Editorial Blackie Books amb el llibre il·lustrat «El senyor Lambert»... [+ informació]

Mor als 91 anys Yuri Orlev, escriptor polonès d'origen jueu establert a Jerusalem, autor de novel·les sobre el gueto de Varsòvia portades al cinema com «L'illa del carrer dels Ocells» i «Corre, noi, corre!»

Uri Orlev (Varsòvia, Polònia, 24 febrer 1931 - Jerusalem, Israel, 25 juliol 2022) ha mort als 91 anys al barri vell de Jerusalem on vivia, segons ha comunicat la seva família. L'extensa obra d'Uri Orlev ha estat publicada aquí en diverses edicions i segells com la novel·la «L'illa del carrer dels Ocells» o «Corre, noi, corre!» (Grup Promotor / Alfaguara), traduïdes les dues per la traductora i il·lustradora Eulàlia Sariola i, en els dos casos, adaptades al cinema. Uri Orlev va néixer a Varsòvia amb el nom real de Yerzy Henryk Orlowski, però alesores ja tothom l'anomenava Yurek quan encara desconeixia que els seus orígens eren jueus. Quan els nazis van envair Polònia el 1939, el pare d'Uri Orlev va ser reclutat a l'exèrcit polonès que, en molts casos, es va veure obligat a posar-se sisplau per força sota les ordres de les barbaritats del nazisme. Amb la invasió nazi, Uri Orlev i la seva família van entrar al gueto de Varsòvia el 1940, on els nazis hi van recloure la gran majoria dels jueus de la ciutat... [+ informació]

Una quinzena de llibres opten als Premis Protagonista Jove i Atrapallibres de l'any 2023 que s'atorgaran el mes de juny a Manresa i que convoca l'IbbyCat

La capital del Bages acollirà el 2023 el lliurament dels Premis Protagonista Jove i Atrapallibres. Tot i que el catàleg de publicacions anuals d'autoria catalana, tant de literatura escrita com il·lustrada, és immensa i fins i tot inabastable, d'entre els quinze títols triats, només cinc són d'autors catalans amb una presència uniforme, si no és per atzar, en cadascuna de les categories (2 traduccions / 1 català). Vegeu aquí tots els llibres que el 2023 optaran als dos lots de premis. Els Premis Protagonista Jove i Atrapallibres els atorga un jurat de lectors joves a partir de la tria prèvia feta per membres del Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil (ClijCat) que, per cert, recentment ha perdut el seu anagrama original per passar a identificar-se com a «IbbyCat», en relació a una de les organitzacions de les quals és membre, l'IBBY (International Board on Books for Young People), institució internacional que vetlla pels interessos i la difusió del llibre per a infants i joves... [+ informació]

L'escriptora Laura Gonzalvo (Mataró, 1978) debuta en la novel·la i el Premi Carlemany de Foment de la Lectura amb una història sobre la tetraplègia arran de l'experiència viscuda de primera mà amb la seva parella

Amb «La llista de les coses impossibles», l'escriptora Laura Gonzalvo (Mataró, Maresme, 1978) ha obtingut l'11è Premi Carlemany de Foment de la Lectura que atorga el Govern d'Andorra en col·laboració amb el Grup 62 i la publicació a Columna Edicions. El premi té una dotació de 8.500 euros que aporten els dos convocants. La història de la novel·la parteix d’uns fets reals ja que l'autora viu de primera mà les conseqüències de la tetraplègia després d'un accident de joventut de qui és la seva parella. La novel·la relata la història de la Clara i el Guim... [+ informació]

Cartes animals amb un rerefons molt humà

Toon Tellegen. Cartes animals amb un rerefons molt humà. «Cartes de l'esquirol a la formiga». Il·lustracions d'Axel Scheffler. Traducció de Ferran Bach. (En espanyol: «Cartas de la ardilla a la hormiga», traducció de Heilette Van Ree). Col·lecció Blackie Little. Editorial Blackie Books. 96 pàgs. Barcelona, 2022. A partir de 7 anys. (Revista Digital CORNABOU, 20 maig 2022) [+ crítica]

Un acord amb una editorial ucraïnesa permet que el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya distribueixi un lot de 1.400 llibres per a infants i joves en ucraïnès en suport paper i digital entre les biblioteques públiques catalanes

Els lots s'han imprès a Catalunya per donar suport a les biblioteques catalanes que estan acollint famílies refugiades ucraïneses arran de la invasió genocida russa del règim de Vladímir Putin. Per poder proveir les biblioteques de documents en llengua ucraïnesa, el Servei de Biblioteques del Departament de Cultura va adquirir inicialment fins a 700 documents a través de compres a llibreries. La situació de la guerra i les dificultats logístiques, però, no havien facilitat el proveïment d’aquests tipus de documents, per la qual cosa, i gràcies a la col·laboració entre el Departament de Cultura, l’Institut Ramon Llull i l’Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions de la Generalitat de Catalunya (EADOP), s'ha contactat amb l’editorial ucraïnesa The Old Lion Publishing House, que ha facilitat el format electrònic de 14 dels seus títols i s’han pogut preparar i imprimir directament a Catalunya aquests 1.400 exemplars distribuïts entre les biblioteques catalanes, algunes de les quals... [+ informació]

El carter no sempre truca dues vegades

Daniel Hernández Chambers. El carter no sempre truca dues vegades. «Creus a la sorra». Traducció d'Òscar Vendrell Corrons. Pàgs. 99. Col·lecció La Llum del Far. Editorial Baula. Barcelona, 2022. A partir de 12 anys. (Revista Digital CORNABOU, 19 abril 2022) [+ crítica]

Es publica l'àlbum pòstum inacabat de l'escriptor, il·lustrador i crític literari Bernat Cormand que ha perfilat el seu germà Martí Cormand, artista contemporani amb obra reconeguda i establert a Nova York

Bernat Cormand (Barcelona, 1973 - 2021) va créixer en una família dedicada a la pedagogia, per part del pare, i la il·lustració, per part de la mare, la veterana dibuixant Fina Rifà i Llimona (Palma, Illes, 1939). Bernat Cormand va morir als 48 anys, el 21 de juny del 2021, just quan acabava de publicar la novel·la «El cap als núvols» (L'Altra Tribu, 2021) i mentre exercia la direcció de la revista Faristol, del Consell Català del Llibre per a Infants i Joves (ClijCat). Sota l'enigma que deixa sempre el suïcidi, els pares i els seus germans reten ara homenatge a la seva memòria amb la publicació de l'àlbum inacabat que estava preparant Bernat Cormand en el moment de la seva mort. «Lluny», publicat per l'Editorial A Buen Paso —amb la qual ja havia col·laborat abans—, compta amb una part del llegat deixat per Bernat Cormand. L'aportació final de reinterpretació l'ha feta el seu germà Martí Cormand (Barcelona, 1970), un artista reconegut i establert a Nova York. Martí Cormand té obra en espais com el MoMA, el Dallas Museum of Art, o el The Alfond Collection of Contemporary Art at Rollins College, a Florida, així com en institucions catalanes com la Fundació La Caixa o la Fundació Vila Casas. Amb aquest àlbum d'homenatge al seu germà Bernat, l'artista Martí Cormand ha fet excepcionalment un retorn als seus orígens a través de la il·lustració. La història de «Lluny» transcorre en una ciutat on tots els dies hi ha el llast de la contaminació acústica. Tot va molt de pressa. S'hi acumulen deixalles. El protagonista, Eloi, no s'hi troba a gust i somnia viure en un lloc “lluny” d'aquest paisatge. Pe això decideix fer un viatge amb el seu millor amic, el gos Simó, cap a la natura salvatge. Eloi descobreix la majestuositat del bosc, dels rierols, dels arbres i també del bestiari, una població que té un valor simbòlic en la trama que és també un viatge iniciàtic del protagonista... [+ informació]

¿Refugiats...? Connais pas!

Rita Sineiro. Refugiats...? Connais pas!. «Cues de somnis». Il·lustracions de Laia Domènech. Text de Rita Sineiro. Traducció de Pere Comellas. Editorial Akiara Books. Barcelona, 2022. A partir de 5 anys. (Revista Digital CORNABOU, 7 abril 2022) [+ crítica]

La il·lustradora sueca Eva Lindström rep l'Astrid Lindgren Award 2022 pel conjunt de la seva obra en la vintena edició del premi més ben dotat del món dins l'àmbit de la literatura per a infants i joves

La il·lustradora Eva Lindström (Västerås, Suècia, 1952) s'afegeix així a la nòmina d'escriptors i il·lustradors que han rebut aquest premi en els últims vint anys convocat en memòria de l'escriptora Astrid Lindgren. L'Astrid Lindgren Award està dotat amb 5 milions de corones sueques (uns 540.000 €) i és el més ben dotat del món dins l'àmbit de la literatura per a infants i joves. Eva Lindström ha publicat uns 35 llibres propis i n'ha il·lustrat un extens catàleg d'altres autors. El seu treball ha estat guardonat amb mols dels premis més prestigiosos. Les seves històries es mouen entre el quotidià i l'existencial, combinant l'humor amb el misteri. Segons el jurat, l'enigmàtic món fotogràfic d'Eva Lindström està en constant transformació. Els arbres es mouen, els gossos es transformen en éssers gegantins i els objectes s'esvaeixen de sobte per reaparèixer. Amb pinzellades ràpides i coloració densa, Eva Lindström crea un diàleg ambigu entre el text i la imatge. La frontera entre els personages infants i adults i les bèsties és fluid, a vegades amb un humor salvatge. Eva Lindström va estudiar a Västerås Konstskola (Escola d'Art de Västerås) i Konstfack (Universitat d'Arts, Oficis i Disseny) a Estocolm. La seva extensa obra va començar als anys 80. En el seu darrer àlbum, «Ingenting är omöjligt för oss» (Res és impossible per a nosaltres, 2021), els lectors persegueixen dos infants i el seu gos i aterren en un altre planeta. L'acte de lliurament de l'Astrid Lindgren Award tindrà lloc el 30 de maig a Estocolm en una cerimònia similar a la dels Nobel... [+ informació]

S'exposa per primera vegada a Europa el manuscrit original d'«El Petit Príncep» d'Antoine de Saint-Exupéry en una exposició del Musée des Arts Décoratifs (MAD) de París

El Musée des Arts Décoratifs (MAD) presenta una gran exposició dedicada al Petit Príncep, l'obra mestra intemporal de la literatura. Més de 600 peces fan un recorregut per les múltiples facetes d'Antoine de Saint-Exupéry (Lió, 1900 - Mar Mediterrani, 1944 en accident d'aviació): escriptor, poeta, aviador, explorador, periodista, inventor, filòsof, impulsat tota la vida per un ideal humanista, que era l'autèntic motor de la seva obra. Gràcies a aquesta exposició, es veu per primera vegada a Europa el manuscrit original del relat que es conserva a la Morgan Library & Museum de Nova York i que fins ara no s'havia presentat mai fora dels EUA. La mostra «À la rencontre du Petit Prince», que es pot veure fins al 26 de juny, reuneix aquarel·les, esbossos i dibuixos —majoritàriament inèdits— però també amb fotografies, poemes, diaris, retalls i fragments de correspondència. «El Petit Príncep» va ser l'última obra publicada en vida d'Antoine de Saint-Exupéry, que l'havia escrita i publicada als Estats Units el 1943 i que es va publicar a França tres anys després, el 1946. A la multitud d'edicions i reedicions constants en totes les cultures del món, cal recordar que des de fa vuit temporades es representa cada Nadal i Reis a Barcelona la versió teatral de l'obra d'Antoine de Saint-Exupéry amb l'espectacle musical dirigit per Àngel Llàcer i produït per La Perla 29. Precisament, aquesta companyia catalana dirigida per Oriol Broggi s'instal·la des del 16 de març fins al 10 d'abril al Théâtre de La Colline de París per representar-hi en versió original catalana i amb sobretitulat francès l'obra «28 i mig» amb Federico Fellini de rerefons... [+ informació]

El missatge i el cartell del Dia Internacional del Llibre Infantil 2022 s'ha encarregat a autors canadencs pertanyents a etnies minoritzades

L'escriptor Richard Van Camp (Fort Smith, Territoris del Nord-oest, Canadà, 1971) pertany a l'ètnia dogrib (Na-dené). És autor de més de 25 llibres, molts dels quals escrits per a infants i premiats al Canadà. És graduat per la Universitat de Victòria i per l'En'owkin International School of Writing. La il·lustradora Julie Flett, nascuda a Toronto (Ontario) i resident a Vancouver, pertany a l'ètnia Cree-Métis i és coneguda pel seu treball en literatura infantil centrat en la vida i les cultures dels indígenes canadencs. Molts dels seus àlbums són bilingües i escrits en una combinació d'anglès, michif i cree, i serveixen com a introducció d'aquestes dues llengües minoritzades per als lectors de parla anglesa. Els dos han elaborat el cartell del Dia Internacional del Llibre Infantil 2022. Per la seva part, Richard Van Camp ha escrit un breu missatge sota el títol «Les històries són ales que ens ajuden a remuntar el vol cada dia», en una al·legoria al poder dels llibres per a infants per obrir els ulls a la imaginació i fomentar la comprensió del món... [+ informació]